dimarts, 13 de gener del 2015

Xino Xano

Aquest temps d'absència he rodat pel món (pel meu món!), però aquí estic, fidel a la crida. RODA AL MÓN... I TORNA AL BLOG!!

"Hi havia una vegada un llop i una guineu que tenien molta gana. L'hivern havia estat dur i necessitaven alimentar-se urgentment. La guineu, astuta com ella sola li va fer una proposta al llop, que era una mica ganàpia.
Mira llop! Anirem a baix al poble, tu pujaràs a dalt del campanar i tocaràs campanes de foc, mentrestant la gent del poble sortirà de les seves cases espantada i jo podré entrar-hi a recollir tota mena de menjar pels dos.
El llop, babau com ell sol, va acceptar i van baixar al poble. El llop va pujar al campanar i va començar a tocar les campanes en senyal de foc. La gent va començar a sortir de les seves cases, cridant molt espantada i s'anaren reunint a la plaça major. Mentrestant la guineu va aprofitar per posar-se les botes endrapant tot allò que trobava als rebostos de les cases. Quan la gent del poble se'n va adonar que tot havia estat una falsa alarma van pujar a dalt del campanar i s'hi van trobar allà al llop, i li van clavar una bona pallissa. Pobre llop! La guineu que ho va veure tot des de la finestra d'una casa va agafar una mica de maionesa i se la va tirar pel cap tot fent veure que algú li havia donat un cop i li havien obert el crani.
El llop va poder escapar tot malfet de tant com havia rebut i la gineu va aparèixer queixant-se amb una mà al cap i fingint molt de dolor.
- Què t'ha passat?? - Li va preguntar llop. I la gineu, li va explicar que una gent del poble l'havia agafat i li havia donat un gran cop al cap que li havien obert. El llop va veure a la guineu tant fumuda que va decidir que la portaria a coll i bE, el que ell no sabia era que la guineu, amb la panxa ben plena li estava prenent el pel  i mentre s'allunyaven altre cop del poble, la guineu des de les espatlles del llop anava dient:
- Xino-xano, xino-xano, el malalt porta al sano!"

Contat per la padrina Dolores
Aquells meravellosos anys!



No sé pas quin deu ser l'orígen d'aquest conte, no sé d'on el devia treure la meva padrina, però el recordo tan clar...  Sé que explicant contes potser no tindré gaire futur, però sí que sé que el meu fill (i ara ja puc dir que aquest naixerà ben aviat) escoltarà aquest conte i li diré que la seva besàvia me'l contava a mi i que a mi sempre em feia gràcia la malparida de la guineu.... pobre llop!

I posant-nos una mica al dia de les nostres vides us puc explicar que en poc temps les coses m'han canviat molt, suposo que per això també he anat poc a poc abandonat el meu Salva't si Pots.... Un dia em van fer fora d'una feina a la que hi estava totalment entregada de tal manera que vaig decidir volar i empendre el meu propi negoci fent allò que més m'agrada (i pel que també havia estudiat, en part) la fotografia i el vídeo. Les coses em van bé, estic força contenta! :) I amb tot això, com ja vaig mig deixar caure en la última actualització del Salva't, a la primavera vinent augmentarem la família i suposo que si apareixia poc per la blogosfera, a partir de llavors encara menys! Tot i això no m'agradaria oblidar del tot l'espai, ni l'espai ni a tots vosaltres!

31 comentaris:

  1. Llegint aquest conte, he recordat d'haver-ne escoltat un de semblant.
    Hi ha una dita que diu: Aquesta és viva com una guineu,

    Un record tendre per les padrines contarelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he pensat quin devia ser l'orginen d'aquest conte! A mi m'encantava... li feia explicar tot sovint!

      Elimina
  2. Caram si n'era de mala peça la guineu...

    Estic segur que la Carme coincidirà amb mi que precisament era aquesta mena de posts els que esperàvem a la trobada. Jo m'he trobat que no sé massa què dir perquè ja ho segueixo dient, però els que ja no esteu tant per aquí està molt bé que ens poseu al dia! En el teu cas, ja sabia això del proper naixement, però m'agrada també saber que et va bé volant lliure en terreny laboral, que també ens vam assabentar del teu acomiadament ara ja fa un temps. Tot bé, doncs, i amb moltes coses del món real que et retenen, ja es veu. Molta sort i molts ànims, i no ens oblidis del tot, passa'ns a veure de tant en tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem dir que en XeXu és espavilat com la guineu (que no vull dir pas mala peça eh?) Sense dir gairebé res vas intuir la nova situació! Estic contenta, molt!

      No patiu que quan neixi ja faré el post de rigor amb la típica foto de la maneta o el peuet.... ;)

      Elimina
  3. Felicitats per l'increment familiar! Són aquests moments en què les escales de valors trontollen i el que era prioritari cau a posicions endarrerides i les coses senzilles comencen a prendre volada... Enhorabona!

    ResponElimina
  4. Els fills, la causa número 1 d'abandonament dels blocs. Canvis en la feina, la causa número 2 d'abandonaments dels blocs. Vist el teu cas, gairebé se't podria disculpar :P

    ResponElimina
  5. Sï, sí, coincideixo amb en XeXu, que aquesta era la mena de posts que esperàvem.

    Una enhorabona molt, molt grossa per la nova incorporació familiar... ( em sembla que ja t'ho havia dit, però no importa repetir-ho).

    I esperem que no ens oblidis del tot, malgrat les prioritats claríssimes..

    També tens el blog de fotos... A l'un o a l'altre de tant en tant ens poses al corrent... I si no a la propera trobada...

