diumenge, 25 de gener del 2015

M'aixeco del llit (text de la mortadel·la casolana)

Us afegeixo la seva foto del perfil que tenia
M'aixeco del llit. Miro el rellotge. Dos quarts i cinc de deu. Dos de gener d'un any que comença, penso. Baixo les escales de fusta i, de mica en mica, veig el menjador. Un cop a peu pla camino fins al fons, cap a finestra que dóna al jardí. Enretiro les cortines: Un dia esplèndid. A quina temperatura estem? Em fixo en el termòmetre de l'exterior: tres graus. Dos de gener de dos mil quinze, repeteix el meu cap. La Carme espera la teva aportació. Primer, el meu cafè amb llet barrejat amb el col·lagen de torn, les dues boletes d'oli de no sé què, mai me'n recordo; la pastilla per evitar aquella calor insofrible que patim la majoria de menopàusiques, la càpsula de vitamina B, alies la groga, i les dues restants de soja, les de color blanc. M'acabo el primer cafè amb llet amb tot el que l'acompanya. M'acosto el paquet de tabac d'embolicar, mal dit de liar, el paper, l'encenedor i els filtres. Encenc la primera cigarreta del dia i, entre calada i calada, em salta la mala consciencia: hauries d'escriure. Diria que l'ordinador està dins l'armari de l'habitació. Vinga, Mortadel·la, fes un puja i baixa, obres la motxilla, treus el portàtil, l'endolles i l'obres. Ara el ratolí, busques la revista per posar-la just a sota perquè aquest no s'entrebanqui i comences. Abans aquesta cerimònia la feies en un plis plas. No és veritat, no la feies. T'aixecaves del llit, miraves el rellotge per saber l'hora, baixaves les escales, enretiraves les cortines, et fixaves en la temperatura del termòmetre i, com un coet, et preparaves el primer cafè amb llet. Un cafè amb llet pelat. T'apropaves el paquet de tabac, l'obries i, sense la necessitat d'embolcallar res, encenies la primera cigarreta del dia. I, entre calada i calada, amb l'ordinador endollat, obert de bat a bat i damunt d'on sempre, d'aquesta santa taula, la del menjador, amb el ratolí apunt de solfa, t'asseies tal qual t'havies aixecat del llit i, l'única cosa que et dedicaves a fer, apart d'obrir la sessió, era a escriure. Mentida. El primer que feia era mirar les estadístiques de manera malaltissa. I com això tota la resta: llegia els comentaris que m'havien deixat, els responia i pensava en el contingut del text que volia publicar aquell dia. Un cop pensat i escrit, l'esporgava, el revisava, el reescrivia, el llegia i rellegia i començava un altre procés, la recerca de la imatge. I ara, desprès de tanta monserga, arribava el pitjor; la metralla de preguntes, les d'abans de publicar. Al cap d'un no res, feia un gest com el que acabo de fer ara, el d'estirar el braç esquerra endavant, com si el volgués allargar. De forma automàtica noto damunt la pell com llisca cap a munt la màniga del pijama, com si s'escurcés i, d'una manera suau i amable, em permet veure l'esfera del rellotge que duc al canell: dos quarts de dues. L'hora de plegar, de pensar en altres coses. En el dinar, la família, la casa, aquesta casa que tant m'estimo, en els amics, en els petits i grans plaers com és ara l'escriure, en els bons, que en són molts i, mals, pocs, records d'aquesta disciplina.
Que què enyoro? Res. El què podia enyorar ja ho tinc: a la Lagarto i a la Carme en persona. 
Em sento alleugerida.
Bon Any 2015.
Us desitjo el millor.
Tonets!

Mortadel·la Casolana

59 comentaris:

  1. M'ha agradat la descripció del ritual, de mirar el termòmetre, de les pastilles, del cafè amb llet i del tabac.
    Segurament que moltes persones hi coincideixen.
    El tabac l'he deixat, però si em passes una calada faria una excepció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per deixar la teva opinió, Xavier!
      Si has deixat el tabac, cosa que també hauria de fer una servidora, no hi ha excepció que valgui... no vull sentir-me culpable, per tant, ni mitja caladeta, noi!

