dimarts, 13 de gener de 2015

Temps que s'esfulla

Temps que s’esfulla

Queda lluny l’agost de 2009, en què vaig decidir compartir el que m’agradava amb una visió franca, a voltes trista i sempre íntima:


La idea em va venir amb la pluja d’estels que queia amb intensitat aquells dies.

Recordo els passos en un recinte buit i com aquella “encesa de llum” em va ajudar a agusar la vista dins la foscor i reinventar qualsevol dificultat, amb l’al·legoria, els records i la ficció.
El primer comentari de la Dolors Tosas, de Vilafranca, em va fer sentir que m’havia convertit en un eco que es propagava dins d’espais interiors i em permetia volar per boscos, plens d’ombres refulgents. Aquesta sensació em va omplir de màgia el pensament i els dits.
Al primer comentari el van seguir d’altres que em van permetre imaginar, parlar, callar, sorprendre’m i aprendre sobre l’esclat de guspires i diamants, que se m’acostaven des de milers d’anys llum. Sentia que, davant dels ulls, es desfeia el gebre del mecanisme d’un rellotge sense busques i reverberava cada línia que escrivia.

Quantes pluges d’estels des de llavors...l’Encesa de Llum ha estrenat nou vestit i he engruixit el nombre de blogs fins a 5...Tota una mà!

Gràcies a totes les persones que m’heu seguit fins al dia d’avui, i a aquelles que m’han fet saber que hi són, recentment.
BEN RETROBATS!

Gràcies, Dolors, País Secret, Jubilado, Carme, Elfreelang, Almena, Estranger; Gallina Marcelina, Marta Pérez i Sierra, guspires primerenques, idees, il·lusions, portes, brolls, empentes, admiració...


Temps que s’esfulla

L’ahir, la pluja,
aquella càlida remor,
vibració sobtada,
porpra nuesa.
Arpa melangiosa recorda
foscúria estelada i el temps
que s’esfulla,
en breu pelegrinatge
d’anada i tornada.



38 comentaris:

  1. M'has recordat els meus primers resums mensuals del meu blog on citava tots i cadascun dels comentaristes per agrair-lis la seva presència, amb el temps vaig deixar de citar-los (i de fer resums mensuals) però el que no ha desaparegut és el meu agraïment perquè són ells els que han fet que el Xarel-10 encara estigui en marxa. Tu ho expliques molt millor quan parles d'aquestes sensacions, però coincidim totalment.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És la primera vegada que faig un resum de sensacions i les persones que les han fet possibles...Millor seria dir, algunes, ja que posteriorment se'n van afegir unes altres. Cada una és especial, única i diferent, independentment del temps d'arribada.
      Ben retrobat, McAbeu!

      Suprimeix
  2. De res!
    Ah no, que jo no t'he fet saber que hi soc...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que ho has fet, pons 007. T'agrada el cine, no ho recordes? :-)

      Suprimeix
  3. Pilar, aquest post m'ha recordat els meus inicis, i he anat a consultar l'arxiu del meu bloc. Remenant aquest fons d'armari m'he emocionat, comprovant amb sorpresa que encara hi ha peces que m'estan bé.

    M'agrada molt llegir-te.



    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. vaig oferir el trenet per desplaçar-te...l'estació canvià d'estil i el trenet va descarrilar... no hi havia guardaagulles ? era pintat de blavós l'edifici ... i un dia el vaig confondre en mar, cel,.. hi han pereses que son com les pors que ens aplanen... anton.

      Suprimeix
    2. Montse, com m'alegra de saber-te, aquí, allà...:-) El fons d'armari sempre té alguna cosa que mai no passa.
      A mi també m'agrada llegir-te. Ja sé que no em veieu pels blogs, però hi sóc.
      Ens seguim!!!!

      Suprimeix
    3. Anton, els teus trenets van arribar un dia a l'estació de l'encesa i sempre m'han acompanyat.
      N'hi ha unes quantes més, d'estacions, però no sempre ens abelleix aturar-nos. Potser algun dia et trobes com peix en l'aigua en una de nova, de les que inventi. :-)
      Gràcies!!!

      Suprimeix
  4. Què deuen tenir els blogs que un cop en tens un, estranyament et quedes només aquest. Entre col·laboracions i propis el número de blogs ens augmenta a tots. I aquí seguim, exportant la paraula escrita. I que duri.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Xexu!
      Difícilment es pot expressar o compartir, amb un sol blog. Un dels meus defectes és que tot ho vull classificat, sense barrejar coses. Deu ser deformació professional. :-)
      Que no s'acabi mai, la paraula escrita.
      Ben retrobat!

      Suprimeix
  5. els teus blocs destilen una intimitat molt acollidora, encesa llum és el que més conec, però el de cinema també és molt interessant, encara no sé com en pots saber tant..:)
    un plaer llegirte!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Encesa de llum, és al dia d'avui el millor sinònim del cine. Tot està als llibres i en el saber popular, Lolita; les inquietuts t'empenyen a indagar.
      El plaer és mutu. Ho saps, oi que sí?

      Suprimeix
  6. Les guspires i els diamants són el que fan més il·lusió quan arriben als blocs. Encantat de conèixer-te!

