Hola , sóc aquí dins esperant en forma d'esborrany larva a que la natura, és a dir les els administradores del blog em treguin en forma de post papallona un dia de gener ...faig cas a les recomanacions de la Carme ( que no endebades llueix un nom que és un poema o un cant) i avui ,des del passat ,escric en present pel proper futur gener del 2015.....però ull quin despiste ! al títol hi posa un dia de febrer?....sí perquè va ser un 2 de febrer que em va agafar febre blocaire catosfèrica i vaig encetar el si dubto .....d'això, quan es publiqui aquesta entrada i prengui cos a la sortida del mes de gener , farà ja mitja dotzena d'anys , corria l'any 2009 aleshores i va córrer tant que ha arribat fins els sis anyets ....
Aquests anys han passat un munt de coses, fets, efemèrides.....de tot, la maleïda crisi capitalista que ens estan fent pagar, l'embranzida de l'independentisme.....
En la catosfera han aparegut i desaparegut blocs i blocaires, quina alegria si traguessin el nas per aquesta reunió trobada ! hi ha alguns que suren per l'espai virtual sense actualitzar-se, altres han optat per fer-se privats o desaparèixer del tot, recordo amb afecte per exemple el bloc de Do you want to know a secret? del Sanset i la Utnoa, la meva illa roja de la Rita , amb qui he coincidit desvirtualment en algunes ocasions, l'Altbert B i R amb el seu blog ( ho sento he oblidat el nom) on ens feia unes reflexions polítiques amb les que sovint coincidia, un dia va decidir esborrar el blog i jo ho lamento, el blog de la Nits que tampoc hi és , el de la Mortadel.la casolana sempre tant original i ocurrent , em deixo molts ja ho se´però són els que primer se m'han acudit ....
De moment dir que estic encantada de ser per aquí al roda el món i torna al bloc .....saludo a tothom
A mi també em va agafar la "febre blogaire" ara ha fet sis anys, per pocs mesos (jo sóc de l'octubre de 2008) no som de la mateixa quinta. Si aleshores m'haguessin dit que sis anys després encara tindria ganes de publicar enigmes no m'ho hauria cregut. No tinc ganes de plegar però tampoc em plantejo fins quan ha de durar, de totes maneres ara com ara m'alegro de no sortir a la teva llista d'il·lustres desapareguts.
ResponEliminaper poc jo vaig trigar una mica més el 2 de febrer del 2009 ....que siguin per molts anys els enigmes Mac .....jo també m'alegro que segueixis ben viu
EliminaOstres, quin post més agradable de llegir! No et conec, només t'he llegit aquí i allà aquests dies, seguint els teus comentaris, però em sonava com a música. No és una ensabonada, de debò, només que estava sortint d'interpretar un post meu massa enfarfegós i el teu m'ha semblat un plaer.
ResponEliminaPer cert, s'ha parlat força en aquesta trobada de per què apareixen els blocs però poc de perquè acaben i/o desapareixen. Jo sóc força novell i no en tinc ni idea de com acabaré tot plegat però els que hi porteu més anys i coneixeu defuncions diverses, seria interessant que parléssiu de per què passa. De les reflexions tots en podem aprendre... Gràcies!
moltes gràcies Ignasi ....els qui portem , qui ho hagués dit una pila d'anys hem vist blogs que naixien altres que desapareixien....simplement deu ser per manca de ganes o falta de temps o mil raons més
EliminaEstava pensant en un post així, ple de necrològiques, però no sé si el faré. Són molts els que ens falten i ens oblidaríem algú segur. Tinc molts noms al cap, i quants més en penso, més me'n venen. Probablement alguns no els recuperarem mai. Altres són intermitents. Però ens hem de cuidar entre nosaltres, els que encara aguantem. Tard o d'hora nosaltres també serem 'il·lustres desapareguts', que diu en Mac, però esperem que encara falti molt. A la propera trobada del 2025 o així...
ResponEliminajo segur Xexu que m'he deixat uns quants o molts en el tinter....vaig posar els qui primer em van passar pel cap ....tens raó els qui encara resistim i aguantem ens hem de cuidar! no seria mala idea la propera trobada el 2025..... o millor el 2020 que són cinc anys
EliminaM'ha agradat moltíssim la teva metàfora convertint l'esborrany i el post en larva i papallona. L'he trobada molt escaient. En aquest cas suposo que tots hem penjat posts abans de saber quan sortirien ni en quin context, i és divertit pensar-ho així, ja anem massa programats a la vida, o sigui que una mica d'atzar -ara en parlàvem, oi?- està molt bé.