    Una abraçada molt grossa!!!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va costar una mica fer-lo, la veritat.... igual que em costa venir a visitar el Roda al món i torna al blog, però un cop posada encara li trobo el gustet... hehe!

      No us oblido, no!

      Ptonets!

      Elimina
  6. M'ha agradat el conte de la teva padrina. A mi, per la trama d'una guineu que enreda al llop, m'ha recordat els contes del "Roman de Renart" que quan feia BUP em feien llegir per a la classe de francès (parlo de fa uns quants (molts) anys ;-D)

    Enhorabona pel futur naixement i no pateixis pel blog, que prou feina tindràs, ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els contes de llops i guineus són guays! El que passa és que les guineus sempre són les dolentes de la peli..... pobres.

      Gràcies Mac! Ptons.

      Elimina
  7. Hola Alba, molt bonica la rondalla i quina veritat: mentre hi hagi rucs, sempre n'hi haurà que aniran a cavall.
    No hi ha com un entrebanc per trobar una nova oportunitat, i millor. Enhorabona per la feina i el fill!
    Pel tema del blog et podria animar dient-te que sempre trobaràs un moment, però per experiència no ho faré. Vaig aparcar la meva vida durant quinze anys. I no em sap cap greu, però és veritat que amb els fills el temps es fon. Tinc dedicat un post al tema, "Tempus fugit, o no". Et convido a llegir-lo, però haurà de ser abans de tenir el fill. És llarg, per variar. Que vagi tot molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc pendent entrar al teu espai Teresa, però ho faré! Vaig començar amb el blog per mostrar una mica la meva feina a nivell fotogràfic i suposo que amb el temps he anat canviant el blog per la feina real. Sempre li estaré agraida, el blog va ser el punt de partida de tot plegat!

      Elimina
  8. Ai les padrines, que bonics que eren els contes que explicaven i que nosaltres escoltàvem amb el més respectuós dels silencis. Suposo que tu dius padrina a l'àvia i m'ha agradat molt, perquè jo també ho he fet sempre...
    Si has de tenir un nadó, pots anar memoritzant aquests contes tan bonics, per poder-los explicar al petitó i ara podràs fer tu , com feia la padrina Dolores...Felicitats, per una tan bona notícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... molt! Llegint el teu comentari m'he emocionat.... ja veus, estic més tendra últimament!! La padrina Dolores segur que estaria ben contenta de saber que un bon tros d'ella segueix dins meu, i jo també!

      Elimina
  9. Recordar a l'àvia em fa sentir content... Els canvis... tots en tenim al llarg del temps... Que ara estàs en un altre lloc, prioritari que l'has de defensar... i que seràs persona, dona, mare... em sembla que mereixes que la sortida del sol en diguem l'alba... moltes felicitat per tot i si et queda un ratet ja saps que entrar en la sènia dels blocs... Que la vida no et malmeti, que tinguis Pau, Amor i Llibertat i una miquetona de calerons... Una abraçada de l'Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin comentari més bonic Anton! Moltes gràcies!!

      Elimina
  10. Són tantes coses bones que no caben disculpes per la teva absència, crec que tots ho entenem perfectament, com a també ens agrada que ens ho expliquis de tant en tant.

    Felicitats Alba per aquestes noves i bon any!!
    Aferradetes!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies lluneta! M'alegra llegir les teves paraules! Ptooons!

      Elimina
  11. M'ha agradat el conte! A més és dels que no acaben de manera "políticament correcta". Moltes felicitats, Alba (espero que no desapareguis del tot, o almenys que ens vinguis a veure de tant en tant, quan el nen dormi :) )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que quan el nen dormi aprofitaré per dormir jo també! hehehe! però no us oblidaré pas, no! L'espai seguirà obert i qui sap! Potser la maternitat m'obre les ganes de publicar setmanalment! ;)

      Elimina
  12. Ai, les iaies, quina llàstima que ja no hi són!!!

    Enhorabona per la teua futura maternitat, i conta-li molts contes!!!

    Salut!

    ResponElimina
  13. Alba contenta de llegir-te i saber les teves raons .....o sigui que seràs mare enhorabona! i no t'agafara el cuquet de explicar-nos alguna coseta de la criatura ?

    ResponElimina
  14. Eeeeei!! Doncs són molt bones notícies!! :-))
    M'apunto totalment al comentari de l'ELFRI... vols dir que no t'agradarà explicar-nos cosetes del xiquet? ;-))

    M'ha agradat molt el compte (m'ha fet riure això de la maionesa per simular una ferida! haha) Ara bé, si algun dia l'explico jo penso canviar el final, faré que el llop rellisca, cauen tots dos i la guineu cau rodolant pel camí trencant-se uns quants ossos, apa! :-DD

    ResponElimina
  15. Et felicito pel post, per la teva trajectòria i per aquest gran futur que esperes i que serà extraordinari, com no pot ser d'altra manera.

    ResponElimina
  16. Als fills els agraden molt els contes. I te'l faran repetir, i repetir, i repetir. Felicitats i sort!

    ResponElimina
  17. Ostres, que xulo!!! doncs encara dec tenir el post pendent i no en sabia res!!! quina alegria!!!
    si que està molt bé la trobada!!!!!! i tant!!!

    moltes felicitats, Alba!!! i si, per aquí o per on sigui, ves-nos explicant cosetes!!

    ResponElimina
  18. M'ha agradat el conte ia més real com la vida mateixa, on veiem massa sovint comos els pillos i els pocavergonyes surten triomfants davant dels altres

    ResponElimina
  19. Renoi. Recordo com ma padrí sovint m'explicava aquest conte i ma padrina i jo, com si fos un acudit dels de l'Eugenio, ens féiem un bon fart de riure. Per cert, algú en sap l'origen?

    ResponElimina