Faig cap a la cita que la generositat de la Carme va instituir. Això de trobar-se i retrobar-se també té els seus anhels... Tenia els meus dubtes en poder assistir al banquet de paraules escrites, i no pel meu coratge, si no per les circumstàncies en que em trobava en aquell moment. Nostra individualitat segueix cada una al seu lloc i en mi no ha canviat el seguir els dictats de la Pau, Amor, Llibertat que amb la mestressa Teresa un dia ens varem fixar... Ara sense la seva companyia és agosarat dir que soc tant valent com aleshores per a defensar aquests motius humans de ser, però m'entreno una mica apartat de vosaltres, per que vosaltres correu amb energia i constància de joves i jo a punt dels 84 amb la crossa...
QUE TINGUEM UN MES DE JOIA, GOIG I FELICITAT !!
VAL LA PENA DEFENSAR LA DIGNITAT DE LA NOSTRA LLENGUA DAVANT TOT...
ENDAVANT AMICS, LA NOSTRA TRINXERA HEM DE DEFENSAR-LA AMB ALEGRIA..
US DESITJO EL MILLOR A TOTS.
......................
En la nit fosca,
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..
Els canvis de la teva rosa, són màgics, Anton! La vida hi esclata.
ResponEliminaEls teus ulls miren sempre amb benevolència impregnada d'estima. Anton.
Eliminatot i que de vegades sembli contradictori es ben cert que quan mes al est anem...mes ens apropem al oest
ResponEliminacelebro aquesta força que respiren les vostres paraules Anton
i recordeu que l'edat no enten de calendaris,
..es tan sols un estat d'anim
salut!!
Soc un noi de quinze anys en la pensa i de 84 en la baluerna que em porta i trasllada i fa veure les gràcies i desgràcies,les alegries i les penes...Soc un nin que envelleix... quan hi ha tantes persones que haurien d'estar i marxen i ens deixen el seu inesborrable record... Però així hem de continuar aprenent de tots i de tot ... Entre tots fem la platja... Anton.
EliminaJo diria que la valentia consisteix en tenir dificultats i superar-les... i no hi han exclusives, a tots toca afrontar l'existir... Gràcies per ser-hi,amiga, Anton.
EliminaDe res valdria l'energia i la constància dels joves -jo tampoc ja no ho sóc gaire- sense la maduresa i l'experiència, la calma i la serenor dels que ens precediu. I també la força, que veig Anton, que no te'n falta!
ResponEliminaGràcies per compartir amb nosaltres el foc de la teva rosa!
Cada etapa del existir té les seves connotacions, acceptar.les, posar-se al lloc i gaudir d'aquest temps que se'ns ha donat...la necessitat de ser valent i lluitar pel dia dia no ens pot anorrear... Gràcies, un nou amic amb qui hem tingut unes paraules per descobrir que les casualitats porten realitats... Gràcies, August... Anton.
EliminaTotalment d'acord amb la defensa de la nostra llengua, i jo ho dic des d'el País Valencià, on la llengua, tristament, no té la important que té per als catalans. Solament és una arma política, i damunt per a posar-nos en contra vostra. Potser dins de molts anys -i jo acabe de complir els 48-, la llengua ací siga una mica més que una arma política, i espere que el meu fill de només 10 anys aconseguisca veure-ho.
ResponEliminaLa teua rosa, d'una bellesa impressionant.
Salut!
tots tenim banderes que defensar de l'estultícia, neciesa...La dignitat de la persona potser comença per honorar la mare, i la mare comuna nostra és la llengua que ens va alletar on com diu el poeta... diem estimo... És el que hem de defensar imperiosament davant els atacs rabiosos contra nostra identitat...
EliminaLa rosa ha crescut en el jardí que regenta la filla i abans la seva mare, ella ja la rega des de la nuvolada ( tres anys que ens va deixar i per la festa? de la constitució... vaja dilemes afloren en la vida.) Gràcies, amic per ajudar-me a sentir més implicat. Anton.
Anton, recordo perfectament els teus dubtes. Però jo estava convençuda que aquest era un petit compromís en total llibertat. Les ganes de ser-hi per a mi eren tan importants comel fet de ser-hi. Tu vas dubtar però les dues coses han arribat a bona fi les ganes i la realitat de ser-hi. M'alegro moltíssim de tenir aquí també la teva saviesa imla teva força. Gràcies infinites per ser-hi.
ResponEliminaGràcies també per tots els comentaris, amics tots, perquè em fa especial il·lusió veure com es fan converses i tertúlies... :D
tu que saps molt de la meva història, que t'he de contestar... Tu ets una de les persones que per la circumstància que sigui m'heu ajudat amb desmesura i moltes vegades sense vosaltres saber-ho. Hi han empentes que no fan caure de lloros, si no que estabilitzen física i espiritualment... No cal entrar en detalls, sols el reconeixement de la generositat... Al menys hi soc i algú en té la culpa. Anton..