ResponEliminaJo bloguejo des del 2008 també, però amb moltes intermitències. He de reconèixer que vaig començar sense saber massa on em ficava i he estat molt de temps escrivint "a l'aire" sense saber si allò arriba a algú. Imagino que aquest feedback és una de les raons perquè un blog es mantingui en el temps. També la situació personal de cadascú hi deu tenir a veure, imagino. Tots passem per moments en què potser no pots -o no vols- escriure a la xarxa… No sé. Tampoc tinc gens clar fins quan duraré però, com dèiem en algun dels comentaris d'un altre post, no em preocupa. Em preocupa més que es perdi la relació entre les persones, això sí. La virtual i, sobretot, la que anomenem "real", ja ens entenem. Per si de cas, jo m'apunto a la trobada del 2025 del Xexu...
Hola August no tenia el gust de conèixer-te, ja et visitaré .....el més important és quan prens consciencia que a l'altra banda hi ha algú que et llegeix i de vegades fins i tot et diu alguna cosa .....el temps és la batalla , jo abans tenia més temps i podia navegar i llegir més blogs ara sovint m'he de conformar esgarrapant temps al meu temps com avui o els caps de setmana ....la relació virtual de veges esdevé també real , bé real ja ho és vull dir presencial i és gratificant
EliminaUi!!! Ara se m,han esborrat totes les meves necrològiques...
ResponEliminaEn Mon de la garrofa de Mont-roig, l'Òscar que tenia un blog amb el títol,en anglès que no recordo, però era un blog molt divertit.
En Francsec Mompó que no he pogut localitzar de cap manera...
La joana de Llum de dona, la Yáiza, dues que han fet el clic, però no han aparegut, encara. L'onatge, està en el mateix cas...
Impossible recordar-los tots... Sempre ens quedaran més il·lustres desapareguts per recordar, per més que n'anem citant i citant...
El motiu pel qual la gent tanca blogs... N'he conegut un munt de motius. El més reconegut i més evident és el temps, fa poc ens en parlava en Ferran. Altres prioritats els han allunyat dels blogs, que certament necessien temps.
Altres persones per allunyar-se de alguna mena d addicció, o relació malaltissa amb aquest hàbit, estar pendent de les visites que tenen, dels comentaris... Dels seguidors... d,'ltres per relacions difícils amb altres blocaires... I moltíssims per simple no tenir-ne ganes i inconstància... Se'n cansen vet-ho aquí.
The lost art of keeping a secret!!! Oi que sí que era aquest el nom del blog de l'Òscar? ;-))
EliminaSíííííííí!!!
Eliminaostres se m'ha avançat l'Assumpta .....en el nom del bloc ....i l'Oscar a més no va fer cap comiat especial simplement ho va deixar .....la Yaiza veus va dir-ho sempre és un detall, hi ha tants blocs surant sense actualitzar-se! addictiu si que ho és una mica però vaja .....cadascu deu tenir els seus motius
EliminaSis anyets ben aviat!! Felicitats!!
ResponEliminaUfff això si que se'n fa llarg a mi que en porto just tres. Tot i així no em plantejo mai els anys que seguiré amb el blog. Això si, espero poder compartir amistat amb tots vosaltres per molts anys més.
En aquest tres anys han marxat cinc blogs dels "meus" per diferents motius. El més sentit, la pèrdua del meu estimat amic follet, del blog "Sueños de un duende"...
Anirem fent, cadascun com vulgui o com bonament pugui.
Aferradetes!
sa lluna , gràcies, a veure si aquest any ho recordo perquè l'any passat que complia cinc resulta que no vaig recordar-ho....imagina't! sap greu quan es perd un bloc , no és ben bé predre un amic però de vegdes s'hi acosta molt .....aferradetes!
EliminaUn bonic febrer a mitjans de gener.
ResponEliminaha ha gràcies xavier
EliminaEls blogs no deixen de ser, en certa manera, còpies virtuals d'un veinatge, d'un barri en el qual els xiquets neixen, creixen... alguns es queden al barri, d'altres marxen, arriben nous veïns, potser de paratges exòtics... i també, és clar, n'hi ha que, seguint el cicle natural de les coses, fineixen. Com dèiem fa una estona, l'atzar, segurament, hi té a veure, i el temps, i l'energia del cos i, sobretot, la de la ment. En podríem dir univers paral·lel?
