M'agraden els colors de l'hivern al natural i com tu els has dibuixat. No tinc pressa per assaborir la primavera. Em sento privilegiat de viure en un país on puc gaudir de quatre estacions i viure els seus canvis. Gràcies pel poema!
Hola Isabel, penso que cada estació té els seus colors característics...Els freds de l'hivern que ens encomanen calma, protegeixen els de la primavera, que quan sorgeixin en un esclat de vida, ens ho faran veure tot de color de rosa... Bon vespre.
Aquests dies de fred jo també sento que tinc la primavera adormida. Nosaltres també hivernem! Potser els colors es mostren més apagats però la bellesa de la natura està present durant les quatre estacions. Aquest post té molta bellesa. Salutacions, Isabel.
Faci fred o faci calor, cada estació es posa el vestit que li va bé i amb els colors ben combinats. Aquest vestit d'hivern que tu has triat és molt maco i també el poema.
M'agrada molt veure't per aquí, Isabel. Els teus poemes són gairebé imprescindibles, per mi, i les imatges també. Encara quea clli, perquè no dic gran cosa, ja ho saps. Una abraçada!
Quina meravella de colors!! La natura en té una col·lecció inabastable i, a cada estació, les persones amb sensibilitat com tu, ens n'oferiu una selecció :-)
En la naturalesa sembla que tots els colors són conseqüència d'altres, la vivesa de la primavera és resultat del fred hivern, com els daurats de l'estiu no serien sense els verds primaverals. Bonica foto i bell poema
Molt bonic Isabel, quines ganes de que passi el fred i arribi aquesta primavera adormida.
ResponEliminaGràcies Drapaire! Sort en tenim de tenir tantes i tan variades estacions... Mentre unes es desperten les altres dormen...
EliminaEsperarem doncs el bon temps gaudint, ben abrigats, dels colors hivernals.
ResponEliminaUn poema preciós.
Els teus ulls generosos, McAbeu. Esperem, esperem sempre les primaveres. Et recordo de fa anys, quan jo era una "forofa" dels blogs...
EliminaQuines molses!!! Són pura filigrana.
ResponEliminaEsperant la primavera
Guarda colors torrats
I es vesteix com de gran festa
Ple de puntes i brocats.
Benvinguda, Isabel!!! Gràcies per afegir-te a la trobada.
Una abraçada
Gràcies, Carme, moltes gràcies!
EliminaHas fet possible aquesta retrobada...
Jo era rodant pel món i torno al bloc amb gust, plaer i enyorança...
M'agraden els colors de l'hivern al natural i com tu els has dibuixat. No tinc pressa per assaborir la primavera. Em sento privilegiat de viure en un país on puc gaudir de quatre estacions i viure els seus canvis. Gràcies pel poema!
ResponEliminaA mi m'agrada molt aquesta trobada entre prosa, poesia i vells i nous col·legues del món dels mots i dels blogs.
EliminaGràcies a tu, Ignasi!
Hola Isabel, penso que cada estació té els seus colors característics...Els freds de l'hivern que ens encomanen calma, protegeixen els de la primavera, que quan sorgeixin en un esclat de vida, ens ho faran veure tot de color de rosa...
ResponEliminaBon vespre.
Hola M. Roser! Sort que ens anem retrobant entre comentaris plens de vida...
EliminaUna imatge preciosa acompanyada amb un bell poema.
ResponEliminaVeurem aviat els colors de la primavera que tot ho reviu!
Gràssis!! ☺
I som privilegiats! Ho veiem, ho expliquem...
EliminaBenvinguda Isabel, et veig pel Face. Les teves poesies són precioses i també ho són les fotografies. A reveure!
ResponEliminaGràcies M. Antònia! Tinc visitants molt generosos...
EliminaAquests dies de fred jo també sento que tinc la primavera adormida. Nosaltres també hivernem! Potser els colors es mostren més apagats però la bellesa de la natura està present durant les quatre estacions. Aquest post té molta bellesa.
ResponEliminaSalutacions, Isabel.
maijo, sempre la pell i els ulls a punt per percebre tanta bellesa!
EliminaGràcies!
estan agafant forces per explotar quan e temps ho reclami, per joia nostre
ResponEliminaI que sigui per molt temps. Variat, sublim, poètic i bell, Joan!
EliminaUn bona imatge acompanyada d'un paraules sàvies. El fred sempre és el preludi de la renaixença
ResponEliminaMireia, i que sempre ens acompanyin (imatges i paraules... i si són sàvies, millor)
EliminaFeliç primavera.
Faci fred o faci calor, cada estació es posa el vestit que li va bé i amb els colors ben combinats. Aquest vestit d'hivern que tu has triat és molt maco i també el poema.
ResponEliminaGràcies Laura! Visca les teves paraules. Et recordo de fa anys, quan jo era blogaire empedreïda...
EliminaM'agrada molt veure't per aquí, Isabel. Els teus poemes són gairebé imprescindibles, per mi, i les imatges també. Encara quea clli, perquè no dic gran cosa, ja ho saps. Una abraçada!
ResponEliminaMontse, jo tpc et parlo. Però hi som, i ho sabem. Fins sempre!!!
EliminaUna mica més i se'm passa aquest retrobament...Tant rodar pel món...
Una abraçada!
Esperant el canvi, per renovar-nos i estrenar il·lusió.
ResponEliminaFelicitats, els teus poemes donen un toc de color a la vida.
I recordant temps passats!!!
EliminaGràcies Montse!
Tots els colors són bonics, són vida, inclús els de l'hivern... Molt xulo!
ResponEliminaAda, només cal que ens adonem...
EliminaQui ho ha dit que l'hivern és gris, veient aquesta imatge i llegint aquest poema?
ResponEliminaTeresa, vida i colors i poesia per sempre!
EliminaQuina meravella de colors!! La natura en té una col·lecció inabastable i, a cada estació, les persones amb sensibilitat com tu, ens n'oferiu una selecció :-)
ResponEliminaAssumpta, una abraçada de retrobada i gràcies pel que dius!
EliminaL'hivern té un gran encant, i així descrit per tu, més encara.
ResponEliminaSalut!
dissortat, moltes gràcies! Un plaer compartir espai virtual amb tu!
EliminaAh! Ah! Poesia!
ResponEliminaSí, sí... el bàlsam, la música dels mots, el pensament amb veu, l'enyor... Poesia...
EliminaDespertaran, no ho dubtis.
ResponEliminaSort que tenim certesses...
EliminaEn la naturalesa sembla que tots els colors són conseqüència d'altres, la vivesa de la primavera és resultat del fred hivern, com els daurats de l'estiu no serien sense els verds primaverals.
ResponEliminaBonica foto i bell poema
Alfonso, i bonic comentari. Gràcies!
Elimina