EliminaEl sentir-me acompanyat m'omple d'orgull i acontentament. no sabia si ja podia editar i he estat en un tris d'entornar-me'n...i es que la crossa m'ha dit tira avant que algú ha de rompre el gel. No he volgut trepitjar ni avançar-me, ans al contrari... Que tot vingui plàcid i llueixi amb bon sol... Anics, mengeu dels plats que els bons cuiners preparen... És una joia poder estar en aquest banquet... Carme, una abraçada, per a tu la primera i les altres per tots mentre pugui... Anton.
ResponEliminaAquest tontet s'ha posat entrepeus... Ara, el que diu, em fa so i musica de concert d'orquestra celestial... Anton.
EliminaAnton, 84 anys i amb la crossa, dius. Si els anys et donen aquestes paraules que ens regales, no te'n planyis, perquè valdrà la pena arribar-hi. Molt em temo, però, que no tot ho fan els anys perquè en cada frase teva hi batega una ànima. Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminano sabia de tu i ens hem saludat a la fira... Entranyable.... Per una necessitat de no tornar-me boig, desprès de 35 anys de no tocar la ploma, vaig començar de nou... En tenia 63... I amb un diccionari, un castellà-català i..un sinònims... i desprès corrector de google... a fer trenets que es el que anomeno als poemes i llençar-me al prat a fer solcs de ruc ( prosa)...I si escric i pinto i recito, és per treure'm les pors immenses que tots tenim i patim i no els dono camp abonat a que prosperin... Es un plaer tenir una altra TERESA a prop... la mestressa portava aquest nom feta de riu TER i de pregària RESA... Un agraiment, he de donar-te una benvinguda especial, com a persona i pel que representa per a mi el teu nom... Gràcies DUCH... ESA.Anton.
Eliminagenial, entranyable poeta i pintor de la vida i dels blocs se't saluda Anton contenta de llegir-te per aquí!
ResponEliminaEns anem veient, tu sempre em dones el teu acaronament que explícit poques vegades et torno... porto més de dos anys recollint tots els escrit des de que vaig començar al 63 anys a fer forrolla... I amb altres coses al costat ineludibles escurcen el temps...Cultivo tot l'entorn de la meva zona amb Face i allí intento fer arribar el meu crit de guerra... PAU, AMOR LLIBERTAT... Una abraçada de l'Anton.
EliminaPotser una mica més apartat però hi continues sent; Anton. Un goig compartir amb tu, aquest espai que és virtual però que entre tots fem ben real.
ResponEliminaEncara que tinc constància de tu, poc ens veiem... Li conto a l'Efreelang... Admiro el que fas i en temps en que he provat d'interessar-me'n desprès no he pogut seguir i aquí el meu fracàs...una abraçada d'amics en aquesta joia d'encontre que la Carme va preparar... A gust m'hi sento i amb agraïment també. Anton.
EliminaAnton m'alegra veure't, els teus versets ens carreguen d'energia, per superar els entrebancs i sortir de la foscor.
ResponEliminaSalut i poesia.
he sortit a tocar-me el deliciós aire dels blogaires que no oblido, però que el temps i els mals temps me n'han apartat... Hi som doncs, a seguir amb foça i delit... Una abraçada de l'Anton.// perdona que m'havia passat per alt sense voler i es que aquests de google em varen fer la punyeta i devia estar per aquí que me'ls esborraven.Val.
Elimina84 i encara blogger! A veure si jo també hi arribo :P
ResponEliminaamb cor d'infant s'arriba molt lluny si no entropessem abans amb que ens volen els núvols... Molt alegre de saber d'una persona més aquí en el banquet del lletraferits.. Anton.
EliminaBenvingut. Després de tot 84 no són tants, hem de mirar sempre endavant i rebre i aportar, i tu aportes molt, sempre aportes, amb els teus versos i les teues aquarel·les.
ResponEliminano son tant quan un és jove...quan agafis las crossa i que la necessites... sort en tenim que la clepsa encara que calba hi té el jardí de les roses fresques... Hi han coses que s'han d'agraïr i aplaudeixo d'alegria veient noves flors que no son tant noves per que ja les coneixem d'antuvi, però no perden el perfum... Una abraçada amiga de l'Anton.
