Primera trobada virtual Gener 2015 //
Primera trobada presencial Maig 2015 //
Segona Trobada virtual Gener 2018
dissabte, 31 de gener de 2015
Un rere a un altre
Tindrem dies tristos o alegres.
Amb notícies boníssimes o dolentes.
Dies d' adeú o de noves arribades.
Però un dia anirà rere un altre i els nostres posts restaran en l'infinit...
Llarga vida als blogs!
I així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...
Sí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...
Molt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!
Si ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.
Llarga vida als blogs, MARIA!! :-))
ResponSuprimeix(Sempre he admirat la teva capacitat de fer posts petits però tan sencerets i ben acabats hehe)
Gràcies, maca!^-^
Suprimeixm'encisa la Nina Simone, gràcies maria! llarga vida als blocs eep i als i les blocaires !
ResponSuprimeixA mi també. I tant! Llarga vida als blocaires.
SuprimeixDia rere dia continuarem vius a la xarxa, fent volar els somnis.
ResponSuprimeixSalut!
Sempre tenim històries per explicar... hehehe
Suprimeixsi sant blogger ho permet.....que penso que tancarà primer ell que nosaltres
ResponSuprimeixSegur que sí, Joan!!!
SuprimeixTambé n'estic convençuda.
SuprimeixHi som i hi seguirem, la nostra essència fins a l'infinit.
ResponSuprimeixSalut i força als blogs i als blocaires!!
Aferradetes, nina! ☺
Tenim massa a dir.
SuprimeixPer tu també!
Llarga vida als blocaires...
ResponSuprimeixI llarga vida als blogs!!!
Seguirem volant, amb les cançons i les paraules i les complicitats!!!
Llarga vida!!!
SuprimeixHem escampat diversitat i varietat a la xarxa
ResponSuprimeixI tant! N'hi ha de tant diferents...
SuprimeixTot passa però també tot queda. Llarga vida als blogs i, sobretot, llarga vida als blogaires!! :-))
ResponSuprimeixHehehe...ja ho pots ben dir.^-^
SuprimeixTambé jo ho desitjo.
ResponSuprimeixMolts, tots!
Suprimeix...i als blogaires...:)
ResponSuprimeixsí...^^
SuprimeixPerò a l'infinit s'hi pot llegir? Si és així, no em fan por els dies, un rere l'altre. Ens llegiran d'aquí mil anys.
ResponSuprimeixAixò segur...
SuprimeixEls blogs, com la vida: es reprodueixen constantment i no moren mai.
ResponSuprimeixBen cert.
SuprimeixI així és la vida, alegries i tristeses, gent que se'n va i d'altres que arriben...El mateix passarà amb els blocs, i tan de bo siguin més els que arriben, així la rotllana de l'amistat anirà creixent...
ResponSuprimeixTant de bo...^^
SuprimeixSí, sempre surt el sol... és el que té el nostre món. La llum, la calor, la vida, reapareix després de la penombra...
ResponSuprimeixMolt bona la versió "simoneana" del tema "harrisonià"... cada vegada que l'escolto el meu record vola cap a una amiga de l'adolescència que la tenia com la seva cançó preferida... ara m'hi has fet pensar... Gràcies!
Els records sempre reviuen...
SuprimeixHere comes the sun,
ResponSuprimeixAquí arriba el blog.
Que en faríem sense ells...
SuprimeixUn dia rere un altre,
ResponSuprimeixun post nou de tant en tant,
un comentari que ajuda
a fer-te feliç un instant.
Gràcies, Maria!
Un bon treball de recerca per als investigadors interestelars... els blogs! petonets, Maria!
ResponSuprimeixllarga vida!!!! quina versió tan maca!!!!!!
ResponSuprimeixSi ajuntem tot el que hem escrit els blogaires catalans no hi ha prou paper al món per plasmar-ho. I aquí seguim i seguirem. Que rere un post en vindrà un altre, i això ens farà eterns.
ResponSuprimeixBé, jo no diria fins l'infinit. Segurament fins la tercera guerra mundial. O fins que google petit, el que arribi abans.
ResponSuprimeix