dimarts, 27 de gener de 2015

Ahir, avui, demà...

Vist al Blog  Bon dia, de les Escoles Vedruna de Girona
Semblava que mai havia d'arribar aquest dia, després d'haver-lo programat amb tant de temps, oi Carme?
I ja és aquí i a alguns ens ha agafat a contrapeu, com sempre.
No voldria pas que aquest blog esdevingués una trobada nostàlgica i per això, a través d'aforismes, refranys i altres frases figurades que tan m'agraden, he intentat  cercar un punt d'equilibri entre passat, present i futur.
I jo em postulo pel Carpe diem, pel viure el moment i no arrossegar llast del passat ni hipotecar-nos per un futur incert i encara invisible.

Voler fer història de 10 anys i no voler veure-hi més enllà ho trobo, com a mínim agosarat. Pensar que Google va néixer fa poc més de 15 anys, que Facebook no té encara ni 10 anys i que els primers blogs els hem de situar també en aquest segle XXI, em fa pensar que encara hi ha moltes coses que haurem de descobrir, a les quals ens haurem d'adaptar i que ens ajudaran a fer-nos grans d'una altra manera.

Vam arribar al món digital en bolquers i potser tot just ens acabem de posar drets. No vull ni pensar què podré fer a la xarxa quan em jubili i tingui el temps del qual ara no disposo! :)

I com diu el Dalai Lama, només hi ha dos dies a l'any que no podem fer res: ahir i demà. Però encara ens queda avui. Perquè la gramàtica ja ens ensenya que Ahir era, avui és i demà serà.
O també hi ha qui diu que ahir és història, demà és un misteri i avui és un regal i per això es diu present. O encara: No malbaratis l'avui amb les culpes d'ahir ni amb els dubtes de demà. I ho acabaré amb una altra citació molt recurrent: Avui és el demà pel qual et preocupaves ahir.

37 comentaris:

  1. Una reflexió molt encertada. De vegades sembla que estem tan avesats a aquest món digital que no ens n'adonem que podem comptar amb els dits de les mans els anys que fa que ens movem per aquí. Ja veurem on farem cap. De moment, gaudim del que hi ha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara anem en bolquers! Encara no havíem après com funcionaven els blogs i ja havíem de repartir el nostre temps i atenció amb un seguit de xarxes socials que han anat apareixent i entreteixint-se. Encara no havíem après a treure-li tot el suc al nostre PC de sobretaula i ara ens diuen que ho farem tot des del mòbil i les tauletes. No és apassionant viure aquests canvis trepidants? Però això fa molt difícil parlar d'història!

      Elimina
  2. M'he embolicat una mica amb tant salt temporal, però el fet és que hem d'aprofitar el que tenim, i viure-ho tan bé com podem. I amb els blogs igual. Sembla que estan mig morts, fa just un any en parlava arran d'un article que vaig llegir, però de moment seguim aquí. I aquesta trobada demostra que no ens resistim a morir del tot. Ni ho farem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els blogs com qui diu acaben de néixer! No els podem pas donar per morts. I si trobem una altra medi, mitjà o eina que sigui més còmoda de manegar que els blogs hi faré el salt. No vull un nom. El que em serveix és escriure i compartir, sigui a través d'on sigui. Bona part del meu temps, ara me'l treu Twitter. Trobo apassionant sintetitzar i comunicar amb 140 caràcters.

      Elimina
  3. Sóc força nova en la xarxa de blocs potser és per això que no em plantejo massa quin futur tenen. Hi són perquè són útils a la gent.
    Estic d'acord que estarem millor si estem atents i sabem fruir del present. Però també veig que avui portem condensada tota la nostra història, i allò que fem pren significat perquè tenim una projecció de futur. Som així i està bé, només cal pensar què passaria si perdéssim la memòria i la capacitat de retenir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blog pot esdevenir, al menys en el meu cas, una intersecció entre la vida digital i la vida real. Un punt de trobada d'ambdós móns. Tinc un perfil digital actiu que tot sovint interactua al món real i hi fa coses. És una magnífica eina per presentar-te al món!

      Elimina
  4. Gràcies per refrescar-me aquestes idees a partir dels aforismes. Jo també me'ls intento aplicar a la meva vida en el sentit de "l'ahir és passat i el demà no sabem si arribarà, per tant només tenim l'avui i l'ara". Intento agafar-m'hi com una paparra però de tant en tant perdo l'horitzó i caic de quatre potes. Llegir-te m'ha ajudat a no caure, que ja m'estava entrebancant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El present ens recorda que som vius. I no el podem hipotecar amb deutes passats ni amb il·lusions futures

      Elimina
  5. Està molt bé viure el present i ho intento prou cada dia... Però com prescindir dels projectes inde les il·lusions que formen part del futur? Seria just? Potser l'explicació seria que la il·lusió és ja present... Encara que l'objectiu de la il·lusió sigui futur...

    De tota manera vivim, avui, contents, aquesta trobada i en projectem una altra per d'aquí tres anys...

