Hola, si? hola, un, dos, un, dos, tres provant, si? Se m'escolta? Si? Bé, d'acord, comencem. Hola em dic Pons, i ho dic sense vergonya, soc blogger. Veig algunes cares conegudes que ja tinc vistes perquè passeu habitualment pel meu bloc, i també veig unes quantes cares desconegudes que veig per primera vegada, o potser no, perquè no soc gaire bo per les cares. També veig alguns blocaires morts, bé, morts no, potser només estaven en stan by fins ara, deixem-ho en blocaires zombies.
Com que això de parlar davant de gent que no conec em posa una mica nerviós he decidit fer servir la tòpica tàctica d'imaginar-vos en pilotes. Ara que us miro bé, però sense ànim d'ofendre, us veig una mica descuidats, eh? De bon rotllo, crec que sortir a fer una mica de footing o fer unes piscines de tan en tan no us vindria malament a alguns de vosaltres, amb tots els respectes, eh? Segur que una mica de culpa de la vostra constitució... ehm... formosa, es degut als blocs de cuina, coi de blocs de cuina... En fi, no he vingut aquí a fer enemics, tot i que de moment segur que ho he aconseguit, tinc aquest talent, aconsegueixo sempre més del que vull. Així doncs perquè he vingut aquí? Per recomanar-vos que mireu l'Ala Oest de la Casa Blanca? Podria ser, però (avui) no.
 |
| Aquest es l'esperit |
Una afició tan bona com qualsevol altra i molt millor que moltes d'elles, mal m'està el dir-ho. ;-)
ResponSuprimeixPerò millor que esquarterar àvies no, aquesta es molt sana.
Suprimeix(Aplaudiments) M'encanta el teu aire de "rebel sense causa". Que el conservis molts anys.
ResponSuprimeix(Reverències) El conservaré ;)
SuprimeixM' agrada veure gent contenta, la seva energia positiva em fa sentir bé.
ResponSuprimeixSalut! amic blocaire.
Si no hi ha enveja la alegria sol ser contagiosa ^^
SuprimeixBon dia senyor pons, doncs, sí mal m'està el dir-ho, però una trobada com aquesta ha de tenir el seu què, si el sr pons vol ser-hi i encara més accepta ser administrador.
ResponSuprimeixTot i que jo protesto enèrgicament del truquillo aquest d'imaginar les persones despullades, perquè està clar que passa el que passa, que tots els quilos de més queden en evidència i ens hem de sentir aquestes coses a la cara. O sigui que jo de moment me'n vaig... I quan t'hagi passat el trac... Si de cas, ja tornaré, quan estiguis a punt...
De tota manera no marxaré sense donar-te les gràcies per la teva ajuda de tota mena: la de donar la tabarra dient que això s'havia d'organitzar, la de ser-hi amb el teu entusiasme tan particular des del primer dia, la de fer-me suplències quan no hi sóc, la de fer tres posts (i perquè no se'n poden fer més, sinó en faries 26) i sobretot per les teves recomanacions sobre el footing o la natació... Amic, pons, si em permets la confiança... Que seria de la trobada sense tu? Portes mocador?
:-P
Bon dia senyora creadora del blog
SuprimeixSi tingués sentiments potser si que em faria falta el mocador per això “d’amic Pons”, però per sort...
Lo de suplències només va ser “només” tranquil·litzar l’Assumpta i els seus típics problemes informàtics.
Lo dels 3 posts no es del tot exacte. Només en tinc dos, es a dir, aquest i un altre. Però això no descarta que vista la pressió popular que hi ha acabi escrivint un tercer.
Ès el que tenen els pre-judicis... Jo pre-jutjava que faries tres posts i al final per la pressió excessiva exercida sobre la teva ínclita persona (m'ho he copiat de l'alfred) acabaràs fent tres posts...
SuprimeixÉs un solet :-DDD
SuprimeixCom, els blogs una afició? En absolut, els blogs són un apostolat, un servei a la comunitat, una vocació... Jo no en volia tindre, de blog, però la veu que viu dins el meu cap em va dir: "fes un blog. O crema cases, el que millor et vinga". I mira, pel moment amb el blog tinc la veu entretinguda...
ResponSuprimeixSalut, ínclit ;)
Gràcies Alfred per donar suport a la meva teoria que diu que la gent que té un bloc és especial
SuprimeixUn dia, a mi, una veu em demanava que cremés una sucursal de LA CAIXA... sí, sí... o això o anar creant blogs de forma infinita.
