dimecres, 28 de gener de 2015

Si surt de dins, és bo

París, gener 2015. Photo by Deric
En una altra vida jo era ocell, per això ara em fa por volar, però volo perquè la meva necessitat de fugir és molt més gran que la por. I volo perquè vull viatjar, i viatjo perquè vull viure i visc perquè vull somiar i somio perquè vull escriure tot allò que he somiat, tot allò que no he viscut ni viuré mai.

Em vaig endinsar al món dels blogs fa poc més de 10 anys per aquesta mateixa necessitat i perquè llavors no podia viure si no era en els meus somnis perduts en la immensitat de la nit. La meva vida era gris, solitària, trista i, el pitjor de tot, anodina.

Quan més insubstancial era la meva vida, més necessitat d'escriure tenia i el blog va ser una via per treure els meus fantasmes interiors, una teràpia a la que la gent hi responia puntualment.

Avui tot això ha canviat. Fa cinc anys la meva vida va fer un gir de 180º, es va tornar apassionant, plena, i el blog va deixar de ser el substitut del psicoanalista per convertir-se en el recollidor dels altres escrits, els que m'omplen més: les novel·les. I les entrades es van anar espaiant en el temps, però mai han deixat d'estar presents, ni ho deixaran, li dec massa al blog, és com un amic que m'ha acompanyat en els moments més difícils.

Potser aquesta entrada no interessa a ningú, però mireu, què voleu que us digui, l'he tornat a fer servir per expressar el que sentia en aquest moment determinat. I era això. Un altre dia serà diferent. Ja m'ho va dir algú: el teu blog és molt heterogeni. Cert! Així sóc jo.

35 comentaris:

  1. Doncs a mi m'ha encantat la teva entrada. Me n'alegro moltíssim que la teva vida girés i que el blog en sigui testimoni.
    Viatgem i expliquem-nos-ho al blog!

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat molt la teva història, com m'agraden sempre les entrades al blog.

    I també m'alegro del canvi a la teva vida, i t'he de dir que des que jo et conec i et llegeixo es nota que ets feliç...

    Si voles igualment malgrat la por... Segur que t'acabarà passant la por, no? Vaja, no sé això depèn de com ho passis mentre voles i de com ho vius quan s'acaba...

    Moltes gràcies, per venir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert que se'ns nota molt el nostre estat d'ànim en el que escrivim i, sobretot, en la necessitat d'escriure-ho.
      Avui, per desgràcia, no sé si seria capaç de volar, però tot passa i el temps ho posa a lloc...

      Elimina
  3. Curiós, en un altre vida dius que vas ser ocell però ara et fa por volar...Però amb la imaginació, voles , viatges , ets lliure, somnies i escrius tot el què has somniat...
    I si el bloc et serveix, com una catarsi per expressar els teus sentiments i fer-te la vida més fàcil, doncs endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació és un poder brutal que ens allibera i que mai ningú podrà censurar.

      Elimina
  4. Encantada de conèixer-te! I a volar, tant com es pugui!

    ResponElimina
  5. Això mateix, Algú ho havia de dir: Estem aquí perquè ens surt de dins.

    Bona nit!

    ResponElimina
  6. Doncs a mi també m'ha agradat la teva entrada, però com vols que no ens agradi, lladre! Que ben expressat, i quanta gratitud al blog, que jo comparteixo amb tu. Ets el blogaire més antic que conec, i ara fa una pila d'anys que et segueixo. Més d'una dècada es diu aviat, però no és cap broma. Pensa-ho, és un percentatge altíssim de la teva vida. I la millor notícia és l'anunci que seguiràs allà, és cert que ara les entrades són més espaiades, però quan apareixes, allà estem. I per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ets un dels blogaires més antics que conec i, de llarg, el més persistent. Segueix així!

      Elimina
  7. Es nota que parles des del cor, i això sempre és motiu per a valorar el que ens dius. No coneixia el teu blog però ja l'he enllaçat al meu. T'aniré seguint, encara que hi facis espaiadament. Els blogs són, en certa manera, un reflex de les nostres vides, així que els ritmes se'ls marca cadascú.
    Celebro que hagis recuperat les ganes de volar!

    ResponElimina
  8. Sempre es més barat un blog que un psicoanalista. No voldria que els pobres psicoanalistes perdessin la feina, eh? Pobrets, tenen dret a guanyar-se la vida.

    Estic amb tu, el blog es un amic que ha ajudat, i com a amic, encara que hi hagi èpoques en que no el veus tan no se'l pot abandonar del tot ^^

    PD: Malparit, ets un blocaire lleugerament més antic que jo xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja!!!! Una mica, des de novembre de 2004

      Elimina
  9. Me n'alegro d'aquest canvi a millor que ha fet la teva vida i de que el blog et segueixi acompanyant. 10 anys són molts anys!

    ResponElimina
  10. Doncs si és per bé, i això dedueixo, me n'alegro del canvi que es va produir fa cinc anys! Un bloc que t'ha vist amb dues versions diferents... I una vida que comença amb un ocell... bones vistes, segur

    ResponElimina
  11. Em sembla que sóc tan vell com tu (en vida blogaire, que en l'altra sóc més vella que tu!) i a mi també m'ha agradat força, la teva entrada. Què et penses? I també m'alegro moltíssim dels 180 graus del gir. Que continuïs sent feliç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Montse! I a més, crec que vas ser la primera bloguera que vaig conèixer personalment per allà l'any 2006 quan vaig presentar el meu primer llibre!

      Elimina
  12. És prometedor això de tenir un blog!
    Els teus somnis es van complir.

    ResponElimina
  13. Home, doncs ja m'he passejat pels teus blogs i valen molt la pena, però després de llegir el primer paràgraf d'aquest blog, que m'ha encantat, sí que és pena que només parlis del que fan els altres i no poguem gaudir de la teva pròpia qualitat literària.
    Potser aquesta entrada podia no interessar ningú, però em sembla que no ha anat així.

    ResponElimina
  14. Sembla mentira com són d'importants els blogs. Qui no en té no ho pot entendre. M'ha encantat, el post.

    ResponElimina
  15. Un vol interessant i fructífer. Si escriure al blog t'ha dut a un millor estadi, benvingut sigui. Pot ser un dia et puc visitar. Ara, de moment, em conformo amb llegir aquí totes les entrades i poder contestar.

    ResponElimina
  16. Deu són molts anys de blog, primer cal felicitar-te per això!
    M'ha agradat molt tot el que has dit i com ho has dit. De l'ajuda del blog crec que ningú pot contradir-te, a tots ens ha servit per treure'ns fantasmes, per expressar sentiments i tot allò que potser no ens atrevíem a dir en veu alta. Tampoc podem oblidar els moments divertits, les anècdotes i tot allò que ens ha servit per treure'ns un somriure.

    I també vull felicitar-te per aquest gir que ha donat la teva vida i desitjar-te molta felicitat, ara i sempre.
    Aferradetes! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Certament també hi ha hagut moments molt bons propiciats pels blogs

      Elimina
  17. Deric amb el preu dels psicoanalistes t'ha sortit molt bé de preu el bloc....celebro que la teva vida sigui ben plena i el teu bloc heterogeni !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Doncs sí, crec que m'hi he estalviat una bona picossada amb psicoanalistes :P

      Elimina