dissabte, 10 de gener de 2015

Coll de la Creu, a Arbolí.

Un dels paisatges que ens agrada més de visitar, i que tenim a la vora de casa, el Coll de la Creu, a Arbolí, justament entre les Muntanyes de Prades i el Montsant, amb l'embassament de Siurana als peus.
Bé, això quan es pot sortir, i, quan hem de ser a casa, la blogosfera, on hi fem algun petit gra de sorra.
Més exactament, estem malalts de blogeria, que, si voleu saber què és, ho trobareu aquí:

Bé, aquí ens hem trobat, espero que sigui per bé.

27 comentaris:

  1. Hola Màrius, m'ha interessat molt el teu bloc sobre romànic català. Tens tants blocs que em caldrà temps per conèixer-los.

    ResponElimina
  2. Sóc un ignorant dels teus paisatges que només he conegut esporàdicament. És una de les assignatures pendents a la qual hi he de posar remei. Gairebé com un propòsit de principi d'any. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Fa un grapat d'anys vaig treballar de guia de muntanya al Parc d'Aigüestortes. Entre els guardes del parc em van posar el sobrenom de "Sherpa 2000"... lo de 2000 tenia a veure amb què sempre estava per damunt dels 2000 m d'altura...

      Elimina
  3. He ullat ca la gallineta i m'ha agradat, celebro conèixer-te.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Màrius ets incansable. Tan a prop que tinc molts d'aquests paisatges, i de vegades és d'agrair que algú ens els acosti i ens desvetlli l'interès per visitar-los.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Quina gran sort viure on vius! Felicitats per aquesta feina que fas en el món del bloc.

    ResponElimina
  6. Jo crec que en general tenim sort tots els que vivim a Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, jo també ho penso. Tenim sort tots els que vivim a Catalunya!

      Elimina
    2. Tens raó, jo també em sento molt afortunada.

      Elimina
  7. És veritat, tenim el món en petit aquí. Pocs llocs hi deu haver que en tan poc territori tinguin tanta varietat. I tants blogs! I tants bloguers!

    ResponElimina
  8. Aquesta panoràmica és una preciositat, sobretot cliqueu-la per fer-la gran!

    Màrius, espero que no et molesti, he canviat el teu enllaç de l'adreça del teu blog, per fer-lo més instantani.

    Tenim molta feina amb els teus blogs... Quantes coses col·lecciones inqusntes meravelles!!!

    Moltes gràcies per ser aquí, ampliem la Blog-colla a cada iniciativa... I només per això ja valdria la pena fer-les, encara que, en aquest cas, no era el seu primer objectiu.

    ResponElimina
  9. Uff! quin munt de blogs i quina bona pinta que fan! Me'ls miraré amb calma. De moment n'he tingut prou amb la calma d'aquesta panoràmica tan preciosa. Conec una mica aquests verals -el meu sogre és del Baix Camp- i sempre que podem ens escapem al Montsant o el Priorat. La Mussara és per a mi un racó molt especial… Gràcies per redescobrir-nos-ho i per compartir-ho amb nosaltres.
    Visca la Blogeria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he mirat la teva feina, crec que tu també ets una mica "bloig".
      Ens seguim!

      Elimina
  10. Això de la blogeria es contagiós? Des de que va sortir això de l'ebola estic acollonit >_<

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. M'he passejat per la teva collita de blogs i m'han agradat molt perquè veig que estimes la natura, jo també...He trobat especialment curiós els de les creus de terme, segurament perquè els meus avantpassats eren de pagès i n'havia vist unes quantes...
    El teu post curt, clar i concís...Segur que serà per bé, si nosaltres ho volem!
    :)

    ResponElimina
  13. Amb gent tan creativa com tu se'ns gira moooolta feina!

    ResponElimina
  14. M'ha agradat la Blogería. El paisatge et convida a perdre't per les seves dreceres

    ResponElimina
  15. De vegades el que tenim més a prop de casa és el que ens és més desconegut. Blogs com els teus ens ajudem a posar-hi remei.

    ResponElimina
  16. benvingut i gràcies pels paisatges sublims

    ResponElimina
  17. Ara vinc a conèixer la bogeria, ai, la blogeria

    ResponElimina
  18. Els que vivim fora de Catalunya, traiem el cap als vostres blogs per sentir-nos més a prop, tant si fa fred com si no.
    Magnífic paisatge el teu!! ☺

    ResponElimina
  19. Una passada de blogs. Li he enviat el de caminades a una amiga. També em moc per cap Tarragona i contrades, encara que ara no puc caminar gaire. He anat amb gent que protegeixen l'entorn. Trobo que es parla molt del Pirineu i poc d'aquestes muntanyes tan boniques de Tarragona. M'agradaria conèixer-les més. I les orquídees... i... Acabo. Adéu!

    ResponElimina
  20. anem a fer una ullada......per el que diuen pinta prou bé

    ResponElimina
  21. hahaha! jo, com en Pons007, estic una mica espantada... tot i que la blogueria la tinc des de fa molts anys! Som incansables, els blogaires! I si, els catalans vivim al rovell de l'ou!

    ResponElimina