EliminaAgraeixo molt el caliu que m'aporteu i em sento estorat... No sabeu el que heu fet vosaltres en mi des de que conec la xarxa al 2008... Quelcom de culpa hi teniu en que sigui per aquí fent d'alumne, aprenent de tots.fa ja més de dos anyss un de vosaltres em va animar per que els meus escrits els posés en paper i així he treballat per aconseguir-ho. Ho he fet en privat però ara s'apropa als quaranta llibres de més de cent pàgines... Començava aquesta taleia als 63 anys i ara tinc unes 6000 pàgines que s'ajunten al que va escriure el meu pare, fins la seva mort als 44 anys, el meu fill també que em va deixar als 45, i la meva mare als 97.... Tots, ara tenim en la biblioteca de casa els nostres escrits convenientment impresos i fent-se companyia.... per això més que res no visito gaire els vostres blocs... El temps ens té fregits a tots, però us tinc en la més alta estima... ens hem trobat, ens hem ajudat i ens estimem... Que pugui sentir el vostre batec durant molt de temps...Anton..
ResponEliminaavui estàs d'enhorabona amb tantes persones mirant-te... ja saps que totes t'aprecien i això és un honor. Anton.
Elimina84 anys de joventut condensada en un cap privilegiat.
ResponEliminanaturalment que l'alabança a tothom agrada... però tinguem en compte que ALÀ...AVANÇA... Mostro aquí una especialitat de la casa que em dona més d'un moment de goig, i ja que venia bé, doncs qued aquí, amic Joan... una abraçada de l'Anton.
EliminaQue bonic, la rosa blanca s'ha tenyit de color rosa, perquè la matinada se n'ha enamorat...
ResponEliminaPetonets.
M. Roser... en el meu poble es fan miracles o funambulismes, no sé on dirigir-me, vet aquí que la rosa és transformada... El teu ull clínic em saluda moltes vegades i jo callo, amagat, sense dir-te... Ets un roser que dona roses d'un perfum insospitat....Una abraçada ben forta de l'Anton.
EliminaUn mèrit.
ResponEliminacadascú té el seu de mèrit que ha de cultivar per seguir en la marxa empresa ... MAR- hI - hA en teu preciós nom... Mar calm que mai s'embraveix.. Una abraçada de l'Anton.
EliminaMoltes vegades de puntetes pas per casa teva, els teus bolis ràpids m'extasien com la llum de les teves aquarel·les, mentre llegeixo amb profunda admiració les teves paraules amb la seva senzillesa, amb la teva màgica saviesa.
ResponEliminaGràssis per tot, Anton!
Hi han encontres que mai s'obliden i es volen recordar... Moltes paraules em dius que em calen en l'intern i no saben com retornar a la llum... La lluna plateja tot el que toca... Gràcies, amiga per les abraçades de mots que t'inventes... una abraçada de l'Anton.
EliminaAnton els teus dibuixos, els teus poemes, les teves aquarel-les... ja formen part de les meves visites per la xarxa, encara que passi en silenci mai em deixes indiferent i part del seu encant i admiració crec que va junt de la mà als 84 anys que t'acompanyen. Una abraçada.
ResponEliminaJa he dit que treballo per treure'm les pors... també penso que si puc alegrar a altre val l'esforç i també trobar en l'altre les pors que vol arramblar-se...Som granets de sorra i amb la suma tenim la platja. Una abraçada de l'Anton.
EliminaFelicitats, Anton, per aquests 83 anys i aquest post tan bonic! Amb crossa o sense, crec que tu ja tens après que és molt millor caminar la vida sense presses. Bon any! I t'esperen els 84.
ResponEliminaaquí també google em va dir que me'n anés a pastar fang... Si, si, amb crossa o sense vaig caminant... i mirant els solts i no rossolar amb el còdols... Quin goig que em fa retrobar a tants... Seguiu, amics... una abraçada de l'Anton.
EliminaFantàstic! Gràcies pel que m'ensenyes
ResponEliminaTots aprenem de l'altre, si no no prosperaríem.. si un sap deu coses i l'altre també en sap deu i les confronten poden veure que algunes que l'altre sap no son les mateixes que ell demostra, si les intercanvien els dos han guanyat i han superat el deu... Gràcies per ajudar-me a ser equànime ... una abraçada de l'Anton.
EliminaHa estat una alegria descobrir una veu de 84 anys amb tan coratge i tanta delicadesa. Tornaré a buscar les teves paraules i els teus dibuixos.
ResponEliminacontent de poder-vos saludar en un lloc preferent pels que ens esgarrapa això de la ploma... molt de gust de sentir l'alè dels joves que segueixen florint i no s'anorreen davant les dificultats... junts farem muntanya... Una primera abraçada i que segueixin.Anton.
EliminaJa ho he dit altres vegades, no sóc seguidor de l'Anton perquè de sobres és coneguda la meva ineptitud amb la poesia, em costa seguir blogs com el seu. Això no vol dir que no l'admiri pel que fa i com ho fa. Ens demostra moltes coses, i les lliçons sempre les hem de tenir en compte. Ànims Anton, a seguir, que no sé qui és que persegueix a qui...