ResponEliminaho has dit molt bé Joan com un veïnat ....univers paral·lel potser sí ....o perpendicular .....a mi em descansa del món de fora
Eliminajo també sóc nascut al 2008 concretament a finals d'agost...va ser un dia que suposo no sabia que fer i mira som a 2015, mai podré agraïr prou a aquesta comunitat per tot el que hi he aprés i gaudit. És per això que encara que no sàpiga que dir volto per la catos llegint, comentant i aprenent
ResponEliminaJoan tu sempre saps que dir .....jo de fet, el bloc és calr va neixer una mica més tard .....el 2009
EliminaImpossible nombrar-los a tots, però de tant en tant, algun fet, alguna cosa, ens recorda algun blog. I és una gran sort!
ResponEliminaQuè bé que tinguessis ganes i se't despertés la febre el 2 de febrer.
gràcies rits de fet encara en tinc de febre potser una mica menys circumstancies del temps laboral però encara em dura
EliminaVaig néixer el 29 d'abril del 2008, mai m'hauria pensat que duraria tant. Estic contenta d'aquesta experiència i sobretot dels blocs que compartim.
ResponEliminaGràcies a tothom per ser-hi i espero envellir al vostre costat.
així sia montse! salut !
EliminaNo, si ja va començar el Pons parlant dels blogs morts i zoombis i veig que us hi heu apuntat. Però està bé no oblidar-se dels amics que ja no hi són. També estaria bé, com ha dit l'Ignasi, saber de què pot morir un blog, més que res per vacunar-se. Vosaltres que n'heu vist néixer i morir, segur que heu tret les vostres conclusions.
ResponEliminacom que el vaig deixar preparat ha estat una afortunada coincidència amb el pons ....cansament....desil·lusió la millor vacuna és no voler estirar més el braç que la màniga, és a dir blogejar amb llibertat
EliminaCrec que la Carme ha fet una analisi molt encertada de les raons per les que moren els blogs i que sovint es van apagant i no ens n'adonem quasi i que de cop i volta desapareixen. La manera de "morir" també és molt diversa: hi ha qui ho anuncia i s'acomiada, hi ha qui cada dia va espaiant més la publicacions, altres que de cop i volta deixen de publicar... Tenim de tot en aquest món dels blogs!
ResponEliminaJo Mireia de fet agraeixo que anunciïn si és que tenen la intenció la mort o desaparició del bloc , és clar que potser de vegades ni un mateix no se'n adona ....sort que som diversos!
EliminaSembla que la febrada d'aquell febrer ha donat molts fruits i blogs. Llarga vida als blogs.
ResponEliminallarga vida rafel als bloc i els blocaires!
EliminaLes circumstàncies personals de cadascú són tan variades i en un moment donat canvien de tal manera, que pot haver mil raons perquè algú deixi de publicar, doncs no m'agrada això de liquidar. Però en aquesta trobada estem veient, com segueixen estant en el record d'aquells que van ser alhora i alguns fins i tot s'han acostat per compartir amb tots aquesta trobada. Així que a gaudir mentre duri.
ResponEliminatant variades com blocaires i blocs existeixen ....sempre m'ha quedat com un petit forat quan algú ha decidit eliminar el bloc , gaudim que és fantàstic trobar-nos!
EliminaRepeteixo que és una molt bona trobada. El que més lamento de la desaparició d'un blog, és que sigui per la mort de l'autor. Una amiga els va deixar oberts, perquè ella va tancar els ulls per sempre. Un d'ells era dedicat al seu company, al que tan estimava, i ara ell ha quedat sol, sort que es va refent i comença a riure altre vegada.
ResponEliminaAquí et podria dir, M. Antònia moltes coses... ja moltes han sortit...Jo ara els conservo tots i en part és per la por de trobar-me sol. i com que no puc donar camp a tot el que portava innocentment, faig una entrada igual a tots els blocs, face i encara en altres i si faig comptes de visites quedo meravellat, per que tots es van conservant en seva ruta i això per mi ja és un consol, pinto i escric, tot afició i conservo latent la flama... potser la carme n'és la culpable i alguna altra persona que en un moment donat em varen aconsellar a seguir i és el que faig a la meva manera... Aquí soc amb vosaltres,mentre pugui, no penso canviar... Que tinguem tots salut per afrontar els reptes... des del 21 de març del 2008 que estic aquí... i 84 anys a l'esquena... // ara feu-ne una altra de trobada d'aqui a dos o tres anys que ... Bona sort as tots. Anton.
