Regal de Reis

En Pol i en Martí es troben a l’entrada de l’institut, sempre arriben deu minuts abans expressament; així, asseguts al pedrís, poden parlar una estona abans d’entrar. Des de l’any passat que no es veuen i tots dos tenen ganes de comentar les festes de Nadal.

—Ei, tio! Què t’han portat els reis? —comença en Pol mentre espera l’encaixada d’en Martí que s’acosta amb un casc nou de trinca penjat al braç.

—Uau, per flipar! Un iphone 6 plus, una taula de surf al·lucinant, un pulsòmetre Garmin, aquest casc nou i més collonades. Mira, mira… —es treu de la butxaca el mòbil i li posa davant dels morros triomfant.

—Ostres, que guapo, quina passada! Val més que el silenciïs abans no te’l requisin com l’última vegada.

—Esclar, tio, el tinc en mode avió, zuuum! —li pica l’ullet i li clava una tustada— I tu què, Pol?

—Jo, què de què?

—Que què t’han dut els putos reis!

—Ah, no gaire cosa, uns mitjons i… —abaixa la mirada i li assenyala les vambes.

—I ja està? Que rancis, no?

—I un blog.

—Un què?

—Un blog d’internet. És com una pàgina web on s’hi poden escriure coses.

—Ja sé què és un puto blog! —fa en Martí burleta i li clava un cop de puny fluix al braç—. Vaia pal, no?! S’hi pot jugar?

—No, és només per escriure, penjar-hi fotos, música, com un bloc de notes però per internet i el pot llegir tothom.

—Ah, ja, quin avorriment! I qui t’ha regalat aquesta merda?

—Una amiga.

—Uah, tens nòvia? —s’esvera en Martí, que bada els ulls i la boca— Ui, ui, ui… Això sí que és un bon regal!

—No és la meva nòvia, ja m’agradaria… Sap que m’agrada escriure i em va enviar una invitació al blog per gmail on em deia que era un regal de Reis perquè fes realitat el meu somni —li explica emocionat mentre es posa vermell com un pigot.

—Collons, tio! Menys somnis i més realitats. Tu segueix-li el joc i tira-li la canya pel blog aquest. Escriu-li poemes friquis dels teus i llavors, pim pam, quan la tinguis ben enxoxada te la tires —en Martí mou els braços i flexiona les cames frenèticament mentre es mossega els llavis amb cara de plaer.

—Tio, com ets! A mi m’agrada el blog, ja hi he escrit un poema.

—Bah, ets més raro! L’any passat el llibre, ara el blog… Cada cop pitjor, col·lega! Vols que quedem a la tarda i t’ensenyo la taula de surf? Mola que t’hi cagues potes avall de guapa!

—Sí, ok, passaré per casa teva! —es xoquen la mà i entren cap a dins.

Mentre caminen cap a la classe i en Martí li explica la farra que vol muntar el cap de setmana, en Pol sent una vibració a la butxaca de la jaqueta i es recorda que no ha silenciat el mòbil. Hi fa una ullada ràpida abans de parar-lo i llegeix: Comentari nou sobre «2015 raons per estimar-te». Sònia ha deixat un comentari nou al vostre missatge: «És preciós, Pol. Llegir-te és un regal. Gràcies!». Uf, la Sònia, ella sí que és un regal, li agrada tot d’ella. Bé, tot no. Es mira en Martí que camina com si ballés un rap: és una llàstima que tingui un germà tan imbècil.