    ResponSuprimeix
  7. Hola Ignasi!
    Moltes gràcies, igualment!

    ResponSuprimeix
  8. Em fa gràcia veure com moltes persones que vàrem començar amb un blog ara en tenim "uns quants"... tu, concretament, cinc! :-)

    Pensava que havies marxat a WordPress! (res, segur que aquest és un dels meus habituals embolics hehehe) i m'ha alegrat trobar-te aquí! ;-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Assumpta!!!!! Encantada de veure't per aquí! Abans de res....Records de la Blaieta! :-)
      Al Wordpresss en tinc un, de blog. La resta estan tots allotjats a Blogger.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  9. Ho has explicat molt bé, Pilar, m'hi sento identificada en aquest començament, encata que el meu va ser una mica abans, al maig del 2007.

    Hem compartit moltes coses des d'aleshores i sempre hi ha hagut espurnes d'intensitat emocional entre tu i jo. T'agraeixo molt, jo també, la teva companyia, la teva presència, la teva poesia tan treballada...

    M'agrada retrobar-te aquí cpm un testimoni especial, en aquest viatge pel temps, a través dels blogs...

    Foscúria estelada,
    Camins al cel.
    Gotes de llum.
    Dels desitjos ocults
    N'hem fet dreceres
    De les nueses dels mots
    Complicitats amigues...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme estimada, l'encontre amb tu va ser molt important. :-)
      Les teves complicitats són impagables, com per exemple el poema que em/ ens regales, tot seguint el que he volgut expressar.

      T'abraço ben fort!

      Suprimeix
  10. Pilar, no ens coneixem més que pels comentaris que m'has fet, però agraeixo aquest post ple de poesia i agraeixo més, que, tot i tenir la major part uns blogs de solera, ens acolliu als novells, de blog, que no pas d'anys, d'una manera que fa que ens sentim ja de la família bloguera.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No faig altra cosa que el que van fer amb mi els que em precediren en aquest món, obrir els braços de bat a bat a qui comença l'aventura. :-)

      Espero poder visitar-te.

      Ens veurem per aquí!!!

      Suprimeix
  11. Pilar, el què ens ha empès a escriure un bloc, veig que és diferent per a cada persona, per a tu va per una pluja d'estels, i potser per un altre una lluna especial...Admiro els que heu anat multiplicant els blocs igual que es multipliquen els estels en una nit estrellada...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot i que poden ser diverses les raons que ens empenyen a compartir, els resultats solen ser màgics.
      M'encanta saber de tu!

      Suprimeix
  12. Només puc dir-te que amb tu he après a estimar la poesia encara més,
    Íntima i deliciosa que sempre em sorprèn.
    Gràssis nina!

    Aferradetes ☺

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I jo amb tu he après a estimar la quotidianitat, la sinceritat, la veritat, la senzillesa, en cada una de les seves fases.

      Gràcies!!!

      Aferradetes de tornada!

      Suprimeix
  13. Jo també recordo qui va fer-me el primer comentari: en XeXu. No m'ho podia creure! :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una sensació molt sobtant, oi?

      Gràcies per entrar-hi i llegir, Loreto.

      Suprimeix
  14. contentíssima de tornar a llegir-te Pilar! cinc blocs? jo en conec dos ...mai oblidaré el video on tu recites un dels meus contes en monosil·labs , el tinc desat! un plaer haver.te conegut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Elfreelang!!! Sí, ja compto cinc. Tots diferents i amb un punt de connexió: La literatura.
      Llàstima que no és gaire bo el vídeo i no pots comprovar que no em vaig equivocar en els monosílabs!!!
      Potser algun dia torno a llegir el conte i el penjo a la sala de lectura.
      El plaer és mutu!

      Suprimeix
  15. Han plogut molts estels a l'univers tel·lúric, que no falti la llum de la prosa poètica.

    ResponSuprimeix
  16. La teva vivència és semblant a la meva, ho has explicat molt bé, no crec que es pugui fer millor.

    ResponSuprimeix
  17. M'agraden aquests pots on s'exposa l'arribada de cada un / a al blogs i la teva experiència ha quedat bellament reflectida. Quan jo vaig fer el primer: "Toparessiempre", per a mi era només un lloc on escriure, sense pensar que em llegirien i molt menys que em farien comentaris, que tampoc sabia que es fessin. En una de les primeres entrades em vaig trobar un comentari, no sabia el que era, en descobrir-ho va ser una de les majors il·lusions. És clar tampoc sabia que havia de respondre. Va ser un moment meravellós.
    M'ha encantat llegir-te

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ampolles llençades al mar conscient de la inconsciència...
      Gràcies, Alfonso. M'agradarà llegir-te! :-)

      Suprimeix
  18. Hola! Gràcies a l'entrada que vas posar ahir al FB he recordat aquest blog de retrobada.
    Encantada de veuren's de nou. Salut i molta vida virtual, poètica, castellera i de tot!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Isabel!!!!

      Ja he passat per les teves petjades poètiques.

      Molta vida!

      Suprimeix
  19. El temps que s'esfulla, ens deixa de regal un escampall de fulles a terra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quin goig deu fer trepitjar-les i sentir-les cantar!!!!

      Suprimeix