ResponEliminatranquil, amic XEXU, som un granet de sorra i entre tots fem la platja com dic a altres... A un li agrada per beure a les menjades l'aigua a altres el vi, altres prenen licors , altres cafè, te o tisana, ... però estem en la mateixa taula a tots ens agrada llegir, escriure, comentar... i escoltar a l'altre, les seves observacions, els seus quefers... som en el banquet i no fem nosa a ningú, ans ens complementem, per que seria avorrit sempre parlar de poesia, per a mi trenets, o de prosa, per mi solcs de ruc... i han coses més importants, com la convivència, la solidaritat,la noblesa, la honestedat... i podem arribar al enigma de la Pau, l'Amor, La Llibertat... i seguiriem el diàleg, mai el monòleg en que les diferències son pecata minuta...una abraçada, amic Xexu de l'Anton.
EliminaSento que ara no et segueixo tant com fa uns anys, la meva familia bloguera és massa gran. Intento donar una ullada com si ho fes a sort. Una salutació
ResponEliminajo estic editant bastant normalment, però no visito blogs des de fa uns dos anys...M'he refugiat en la pintura i recollir escrits... als 63 anys emprenia la taleia i ara davant els consells de persones que ens volen be... he fet l'escapada o retiro espiritual, no sé, i ho porto bastant avançar, Ho tinc editat per a casa nostra en forma privada i em sento content que tot això no es perdi... Altres obligacions que pensava les tenia solucionades han aflorat a la mort del fill i de la meva esposa i un ha d'acudir... o sigui que faig tot això per treure'm les pors i això m'assossega i em treu el neguit... una abraçada de l'Anton.
EliminaAnton, no són els anys els que ens fan fer les coses sinó les ganes. Que no ens faltin les ganes malgrat els anys. I tu no fas d'alumne, fas de mestre. Endavant!
ResponEliminaClar que voluntat, ganes, constància son elements que no han de faltar... Seguirem com dius, endavant fins arribar al cim... Una abraçada de l'Anton.
ResponEliminaJo tampoc sóc gaire de llegir poesia però m'ha encantat l'entrada que ens has regalat. Estic contenta de conèixer't
ResponEliminanaturalment que conèixer altres persones ens porta a alternar altres pensaments, emocions, parers... tot és bo i el preu aquí és participar... celebro tenir una altre ser humà que està content de saber que ens podem complementar.. tot és qüestió de fer treballar la ploma... jo en dic a la poesia trenets i la prosa solcs de ruc...i entre uns i altres m'ajuden a passar advertit per altres persones i així segueixo... Una primera abraçada de l'Anton.
EliminaAnton, he arribat a conèixer catosfèrics nonagenaris pel món, a través dels diversos projectes desvirtualitzadors dels refranys. Corda i ànims!
ResponEliminaja fa temps vaig col·laborar en una cosa firmada per tu... Arribarà un dia que el que avui és extraordinari, referint-me a la edat sigui normal, per que amb la colla que prem l'accelerador...mare meva, un bon exercit arribarà i superarà edats avançades amb les noves tècniques... Quan sigueu grans no us ho deixeu que ajuda un munt a seguir aspirant al cim... Una abraçada de l'Anton.
EliminaQuina rosa tan preciosa, Anton!
ResponEliminaEn veure-la m'ha vingut immediatament al cap el record de la quantitat de blogs on es guarden amb carinyo pintures teves: La mateixa CARME, que hi té una flor i el seu retrat... o jo, que en tinc tres! :-)
El temps passa i, fa ben poc, jo reflexionava en com he baixat en quantitat de posts escrits (i no diguem ja en la de blogs visitats) però m'ha fet molta il·lusió retrobar-te aquí! :-)
Una gran abraçada!!
tinc massa bons records de tu... encara segueix la sra. Avelina ? han succeït tantes coses... he estat enfeinat en posar en paper tots els escrits i he passat un temps com un eremita a la muntanya o al desert sense entrar a cap, cap bloc... Una abraçada per a tu i pel Josep Lluís... tant propet i tant lluny... us estimo a tots.Una llagrimeta també em cau recordant... Anton.
EliminaMai podem saber com sortirà el sol, però sí que podem tenir esperança de voler veure, i sentir el seu escalf. La teva rosa és bonica, i malgrat la gelor, sempre romandrà en bellesa eterna, perquè fins i tot quan perd la seva lluïssor podem percebre i emmagatzemar el què un dia va ser.
ResponEliminaBoniques paraules acompanyades d'un gran desig, que espero el rebis de part meva, i puguem avançar per les sendes del 2015; cadascú amb la seva crossa, i quan no ens calgui, doncs, com deia el poeta, lleugers d'equipatge.
Molt bon any, Anton!
Molt bon any nou, Dafne !! gràcies per la teva visita... no em pensava tanta concurrència i ara he volgut arribar fins al final per agrair les vostres paraules. com a tots una abraçada d'amic... Anton.
ResponEliminaMagnífiques
ResponElimina