dimecres, 21 de gener de 2015

El blog expiatori

Per què hem escrit o escrivim blogs? 
Qui acostuma a escriure al Fita, (que comparat amb d’altres és un blog novell), no en té ni idea. 

És com escriure, públicament, un diari personal? És com fer una carta al director d’un diari? És com anar al confessionari? Són els coneixements del passerell? És com creure que pugem uns graons (al soli reial o al cadafal?)

Per què dediquem hores a aquesta tasca? En dediquem moltes o poques?
És el mateix que anar al futbol o mirar la televisió? 
La literatura, la poesia, o els relats curts són una excusa? Les imatges o la música tampoc?

Com que no sé cap resposta em limito a brindar per als que han tornat al Born dels blogs.

Salut!!

63 comentaris:

  1. El que fa diferents els blogs és precisament que no sabem respondre aquestes preguntes. Ens enganxa, però no sabem per què. Hi dediquem temps, i no tenim sensació de perdre'n. És un altre concepte que s'ha de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'apunto aquesta resposta Xexu, És imperfecte, com la pregunta, com la vida, com els blogs...

      Elimina
  2. Potser qui diria, una forma de perdre el temps... A mi em sembla una forma d'aprofitar-lo... rentar la clepsa i esperar que la torni a inundar la imaginació... una sènia que no para i es troba amb altres catúfols que pouen i es fan companys, amics, o... potser cadascú pot entendre si li ocupa un lloc prioritari o no però que li dóna un brevatge balsàmic que li ve de gust... Potser per traure's pors que tots tenim i s'ocupa en això i no mira si el perjudica si no el favor que li suposa estar ocupat, potser absent d'altres mèrits...Una moda que un dia comença, desprès s'enlaira, decau i finalment se'n en va a la paperera dels records... deu haver-hi moltes formes d'entendre el per què... // A mi particularment m'ajuda a passar un temps,hi gaudeixo quasi en solitari i em promociona a dins meu a superar motius de no caure al pou. segurament que veus i plomes més sapients sabran posar en clar el fenomen, si així ho acceptem...a la meva manera he contestat la possible enquesta. i em sento satisfet. ( i es que n'hi han que ho volen saber tot, sols diuen que és déu que ho sap tot, veritat ?).Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una resposta molt sàvia Anton. Ben raonada.
      (No sé si ve al cas: el meu pare es deia Ton)

      Elimina
  3. Vam començar sense saber per què, alguns companys sí que ho saben -i ens ho han explicat- i al cap de molt temps encara hi som i continuem sense saber per què. Ens ho passem bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això hi tens tota la raó Loreto: ens ho passem bé. I és el que compta.

      Elimina
    2. Crec que em quede jo també amb aquesta explicació: ens ho passem bé, i prou. I que ens dure per molts anys, afegisc.

      Elimina
  4. Per mi és una motivació per fer coses que m'agraden (fotografies, textos, recerca...), compartir-la amb els altres, tenir coneixement de propostes de diverses persones i dialogar amb ells. El bloc és un espai de trobada. Brindem al Born!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, en les paraules que poses entre parèntesi ens assemblem. (fotografies, textos, recerca...)

      Elimina
  5. Suposo que aquestes preguntes tenen tantes respostes com blogaires hi ha. El fet cert és que si hi som, és perquè ens agrada ser-hi... i no em diràs que no és una raó suficient aquesta. ;-)

    ResponElimina
  6. Cadascú escriurà un blog pels seus motius propis, siguin els que siguin, pot ser més d'un motiu i tot.
    En el meu cas es molt fàcil, ho faig per escampar el meu talent per arreu del mon...
    Per què dediquem hores a aquesta tasca? Aquesta es fàcil! Perquè ens agrada! No conec cap blocaire a qui li obliguin a fer-ho, i si existeix, pobret, el compadeixo. Això es un hobbie i ho fas només si t'agrada.
    Si a algú no li agrada es normal que ho vegi com una pèrdua de temps. Igual que jo podria veure com una perdre de temps mirar un partit de futbol. Som humans, a cadascú li agrada una cosa diferent, es la gràcia de la nostra espècie la varietat ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement, ningú no ens hi obliga Pons, Malament aniria...

      Elimina
  7. Què millor manera d'ocupar el temps, què fer una cosa que t'agrada, t'ompla i et fa sentir bé, compartint amb d'altres en què també els hi agrada.
    I tot això des de casa sense gastar ni un cèntim d'euro.

    Salut i Imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, em quedo amb els teus dos desitjos: Salut i Imaginació. Les altres explicacions que fas també em convencen.