SuprimeixVaig optar pels blogs... però, cada vegada que passo per davant de La Caixa, sento com una "emoció" estranya :-P
El gran....l'admirat... bé, l'amic....potser el conegut.... en tot cas el llegit.... deixe'm-ho en en pons ha col.laborat molt activament (segurament sense saber-ho i amb arrepentiment posterior) a què estigui voltant per la blogosfera coneixent i participant amb altres blocaires amb trobades com aquesta. Així que, sense que serveixi de precedent i avantçant-me a les aclamacions i salmòdies d'ashe, diré només una vegada, malgrat no sigui el dia, "glòria al pons!"
ResponSuprimeixPons’s blog, interconectant bloggers des del 2006 ^^
SuprimeixPer cert, es diu ahse i no ashe. Error mortal, ja t’ho trobaràs.
Et perds en els detalls. Ja t'ho trobaràs. ;-p
SuprimeixUn dels moments més importants d'aquesta trobada virtual! Perquè el Pons és més que un altre blogaire (viu o mort)? No pas! Ho és perquè per collons s'ha vist obligat a fer servir blogger per publicar aquí, i com que sabem com li molesta això, podem riure una estona!
ResponSuprimeixPerò bé, no es pot dir que el post estigui malament. Sí, som blogaires i no ens n'avergonyim. Tampoc ens avergonyim d'esquarterar iaies que se'ns colen a la fruiteria, com tampoc de decapiltar les que ens salten per sobre rotllo ninja per poder seure al metro, només faltaria! Tots els d'aquí compartim o hem compartit afició, i jo dic que per mi és de les principals, perquè ho passo molt bé. Llarga vida als blogs!
Si que m’ha tocat els nassos això de blogger, he hagut de posar-me un vestit d’amenaça biològica tipus 1c. Un cop acabat he hagut de sacrificar un vedell al Deu de Wordpress per apaivagar la seva ira.
SuprimeixLlarga vida a la gent rara que s’ho passa bé amb els blogs!
Ara que ens has vist a gairebé tots despullats... Dic gairebé perquè sóc el que es tapava amb la màquina de fotografiar. Això sí, amb el teleobjectiu desplegat.
ResponSuprimeixNo t’hauries d’avergonyir si estàs tan ben dotat!
SuprimeixUna entrada molt divertida, Pons!! Encara que no ens coneguem en absolut, et felicite, has coseguit fer-me somriure avui, i per cert, et sorprendria veure'm nu he he he...
ResponSuprimeixSalut!
Té mèrit fer somriure un dimecres amb regust de dilluns ^^
SuprimeixPer a mi el dimecres era de lliurança, com avui, i és que vaig tindre guàrdia el dia de Reis, així que era un dimecres amb regust de diumenge ;-)
SuprimeixEiiii que lo d'esquarterar avies a vegades... bé, bé no dic res que després tot se sap ... clar que també podria dir que el comentari l'està deixant el gat foll i quedar-me tant ample...
ResponSuprimeixRes, anem a la part tendra de la història, que és el correcte: dons si una afició sana i saludable la dels blogs xD
Records al gat foll, al gos ximple, i a la gata malxinada i a la resta d’animals de casa teva.
SuprimeixCom sempre un post que ens diverteix, ens toca i ens trastoca.
ResponSuprimeixLlàstima pels que ho han abandonat, però bé pels que segueixen visitant als que no ho han fet :)
Pons’s blog, tocant i trastocant des del 2006 ^^ (encara que sigui des de fora de Pons’s blog)
Suprimeixi els calbs també han de despullar-se, portar mocador, mirar que les àvies no es colin... etc..? .Ja veig que serem redimits de tot plor encara que saltin a borboll les llàgrimes d'alegria que ronda pels vorals del lloc... Moltes caminades a treure roba i portar mocadors nets per eixugar el moquillo... Bon profit a tots i no us esvereu massa que d'aquí deu hores serà de nit i les ulleres no porten fars encesos... A reveure, Anton.
ResponSuprimeixSi us plau, digueu-me que no soc l’únic que li costa seguir a aquest home
Suprimeixsi l'Anton és fàcil d'entendre Pons ....el que passa és que l'has de llegir amb ulleres de poeta!
SuprimeixUi!!! Elfree!!! D'això si que no en gasta en pons..
SuprimeixBon dia i bon any!
ResponSuprimeixImaginar-nos nus després de festes és un cop baix, segur que estem tots més "formosos", com dius tu, que no pas 15 dies enrere.