      Mortadel.la

      Elimina
  2. Quan una cosa que hem de fer per gust es converteix gairebé en una obsessió i per tant en una obligació deixa de tenir sentit. És normal que no ho enyoris i me n'alegro de que et sentis alleugerida de la càrrega en que s'havia convertit per a tu això de bloguejar. Que tinguis també un molt bon any!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho passava tan bé participant al teu bloc, Macbeu! Ara, no n'encertava ni una, recordes? quins farts de riure m'havia fet...
      Bon any i records!
      Mortadel.la

      Elimina
  3. Ara, potser, ets més tu, i això és bo. Una cosa és el ritme en fer i altre l'apassionament i el que un no mani si no que és l'altre que s'apodera del nostre ser... Poder dir Si o No...No ser un rellotge tant sols... Jo no fumo, una dependència menys, i no bec el cafè amb llet, ni prenc massa pastilles... Alguna dependència dec tenir i que ni jo me las se veure... A si, tinc por, moltes pors i me les faig marxar ocupant-me en aquestes coses que tu ja tens en el racó dels records... però sense obsessiona-me per a res...A pas de gripau o de tortuga i esperar la mosca o el tabà que em piqui ... i si no em pica millor... Bon any, bon dia i bona hora.Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Anton!
      També et recordo, Anton... els teus escrits, els teus dibuixos amb bolígraf? M'equivoco?
      Em comentes que potser ara soc més jo. Saps? no sé què respondre... potser ara em sento més lliure, tot i que sempre he estat la Mortadel.la, l'Anna. M'apassionava el fet de tenir un bloc, de comunicar-me dia a dia.

      Mortadel.la

      Elimina
  4. Per un moment he pensat que estava llegint Proust amb aquest anar i venir en el temps i aquesta precisió en els detalls. Crec que els rituals que fem a primera hora del matí estan molt bé i també està bé anar-los canviant i allargassant. Acostumo a aixecar-me una hora abans per donar-me temps a no fer res.
    Que tinguis un bon any, Carme! i sense presses, fruint de cada instant i fent Col·lecció de moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, ara veig que el text no l'has fet tu, Carme. Hi havia alguna cosa estranya que em va xocar però tampoc conec els teus hàbits quotidians. Li haurem de donar la raó a en Xexu que ha parlat del tema de reconèixer o no l'autoria d'un text.
      Una cosa és clara "Mortadela casolana" ha fet un text molt bo.

      Elimina
    2. Consol? Ahir quan vaig llegir els teus comentaris reia sola! Quina gràcia. Les confusions son habituals en el món dels blocs. Les confusions, els malentesos, el partir-se de riure....
      Moltes gràcies!
      Mortadel.la

      Elimina
  5. Jo, també tinc per costum a aixecar-me una mica més d'hora i aixi poder començar el dia a poc a poc, amb bona música, els cafès amb llet calentets i una barreja de dolços i salats.

    Tu has fet possible aquesta trobada. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sorprès la descoberta dels teus personatges, sabia de la seva existència, però desconeixia d'on venien. Felicitats!

      Elimina
    2. Aquest text no l'he escrit jo, ni tinc personatges diversos en els blogs. L'únic que passa és que la Mortadel·la Casolana, em va enviar el seu text per mail inem va demanar que jo li publiqués al bloc. Creia que l'explicació al títol seria suficient, però ja veig que ha creat confusió. Perdoneu. Potser un comentari explicatiu hagués anat bé.

      Elimina
    3. Montse també et recordo. Potser més jo que tu pel què veig! ;)
      Ai, Carmeeee, quin embolic que hem muntat. Gràcies per deixar-me publicar a casa teva, noia.

      Elimina
  6. Vaja, gaire enyorada no se la veu... Un bon text, però em queda un regust amarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic enyorada, Xexu. Gens. Però, tornar-m'hi a habituar tampoc em costaria massa, la veritat. És un sentiment ambivalent. Segur que m'entens. No sé per què et queda aquest regust amarg. Em sap greu!

