divendres, 9 de gener del 2015

Què faig aquí?


Tots vosaltres escriviu. A uns us conec de fa temps. Punxava blogs per llegir, per comentar quan em semblava. Era “novata” i començava a pujar els meus dibuixos. Més endavant vaig obrir un altre blog per escriure sobre excursions, flors i altres coses. Una vegada em vaig atrevir a publicar un conte curt amb molts dels que habitualment escriviu. Quan punxo, de tant en tant,  blogs que fa temps no he entrat, veig que uns estan abandonats, en altres noto que quasi ni hi publiquen, i altres són els que miro. Em sento culpable de no entrar y no llegir els que abans llegia, dels que penjaven fotografies precioses que em mirava i ara no, igual com dels que explicaven coses de la seva vida, també dels que comentaven sobre política,ciència, llibres, música, cine...

I és que en segueixo masses, sobre tot de pintura.  I des de que va sortir el Face, tots estem allà, és com un rotllo de cuina que va desembolicant-se, que mai s’acaba, immediat, amb xat inclòs, que moltes vegades tinc apagat i altres sense so, bé és que no sé si ara en té de so. Fotografies, vídeos, pensaments enllaunats, comparticions de no sé on, grups, mils d’amics que et demanen entrar, que si et descuides no tenen res en comú amb tu i han penjat una pintura per enganxar-te, i amb un clic els treus. Això és la vida més ràpida que la real i més “passada per sobre”. Ara els blogs queden relegats, ja no estan de moda. Hem d’anar més ràpid, mirar i no mirar...

Ara pinto més, passejo, perdo el temps mirant com passen els núvols, com vénen i van les ones, on van els ocells... a vegades no tinc connexió a internet i demano que m’excuseu els que no tinc temps  de trobar el seu blog. Per això estic aquí, gràcies a la Carme, per dir-vos hola.

41 comentaris:

  1. Tantes xarxes socials és el que té, que al final et trobes més temps amb una que l'altre. De totes maneres el bloc és totalment diferent, pots expressar més bé el que vols dir. A les xarxes ràpides moltes vegades passa desapercebut el que publiquem de tant ràpitdque passa tot. Són maneres i totes són bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, per això no m'agraden tant, i sols estic en una. Tanta informació desinforma, i no trobes mai el què voldries.

      Elimina
  2. Molt bonica l'aquarel·la de la plaça Reial.
    Jo encara em considero novell.

    ResponElimina
  3. Jo sóc de blogs, del face em vaig esborrar i del Twitter no, però no li faig gaire cas. Twitejo de lluny, sense entrar-hi. Des dels blogs envio coses al twitter per si així arriben a més gent.

    Una plaer veure't per aquí, M Antònia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no tinc twiter, tampoc em conecto al telèfon. No vull tantes xarxes i tantes piulades. El Face per les imatges que és el què m'agrada per apendre i perquè, crec, va ser primer.i ja enviava i no vaig voler canviar. <però la veritat és que si pinto no tinc temps d'entrar a la xarxa. Em fa il·lusió escriure alguna cosa, tinc molts esborranys que dormen...

      Elimina
    2. Jo també et dic Hola!, M.Antònia. Intentem ser a tot arreu, però acabem estant més en un lloc que en l'altre. Ara mateix, estic amb el que diu el Joan Gasull, que el blog et permet expressar més bé el que vols dir. Evidentment als que ho fem llarg, més. Picar una mica de xarxes socials tampoc no està malament. Amb una passada ràpida t'adones del que es cou ara mateix.

      Elimina
  4. Estem aquí, perquè volem,,,aquí escrivim, llegim, compartim petit moments, i ens emocionem sabent el que sentim i sense necessitat de coneixents del tot.

    Salut, la decisió de connectar-nos és nostra.

    ResponElimina
  5. Hola!! Crec que no et coneixia... o, potser alguna vegada ens havíem creuat però poquet, així que m'alegra veure com aquest blog de la trobada fa la seva funció i ens va "actualitzant" a tots ;-))

    Jo vaig tenir feisbuc i el trobava tan complicat que em posava nerviosa, el món dels blogs m'agrada molt més.

