dimarts, 20 de gener de 2015

de puntetes...


Passo de puntetes pel Roda el món…

Sóc ben certa que un dia em vaig comprometre a ser-hi.... també sento que potser hi he perdut el dret, esborrat a força d’absències i de silencis…

I malgrat tot l’he anat seguint en la distància, degotat amb puntualitat entre la pila d’articles diaris que em recull l’rss i que miro en transversal per fer una tria precisa de la informació rellevant

Invariablement m’hi aturo, igual que reviso els que encara estan actius de la primera sindicació, en XeXu, la Carme, la Fanal Blau, en Barbollaire, … i enyoro l’elur i la Violette i tants d’altres

Mai no dic res però, no sóc de paraula fàcil, no sé què dir, de fet….  només us acompanyo en silenci des de la barrera, un somriure dibuixat, i el pensament de que plegats, som llum!!

I avui us hi passo de puntetes per deixar-hi una petja petita que faci d’escletxa per tornar a començar

Tenia un blog, m’agradava quan hi escrivia, m’agradava el què hi escrivia….
Encara tinc un blog, reformat per adequar-se’m…. el sento molt meu, i a vegades, escadusser, hi escric


48 comentaris:

  1. Hypatia, guapa, benvinguda al Roda el món... Que bé que hagis rodat per on hagis rodat, finalment hagis tornat al bloc.

    Hi has tornat de dues maneres, aquí i al teu lluna de paper... Les dues m'han agradat i m,han fet somriure.

    La teva paraula no sé si et sirt facil o no, però sempre ha estat plena de delicadesa i de sentiment...

    Espero que aquesta escletxa, al ritme que tu vulguis... Sigui una represa de contacte blocaire.

    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament els que heu estat silenciosos durant un temps sou els que més esperàvem. No has perdut cap dret, sinó que l'has guanyat per partida doble: per blocaire i per absent!!.m

      Gràcies!

      Elimina
    2. Gràcies a tu, Carme,
      per ser-hi sempre, i per empènyer-me, suau i discreta, des de la vitalitat i la tendresa; si no fos per tu, avui jo no hauria estat aquí...
      ets una amfitriona estupenda!! ;)

      Elimina
  2. Sóc força nova en els blocs i no et coneixia però malgrat haver passat de puntetes m'ha semblat que tens moltes coses interessants a explicar. Espero que els nostres camins es tornin a creuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'encantarà que els nostres camins es creuïn, Consol!!
      ja veus, fet el camí, avui sóc tan nova en els blocs com tu
      ;)

      Elimina
  3. Hola!
    El teu nom blogaire m'és conegut, sense cap dubte, tot i que suposo que deuríem creuar-nos poques vegades... En tot cas, trobo molt maco que hagis passat per aquí. Seguríssim que les persones que recordes (XEXU, CARME, FANAL BLAU, BARBO...) estaran contentíssimes de poder-te saludar, llegir-te i saber de tu...

    Quan es va posar en marxa aquesta idea jo ho veia com una cosa estranya. Més aviat com una obligació ("ostres, comprometre'm a fer una cosa per d'aquí a cinc anys!!") ara m'adono que estava equivocadíssima i que està essent tot molt maco.

    M'ha agradat llegir-te! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo t'he seguit de sempre i de molt a prop, Assumpta, de quan els teus berenars al Viena o les manualitats que t'iniciaven professionalitat
      ets una blocaire moguda, inquieta, riallera...... omples de vitalitat!! ;)

      Elimina
  4. No ei coneixia i de puntetes sense fer soroll m'ha agradat saludar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i de puntetes i fluixet, íntim, accepta'm un somrís
      :)

      Elimina
  5. Passar de puntetes per un lloc és una bona manera de passar desapercebut, però mentre, et vas assabentant del que es cou al món blocaire...Molt de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. diuen que, seguir des de la barrera, és també una manera de participar..... segur, però a la virtualitat, la presència només es demostra comunicant, i els altres mereixen saber que hi som, oi?
      gràcies, M.Roser!!

      Elimina
  6. M'ha agradat això de que "plegats, som llum". Un plaer haver-te llegit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el plaer és meu pel teu comentari, McAbeu,
      un clàssic, tu, mil gràcies per ser-hi!!

      Elimina
  7. De puntetes, hem escoltat les teves paraules.

    ResponElimina
  8. Que l'escletxa que has obert deixi entrar la llum per fer-hi passes més fermes.
    M'ha agradat la senzillesa que traspua el teu escrit. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. que l'escletxa que m'esteu regalant m'impulsi i m'esperoni ;)
      m'agrada "senzillesa", moltes gràcies August!!

      Elimina
  9. Si per aquí s'alegren de conèixer-te, jo em poso vermell que em posis en aquesta llista de gent que encara segueixes, fa com a vergonya i tot. També em converteix en ancià, ja veig. Jo et tinc posada al lector de rss i sempre vinc cap allà si actualitzes, està bé que ens avisin, perquè no se'ns passi res. Jo tinc la paraula més fàcil, ja ho saps, i així t'ho aniré demostrant cada cop que et decideixis a publicar. Que bé que hagis vingut cap aquí, i que bé que tinguis ganes de tenir el blog actiu. Sens dubte, pels quatre de la teva llista i per tants més és una bona notícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que sé que és més o menys correcta, la paraula "vergonya" no m'agrada gens utilitzada en aquest context... Per mi fan vergonya les coses de les que ens hem d'avergonyir (haver enganyat a algú, per exemple). Que una persona et recordi no fa vergonya, és un honor, un detall molt maco :-)

      Ei, ho dic de bon rotllo, eh? Però és que aquesta accepció sempre m'ha grinyolat molt (la 2.2 del DIEC) com "forçada" :-P

      Elimina
    2. vell conegut, XeXu,
      tu m'ets el blocaire més fidel, sempre atent, lúcid i rebel, a vegades punyent, mai condescendent..... una mica sóc aquí també per tu, mai no te'n vagis lluny, eh? ;)

      i la vergonya d'en XeXu, jo la veig bonica, Assumpta, un enrojolament net i innocent, gairebé com ho son els nens..... deuen ser accepcions diverses del mateix mot...?