      Mortadel.la

      Elimina
  7. Mortadel·la Casolana, Lagarto… caram, no coneixia aquests heterònims teus! Ja sembles el Pessoa, de qui parlàvem l'altre dia en els comentaris de no sé qui (aquest gener ja no toco vores).
    Jo també tinc els meus rituals matinals. De vegades m'observo a mi mateix mentre els faig (no us passa?) i els trobo un punt absurds… Però em trec això del cap i hi torno de seguida. Som animals de costums però, com la Consol, crec que es bo anar-los canviant. Allargassant també, però això ja passa sol amb l'edat: els ritmes canvien. Me n'adonava l'altre dia observant-me com camino ara pel carrer, més pausat…
    En fi Carmeta, jo ara per culpa teva afegeixo un nou ritual als matins: anar corrents a veure el Roda el món… Perdó, volia dir gràcies a tu.
    I m'ha agradat que al final, malgrat aquesta disciplina que pot arribar a ser obsessiva, trobes lloc a d'altres plaers (la casa, la família, els amics…) Que -com diu una poeta que us presentaré aviat- "la vida té vida pròpia" i cal aprofitar-la
    Petonets repel·lents

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, lagarto és lolita lagarto la autora del bloc
      zero-zer-o-zer-o-no-ser , la mortadel.la casolana va tenir un bloc del mateix nom i ara ha escrit aquest post tant prostià , Pessoa va pareixer en un comentari meu a un post de la Loreto ...entenc que toquis vores aquest gener és impressionat per qualitat per afecte i pel contingut abraçades!

      Elimina
    2. Gràcies, Elfree, per la tava ajuda inestimable...

      August la Mortadel·la Casolana és una persona diferent que jo i també de carn i ossos, que també tenia un blog... I ara ja no el té. Li vaig demanar que vingués i ha vingut... Encara que li he hagut de penjar jo el post...

      Elimina
    3. Gráciessss pels aclariments, Free i Carmeta!

      Mortadel.la

      Elimina
  8. Ai, que ara estic confosa! La Mortadel·la no és la Carme, oi? O si?

    ResponElimina
    Respostes
    1. no la mortadel.la és la mortadel.la i la Carme és la impulsora d'aquesta trobada!

      Elimina
    2. Gràcies per l'aclariment. Ja m'ho semblava però com més d'un ho ha confós ja no sabia si era jo la que no m'equivocava.

      Elimina
  9. Mortadel.la permet-me que encara t'anomeni així jo vaig ser una fervent admiradora del teu bloc dels teus posts i dels teus comentaris , personalment em va saber molt greu que desapareguessis del món blocaire i que eliminessis o ocultessis el teu bloc, és clar que les teves raons devies tenir i les respecto , has fet un escrit no sé si nostàlgic o potser alleugeridor ....si el bloc et va esclavitzar ho entenc ....els blocs són per a fruir i no pas per patir ....escrius molt bé , t'admiro i et guardo molt afecte gràcies per ser aquí i que siguis feliç ! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Free!
      Volia disculpar-me. Quan vaig acabar d'escriure el que heu llegit, vaig pensar, buf, menys mal que s'ha acabat! Ara mateix el fet d'escriure s'ha transformat en una mena de tortura. I com et deia, quan vaig acabar aquesta mena d'aportació tenia pressa per dir, apa, adéu, fins un altre! Els primers noms en recordar, van ser el de la Lol's, persona que conec des de fa uns quatre anys, cinc? i que sovint ens vegem entre setmana per anar a dinar i fer la xerrada. Al cap d'un temps vaig conèixer a la Carme amb la que també ens veiem de tant en tant. I plas! Em salta de les mans escriure aquesta frase " Que què enyoro? Res. El què podia enyorar ja ho tinc: a la Lagarto i a la Carme en persona."
      Dir-te que un dia més tard li vaig comentar a la Lol's: em sap greu haver posat només aquests noms. No tenia ganes d'escriure massa estona més, volia fer via! Parlant amb ella, va sortir el teu nom i el d'altres companys i companyes blocaires als que valorava moltíssim.
      Aquell dia vaig ser injusta, no volia saber res de teclats, blocs, escrits... però havia donat la meva paraula a la Carme, sabia que li feia molta il.lusió...
      Les ganes de plegar ràpid em van trair. Que poc encertada vaig estar! D'aquí les meves disculpes cap a tu i a molts altres, Free, sorry!
      A veure si ens veiem algun dia, em faria gràcia.
      Petonets i moltíssimes gràcies pel teu comentari, Free, m'he engreixat deu quilos de cop!
      Mortadel.la

      Elimina
    2. I jo feliç de llegir-te mortadel·la, no problem be happy ......ara fa temps que vaig molt molt enfeinada a la lolita fa segles que no la veig , podria ser guai quedar, ( encara que entre setmana ho tinc pelut perquè tinc uns horaris molt raros)no t'has de disculpar de res .....i tampoc cal que t'engreixis tant a veure si encara em faràs pagar la modista hehehehehe......fins sempre o potser fins aviat ! abraçades!

