dimecres, 31 de gener de 2018

ENLLAÇATS


Arriba el gran moment patint d'insomni per tot un any estrany que ens aixeca l'ànim deixant estela, mentre seguim com lluernes somiant que vindran el Reis Mags. 

Sense escarafalls recuperem el nostre passat *** republicà, tot cridant tornarem a sofrir tornarem a vèncer, amb un record en blanc i negre ens manifestem tossudament alçats dient que som aquí amb la promesa complida.

Dempeus, tuitejant com adolescents enamorats, cas típic 2742 noi li agrada noia, noi li agraden les trobades virtuals, cada dia que passa aquest procés engrescador creix, sé que em faré pesada però això il·lusiona i no pararé de repetir-ho, fent escenes plegats que són finestres al món ensenyant com avancem pacíficament. Els blocs són el futur units en la diversitat, on cadascú hi és per expressar els seus somnis i anhels, per avançar en el procés constituent.

Mirant enrere, ens preguntem què és el temps? La resposta la dóna l'eco dels nostres passos de tot aquest llarg camí que estem fent, tot recordant les arrels del nostre poble, rodo pel món i em salvo si puc, units en el cant ''els carrers seran sempre nostres''les veus ressonen com si fóssim l'autèntic Pete Seeger, sempre Pete Seeger! al ritme de cassolades, defensant que puguem decidir lliurement el nostre futur en un referèndum.

Encara hi som, l'1 d'octubre existeix, malgrat els cops de porra i l'article 155, el nostre aplec efímer ens manté ferms, cridant llibertat presos polítics i el retorn dels exiliats, mentre anem escampant llaços grocs arreu del país com a símbol solidari de protesta
Les urnes no ens fan por, tornarem a votar i passarà tot allò que avui sembla impossible, amb un toc d'equilibri entre seny i rauxa, la llavor de la República creixerà flairant el perfum del 18; mentre nosaltres seguirem persistint; convocats a la plaça el ball de diables esdevé fantasia de la foguera com un eixam de joventut i vellesa, on mai permetrem que res ni ningú desgasti el nostre somriure de revolta.

En la penombra, tancats amb pany i clau com a teràpia de xoc, busco el desllorigador per poder sortir i m'acuso d'un únic delicte: Haver permès que el poble pogués decidir lliurement el seu futur.
Ara no sé que pot passar? El temps s'allarga i estem cansats d'esperar, mentre afora la flor de l'ametller anuncia que la primavera s'apropa i ens desperta estats d'ànim.

Refent el camí torna el bell somni, on la pregunta no és d'on venim? sinó què fem plegats per posar en qüestió la llei vigent?
Tot aquesta moviment segueix creixent sense aturar-se, mitjançant la llarga vida a la blogosfera, on del tecleig rítmic de les síl·labes neixen paraules que defineixen la realitat que estem vivint.

Com si fos ahir, em presento, només vosaltres teniu el dret de fer-me fora. Ens volen aniquilar, el seu pla l'anomenen Operación triunfo. Hem de plantar cara i mantenir com sigui la flama de la nostra dignitat. Som el que som, no sóc una estafa.

Encara que sembli que estem ferits de mort sota l'ocupació i repressió; continuem il·lusionats i apassionats doncs qualque enamorament deixa solatge.
Davant la incomunicació del govern, la pugna judicial ens deixa amb buits legals que no tenen sortida; això torna a refer la nostra capacitat de resiliència; no volem passar 60 anys!! sent ignorats.

Sota teràpia de xoc pensant en la tornada, faci sol, vent o fred i encara que plogui, sortirem al carrer. Tot és ara i aquí, el meu balcó ha rodat el món i ha tornat al bloc, gràcies a la realitat virtual la meva absència es podrà fer present.
Atès que molts em tracten com si fos criminal o imbècil; encara puc triar i aparèixer al Parlament eludint tots els controls per terra mar i aire.

Tot recordant la salutació mítica "Ja sóc aquí". Ara tots som aquí esperant que comenci el ple d'investidura, quan tot d'una diuen que s'acaba d'ajornar. Sota l'efecte de la incredulitat, busquem mirades il·lusionades que ens transportin en el temps i les marees on la unitat era la nostra força.