    Gràcies per ser -hi i per venir carregat d'aforismes, decdites i frases fetes... Que sempre ens agrada aprendre'n de nous...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els projectes i les il·lusions del futur són el present de demà, demà passat... Ja hi arribarem, sens dubte! :)

      Elimina
  6. Com sempre, em tres el barret davant vos i de la feinada que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, no deixo de ser una formigueta més, com tants d'altres que traieu el cap per la finestra digital o la real, amb un nínxol o centre d'interès molt delimitat i marcat. Això em permet aprofundir-hi molt i molt

      Elimina
  7. Molt cert tot això que expliques de la història de la xarxa (parlem d'un passat que és recentíssim i d'un futur que ningú s'atreveix a imaginar), o sigui que, passet a passet, i a veure on ens porta tot plegat.
    Estic d'acord amb la Carme que és molt difícil no incorporar al present les il·lusions del futur més proper.
    Tots estem d'acord amb el "Carpe diem" però després la gestió del dia a dia és molt més complexa. L'ahir sovint ens estira -amb tot el bo i dolent- i no podem abandonar-lo a l'hora de viure el present. Tampoc podem -crec- viure l'avui sense alguna expectativa del demà. El difícil -com en tantes coses- és trobar l'equilibri.
    De totes maneres, com a principi m'ha encantat la frase "No malbaratis l'avui amb les culpes d'ahir ni amb els dubtes de demà". Ja ho va dir Van Gaal: "siempre positifo!".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que amb 20 anys pensava diferent. Quan has passat la cinquantena i algun ensurt et diu que estàs vivint de regal, doncs agraeixes cada dia que passa :)

      Elimina
  8. Com deia el Dalai Lama, qui dia passa any empeny, o potser és més antiga la dita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ho hauria de mirar, però em sembla que aquesta d'empènyer dies i anys em sembla que és ben nostrada!

      Elimina
  9. Però l'avui primer va se demà i després serà ahir...
    Penso que alguns ja hem arribat a l'adolescència blocaire, que no vol pas dir ja que fa temps que no portem bolquers, virtuals, però ja se sap, és una època una mica rebel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, jo enguany faré 10 anys del primer blog i encara em sento a les beceroles. Penso que d'aquesta eina li podem treure encara moltes i moltes coses. Amb el sentiment de voler aprendre cada dia

      Elimina
  10. avui demà i sempre ....un gran post Victor ....deu anys s'ha de celebrar oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara queda una mica. Vaig començar un 31 d'agost. :-)

      Elimina
  11. ah i sempre és avui perquè demà tornarà a ser avui i avui ja serà ahir

    ResponElimina
  12. Víctor, el meu primer contacte amb "la tecnologia" va ser la game boy dels meus fills (hi havia baralles!) No vaig parar fins que vaig guanyar la màquina al tetris (i em va sortir el coet gran!!!) llavors ja necessitava "!alguna cosa més"... i mira, ara, aquí, iaia total i absoluta, i amb unes ganes de "guerra" (de la bona, ehhh?) que no vegis... Carpe diem!

    ResponElimina
  13. L'ofici d'aprendre dura tota la vida,
    cal saber desaprendre,
    per alleugerir-la.

    Salut!

    ResponElimina
  14. Amb deu anys a la pantalla, a banda de ser paremiòleg de capçalera, ja t'has guanyat el dret de ser tot un gurú blocaire. I per molts més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puigmalet, als gurús de la xarxa ara els diuen Community manager. Fins que s'inventin un altre nom. Em sembla que no van per allà els meus interessos. :)

      Elimina
  15. Un breu record del passat i un breu presagi del futur. I tot en clau digital, que també admet els aforismes. Com diu una llengua germana "Lo bueno, si breve, dos veces bueno"
    Carpe diem, Víctor, jo també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal saber trobar l'equilibri. I no sempre és fàcil!

      Elimina
  16. Amb salts en el temps entre passat i futur això ja sembla una re-col·locació de casos típics del meu blog xD

    Si, està clar que hem de viure el present, una altra manera de dir-ho es fer servir la frase d'en Terry Pratchett:
    La vida de una persona sí pasa delante de sus ojos antes de morir. El proceso se llama "Vida".

    Per segons qui, la vida dels blogs potser no sembla gaire temps, però per mi si! Que en el meu cas es pràcticament un terç de la meva vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, com diu l'aforisme, la vida ens passa per davant dels ulls... i no ens hi fixem.

      Elimina
  17. Víctor, m'ha encantat com has tractat aquesta entrada. Sobretot per les reflexions que sovint sentim, però que no ens entestem en projectar el demà, i retreure l'ahir.
    La vida és per viure-la, i com deia García Márquez "Vivir para contarla".
    CARPE DIEM!

    ResponElimina
    Respostes
    1. VIure-la i contar-la. Estic absolutament d'acord amb García Márquez i amb tu!

      Elimina
  18. Tens raó, avui és el que pots fer, viure. La història, encara que sigui bona o dolenta, és bona recordar-la si ens ajuda per l'avui. Quan et jubilis? Això pensava jo, però tinc la agenda més ocupada que abans, falten hores. Saber de blogs, poc però em basta. Ara vaig atrassada i vaig fent enrera per poder llegir-vos.

    ResponElimina
  19. Ara és el moment per llegir-te!
    Tot i que no hagis publicat avui aquestes magnífiques cites, segueixen en el temps molt a prop dels nostres pensaments, per assaborir-les i reflexionar-hi.
    Que difícil és viure l'ara, encara que ho provi cada dia ...

    Salut, força i enteniment!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara n'estava publicant altres al Diccitionari, perquè avui fa 195 anys que va néixer Concepción Arenal, per exemple... És difícil, però crec que el més correcte és viure l'ara, no pendent d'ahirs ni de demàs

      Elimina