Eliminaostres i tant que sap greu .....darrere d'un bloc sempre hi ha la persona , en aquest cas encara que dolorós el bloc pot ser sempre una manera de recordar-los Antonia
EliminaAnton jo espero i desitjo que tant tu com el teu bloc tinguin encara molts anys i molts anys de vida!
EliminaSi ens posem a buscar blogs que ens han anat deixant pel camí no acabariem mai! A la que et poses a pensar una mica gairebé et surten més de morts que de vius, per exemple: anomenatinutil, Salamandreta, Tomàs, Henry, òscar, zillahh, Miki, Kuka, Lu, Reflexionem-hi, perplexa1, Carol, Critic de cine, El fem fatal, Barcelona m'enamora, Un tel als ulls (però la Clidice està viva), Yaiza, joan comellas, Anna Celma, jarderiusllargues, Jordi de la banyera, doommaster, aficionatsalssenders, Marion, pati di fusa, Montse Lladó, etc.
ResponEliminahome pons per sort hi ha més vius que mort s encara .....ostres barcelona m'enamora ..........tu avisa si te'n vas eh?
Eliminaencara que corro per el mon dels blogs des de el 2005 va ser al 2010 quan va néixer la Bruixa al teclat... crec que de tots els blogs que he tingut és el que més alegries m'ha donat i em penedeixo de no haver fet cas abans al meu instint i haver trigat tant en fer el bloc en català.
ResponEliminadons a gaudir bruixeta intensament dels teus blocs mai és tard oi? o sigui que la bruixa al teclat està a punt de fer cinc anys OI?
EliminaA finals d'any, el 27 de desembre exacaement ;)
EliminaVam nèixer el mateix any, al món blogaire! :-)
ResponEliminaEstic encantada d'haver-te conegut, reina dels mots. Tens una capacitat increïble de conjugar-los, la qual cosa m'ha obert molts somriures.
Pilar quina alegria llegir-te per aquí !!!!! encantada igualment d'haver-te conegut! i tu que escrius de manera tant poètica tant delicada Pilar ....una abraçada!!!
EliminaEm sembla que els nostres blocs, són de la mateixa "quinta", espero que durin i durin, per poder seguir compartint sentiments, especialment las ganes que tenim d'un país on fer-hi estada, sigui un plaer; un país de gent amb la qual faci goig conviure...
ResponEliminaM Roser jo no sabia ni m'ho plantejava simplement el temps passa i aquí dins a mi no em pesa un plaer compartit
EliminaLlegeixo el teu post i el comentari de la CARME i em quedo ben parada...
ResponEliminaA mi em va costar moltíssim apuntar-me a aquesta trobada, precisament perquè no em volia comprometre a res que no sabia si faria o no... Les coses donen moltes voltes i no saps com estaràs en un moment donat... i això és perquè jo sabia que si deia que SÍ em sentiria absolutament lligada i compromesa amb aquell SÍ i, ni que plogués, tronés o passés el que passés, hauria de comparèixer (i, sincerament, sóc massa anàrquica en la meva forma de ser com per assumir massa compromisos, pot ser un defecte, ho sé)...
Ara bé, el que no faria MAI seria apuntar-me alegrement a una cosa i després no respondre els mails quan m'avisen que el dia s'apropa i desaparèixer totalment...
Estan totalment en el seu dret de fer-ho, és clar!... Però jo no ho hauria fet.
jo estic contenta que siguis aquí en aquesta trobada .....la gent que no ha aparegut deu tenir les seves raons o potser són despistats i ho van oblidar .....jo tampoc hagués fet ....vull dir que com a mínim hauria avisat i dir que no vindria
EliminaPer molts anys, Elfree! Jo també procuro ser-hi, tot i que no tant com voldria.
ResponEliminaa mi em passa el mateix Loreto però hi soc ....hi som per molts anys tu també!
ResponEliminaELfreee! Sis anys... Força temps, sí senyora i tu aquí, a peu del canó! Ho has sabut gestionar molt millor que jo. Per molts anys, guapi!
ResponEliminaPetonets, abraçades i molts molts records!
Mortadel.la Casolana .)
ostres ets tu mortadel·la!!!!!! mil gràcies i un honor que siguis aquí !!!! moltes abraçades per tu!!!!!!! cuac cuac
ResponElimina