dilluns, 5 de gener de 2015

ELS MEUS BLOGS I JO

escribir un artículo.1
Escriure
Fa dies parlava amb una persona —d’aquestes que a vegades és millor ignorar-les —que em preguntava perquè tenia tants blogs i si realment en treia algun profit d’ells.
La meva resposta va ser clara: tinc ara mateix quatre blocs sobre tot perquè m’agrada escriure i perquè diversifico, en cada un d’ells, allò sobre el que m’agrada escriure o parlar; és per això que tinc “Una bruixa al teclat” com a blog de capçalera, per opinar del què vull i quant vull, per escriure relats... bé una mica com un “calaix de sastre”on puc escriure, escriure i escriure, i és que l’escriptura és part de mi; “La màgia dels llibres”, la meva última criatura, on ressenyo tots els llibres que vaig llegint, ja que la lectura és una de les meves grans passions; “El cau de la Bruixa” que va néixer per escriure contes infantils i on escric poc però que no tanco per raons sentimentals; i per últim “les receptes de la Bruixa” que he volgut tancar mil vegades però que una veueta dins meu sempre em diu que no ho faci, que la cuina m’agrada molt i segur que un dia tornaré a pujar alguna recepta.
Al llarg dels anys que fa que dono voltes per la xarxa he tingut altres blogs, el primer obert cap allà el 2005.
Sobre si trec profit d’ells? Molt! Aconsegueixo el que vull que és escriure, conec gent encantadora, llegeixo els seus blocs, comento, comparteixo i sempre que puc col·laboro. Què més puc demanar d’un blog o de quatre?
La seva resposta va ser com per donar-li a menjar a part, així que us l’estalvio. Hi ha qui no entén el fet de fer les coses per l’únic motiu del gust i plaer que et proporciona fer-les. Que hi feren!!!! (com deia la meva avia: “mala cara quan hi morirem”)

29 comentaris:

  1. Trobo que tots els que ens agrada llegir i escriure som molt afortunats d'haver nascut en aquesta època on podem tenir un blog (o dos, o mitja dotzena, o més... ) i fer això que tant ens agrada :-)

    Què hi pot haver més bonic que gaudir d'una afició sense molestar ningú? A qui li agradi, que ens llegeixi... i a qui no, doncs que no ho faci i cap problema.

    Així doncs, fas moooolt bé de no permetre que et treguin aquesta il·lusió. Tu segueix endavant amb tots els teus blogs (per cert, recordo que un dia vaig anar a parar al teu de receptes i vaig trobar-ne una que em va encantar... així que ja veus, allò que tens obert, encara que no hi facis noves entrades, segueix viu a la catosfera i sempre hi pot haver algú que ho trobi i a qui agradi) :-))

    ResponElimina
  2. Jo sempre he defensat el blog com a mitjà. Què són els blogs? Doncs això. Eines que permeten compartir pensaments, coneixements, inquietuds... el que cadascú vulgui. I amb qui vulgui. I està molt bé que tothom qui tingui inquietuds les pugui expressar i que qui vulgui les llegeixi, les comenti i les frueixi.

    ResponElimina
  3. Escriure posa ordre i pau. Endavant... jo també escric i em va bé.

    I als que no els agradi...que mirin la tele :-D

    ResponElimina
  4. Si no tens un blog, no pots entendre què aporta tenir-lo. O què pot arribar a aportar, perquè hi ha qui en té però no aprofitat tot el que li pot donar. Material? Gairebé mai res, encara que també passa. Però sentimental, un munt. És poder escriure, és poder conèixer altres maneres de pensar, és expressar-se de la manera que volem. Segurament avui dia es pot fer d'altres maneres, però molts ens estimem els nostres blogs perquè ens donen una puntet més que cap altre mitjà.

    Ja al 2005? Caram tu, si que ets veterana!

    ResponElimina
  5. Jo puc dir-te el mateix que han comentat tots, el blog és una eina per poder expressar en tot moment el que sents, opinar sobre el que passa, plasmar tot el que veus, fins i tot el que no veus ... tot el que imagines. A més amb això, també tens l'oportunitat de conèixer persones molt interessants que t'aporten noves visions de les coses o que comparteixen les teves. I altres vegades, aquesta sensibilitat que sura a l'ambient dels blocs, crea llaços entre persones que potser mai arribin a trobar-se ... o si, qui sap!!

    Com s'acostuma a dir, "sobre gustos, els colors", i aquests són els nostres.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
  6. Som incorregibles. Sempre tenim més feina de la que volem. I escrivim i escrivim, però la satisfacció que dóna és molt gratificant.

    ResponElimina
  7. Comparteixo la teva reflexió. Els blocs són un espai que t'estimula a fer allò que t'agrada i a compartir-ho amb els altres. Una de les coses que més m'han sorprès dels blocs és que pots trobar amb facilitat persones amb afinitats comunes.
    I que en gaudeixis molts anys, Bruixeta.

