Tindrem dies tristos o alegres.
Amb notícies boníssimes o dolentes.
Dies d' adeú o de noves arribades.
Però un dia anirà rere un altre i els nostres posts restaran en l'infinit...
Llarga vida als blogs!
I així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...
Sí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...
Molt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!
Si ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.
Llarga vida als blogs, MARIA!! :-))
ResponElimina(Sempre he admirat la teva capacitat de fer posts petits però tan sencerets i ben acabats hehe)
Gràcies, maca!^-^
Eliminam'encisa la Nina Simone, gràcies maria! llarga vida als blocs eep i als i les blocaires !
ResponEliminaA mi també. I tant! Llarga vida als blocaires.
EliminaDia rere dia continuarem vius a la xarxa, fent volar els somnis.
ResponEliminaSalut!
Sempre tenim històries per explicar... hehehe
Eliminasi sant blogger ho permet.....que penso que tancarà primer ell que nosaltres
ResponEliminaSegur que sí, Joan!!!
EliminaTambé n'estic convençuda.
EliminaHi som i hi seguirem, la nostra essència fins a l'infinit.
ResponEliminaSalut i força als blogs i als blocaires!!
Aferradetes, nina! ☺
Tenim massa a dir.
EliminaPer tu també!
Llarga vida als blocaires...
ResponEliminaI llarga vida als blogs!!!
Seguirem volant, amb les cançons i les paraules i les complicitats!!!
Llarga vida!!!
EliminaHem escampat diversitat i varietat a la xarxa
ResponEliminaI tant! N'hi ha de tant diferents...
EliminaTot passa però també tot queda. Llarga vida als blogs i, sobretot, llarga vida als blogaires!! :-))
ResponEliminaHehehe...ja ho pots ben dir.^-^
EliminaTambé jo ho desitjo.
ResponEliminaMolts, tots!
Elimina...i als blogaires...:)
ResponEliminasí...^^
EliminaPerò a l'infinit s'hi pot llegir? Si és així, no em fan por els dies, un rere l'altre. Ens llegiran d'aquí mil anys.
ResponEliminaAixò segur...
EliminaEls blogs, com la vida: es reprodueixen constantment i no moren mai.
ResponEliminaBen cert.
EliminaI així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...
ResponEliminaTant de bo...^^
EliminaSí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...
ResponEliminaMolt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!
Els records sempre reviuen...
EliminaHere comes the sun,
ResponEliminaAquí arriba el blog.
Que en faríem sense ells...
EliminaUn dia rere un altre,
ResponEliminaun post nou de tant en tant,
un comentari que ajuda
a fer-te feliç un instant.
Gràcies, Maria!
Un bon treball de recerca per als investigadors interestelars... els blogs! petonets, Maria!
ResponEliminallarga vida!!!! quina versió tan maca!!!!!!
ResponEliminaSi ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.
ResponEliminaBé, jo no diria fins l'infinit. Segurament fins la tercera guerra mundial. O fins que google petit, el que arribi abans.
ResponElimina