Temps
que s’esfulla
Queda lluny l’agost de
2009, en què vaig decidir compartir el que m’agradava amb una visió franca, a
voltes trista i sempre íntima:
La idea em va venir amb
la pluja d’estels que queia amb intensitat aquells dies.
Recordo els passos
en un recinte buit i com aquella “encesa de llum” em va ajudar a agusar la
vista dins la foscor i reinventar qualsevol dificultat, amb l’al·legoria, els
records i la ficció.
El primer comentari de la
Dolors Tosas, de Vilafranca, em va fer sentir que m’havia convertit en un eco
que es propagava dins d’espais interiors i em permetia volar per boscos, plens
d’ombres refulgents. Aquesta sensació em va omplir de màgia el pensament i els
dits.
Al primer comentari el
van seguir d’altres que em van permetre imaginar, parlar, callar, sorprendre’m
i aprendre sobre l’esclat de guspires i diamants, que se m’acostaven des de
milers d’anys llum. Sentia que, davant dels ulls, es desfeia el gebre del
mecanisme d’un rellotge sense busques i reverberava cada línia que escrivia.
Quantes pluges d’estels
des de llavors...l’Encesa de Llum ha estrenat nou vestit i he engruixit el nombre
de blogs fins a 5...Tota una mà!
Gràcies a totes les
persones que m’heu seguit fins al dia d’avui, i a aquelles que m’han fet saber
que hi són, recentment.
BEN RETROBATS!
Gràcies, Dolors, País
Secret, Jubilado, Carme, Elfreelang, Almena, Estranger; Gallina Marcelina,
Marta Pérez i Sierra, guspires primerenques, idees, il·lusions, portes, brolls,
empentes, admiració...
Temps
que s’esfulla
L’ahir,
la pluja,
aquella càlida
remor,
vibració
sobtada,
porpra
nuesa.
Arpa
melangiosa recorda
foscúria
estelada i el temps
que s’esfulla,
en breu
pelegrinatge
d’anada
i tornada.
M'has recordat els meus primers resums mensuals del meu blog on citava tots i cadascun dels comentaristes per agrair-lis la seva presència, amb el temps vaig deixar de citar-los (i de fer resums mensuals) però el que no ha desaparegut és el meu agraïment perquè són ells els que han fet que el Xarel-10 encara estigui en marxa. Tu ho expliques molt millor quan parles d'aquestes sensacions, però coincidim totalment.
ResponEliminaÉs la primera vegada que faig un resum de sensacions i les persones que les han fet possibles...Millor seria dir, algunes, ja que posteriorment se'n van afegir unes altres. Cada una és especial, única i diferent, independentment del temps d'arribada.
EliminaBen retrobat, McAbeu!
De res!
ResponEliminaAh no, que jo no t'he fet saber que hi soc...
I tant que ho has fet, pons 007. T'agrada el cine, no ho recordes? :-)
EliminaPilar, aquest post m'ha recordat els meus inicis, i he anat a consultar l'arxiu del meu bloc. Remenant aquest fons d'armari m'he emocionat, comprovant amb sorpresa que encara hi ha peces que m'estan bé.
ResponEliminaM'agrada molt llegir-te.
vaig oferir el trenet per desplaçar-te...l'estació canvià d'estil i el trenet va descarrilar... no hi havia guardaagulles ? era pintat de blavós l'edifici ... i un dia el vaig confondre en mar, cel,.. hi han pereses que son com les pors que ens aplanen... anton.
EliminaMontse, com m'alegra de saber-te, aquí, allà...:-) El fons d'armari sempre té alguna cosa que mai no passa.
EliminaA mi també m'agrada llegir-te. Ja sé que no em veieu pels blogs, però hi sóc.
Ens seguim!!!!
Anton, els teus trenets van arribar un dia a l'estació de l'encesa i sempre m'han acompanyat.
EliminaN'hi ha unes quantes més, d'estacions, però no sempre ens abelleix aturar-nos. Potser algun dia et trobes com peix en l'aigua en una de nova, de les que inventi. :-)
Gràcies!!!
Què deuen tenir els blogs que un cop en tens un, estranyament et quedes només aquest. Entre col·laboracions i propis el número de blogs ens augmenta a tots. I aquí seguim, exportant la paraula escrita. I que duri.
ResponEliminaHola Xexu!
EliminaDifícilment es pot expressar o compartir, amb un sol blog. Un dels meus defectes és que tot ho vull classificat, sense barrejar coses. Deu ser deformació professional. :-)
Que no s'acabi mai, la paraula escrita.
Ben retrobat!
els teus blocs destilen una intimitat molt acollidora, encesa llum és el que més conec, però el de cinema també és molt interessant, encara no sé com en pots saber tant..:)
ResponEliminaun plaer llegirte!
Encesa de llum, és al dia d'avui el millor sinònim del cine. Tot està als llibres i en el saber popular, Lolita; les inquietuts t'empenyen a indagar.
EliminaEl plaer és mutu. Ho saps, oi que sí?
Les guspires i els diamants són el que fan més il·lusió quan arriben als blocs. Encantat de conèixer-te!
ResponEliminaHola Ignasi!
