Em feia molta il·lusió tenir un blog i molta
envegeta les amigues que ja en tenien. No em veia capaç de fer-ne un. Però un
informàtic amic em va dir que m'ajudaria i fins i tot em va suggerir el nom: El que em
passa pel cap. Feliç amb la meva criatura vaig començar a guardar en ell els
poemes que jo havia escrit i el d’altres companys que m’ho permetien.
Pocs mesos més tard el 8 de març de 2011, dia
de la Dona, envalentonada pels meus nous coneixements informàtics vaig donar un
germanet al meu blog recent nascut: GloBos, que com podeu imaginar són les tres
primeres lletres del meu nom i cognom. En aquest, que vaig obrir en un impuls,
sense saber gairebé perquè el volia, vaig començar a “guardar” tots els poemes
que m’agradaven. Tenia poques visites i cap comentari…però jo, duro, un
poema al dia.
Fins un dia que una simpàtica Sargantana va
posar-hi els ulls i el va incloure en el seu blogroll. Des d'aquell dia les visites
van anar en augment i jo, molt motivada, gaudia buscant poemes i poetes
per compartir.
Aquests blogs, que m’ocupen força estona, són part del meu dia a dia. Comparteixo activitats, acudits i poesies al primer. Al Glo.Bos només poesia d’autors consagrats, m’he proposat arribar als 1000
poemes, mínim. En porto ja gairebé 750.
Entrar al món blogaire m’ha donat moltes
satisfaccions. He tingut ocasió de conèixer gent encantadora als sopars veïnals, o compartint poesia i durant les trobades. A alguns dels companys els
considero ja com amics. Mai em sento sola quan, als vespres, entro a tafanejar
a casa dels veïns i em produeixen molta satisfacció i agraïment els comentaris que fan dels
meus posts.
Penso que per molt que rodi el món
jo no m’allunyaré gaire del meu blog.
:·)
Tot i no ser un amant de la poesia reconec que visito molt el globos, encara que poques vegades deixo comentari, doncs crec que la poesia és difícil de comentar, apart de elogiar la seva bellesa. Tu no paris i ves publicant el que et passa pel cap. Gran trobada virtual.
ResponEliminaEstic disposada a seguir fins els 1000, com a mínim. I espero que, com a mínim, ens segueixes visitant, encara que sigui d'incògnit
Elimina:)
Gràcies, Joan pel teu comentari. Això m'encoratge a seguir.
Lu teu és passió, Glòria! Sí que es fa difícil comentar poesia, moltes vegades són com ratxes que il.luminen una idea, un estat d'ànim... a mi és un gènere que em costa, però els blogs com el teu també m'han fet perdre-li una mica la por. Encantada d'haver-te conegut en virtual i en real!
ResponEliminaCoincideixo amb els que dieu que comentar poesia és difícil. Ho és i molt. A mi, tot i que és la meva passió, com tu dius, em costa força, i és per això que agraeixo doblement els comentaris que feu.
EliminaM'agrada sentir-te dir que blogs com el meu ajuden a perdre la por a la poesia. La poesia com més en llegeixes, més enganxa.
Espero repetir cafè, al Zurich o al Cafè del Liceu.
Glòria, tot inque ens conèixem prou bé i certament la poesia és un plaer que tenim en comú. M'ha agradat molt i he gaudit d'aquesta presentació, per com expliques aquest retallet de la teva vida.
ResponEliminaNo deixis de proposar-nos poemes al GloBos ni d'explicar-nos el que et passa pel cap... Perqué tu també ens acompanyes sempre en aquestes hores petites d,abans d'anar a dormir.
Gràcies per venir, Glòria!!!
Gràcies a tu, per obrir-me la porta. Ha estat un plaer participar en la trobada. La meva intenció és continuar blogegant com ara, fins que pugui, tot i que a vegades he de vencer la peresa, que -ho confesso- sóc força mandrosa.
EliminaEns llegim!
Records poètics i veïnals, Glòria!
ResponEliminaEi, Veí! Que tal?
EliminaÚltimament no et prodigues gaire, pensava que t'havies mudat a la planta baixa.
No t'animes a continuar amb les "Histories"? Jo les enyoro.
;)
Som somiatruites
ResponEliminaamb el cap ple de poesia,
rodem pel món.
Bona nit.
El cap als núvols
Eliminarodem pel món buscant
la poesia en tot.
Gràcies pel haiku, Montse, és nota que les dues som dels que somien truites!