      Elimina
    3. Quedem un cap de setmana? divendres vespre... dissabte, diumenge...no? envia'm un correu quan et vingui de gust! anna_portell_renom@hotmail.com

      Carmeeeeeeeta? avisa a l'Elfree per si no el veu, el comentari, és clar!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Bona memòria, jo rai!!! Jo li he penjat el post i he oblidat la imatge....

      Elimina
  11. No sé enmig d'on he anat a petar amb aquesta trobada... primer vaig fer una entrada que estava ben bé fora de lloc de tot el que l'envoltava, després m'he trobat amb un grapat de poetes, pintors, i jo sense saber què comentar... ara em trobo amb personatges amb dobles i triples personalitats... i jo, il·lús que vaig de passerell, presentant-me nu davant vostre... uf... espero haver passat el segon curs de blocaire per quan es convoqui la següent trobada! Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no... No tinc cap doble n triple personalitat... Només he penjat el post d'una blocaire tant desconnectada ja, que no té ni perfil de Google per publicar ella mateixa. Disculpeu el malentès.

      Elimina
    2. I ara, Ignasi! Particularment vaig aprendre un munt amb el teu post. Pensa que si no ens haguéssim tret aquests petits complexos del damunt, no estaríem gaudint de tot, tot i tot, el que llegim i comentem.

      Elimina
    3. Gràcies, Teresa, ets molt amable. Jo sí que estic aprenent un munt de coses de tots vosaltres. Abraçada

      Elimina
    4. La Carme diu la veritat, Ignasi! Ni perfil, ni bloc ni res de res, no vegis els problemas que he tingut per poder respondra als vostres comentaris, paraula! Sembla mentida com s'obliden les coses, mare meua! Anava seleccionant a "respon com a" i no hi havia manera de què se'm publiqués res de res... i vinga a tocar opcions!

      Mortadel.la

      Elimina
  12. Què dius, Ignasi! Vas fer un post molt interessant, que va generar molt de debat, encara ho recordo: sobre l'atzar i la contingència. A mi també m'ha sorprès tot aquest univers blocaire. Estic fent un curs accelerat d'iniciació. Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, August. Jo mateix em vaig quedar sorprès del debat. Després de llegir els primers posts dels primers dies de l'any ja veia que el meu estava fora de lloc, i vaig estar temptat de canviar-lo per un altre, més acord amb l'ambient que hi havia. Però al final vaig pensar que si allò és el que havia preparat doncs endavant, i si la gent no en volia fer cas doncs, mala sort! La sorpresa va ser el rebombori que es va generar... i tu en vas ser responsable en gran mesura! Gràcies de nou. Abraçada.

      Elimina
  13. No sé si ho llegiràs, Mortadel.la, però sàpigues que se't troba a faltar.
    I molt.
    Una bosseta de petonets dolços, nina. ;)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he llegit! i no ho sabia ni jo que ho faria! Moltes gràcies, Barburt!
      Aixxxxx, quants records macos...
      Agafo la bosseta, eh?
      Quan tingui humor, passo per ca teva....
      Mortadel.la

      Elimina
  14. Mortadel·la nena, ja ho veus, quin embol·lic ens hem fet!!!!

    Què podria dir-te? Gràcies pel teu post. Escrius molt bé encara que ja no tinguis blog i ja veus que se'n recorden de tu.


    ResponElimina
  15. Ara no sé si estàs jugant, Carme si ets tu o no ets tu...
    Aquest ritual de mirar el termòmetre, el faig tot l'any i així sé com 'he de vestir, segons la temperatura...Ni fumo , ni prenc cafè i les pastilles, alguna, a l'hora d'esmorzar...Ah, i jo de sufocacions, ni una!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No jugo i no sóc jo... I les sufocacions ja m'han quedat molt enrere...

      Elimina
    2. Quina soort! Diria que és el cinquè any, quin martiriiiiiiii!
      La de quartos que em costen totes aquestes martingales que em prenc!

