dissabte, 31 de gener de 2015

Un rere a un altre



Tindrem dies tristos o alegres.
Amb notícies boníssimes o dolentes.
Dies d' adeú o de noves arribades.
Però un dia anirà rere un altre i els nostres posts restaran en l'infinit...
Llarga vida als blogs!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

36 comentaris:

  1. A.C.31 de gener de 2015, a les 14:17

    Llarga vida als blogs, MARIA!! :-))

    (Sempre he admirat la teva capacitat de fer posts petits però tan sencerets i ben acabats hehe)

    ResponSuprimeix
  2. Elfreelang31 de gener de 2015, a les 14:24

    m'encisa la Nina Simone, gràcies maria! llarga vida als blocs eep i als i les blocaires !

    ResponSuprimeix
  3. montse31 de gener de 2015, a les 15:10

    Dia rere dia continuarem vius a la xarxa, fent volar els somnis.


    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. Garbí2431 de gener de 2015, a les 15:58

    si sant blogger ho permet.....que penso que tancarà primer ell que nosaltres

    ResponSuprimeix
  5. sa lluna31 de gener de 2015, a les 16:47

    Hi som i hi seguirem, la nostra essència fins a l'infinit.

    Salut i força als blogs i als blocaires!!
    Aferradetes, nina! ☺

    ResponSuprimeix
  6. Carme Rosanas31 de gener de 2015, a les 17:52

    Llarga vida als blocaires...

    I llarga vida als blogs!!!

    Seguirem volant, amb les cançons i les paraules i les complicitats!!!

    ResponSuprimeix
  7. Víctor Pàmies i Riudor31 de gener de 2015, a les 18:30

    Hem escampat diversitat i varietat a la xarxa

    ResponSuprimeix
  8. McAbeu31 de gener de 2015, a les 18:33

    Tot passa però també tot queda. Llarga vida als blogs i, sobretot, llarga vida als blogaires!! :-))

    ResponSuprimeix
  9. M. Antònia31 de gener de 2015, a les 18:53

    També jo ho desitjo.

    ResponSuprimeix
  10. fanal blau31 de gener de 2015, a les 19:15

    ...i als blogaires...:)

    ResponSuprimeix
  11. Teresa Duch31 de gener de 2015, a les 19:45

    Però a l'infinit s'hi pot llegir? Si és així, no em fan por els dies, un rere l'altre. Ens llegiran d'aquí mil anys.

    ResponSuprimeix
  12. Joan Guasch31 de gener de 2015, a les 20:20

    Els blogs, com la vida: es reprodueixen constantment i no moren mai.

    ResponSuprimeix
  13. M. Roser31 de gener de 2015, a les 21:32

    I així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...

    ResponSuprimeix
  14. ignasi31 de gener de 2015, a les 22:44

    Sí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...

    Molt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!

    ResponSuprimeix
  15. xavier pujol1 de febrer de 2015, a les 9:25

    Here comes the sun,
    Aquí arriba el blog.

    ResponSuprimeix
  16. August Garcia i Orri1 de febrer de 2015, a les 12:07

    Un dia rere un altre,
    un post nou de tant en tant,
    un comentari que ajuda
    a fer-te feliç un instant.

    Gràcies, Maria!

    ResponSuprimeix
  17. Montse1 de febrer de 2015, a les 12:23

    Un bon treball de recerca per als investigadors interestelars... els blogs! petonets, Maria!

    ResponSuprimeix
  18. rits1 de febrer de 2015, a les 22:12

    llarga vida!!!! quina versió tan maca!!!!!!

    ResponSuprimeix
  19. XeXu2 de febrer de 2015, a les 11:31

    Si ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.

    ResponSuprimeix
  20. Pons3 de febrer de 2015, a les 13:33

    Bé, jo no diria fins l'infinit. Segurament fins la tercera guerra mundial. O fins que google petit, el que arribi abans.

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)