Primera trobada virtual Gener 2015 // Primera trobada presencial Maig 2015 // Segona Trobada virtual Gener 2018
Fantàstic, fanal, encara que poques cordes salvadores trobe ja...Salut!
Salvats per la corda! Una forta abraçada, Fanalet!
poca corda i molt cordell.... cordells que fan cordes que lliguen paraules... anton.
Hi haurem de confiar... Gràcies!
Quan sembla que tot s'acaba,el fil d'una corda enxarxada,ens treu del pou de la foscor. Gràcies! El teu fanalet sempre ens dóna llum.
Un cabdell que ens uneix però que no ens lliga. :-)
Ja som una bona colla que hem participat, i que no pari la cosa! M'encanta aquest punt de trobada.
Encabdellats per amistat i poesia, per històries i opinions.Contenta de retrobar-te.
L'enxarxat que ens sosté demana de tant en tant d'afegir nous fils al tramat, per reforçar-lo. En aquesta trobada he trobat un munt de fils nous… haurem d'anar teixint complicitats.
m'has fet buscar "companyonia" al diec i jo que pensava que t'ho inventaves, però es ben real :P
Alguna corda ens salvaquan teixim fils i motsels capvespres i les nits d'hivern.Giravolten somriuresque perduren en l'essència dels versos.Moltes gràcies, fanalet, per venir fins aquí, al Roda el món a deixar-nos els teus versos amanyagadors...Una abraçada, bonica!
Qué boniques paraules! Com un cabdell aquest blog, va deixant constància d'un lligam entre persones i paraules. Fa temps que no et visito, perdona.
Aquest cabdell, pot embolcallar molts afectes i si hi fem uns nusos ben contundents , no es perdran mai, que la corda és gruixuda...
Un cabdell fet de paraules i d'afectes, Fanalet. Gràcies.
Fils que es trenen amb paraules, poesia, imatges, dibuixos, cançons... i teixeixen una xarxa de complicitats.
Un plaer tornar-te a llegir fanalet!
ja pensava que t'havies despistat i no vindries... (com si això fos possible en tu, que no recordis les dates importants)Petonet dolç, trasto ;)***
Una corda de fils invisibles ens manté lligats.I ens fa visibles.
Un cabdell que crea xarxa contínuament.
plaer compartidíssim fanalet !!!! magnific cabdell !
De vegades són cordes ben gruixudes, altres fils ben prims! El més important: saber que hi ha a l'altre extrem que tiba i ens permet seguir avançant!
Fanalet, quan de temps!!! un petó ben gran!!!!!
Un cabdell de tots colors per allunyar les foscors.Un vesos preciosos, nina.Aferradetes! ✿
Fantàstic, fanal, encara que poques cordes salvadores trobe ja...
ResponEliminaSalut!
Salvats per la corda! Una forta abraçada, Fanalet!
ResponEliminapoca corda i molt cordell.... cordells que fan cordes que lliguen paraules... anton.
ResponEliminaHi haurem de confiar... Gràcies!
ResponEliminaQuan sembla que tot s'acaba,
ResponEliminael fil d'una corda enxarxada,
ens treu del pou de la foscor.
Gràcies! El teu fanalet sempre ens dóna llum.
Un cabdell que ens uneix però que no ens lliga. :-)
ResponEliminaJa som una bona colla que hem participat, i que no pari la cosa! M'encanta aquest punt de trobada.
ResponEliminaEncabdellats per amistat i poesia, per històries i opinions.
ResponEliminaContenta de retrobar-te.
L'enxarxat que ens sosté demana de tant en tant d'afegir nous fils al tramat, per reforçar-lo. En aquesta trobada he trobat un munt de fils nous… haurem d'anar teixint complicitats.
ResponEliminam'has fet buscar "companyonia" al diec i jo que pensava que t'ho inventaves, però es ben real :P
ResponEliminaAlguna corda ens salva
ResponEliminaquan teixim fils i mots
els capvespres i les nits d'hivern.
Giravolten somriures
que perduren en l'essència dels versos.
Moltes gràcies, fanalet, per venir fins aquí, al Roda el món a deixar-nos els teus versos amanyagadors...
Una abraçada, bonica!
Qué boniques paraules! Com un cabdell aquest blog, va deixant constància d'un lligam entre persones i paraules. Fa temps que no et visito, perdona.
ResponEliminaAquest cabdell, pot embolcallar molts afectes i si hi fem uns nusos ben contundents , no es perdran mai, que la corda és gruixuda...
ResponEliminaUn cabdell fet de paraules i d'afectes, Fanalet. Gràcies.
ResponEliminaFils que es trenen amb paraules, poesia, imatges, dibuixos, cançons... i teixeixen una xarxa de complicitats.
ResponEliminaUn plaer tornar-te a llegir fanalet!
ResponEliminaja pensava que t'havies despistat i no vindries... (com si això fos possible en tu, que no recordis les dates importants)
ResponEliminaPetonet dolç, trasto ;)***
Una corda de fils invisibles ens manté lligats.
ResponEliminaI ens fa visibles.
Un cabdell que crea xarxa contínuament.
ResponEliminaplaer compartidíssim fanalet !!!! magnific cabdell !
ResponEliminaDe vegades són cordes ben gruixudes, altres fils ben prims! El més important: saber que hi ha a l'altre extrem que tiba i ens permet seguir avançant!
ResponEliminaFanalet, quan de temps!!! un petó ben gran!!!!!
ResponEliminaUn cabdell de tots colors per allunyar les foscors.
ResponEliminaUn vesos preciosos, nina.
Aferradetes! ✿