El que no faig mai

Quan es va proposar aquesta trobada quedava molt temps, semblava impossible que el món no s'hagués acabat encara, i m'hi vaig apuntar de seguida, és clar. Però el temps ha passat més ràpid del que semblava, hem vist marxar molts blogaires que espero que retrobarem aquests dies, però jo continuo aquí, amb tots els meus blogs en marxa, menys c@ts, que el vam, diguem-ne, aparcar. Per això quan s'acostava la data i la Carme ens anava enviant avisos, vaig pensar que era millor assistir com a espectador, participar activament en la trobada, però deixar que escriguin els que ens visiten des d'aquell altre món tan desconegut en el que viuen ara: el real. Però al final m'he decidit a escriure un post molt senzillet, en el que l'explicació serà més llarga que el contingut. Vull fer una cosa diferent, una cosa que no faig mai al meu blog.

Avui és el meu aniversari, en faig 37. No el celebro mai, ni tan sols ho menciono al blog, encara que alguns companys i amics blogaires ho saben i em feliciten. Sempre s'agraeix, tot i que no doni massa importància a la data, que pensin en un sempre agrada. I res, que aprofitant que aquests dies la catos està més poblada que de costum, vull celebrar amb tots vosaltres que faig anys i dir-vos que estic encantat que s'hagi apuntat tanta gent a la festa. Traiem el cava?