ResponEliminaMoltes gràcies, igualment!
Em fa gràcia veure com moltes persones que vàrem començar amb un blog ara en tenim "uns quants"... tu, concretament, cinc! :-)
ResponEliminaPensava que havies marxat a WordPress! (res, segur que aquest és un dels meus habituals embolics hehehe) i m'ha alegrat trobar-te aquí! ;-))
Hola Assumpta!!!!! Encantada de veure't per aquí! Abans de res....Records de la Blaieta! :-)
EliminaAl Wordpresss en tinc un, de blog. La resta estan tots allotjats a Blogger.
Una abraçada!
Ho has explicat molt bé, Pilar, m'hi sento identificada en aquest començament, encata que el meu va ser una mica abans, al maig del 2007.
ResponEliminaHem compartit moltes coses des d'aleshores i sempre hi ha hagut espurnes d'intensitat emocional entre tu i jo. T'agraeixo molt, jo també, la teva companyia, la teva presència, la teva poesia tan treballada...
M'agrada retrobar-te aquí cpm un testimoni especial, en aquest viatge pel temps, a través dels blogs...
Foscúria estelada,
Camins al cel.
Gotes de llum.
Dels desitjos ocults
N'hem fet dreceres
De les nueses dels mots
Complicitats amigues...
Carme estimada, l'encontre amb tu va ser molt important. :-)
EliminaLes teves complicitats són impagables, com per exemple el poema que em/ ens regales, tot seguint el que he volgut expressar.
T'abraço ben fort!
Pilar, no ens coneixem més que pels comentaris que m'has fet, però agraeixo aquest post ple de poesia i agraeixo més, que, tot i tenir la major part uns blogs de solera, ens acolliu als novells, de blog, que no pas d'anys, d'una manera que fa que ens sentim ja de la família bloguera.
ResponEliminaNo faig altra cosa que el que van fer amb mi els que em precediren en aquest món, obrir els braços de bat a bat a qui comença l'aventura. :-)
EliminaEspero poder visitar-te.
Ens veurem per aquí!!!
Pilar, el què ens ha empès a escriure un bloc, veig que és diferent per a cada persona, per a tu va per una pluja d'estels, i potser per un altre una lluna especial...Admiro els que heu anat multiplicant els blocs igual que es multipliquen els estels en una nit estrellada...
ResponEliminaTot i que poden ser diverses les raons que ens empenyen a compartir, els resultats solen ser màgics.
EliminaM'encanta saber de tu!
Només puc dir-te que amb tu he après a estimar la poesia encara més,
ResponEliminaÍntima i deliciosa que sempre em sorprèn.
Gràssis nina!
Aferradetes ☺
I jo amb tu he après a estimar la quotidianitat, la sinceritat, la veritat, la senzillesa, en cada una de les seves fases.
EliminaGràcies!!!
Aferradetes de tornada!
Jo també recordo qui va fer-me el primer comentari: en XeXu. No m'ho podia creure! :)
ResponEliminaÉs una sensació molt sobtant, oi?
EliminaGràcies per entrar-hi i llegir, Loreto.
contentíssima de tornar a llegir-te Pilar! cinc blocs? jo en conec dos ...mai oblidaré el video on tu recites un dels meus contes en monosil·labs , el tinc desat! un plaer haver.te conegut!
ResponEliminaHola Elfreelang!!! Sí, ja compto cinc. Tots diferents i amb un punt de connexió: La literatura.
EliminaLlàstima que no és gaire bo el vídeo i no pots comprovar que no em vaig equivocar en els monosílabs!!!
Potser algun dia torno a llegir el conte i el penjo a la sala de lectura.
El plaer és mutu!
Han plogut molts estels a l'univers tel·lúric, que no falti la llum de la prosa poètica.
ResponEliminaQue no fali, Rafel! :-)
EliminaLa teva vivència és semblant a la meva, ho has explicat molt bé, no crec que es pugui fer millor.
ResponEliminaGràcies M. Antònia!
EliminaM'agraden aquests pots on s'exposa l'arribada de cada un / a al blogs i la teva experiència ha quedat bellament reflectida. Quan jo vaig fer el primer: "Toparessiempre", per a mi era només un lloc on escriure, sense pensar que em llegirien i molt menys que em farien comentaris, que tampoc sabia que es fessin. En una de les primeres entrades em vaig trobar un comentari, no sabia el que era, en descobrir-ho va ser una de les majors il·lusions. És clar tampoc sabia que havia de respondre. Va ser un moment meravellós.
ResponEliminaM'ha encantat llegir-te
Ampolles llençades al mar conscient de la inconsciència...
EliminaGràcies, Alfonso. M'agradarà llegir-te! :-)
Hola! Gràcies a l'entrada que vas posar ahir al FB he recordat aquest blog de retrobada.
ResponEliminaEncantada de veuren's de nou. Salut i molta vida virtual, poètica, castellera i de tot!
Hola Isabel!!!!
EliminaJa he passat per les teves petjades poètiques.
Molta vida!
El temps que s'esfulla, ens deixa de regal un escampall de fulles a terra.
ResponEliminaQuin goig deu fer trepitjar-les i sentir-les cantar!!!!
Elimina