Xino Xano

Aquest temps d'absència he rodat pel món (pel meu món!), però aquí estic, fidel a la crida. RODA AL MÓN... I TORNA AL BLOG!!

"Hi havia una vegada un llop i una guineu que tenien molta gana. L'hivern havia estat dur i necessitaven alimentar-se urgentment. La guineu, astuta com ella sola li va fer una proposta al llop, que era una mica ganàpia.
Mira llop! Anirem a baix al poble, tu pujaràs a dalt del campanar i tocaràs campanes de foc, mentrestant la gent del poble sortirà de les seves cases espantada i jo podré entrar-hi a recollir tota mena de menjar pels dos.
El llop, babau com ell sol, va acceptar i van baixar al poble. El llop va pujar al campanar i va començar a tocar les campanes en senyal de foc. La gent va començar a sortir de les seves cases, cridant molt espantada i s'anaren reunint a la plaça major. Mentrestant la guineu va aprofitar per posar-se les botes endrapant tot allò que trobava als rebostos de les cases. Quan la gent del poble se'n va adonar que tot havia estat una falsa alarma van pujar a dalt del campanar i s'hi van trobar allà al llop, i li van clavar una bona pallissa. Pobre llop! La guineu que ho va veure tot des de la finestra d'una casa va agafar una mica de maionesa i se la va tirar pel cap tot fent veure que algú li havia donat un cop i li havien obert el crani.
El llop va poder escapar tot malfet de tant com havia rebut i la gineu va aparèixer queixant-se amb una mà al cap i fingint molt de dolor.
- Què t'ha passat?? - Li va preguntar llop. I la gineu, li va explicar que una gent del poble l'havia agafat i li havia donat un gran cop al cap que li havien obert. El llop va veure a la guineu tant fumuda que va decidir que la portaria a coll i bE, el que ell no sabia era que la guineu, amb la panxa ben plena li estava prenent el pel  i mentre s'allunyaven altre cop del poble, la guineu des de les espatlles del llop anava dient:
- Xino-xano, xino-xano, el malalt porta al sano!"

Contat per la padrina Dolores
Aquells meravellosos anys!



No sé pas quin deu ser l'orígen d'aquest conte, no sé d'on el devia treure la meva padrina, però el recordo tan clar...  Sé que explicant contes potser no tindré gaire futur, però sí que sé que el meu fill (i ara ja puc dir que aquest naixerà ben aviat) escoltarà aquest conte i li diré que la seva besàvia me'l contava a mi i que a mi sempre em feia gràcia la malparida de la guineu.... pobre llop!

I posant-nos una mica al dia de les nostres vides us puc explicar que en poc temps les coses m'han canviat molt, suposo que per això també he anat poc a poc abandonat el meu Salva't si Pots.... Un dia em van fer fora d'una feina a la que hi estava totalment entregada de tal manera que vaig decidir volar i empendre el meu propi negoci fent allò que més m'agrada (i pel que també havia estudiat, en part) la fotografia i el vídeo. Les coses em van bé, estic força contenta! :) I amb tot això, com ja vaig mig deixar caure en la última actualització del Salva't, a la primavera vinent augmentarem la família i suposo que si apareixia poc per la blogosfera, a partir de llavors encara menys! Tot i això no m'agradaria oblidar del tot l'espai, ni l'espai ni a tots vosaltres!