    Preciosa la teva aquarel·la!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo et llegia molt, com a la Carme i també a altres, però ara sols ho faig de tant en tant. Repeteixo que volia llegir i veure tants blogs que no em dóna temps. L'aquarel·leta és feta en un bloc, és un esbós.

      Elimina
    2. Ei, doncs moltes gràcies!! :-))

      L'aquarel·la és una preciositat! Si això només és un esbós, acabades deuen ser una passada :-)

      Elimina
  6. M. Antònia, algunes vegades "caminejo" pel teu bloc perquè és molt de natura...A mi les xarxes no m'agraden perquè van massa de presa i només mi fico quan no tinc res més per fer i en canvi els blocs si, perquè em permeten anar al meu ritme.
    Penso que contemplar la natura com tu fas i jo també, no és pas perdre el temps, estem enriquint la nostra sensibilitat i això sempre és importatant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi entro poc, ja que "caminejo" molt poc. Aquestgerundi el vaig inventar com feien autors, no pas per igualar-me a ells, si no per veure si així em feient més creativa. Jo paso per blogs, la majoria de pintura, i em queda poc temps més.
      Dic "perdre el temps" per dir, ja que molts pensen que el perdem com alguns d'aquí ja han escrit . A reveure!

      Elimina
  7. Què bé que dediquis el temps a coses tan agradables com mirar el vol dels ocells... Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llàstima és que no hi entenc massa. Ara ja no miro el rellotge com havia fet durant molts anys. Aprofito el què puc. Gràcies.

      Elimina
  8. No ens coneixem, hola! Jo vaig a tongades, hi ha vegades que estic més al Facebook, altres més al blog... però hi estic força enganxada, en general, massa, m'alegro que pintis i que miris els núvols i els ocells... després ens ho expliques :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser si que ho faré. Però tinc tanta feina en observar, interioritzar, a vegades,pintar, que no sé escriure tant ni tan bé com molts que compartiu poemes i contes.
      Benvinguda, i pel què vulguis ja saps que si puc no et fallaré.

      Elimina
  9. El temps que tenim és el que tenim i l'hem d'administrar com podem. Jo tinc Facebook i Twitter però no hi entro gairebé mai, prefereixo molt més la Catosfera. De fet, actualment les xarxes socials només les tinc actives perquè s'hi publiquin els posts del blog.
    Però això no vol dir que en renegui, són eines útils i entenc que hagi gent que hi estigui ben enganxada i que la conseqüència d'això sigui una baixada de publicació al blog, és ben normal. L'important en aquest món virtual és fer el que més ens vingui de gust i no hem de sentir-nos culpables per no arribar a tot arreu. Només faltaria. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si , tens raó. El que vosaltres feu, crec q és més fàcil estar aquí. Si vull pintar, no hi puc estar. I així vaig, que a vegades n puc fer exposicions perquè no tinc feta la mida que volen o la tècnica. Ja, ja tot té el seu problema, però el millor és fer-ho per divertir-se

      Elimina
  10. Hola M Antònia! Quina gràcia trobar-te aquí! Sóc l'August Garcia de Vilafranca, de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall. Ens hem vist uns quants cops, sobretot l'any del centenari.

    Entenc perfectament la teva necessitat de fugir de tant de soroll. Jo no tinc Face, mai n'he volgut. Sempre he estat bloguer i, des de fa una mica, tafanejo pel twitter, sempre hi trobes coses interessants. Però de tant en tant necessito fer una "cura de repòs" que és com dir de silenci. El món actual ens empeny a voltes al soroll i cal saber-se'n apartar. Com aquell preciós poema de Nadal de ta mare que acaba dient:

    "Després, de puntetes,
    tancaré la porta
    perquè no et desvetllin
    els sorolls del món."
    (Joana Raspall)