Si que és una mica ensucrat el post, a mi si de cas posa'm sacarina, que amb el tortell de reis, els torrons, els polvorons, les postres (tinc una tia pastissera), ja he quedat ben embafada.
Doncs a partir d’ara només verdura bullida
SuprimeixBon any? En serio? Fa 7 dies que estem en el 2015! Fa dues setmanes que no em venies a veure?! Jo que et tenia per una lectora fidel...
Pons pons pons només et dic que m'alegro molt d'haver-te conegut a tu i a l'ashé, ets gran ! i m'ha agradat moolt el teu post aquí , per cert au fes el tercer post , jo n'he fet tres, el primer crec que surt avui , coincidirem en dia .....
ResponSuprimeixCoi de pressió popular, al final si que hauré de fer aquest tercer post.
SuprimeixPD: ashé? Per què tots li voleu canviar el nom? Que no veieu que no s’ho pren gaire bé?
Bon any! Fa dies que això està en marxa. Jo aterro avui, quan la normalitat sembla instaurar-se a casa. Vols dir que amb les teves paraules ens havíem d'emocionar??? Jo també faig amics, eh!!!
ResponSuprimeixÉs un plaer ser aquí, amb o sense quilos de més, amb o sense roba; tant se val. El que compta és ser-hi, encara que com bé dius, cada cop tinc menys estones de blogger, ja que la vida dóna tants tombs, que jo ara sóc en un revolt magnífic!!!!
Gràcies per la feina que fas!
Benvinguda! Tot just fa una setmana que això corre, encara et queden més de 3 setmanes senceres per gaudir-ho ;)
SuprimeixM'encanta el to que fas servir, dins la teva línia. I si per això ens hem de despilotar, endavant!
ResponSuprimeixNo cal que ho facis literalment, per això ja tinc la imaginació
SuprimeixPons, tens el do de l'oportunitat. O potser el té la Carme? Imaginar-nos avui, 7 de gener, en pilotes és donar-te, i donar-nos una fuetada a l'esquena per no haver-nos sabut controlar amb les postres, ni tampoc amb els entrants, ni amb els primers. Dels segons ja no en parlo perquè quasi sempre en deixem la meitat. Cap a final de mes hauríem tingut l'oportunitat de rebatre la teva visió dels nostres cossos, però avui em temo que no.
ResponSuprimeixEt crec, segur que quan s'acosta l'estiu ja tots esteu fets uns figurins...
SuprimeixDe tot plegat en trec una conclusió clara, bé, en realitat unapregunta:
ResponSuprimeixI els avis, que no compren fruita...o pa?
aquests se'ls pot deixar sense esquarterar a no ser que es colin en altres cues
SuprimeixEi, Pons, m'afegeixo a la llarga corrua -imagino- d'admiradors teus (del teu rotllo, vull dir, eh? no em malinterpretis). Tot i que jo estic més a la banda dels del dolç ensucrat i poètic, sempre és d'agrair un toc d'humor, ironia i el que calgui per a desfer l'acumulació de sucre a la sang.
ResponSuprimeixI en allò de les àvies que deies… la veritat és que m'hi afegiria ràpid! Bé, a les àvies i als joves que van de modernillos i als nens que emprenyen i als madurs que van de set-ciències… En fi, que de tot hi ha al món i no ens ho acabarem pas en un post.
I ara, parlant més seriosament (només una mica): visca el món dels blogs i els que els fan possible!
Algun dia us explicaré la meva història (no volia arribar als tres posts però m'hi has fet repensar).
Salut!!
Gràcies a mi l'August explicarà la seva història (secreta!)! ^^
SuprimeixJo porto un mocador, sí, espera que el trec, té una forma rara, com indefinida... ara no sé què n'havia de fer... ah sí, eixugar-me l'emoció de fer formes amb les pelusses, ai no, de ser blogaires ara i aquí, uf!
ResponSuprimeixNo et confonguis! La trobada virtual de formadors de pelusses es el mes de març ;)
SuprimeixOstres! No tenia el gust (encara) de conèixer-te, però això és allò que es diu un autèntic pim-pam (el pum el deixarem per més endavant. Salut!
ResponSuprimeixA veure si el "pum" serà pel segon post que penjaré per la trobada :P
SuprimeixVeig que tens molta imaginació que se't deu haver aguditzat amb totes les fartaneres d'aquestes festes, ara que a veure, no tot són palpissos, n'h iha que tenim un tipet ben esquerdelenc... Les arrugues ja és una altra cosa!