      Elimina
  10. res de vergonya i de perdre cap dret ,hi ets i has estat i segueixes sent una blocaire

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, Elfreelang,
      esper poder ser-hi i merèixer aquest acolliment!! :)

      Elimina
  11. A mi també magrada passar de puntetes, per els blocs i per la vida en general.
    M'ha agradat molt l'entrada del teu bloc;

    'El temps t’ensenya a conviure amb uns i a sobreviure sense els altres…'

    De puntetes i just a la fusta.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "a vegades la vida es condensa en només un instant,
      llavors, la resta esdevé fullaraca...." :)

      t'he vist al Llunadepaper, Toni,
      moltes gràcies per venir-hi!!

      Elimina
  12. Amb posts com el teu, trobo que la trobada ha estat una idea genial. Encantada de saludar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'encanta acomplir expectatives!!
      mig en broma, m'agrada haver demostrat que la iniciativa del "Roda el món...." era encertadíssima.... ho és!!

      Elimina
  13. Com que sóc de les novelles no et coneixia però m'ha agradat molt el teu pas per aquí. Aquest "passar de puntetes" ho coneixem tots, de vegades per temps, altres perquè no surten les paraules o simplement per elecció personal. Tant se val el motiu, l'important és que hi ets.

    És tot un plaer llegir-te ,,, aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no tan novella, sa lluna,
      com que també ets lluna, he vingut regular a rondar els teus espais, i hi he seguit els teus foscos i les teves llums....
      de lluna a lluna, una abraçada de llum!!

      Elimina
  14. Doncs això de "no sóc de paraula fàcil" serà com tu dius, però trobo que ho has escrit molt i molt bé! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, ignasi!!
      de fet, no sé si el més acurat és dir que "no sóc de paraula fàcil".... massa sovint el què em passa és que no sé què dir, sense idea, que sento que el que jo digui no aportarà res de nou i, per tant, val més callar....
      en el fons, m'agrada jugar amb les paraules... :)

      Elimina
  15. L'objectiu de la trobada era justament aquest, retrobar-se amb antic blocaires que per A o per B han deixat de banda el seu bloc. Però com a mínim veig que encara guardes un racó pels blocs clàssics de la catosfera. Una llàstima que no ens coneguessim quan estaves "viva".

    ResponElimina
    Respostes
    1. faré de fènix per a tu, si cal, pons007....
      :):):)

      Elimina
  16. A moure's que quiet el cor pateix... a seguir com sigui... de vegades l'enyor ens fa tornar a llocs que se'ns escapaven dels dits... Bons fruit tinguis i ue puguis assaborir-los. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, Anton,
      i que puguem compartir-los!!

      Elimina
  17. Potser som molts els que anem de puntetes, tot i que de vegades ens deixem anar i sense saber com, ni per què. Avui et descobreixo, perquè jo també m'he allunyat força del món blogaire, tot i que de vegades, entro, llegeixo i me´n vaig, Ja no comento tant, però m'enriqueixo de tot el que en aquest petit espai hi trobo.
    Un plaer haver-te descobert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. un plaer sentir-te tan a prop... de puntetes
      :)

      Elimina
  18. En part sóc com tu i t'entenc. M'agradaria poder llegir i veure tot. Aquest grup que la Carme ha unit aquí, representa molts valors i com el teu, encara que "de puntetes"
    Una salutació. I AMUNT! com diu una amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i l'altra part? la que no és com jo, vull dir....
      mmmm... vindré a ca teva a descobrir-la!! ;)

      Elimina
    2. L'altra és que vull fer moltes coses i no puc fer-les i no sóc tu. Sóc jo, en aquesta part sempre serem nosaltres mateixes/os, ja, ja.

      Elimina
    3. som úniques!!!
      ....exactament igual que la resta de la gent
      ;)

      Elimina
  19. Les intermitències dels blogs formen part de la blogosfera, i si els buits no són tan eloqüents com els escrits, potser són igual de reveladors. Com la matèria obscura sosté la matèria brillant de l'univers, els espais en blanc del blog sostenen els que escrivim feixugament entre tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. “Cuando escribimos ofrecemos el silencio tanto como la historia -deia la Jeanette Winterson-. Las palabras son esa parte de silencio que se puede expresar”

      :):) gràcies, Eduard!!

      Elimina
  20. Sovint, qui passa de puntetes és qui té més coses a dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ben bé..... o sí
      en el meu cas, és només un fluixet per a no destorbar la bellesa....

      eren els àrabs que tenien aquell proverbi que deia (cito aprox): "No obris la boca si no és per a dir quelcom que sigui mínim tan bell com el silenci"....?
      :)

      Elimina
  21. De puntetes o no, benvinguda! T'hoi diu una que acaba d'arribar.
    M'ha agradat el que has dit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'agrada quan dius que t'agrada el que he dit!!
      et cerco als blocs.... salsa-ficció pinta per a quedar-s'hi!!
      `:*)

      Elimina
  22. Hi ha persones que passant de puntetes i tot, com tu dius, transmeten els seus valors i la seva delicadesa. I em sembla que aquest és també el teu cas

    ResponElimina
  23. això és per què em mires amb les ulleres de la sensibilitat.... i connectem en l'instant!!
    ':*)

    ResponElimina