    Tanmateix a la xarxa -com a tot arreu- hom pot trobar pau i esperança si la sap buscar.
    Celebro haver-te trobat i haver descobert els teus blogs!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, ara ja et tinc "punxat". Li he contestat al MCAbeu. Aquí estic perquè conec la Carme de fa temps, del blog, volia llegir i publicar en català, però la vaig anar seguint més pels seus dibuixos. Continuu mirant-la i no li dic res la majoria de vegades. La vaig animar a que pintés amb pinzell, i ho fa bé. Ja em faria gràcia poder fer versos però no sóc prou curosa en comptar accents, síl·labes... ja , ja
      Et torno l'abraçada

      Elimina
  11. Jo també tinc els blogs abandonats, els meus i els dels altres, això si, no
    és per culpa del face, que no tinc compte ni cap gana de tenir-lo.

    Pot ser els blogs que resisteixen són els millors, no ho has pensat això?

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és questió de perseverància i ganes de compartir. A vegades veig que em miren de llocs molt llunyans, i em fa gràcia.
      Jo de tu continuaria amb el blog.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Gràcies. Alguna vegada he entrat al teu blog, encara que no sé si en tens més d'un, ja que vaig obrint segons veig.
      Benvingut.

      Elimina
  13. Hola!! Jo tp no et coneixia però m'alegro que hi siguis!

    ResponElimina
  14. Fas molt bé, M. Antònia! Cada cosa al seu temps. Salutacions.

    ResponElimina
  15. Gràcies a les xarxes socials tothom genera contingut, per això hem d'aprendre a ser sel·lectius i veure què es més important per nosaltres. Per uns es el twitter, per altres serà el facebook, per altres el bloc, per altres només el meu bloc :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he fet una passada alguna vegada pel teu, però no recordo si en tens més.

      Elimina
  16. Com diu el McAbeu el temps que tenim és limitat i el repartim com millor ens sembla. No es pot arribat a tot. Ja m'agradaria a mi poder pintar o mirar com es mouen els núvols. Cadascú té les circumstàncies que té i també les seves preferències. Està prou bé al que dediques tu el temps lliure! Però si que és veritat que a vegades si abandones una mica aquest món després tens un doble sentiment, el de mandra/culpa (potser perquè t'has introduït en alguna altra cosa) i el de voler-hi tornar. Però això, tot té solució. El terme mig sempre és la millor opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és molt bonic veure i llegir alguns blogs, i sempre aprens alguna cosa, per això hi entro. Com la meva vida laboral ja la tinc superada (no acabada), puc fer més coses sense anar a un horari. Això ho he fet quasi tota la meva vida, com molts. Gràcies per entrar.

      Elimina
  17. Jo vaig començar a Facebook, però em resultava molt immediat i no em permetia expressar-me com volia, així va descobrir el bloc, més pausat, on em permet expressar-me millor a través de l'escriptura i el Facebook només ho faig servir per comunicar els meus posts.
    M'alegra conèixer-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que a mi em molesta. El què m'agrada és que he conegut persones d'altres països, amb diferents costums i que puc practicar un altre idioma, a part de marevallar-me de la vida tan diferent que duen de la nostra.

      Elimina
  18. El temps lliure és per dedicar al que més ens agrada, tot i així també influeix el nostre estat d'ànim, de vegades li dediquem més temps i d'altres no.
    En el meu cas el blog em proporciona tot el que m'agrada: escriure, pujar fotos, conèixer altres mons i, sobretot, compartir amb tots.

    Benvinguda a la trobada! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Gràcies per entrar . Estic contenta de la trobada.

      Elimina
  19. Hola M.Antònia, si hi ha una assignatura pendent (entre d'altres, eh?) que tinc, és pintar... quina enveja! Benvingua, jo tampoc no et coneixia. Una abraçada des del meu mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. Aluna vegada he entrat al teu mar, però ara fa temps que no. Per pintar, tot és començar a fer gargots amb un llapis i continuar. Amb amics que en saben i classes et vas perfeccionant cap el teu camí, jo estic començant, em diverteixo molt.

      Elimina