ResponSuprimeixEl teu post sempre m'ha semblat humorístic i una mica surrealista! Això de reciclar les pelusses de sota el llit, he, he, ( qui n'hi tingui) per fer treballs manuals és una idea guai...
Està molt bé que cadascú faci el seu blog, al seu aire!!!
Només faltaria que no fos així! El dia que el govern aprovi una llei on em digui de què ha de fer en el seu blog canvio de país!
SuprimeixJo diria que aquest post no és den Pons, però ho donaré per bo. ;)
ResponSuprimeixTot i que té un puntet dolcet que m'agrada, ehhh!
Salut i llarga vida als blocaires!! ☺
Llarga vida! Com a mínim 3.000 milions d'anys!
SuprimeixAvui no sembles tu.^^
ResponSuprimeixAh no? I qui semblo? Jhonny Depp?
SuprimeixJo sí que he portat mocadors... A dotzenes. Tinc un refredat XXL que em provoca atacs convulsius de tos espantosa, mocs i llàgrimes a dojo. Tot i així, mig ofegada, mig morta, i abans de tancar l'ordinador per veure si puc descansar una mica, comento aquest post... i és que les trobades són les trobades :-))
ResponSuprimeixSi deixar aquest comentari va contra la teva salut, crec que podia esperar perfectament un parell de dies que estiguessis recuperada
SuprimeixAquest és el post que vaig desprogramar! Quin mala bava, tan bonic que és ;)
ResponSuprimeixNo et pensis que me n’he oblidat, ja ho trobaràs...
SuprimeixAmb mi quan et llegeixo sempre em passa el mateix : un somriure apareix al rostre i a l' ànima. Saps alegrar el dia això vol dir que potser em cal passar més sovint pel teu blog.
ResponSuprimeixBon dia Pons, salut i bons 357 dies que resten per acabar aquest any.
Vindràs al meu blog?! Si al final resulta que la collonada aquesta de la trobada encara tindrà alguna utilitat :P
SuprimeixNoi li agrada noia, noia amb ganivet a la mà li etziba: el comentari o la vida.
ResponSuprimeixAmb la crisis dels blocs això està passant, es trist, però cert.
Suprimeixhahahaha! que bo! A algunes àvies (que no ens colem a la fruiteria) ja no ens toca, que ens imaginin despullades! quin riure!
ResponSuprimeixGràcies pel teu bon humor, ens cal, ens cal, vist el panorama del món real!
Hi ha dos tipus d’àvies, les que es colen a la fruiteria i les que es col•laran a la fruiteria, tot es qüestió de temps
SuprimeixHa, ha, ha, pons, estàs pronosticant que un dia em colaré a la fruiteria?
Suprimeixo jo? jo també em colaré? aideumeu!
SuprimeixDempeus i aplaudint. Clap, Clap, Clap...
ResponSuprimeixClap, Clap, Clap
SuprimeixPons... quina entrada més deliciosa... t'estàs humanitzant!! quina por!!!
ResponSuprimeixSe que ho dius sense ànim d'ofendre ;)
SuprimeixTampoc em "colo". Estic poc pels blogs escrits, com dic a molts llocs. Ja m'agradaria. T'envio una salutació i et felicito pel teu humor.
ResponSuprimeixHauriem de preuntar a la fornera si es veritat que no et coles :P
SuprimeixDoncs jo abans de posar-me la insulina he rigut amb el teu post i després de punxar-me he continuat rient, el que no acabo d'aclarir-me és si tu també anaves despullat
ResponSuprimeixMolt bé Pons
Despullat? No, no, jo soc molt decent
SuprimeixAi, que no t'havia dir res jo! Vaig atabalada amb tanta acció però el teu no el vull deixar sense comentar. M'agrada això de que vulguis defensar la noble afició als blogs, tot i que penso que no cal defensar res, tots tenim el cap molt alt amb això, no? Però el que si vull dir-te és que tu hi aportes una molt particular visió i que val la pena no perdre't la pista. Què fariem sense tu?
ResponSuprimeixNo se què farieu sense mi? Aquesta potser será la meva propera pregunta als meus lectors, a veure què n'opinen
SuprimeixEstava pensant si pons007 realment és de veritat o és una aplicació del blogger?
ResponSuprimeixBé uns penseu en pilota picada i altres si existiu :o) bon rotllo també eeh!
Vaig a veure si dino quelcom, que he agafat gana amb això dels blogs de cuina,
Salut!
Si fos una aplicació no seria de blogger, seria de wordpress ;)
Suprimeix