    ResponElimina
  8. A mi també m'ho van preguntar una vegada si valia la pena el temps i l'esforç que dediquem al blog i la meva resposta va ser la mateixa que la teva: Val molt la pena, malgrat que els que no en tenen no ho puguin entendre.

    ResponElimina
  9. crec que tots coincidim que amb els blocs a la vora en gaudim de certes prerrogatives que sense ells no les tindríem, no és sentir-se important, i entrar en els criteris d'altres... Es pot fer per gust o necessitat... Jo els vaig començar amb gust tirant-me a l'aigua i he après infinit de tots, i desprès quan ja em pensava que era feliç un terratrèmol en la família continuat em serveixen per eludir, desbancar, anorrear les meves pors que tots en tenim i em porten esbarjo, ocupació, estar mitjanament feliç... I en mig tenir persones molt diverses en qui confrontar opinions, una de molt gran la generositat, ajuda, comprensió... Una cuñada meva deia que era una forma de perdre el temps... jo puc dir que tot el que he escrit segurament no ho hauria set i a més altres persones ho han llegit... mai hauria cregut tantes, i que em conèixen per el meu seguit vertader... i això és perdre el temps? a seguir que el camí és al davant que ens espera... gràcies per poder-me donar aquest moment amb tu, Bruixeta. En el meu poble hi ha un munturull o muntanyeta que en diem el nom que tu uses i és un símbol del poble,Fa mils d'anys havia estat ofegada pel Ebre i en les transformacions naturals geològiques va aflorar al canviar el curs del riu... És un símbol...Ja tinc un motiu per recordar-te apart dels blocs... Amiga, una abraçada de l'Anton.

    ResponElimina
  10. D'entre tots els blogs, sempre hi ha alguns que fan de bruixeta de capçalera ;)
    Va bé confrontar opinions, sentir complicitats i reflexionar sense massa presa. Bon any i salut blogaire.

    ResponElimina
  11. Com a pèrdua de temps intentar explicar perquè tens un blog a algú que no en té es comparable a llençar merengues contra un castell

    ResponElimina
  12. El bloc és un eina de comunicació i esbarjo, em fa molta il·lusió aquesta trobada i compartir la lletra petita d'aquesta roda de blocaires connectats.

    Salut a totes les bruixes.

    ResponElimina
  13. Vaig obrir el meu bloc principal on escric com a teràpia per autoprescripció. Però de vegades veus altres utilitats. Aquesta setmana vaig rebre un correu d'un fotògraf que està preparant un llibre sobre el wisky de malta i marxa aquest febrer a l'illa eecocesa d'Islay a fer fotografies. Va trobar el meu bloc a través del Google on havia explicat la meva estada allà fa tres anys. Poc o molt espero que la relació de correus posterior l'hagi ajudat a situar-se per aprofitar millor la seva estada. En fi, que escric al buit sense saber mai si hi ha algú a l'altre costat de les ones però sorpreses com aquesta li atorguen un valor especial a la feina de posar-se davant el bloc per introduir un nou post...

    ResponElimina
  14. Bruixeta (m'encanta aquest nom!) estic amb tu i amb tots els que ens hem endinsat en aquest món dels blogs. De vegades tens la sensació que escrius al buit, però molts cops he rebut la resposta d'algú comentant-me algun dels meus posts. O després, de paraula m'han dit que ho havien llegit i em seguien. I això sol ja val la pena. Pensar que algú ha dedicat una estona del seu temps a llegir els teus mots i qui sap si treure'n algun profit i tot.
    En fi, endavant amb els blogs i la companyia! (i gràcies a la Carme per fer-ho possible).
    una abraçada, bruixeta!

    ResponElimina
  15. Totalment d'acord, bruixeta, en el que dius i també amb les respostes de tots plegats. Els blogs m'han aportat moltes coses, entre elles la idea de dibuixar. Mai no havia dibuixat abans de tenir blogs. Del Paint, molta gent, entre ells l'Anton, em van animar a passar al paper. A part d'això crec que he fet bons amics, bones amigues que més enllà dels blogs segueixen i seguiran espero, conpartint camí cap al futur.

    I després, em vull afegir també al comentari de l'Ignasi, la xarxa tè màgia i no saps mai qui llegirà què ni al cap de quan temps. M'han passat anècdotes molt divertides, i boniques que no repetiré perquè la les vaig explicar.

    I també m'afegeixo a la constatació de la incomprensió dels que no tenen blog. No hi fa res... Cadascú al seu rotllo i a seguir el que més li convé.

    Feliç de la trobada, bruixeta, gràcies per ser-hi...

