dissabte, 31 de gener de 2015

Un rere a un altre



Tindrem dies tristos o alegres.
Amb notícies boníssimes o dolentes.
Dies d' adeú o de noves arribades.
Però un dia anirà rere un altre i els nostres posts restaran en l'infinit...
Llarga vida als blogs!

36 comentaris:

  1. Llarga vida als blogs, MARIA!! :-))

    (Sempre he admirat la teva capacitat de fer posts petits però tan sencerets i ben acabats hehe)

    ResponElimina
  2. m'encisa la Nina Simone, gràcies maria! llarga vida als blocs eep i als i les blocaires !

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també. I tant! Llarga vida als blocaires.

      Elimina
  3. Dia rere dia continuarem vius a la xarxa, fent volar els somnis.


    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tenim històries per explicar... hehehe

      Elimina
  4. si sant blogger ho permet.....que penso que tancarà primer ell que nosaltres

    ResponElimina
  5. Hi som i hi seguirem, la nostra essència fins a l'infinit.

    Salut i força als blogs i als blocaires!!
    Aferradetes, nina! ☺

    ResponElimina
  6. Llarga vida als blocaires...

    I llarga vida als blogs!!!

    Seguirem volant, amb les cançons i les paraules i les complicitats!!!

    ResponElimina
  7. Tot passa però també tot queda. Llarga vida als blogs i, sobretot, llarga vida als blogaires!! :-))

    ResponElimina
  8. Però a l'infinit s'hi pot llegir? Si és així, no em fan por els dies, un rere l'altre. Ens llegiran d'aquí mil anys.

    ResponElimina
  9. Els blogs, com la vida: es reprodueixen constantment i no moren mai.

    ResponElimina
  10. I així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...

    ResponElimina
  11. Sí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...

    Molt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!

    ResponElimina
  12. Here comes the sun,
    Aquí arriba el blog.

    ResponElimina
  13. Un dia rere un altre,
    un post nou de tant en tant,
    un comentari que ajuda
    a fer-te feliç un instant.

    Gràcies, Maria!

    ResponElimina
  14. Un bon treball de recerca per als investigadors interestelars... els blogs! petonets, Maria!

    ResponElimina
  15. llarga vida!!!! quina versió tan maca!!!!!!

    ResponElimina
  16. Si ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.

    ResponElimina
  17. Bé, jo no diria fins l'infinit. Segurament fins la tercera guerra mundial. O fins que google petit, el que arribi abans.

    ResponElimina