BLOCAIRES PARTICIPANTS

Dilluns, 1 de Gener
Carme Rosanas Arriba el gran moment
Màrius Domingo Un any estrany
Dimarts, 2 de Gener
Xavier Pujol Deixant estela
Dimecres 3 de Gener
Mª Roser lluernes
rebaixes Vindran els Reis Mag
Dijous, 4 de Gener
Cantireta Sense escarafalls
Divendres, 5 de Gener
Jordi ***
Dissabte, 6 de Gener
Elfreelang Tornarem a sofrir tornarem a vèncer
Diumenge, 7 de Gener
Ignasi Record en blanc i negre
Dilluns, 8 de Gener
Consol Tossudament alçats
Dimarts, 9 de Gener
Xexu Promesa complida
Dimecres, 10 de Gener
Pons 007 Cas típic 2742 noi li agrada noia, 
noi li agraden les trobades virtuals
Dijous, 11 de Gener
Gemma Sara Sé que em faré pesada
Divendres, 12 de Gener
Cèlia Escenes
Dissabte, 13 de Gener
MacAbeu Els blocs són el futur
Diumenge, 14 de Gener
Joan Què és el temps?
Dilluns, 15 de Gener
Alba Rodo pel món i em salvo si puc
Dimarts, 16 de Gener
August Garcia Pete Seeger, sempre Pete Seeger!
Dimecres, 17 de Gener
Carme Rosanas Aplec efímer
Dijous, 18 de Gener
Joan gasull Passarà.
Divendres, 19 de Gener
Laura T. Marcel El perfum del 18
Dissabte, 20 de Gener
rebaixes fantasia de la foguera
M. Antònia Vellesa
Diumenge, 21 de Gener
Xavier Pujol M'acuso
Isabel Barriel Ara no sé
Dilluns, 22 de Gener
Montse Estats d'ànim
Mireia D'on venim?
Dimarts, 23 de Gener
Eduard Llarga vida a la blogosfera
Barbollaire Síl·labes
Dimecres, 24 de Gener
Teresa Ribera Em presento
Dijous, 25 de Gener
Assumpta Operación triunfo
Deric Sóc una estafa
Divendres, 26 de Gener
novesflors Qualque enamorament deixa solatge
Dissabte, 27 de Gener
sa lluna 60anys!!
Diumenge, 28 de Gener
Dafne Pensant en la tornada
Dilluns, 29 de Gener
Galionar El meu balcó ha rodat el món i ha tornat al bloc
rebaixes Criminal o imbècil
Dimarts, 30 de Gener
rits Som aquí
Dimecres, 31 de Gener
hypatia El temps i les marees

20 comentaris:

  1. Montse, no sé si t'ho creuràs, però em recordava molt bé del teu post de tancament del Gener 2015 i havia pensat que em faria il·lusió que el tornessis a fer. I...

    Ho has tornat a fer!!!

    Una feinada enllaçant tots els posts i fent el calendari. Un post xulíssim i un tancament molt emocionant i perfecte.

    I a més a més ho has fet en el seu moment just. Jo pensava en alguna mena de tancament (per si tu no el feies) i encara no se m'havia acudit res que m'agradés. Res que el més calent era a l'aigüera i ara ja està fet...

    Mooooooltes gràcies per venir, moltes gràcies per tancar d'aquesta manera tan bonica aquesta trobada del gener 2018 i una abraçada immensa amb tot el cor.

    ResponElimina
  2. Una cirereta ens has deixat per aquest pastís dolç d'aquesta trobada. Moltíssimes gràcies, Montse!
    Aferradetes!!

    ResponElimina
  3. Un final perfecte per aquesta Trobada. Genial el post!!

    ResponElimina
  4. Genial! Molt bon resum de cloenda! Fins sempre!

    ResponElimina
  5. Un post que sintetitza tot un mes de trobada de blogaires.

    ResponElimina
  6. Quina currada, i quina manera més brillant d'acabar aquesta trobada virtual! Enhorabona a tots els que hi heu participat, que no decaigui!

    ResponElimina
  7. Gràcies Carme per fer-ho possible, i a tothom que ha passat per aquí deixant petjada.

    ResponElimina
  8. Quin gran post, Montse! És com una abraçada gegant on ens fonem tots els blocaires! Gràcies, bonica!

    ResponElimina
  9. Em trec el barret davant la feinada d'un post resum que toca les emocions. Ens anirem retrobant amb més o menys periodicitat per l'espai sideral.

    ResponElimina
  10. aplaudeixo dempeus, quina gran feina, montse, brillant!!
    moltes, moltes gràcies!!

    ResponElimina
  11. Hem quedat ben enllaçats, ens has ben enllaçat literàriament i simbòlica! Gràcies Montse, per aquest gran post i molt contenta d'haver-te trobat en aquesta finestra oberta que són els blocs.

    ResponElimina
  12. Caram, Montse, quina passada i què difícil fer un escrit amb els posts de tots els participants...Tots ben enllaçats en una forta abraçada i amb un llaç groc per fer bonic! Gràcies.

    ResponElimina
  13. Uala! Quina passada d'enllaçament!

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies Montse i Carme per haver organitzat tan bé aquesta trobada blocaire des del principi al final. A reveure.

    ResponElimina
  15. Reconec que els títols dels meus posts no ajuden gaire alhora de ficar-los en mig d'una història, sempre sóc un toca-nassos allà on vaig. Bona feina Montse!

    ResponElimina
  16. Montse, et faig una ona, que dic una ona, un tsunami!!! Moltes gràcies per recollir amb tanta gràcia i sensibilitat cada granet de sorra de tots plegats. Així és construeixen imperis!

    ResponElimina
  17. Reobrint blogs, trobo aquest tancament de la trobada. Bona feina! I veig que ja tanco, estem a MARÇ........!

    ResponElimina