:)
Bon moment aquest per explicar la nostra història blogaire en comú, no? No et pensaràs que l'he oblidat. Recordo quan vas aparèixer per casa, al Bona Nit, i et vas convertir en una comentarista habitual. I no només això, els teu comentaris, sempre assenyats i ben argumentats, m'agradaven molt. Com és habitual, vaig seguir l'enllaç per saber d'on sorties, però vaig descobrir el GloBos, i no sabia pas què fer-hi jo en aquell blog. No m'agrada la poesia, no conec els poetes, i la majoria de vegades no l'entenc de res. Passaven els dies i jo creia que et cansaries, però no, continuaves comentant, i a mi em sabia molt greu no correspondre't. Tant me'n sabia que t'ho vaig acabar explicant, que ho sentia però que jo el teu blog no el podia comentar de cap manera. Llavors tu tímidament em vas dir que també en tenies un altre, que hi posaves, justament, el que et passava pel cap. I jo que coneixia aquest altre blog dels Relats Conjunts em vaig sorprendre molt de saber que era de la mateixa persona que el GloBos, no en tenia ni idea! I des d'aquell dia, i amb molt de gust, per cert, cada vespre passo pel teu blog, que avui sé que és el primer, a més, a veure què expliques, i més d'un dia m'enduc una bona rialla.
ResponEliminaAixí que espero que tinguis ganes de seguir molt temps i de fer-nos gaudir tant de la poesia com de tot allò que et trobes i vols compartir. Per mi segueix sent un plaer passar-te a veure i rebre els teus comentaris que em fan rumiar de valent. Seguim endavant!
Has explicat "la nostra història" molt rebé. Em van fer molta alegria els teus primers comentaris, i me'n segueixen fent la mateixa.
EliminaEt visito cada nit -sóc una mica mussol, jo- i sovint em fas reflexionar i sempre és un plaer comentar-te.
I penso continuar així mentre el cos ho aguanti, que espero sigui molt de temps, que jo sóc de les iaies de la catosfera...
Sempre endavant, XeXu!
Apaaaaaaaaaaaa!! aquí una que viu amb el cap als núvols permanentment... Ni idea de que tinguessis DOS blogs!! :-))
ResponEliminaJo conec el Glo.Bos i, com gairebé tothom, tampoc sé comentar poesia... així i tot, algun poema molt conegut o especialment senyalat per mi, he estat capaç de deixar alguna frase... però poc més (i és que sóc un desastre)... però, tot i així, et considero una bloguera molt coneguda, perquè ens trobem comentant a moltíssims blogs :-))
Doncs, ja veus... ara m'assabento que en tens un altre. A veure si sóc capaç de trobar-lo!! :-))))
És que en la meva ineptitud informàtica no vaig saber posar els dos blogs al "perfil", per això gairebé ningú els associa.
EliminaJo et llegeixo sovint i els teus posts sempre en fan molta gràcia. Són ocurrents i "currats". També en ocasions em fan pensar.
Veig que "l'altre" ja l'has trobat, he vist el teu comentari. Gràcies.
Felicitats per viure la blogeria amb aquesta empenta i alegria. Jo sóc ignorant del llenguatge poètic. Em passa com anar a veure un quadre poc realista o una peli moderneta de les que necessites instruccions per interpretar-la. Però admiro la gent com tu que ho fa i ho difon. Salut!
ResponEliminaIgnasi, la poesia no s'ha d'entendre, s'ha de sentir. Les persones massa racionals els costa més, però segur que algun poema els ha arribat o els arribarà al cor.
EliminaLa blogeria m'ha vinguten un moment en que la necessitava i m'ha donat molta vida, penso seguir al peó del canó, disparant poesia o ximpleries de les que em passen pel cap.
Salut i força!
I arribarà un dia que dos blogs se't faran petits i en voldràs més i més... És com una droga :)
ResponEliminaAi, Víctor, si en prou feines dono l'abast! Això si, procuro col·laborar en totes les propostes que fan. Aquestes coses en fan sentir acompanyada, ho passo molt bé.
EliminaEl blog és una droga, la poesia també. I jo hi estic enganxada!
Els blogs ens permeten compartir el que ens agrada i el que sentim, és clar que ens hi sentim bé aquí. :-)
ResponEliminaMai ho hagués dit. A priori pensava de això dels blogs seria una cosa més impersonal, més freda, però un cop dins vaig descobrir una colla de gent encantadora, càlida i propera que fan de nits solitàries una animada tertúlia virtual .
EliminaDes de aquí fem bullir l'olla, coent-se a poc a poc una bona escudellada d'històries.
ResponEliminaBon dia,
I per tots els gustos. Qualitat i varietat, no és pot demanar més. Substancioses històries ben condimentades!
EliminaAbraçades!
Blogs plens de poesia! Quina por :S
ResponEliminaVa no siguis poruc! Això de la poesia "mola", fa una mica de respecte quan no la coneixes, però no mossega. Bé, a vegades, si...
Elimina;)
Això sí que és tenir-ho ben clar!
ResponEliminaSalutacions, Glòria!
Doncs si, penso que seré blogaire fins l'ultim sospir. És greu això?
EliminaUna abraçada!
El món dels blogs és del millor que he conegut. Visito cada dia el gosblog, moltes vegades passo de puntetes sense dir res perquè no se que dir, la poesia m'agrada, però és per mi una gran desconeguda i gracies al teu blog cada dia la sento més propera :)
ResponEliminaTu també ets una blogaire de cap a peus, oi, Bruixeta? Sempre m'hi trobo a gust a casa teva, doncs m'identifico molt amb el que contes.