      Mortadel.la

      Elimina
    3. M.Roser,
      No juga no. Mortadel.la Casolana sempre he estat jo, l'Anna.
      Mortadel.la

      Elimina
  16. Està bé la confusió, per mi que arribo una mica tard i ja l'heu aclarit. La mortadel·la m'agrada, el post de la Mortadel·la casolana també. Sap greu no poder-ne fer algun altre tast, però gràcies per aquest. Segueix confirmant la meva teoria de la llibertat del blog per fer-ne el que un vulgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa.
      M'ha costat abandonar,millor dit, em va costar un any. Ara, rai!

      Mortadel.la

      Elimina
  17. Hola Mortadel·la.
    Jo nop vaig arribar a llegir.-te mai, de fet, quan he vist el post de la Carme, i he començat a llegir no em quadrava massa el que llegia pensant en la Carme. A tu no he tingut el plaer de conèixer-te però està bé voler entrar a la trobada, encara que això li suposa una mica més de feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne,
      El tarannà de la Carme i el meu eren bastant diferents. De seguint-se a les dues te n'haguessis adonat segur, gràcies pel teu comentari!

      Mortadel.la

      Elimina
  18. M'hi veig! (excepte en el "pastillam") jo sóc de les que ha preferit passar les sufocacions de manera "naturl". I fa onze anys que les pateixo, potser que comenci a pensar en la pastilla!, per cert, n'hi ha un parell d'oli d'argan? (o similar)

    M'ha encantat, llegir-te, perquè és exactament el que em va passar a mi. Tot, fil per randa!

    Aquella adrenalina per anar a llegir els comentaris, per mirar les estadístiques, per veure quanta gent em seguia, per pensar què escriuria aquell dia, buscar la imatge... és que m'hi veig, m'hi veig, m'hi veig!

    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que coincidim! Començava a sentir-me un bitxejo raro. Es passa malament, oi? Et domina, i quan et domina et sents perduda.
      Sobre les pastilles. Pensa que porto uns cinc anys provant tota mena de pastilles naturals, encara segueixo... i bé, tot un repertori, noia: que si pels ossos, que si vitamina B per la pell... una ruïna!

      Moltes gràcies per les tevés paraules, t'estic molt agraïda!

      Mortadel.la

      Elimina
  19. Pastilles, cafè, tabac, quanta droga de bon matí! I pel que veig la pitjor de totes eren els blogs. Com a mínim veig que has pogut deixar una de les drogues, ja queda menys feina a fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, no! De café un al dia i descafeïnat. Les pastilles naturals. La única cosa el tabac, això sí. Bé, els món dels blocs era una passió. M'encantava.

      Gràcies, però!
      Mortadel.la

      Elimina
  20. Molt bó!!
    I crec que ho he entès,... la Mortadel.la no és la Carme.
    Es una Mortadel.la que no té blog i que la Carme li compra el tabac de liar, vull dir d'embolicar i també li penja entrades a la trobada virtual.
    Jo de moment l'única pastilla que m'haig de fotre és aquest antibiòtic pel queixal, que no pas del seny que no me'n queda cap ja d'aquests.
    Salut!


    ResponElimina
  21. Els articles de la Mortadel·la eren impagables, però si el pa dels blogs s'havia fet dur de rossegar millor canviar d'aires.
    Igualment, moltes gràcies per ajudar-me a escriure el primer llibre ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oiiiii, Rafel! Sí, em va anar bé canviar d'aires. Això no vol dir que no us recordi amb enyorança. Vaig ser molt feliç. Altres temps. Ara toquen uns altres.
      D'escriure no et vaig ajudar. El vas escriure solet. Només el vaig llegir i aconsellar com bonament vaig poder. Com a lectora i punt.
      Gràcies per les tevés paraules Rafel!
      Una forta abraçada!
      Records
      Mortadel.la

      Elimina
  22. Què ben escrit! Jo em llevo més d'hora, agafo poc o gens l'ordinador al matí. Sols si espero algun mail important o n'he d'enviar un. Després de dinar l'obro i a vegades se'n fan les 7 de la tarda o més. Per això, ara procuro posar-me menys, ja que no puc fer res més. No he vist mai aquest altre blog que dius. Et veig a la pàgina d'inici quan entro al blogger, ja m'agradaria punxar-te més. Gràcies per fer tot això tan bé

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Antonia,
      gràcies!
      ETs organitzada amb el temps. A mi se.m va descontrolar. La sort és adonar-se'n, no?
      Mortadel.la

      Elimina