    ResponElimina
  16. Comparteixo tot el que s'ha dit, tot i que costa tenir un blog actualitzat i sobretot costa trobar el temps necessari per fer-ho. Has mirat mai les entrades més antigues dels teus propis blogs? A mi em fa l'efecte que no ho he escrit jo, sempre són una sorpresa.

    ResponElimina
  17. em passa com a la Loreto! Fins i tot el propi blog mirat amb distància pot semblar d'algú altre. Això el fa encara més important, és una part nostra. I si en comptes d'un en tens quatre, encara més!

    ResponElimina
  18. Bruixeta, em vaig colar de forma il·legal pels esborranys dels blogs i ja et volia contestar, però no vaig poder. Només dir-te que els que pensen sovint amb el substantiu "profit" del verb aprofitar: aprofitar, aprofitadors, aprofitat, que t'aprofiti... ensenyen tots solets el seu tarannà, que deu ser que només busquen el seu profit. Jo només tinc un blog propi en actiu i allà hi tinc el meu poti-poti. Si tu t'ho maneges millor tenint-ne uns quants i així t'hi sents bé, el que no ho entengui, doncs... això que dius: donar-li menjar a part. Tal com ho has explicat, ja sé a quin blog dels teus he d'anar per trobar cada tema que m'interessi.

    ResponElimina
  19. Potser les persones tan pràctiques en trauen més profit de tot però crec que es perden una cosa molt important, el plaer de fer les coses per plaer, com deia M. Mercè Marçal, t'estimo perquè sí, perquè el cos (o era el cor?) m'ho demana...

    ResponElimina
  20. Jo només en tinc un de bloc on hi ha una mica de tot, (una mica d'olla barrejada). Penso que tothom és lliure de tenir-ne un per cada tema, o un de sol. I la gent que digui el què vulgui, l'important és sentir-se feliç fent els blogs un, dos, tres, els que siguin...

    ResponElimina
  21. Respondre quan ho ha fet tothom té la virtut que ja t'ho han contestat tot abans. Estic d'acord amb tothom, què més puc dir?

    ResponElimina
  22. T'omple tenir un blog? Tot està en la resposta, no cal extendre's en explicacions, si no ho entenen és que potser no han portat mai un blog.

    ResponElimina
  23. és clar que sí bruixeta , un bloc per cada cosa i el que et vingui de gust escriure així ha de ser i és , endavant ! abraçades!

    ResponElimina
  24. santes paraules bruixeta !!

    jo al blog tinc moltes que agrair li
    i fins i tot ara que esta inactiu m 'aporta coses
    n'he tret gent i experiencies fantastiques i no desisteixo en tornar.hi en algun moment

    bona feina, maca !!

    ResponElimina
  25. Sortosament no tothom pensa com qui et va qüestionar. Hem de fer allò que ens agrada, no pas pensant que complagui a tothom, només faltaria. Tenir un blog és quelcom gratificant a nivell personal. I com bé dius, d'aquí neixen moltes relacions, que de vegades, sense creure que poden modificar el nostre tarannà, poden ser com la bareta màgica, d'una bruixeta o una fada, que ens deixa encisats, i ens canvia per sempre.
    Molt de gust bruixeta. I escriu que això mai no fa mal, mai no fa mal, és un remei com cal... Deia la cançó!!!

    ResponElimina
  26. Dalt del Pic de l'Infern (fronterer amb el Rosselló, entre la Vall de Núria i la del Freser) hi ha, o hi havia fa anys, una placa que deia més o menys:
    "T'ha costat molt pujar fins aquí a dalt, però no intentis explicar-ho als altres perquè no t'entendrien."
    És el que pot passar amb els blogs?

    ResponElimina
  27. Bruixeta, per aquest món corre gent amb la ment molt curta i la poca que tenen, a més retorçada. A part del plaer que ens pot donar el escriure, saps que encara que sigui algun despistat, algú et llegirà, compartiràs les teves emocions i sentiments amb altres persones, et comprendran, fins t'adonaràs que allò que et passa no és privatiu teu, que li passa a altres, coneixeràs i t'aproparàs a altres persones que d'altra manera no sabries que ni existien, podria enumerar tantes avantatges de tenir un bloc que el comentari s'allargaria. Només afegir que també a molts ens ha servit per sortir del pou de la solitud, de la tristesa permanent, d'un matí sense llum i conèixer a persones que ens han ajudat a entendre, que si pot haver-hi un matí lluminós i que algunes han arribat a ser molt especials. Mira si té profit un bloc.
    Una gran abraçada Bruixeta.

    ResponElimina
  28. Com diu l'Elfree, un blog per cada cosa (i una cosa per cada blog!) Sempre he pensat que el blog és terapèutic (el que s'estalvia de psicòleg!)

    ResponElimina
  29. La gratificació que tenim tant si pintem com escrivim com si pugem fotografies, moltes persones no ho entenen. Mai viuran el què ara estem vivint aquí. Ells s'ho perden.

    ResponElimina