EliminaAgraeixo les teves visites i el teus habituals comentaris i si et serveix per conèixer una mica més la poesia ja em sento del tot feliç.
Al GloBos m'agrada molt entrar perquè sempre trobe poemes i/o poetes que m'eren desconeguts o bé en recorde altres que ja coneixia però no hi pensava de feia temps. L'altre blog teu no el conec, però després de llegir el comentari de XeXu no puc deixar de passar a veure què contes.
ResponEliminaAquesta és l'idea del GloBos, Novesflors, si ho he aconseguit em dono per molt satisfeta.
EliminaTu ets de les que habitualment comentes, sempre molt encertadament, i agraeixo molt les teves visites.
L'altre blog és una mica més informal. Ximpleries meves...
Ja saps que m'agrada saber el que et passa pel cap, sempre em treus un somriure quan vaig allà. Pel que fa al GloBos són paraules majors, gairebé mai comento, però és un espai on m'agrada perdre'm.
ResponEliminaGràssis pels dos!! ✿
sa lluna, m'agrada saber que les coses que em passen pel cap et fan somriure. I no et faci respecta comentar al GloBos, encara que reconec que comentar un poema pot ser difícil, de fet a mi m costa.
EliminaGràcies a tu per la teva companyia. Aferradetes!
Una bona presentació , Glòria. No sóc de poesia. M'agrada, no en sé, però m'has fet agafar ganes de conèixer-te. Prometo passar pels teus dos blogs quan s'acabi aquesta voràgine on ens ha abocat aquest durant aquest mes.
ResponEliminaVa si, Teresa, vina! Jo ara vaig a visitar el teu, que, ho he de confessar, no coneixia i que pel poc que he vist m'agradarà. Segur!
EliminaEns llegim, doncs, que això del Roda al món va molt be per fer noves amistats i reafirmar les que ja tenim.
La veritat és que jo l'ordinador no m'atreia gens, fins un dia que vaig veure un bloc. Em va agradar i vaig pensar que també en podia fer un , però em va passar una mica com tu que no arrencava...Però mira, ara ja va sol!
ResponEliminaSi algun vespre no puc anar a tafanejar a casa dels veïns virtuals també ho trobo a faltar...
Petonets, Glòria.
Prou que és veu que ets una blogaire convençuda. Coincidim sovint a casa dels veis i sempre rebo, amb gran plaer, la teva visita. El teu blog funciona sol i és un dels que mai em deixo perdre.
EliminaUn món nou que se'ns ha obert, M.Roser, un món ple de gent interessant i acollidora.
Petonets!
Quin gust compartir poesia amb aquest veïnat.
ResponEliminaBon veïnat, Rafel. Estem de sort, tu i jo tenim bons veïns al barri i a la blogosfera.
Elimina:D
Aquesta trobada blocaire ens descobreix cada dia noves imatges, alhora que ens enganxa una mica més. Ens has explicat una bella història de com es dóna la teva arribada al món dels blogs. I és veritat, sembla que no ens anem a gust al llit si no curioseamos una mica pels mons d'aquest veïnat virtual abans de dormir.
ResponEliminaM'agrada el teu post
Si, Alfonso, la trobada ha estat un encert, ha estat una molt bona idea. En el meu blog em sento còmoda i acompanyada, imagino que és una sensació comú entre els blogaires. I la visita al vespre és un ritual del que no puc prescindir-ne cap dia.
EliminaM'agrada el teu comentar, gracies Alfonso!
Tens raó, el blog és com un llaç entre persones que comparteixen i és molt bonic i encoratjador que algú respongui. Els que esciviu crec que encara és més satisfactori ja que no és fàcil publicar llibres o exposar-los, com fem els que pintem. Tampoc sabem, la majoria de vegades, si ho han vist o no. Aquest món del blog és ple de satisfaccions.
ResponEliminaPintar és una de les meves moltes assignatures pendents. Ho estic provant, però em costa molt, sobre tot l'aquarel·la. Us admiro els que en sabeu.
EliminaEls que escrivim tenim una bona plataforma en els blogs per compartir el que fem. Les tertúlies poètiques també ens fan servei als que fem poesia.
I entre una cosa i un altre tinc les hores ocupades i un munt de satisfaccions que d'alta manera no tindria.
Jo tampoc et comento però a partir d'ara ho faré. Tu segueix incansable com tants i tants altres dels que corren per aquí. Som ben bé uns bojos dels blogs! Però que visca la bogeria!
ResponEliminaSi, Laura, comentem, per favor, que m'agradarà molt!
EliminaJo també et visitaré i així estarem en contacte, que des de aquell llunyà i agradable sopar veïnal que no ens freqüentem.
I visca la bogeria i visca la blogueria!!!
Crec que ja t'ho havia dit però el teu bloc de poesia ens va molt bé als que no acostumem a llegir poesia, va ser tot un descobriment !
ResponEliminaPotser si, però m'agrada que m'ho repeteixis ;)
ResponEliminaGràcies Loreto, és molt més del que m'esperava quan vaig començar al GloBos i això m'esperona a continuar, fins que us canseu de mi.
Una abraçada!