      Elimina
  8. cadascú debem tenir una resposta ben diferent a les teves preguntes, però tits hi som per el mateix : ens agradar escriure, llegir, compartir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que compartim més del que esperàvem Bruixeta. I ens agrada fer-ho.

      Elimina
  9. PER EVITAR FONDRAM,AMB L'ANYOR ...BENEIDES LES HORES¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai l'enyor! A vegades és difícil esquivar-lo. Beneïdes les hores en que no ens fa mal.

      Elimina
  10. No sé respondre a tot l'interrogatori, només sé que -de seguir amb el ritme d'aquest gener- aviat em faran fora de casa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ignasi, has fet bé de no allargar-te en la resposta, que a casa s'hi està com enlloc.

      Elimina
    2. Estem en una etapa PAF (Període d'Activitat Frenètica), però les aigües ja tornaran a la calma, ja ho veuràs. Jo avui no he anat ni a dinar a casa, m'he quedat a la feina per aprofitar el temps i llegir i contestar comentaris. Ja veus com n'estem d'enganxats al tema!

      Elimina
  11. Bàsicament perquè ens agrada i després s'hi poden afegir tants matisos com calga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Novesflors. És bàsic que ens agradi. Matisos, com diu en McCabeu n'hi poden haver tants com blocaires.

      Elimina
  12. Per a mi és una manera de deixar anar una certa vena d'escriptor que no es veu capaç de suportar la disciplina d'un text més llarg. A part d'això em permet alhora compartir amb d'altra gent les meves passions: la literatura, la música, l'educació, el país… i tot allò que m'atrapa.
    Si comptés les hores segurament m'adonaria que al final hi inverteixo les mateixes que intentant fer una novel·la o un relat. La diferència és que en el mateix temps he gaudit de moltes més coses. Entre d'altres - "last but not least"- la possibilitat real d'establir un intercanvi molt gratificant amb d'altres persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, bona aquesta del "blog expiatori"!!!

      Elimina
  13. Tots tenim algunes dèries per expiar August. I naturalment, també sentiments nobles per enaltir.

    ResponElimina
  14. Quantes preguntes, Xavier!!! Jo com que sóc una atrevida en aquestes coses... Vaig i te les contesto. No pas en plural, sinó en singular. Parlo per mi.

    Per què escrivim blogs? Jo l'escric perquè m'agrada escriure i perquè abans d'escriure en blocs, ja escrivia en llibretes. Em vaig adonar que quan escrivia sobre algun moment, aquest quedava viu a la memòria i per això escrivia per col·leccionar moments, fins i tot a les llibretes.

    És com escriure, públicament, un diari personal? Pot ser-ho, però crec que sempre (o gairebé) hi posem una mica d'autocensura, per no fer públiques del tot les nostres coses.

    És com fer una carta al director d’un diari? És diferent, perquè els tipus de posts poden ser molt més variats, diversos, personals... Que les cartes del diari.

    És com anar al confessionari? Ha, ha, ha.. És molt diferent. El confessor s'atorga un cert poder sobre el que es confessa que aquí ningú, no exerceix.

    Són els coneixements del passerell? Doncs potser l'encertes més del que et penses... Una mica passerells sí que som, amb perdó...

    És com creure que pugem uns graons (al soli reial o al cadafal?) els üñics graons que pugem són els de la companyia i la comunicació.

    Per què dediquem hores a aquesta tasca? Perquè hi ha un intercanvi d'idees, de propostes, d'opinions i de comentaris diversos que es fa agradable, estimulant i enriquidora.

    En dediquem moltes o poques? Jo moooooooltes

    És el mateix que anar al futbol o mirar la televisió? No, gens igual. Mirar futbol o tele és ser espectador. Tenir un bloc és participar activament. No té res a veure.

    La literatura, la poesia, o els relats curts són una excusa? Són (més que no pas una excusa) el primer objectiu. Al principi només pensava que tenia ganes d'escriure. Després quan vaig descobreir els intercanvis amb els altres blocaires es van convertir en un mitjà per a seguir l'intercanvi. Per a moltes persones segueixen essent el primer objectiu, per a mi ja són un mitjà.

    Les imatges o la música tampoc? Per a mi són un mitjà també. Estic segura que sense bloc no hagués arribat a pintar mai. M'hi va dur la il·lusió de posar imatges als meus textos. Ara ho faig al revés, poso paraules a les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, he llegit atentament els teus raonaments.
      Encara que parles per tu, em sembla l'encertes per molts altres.

      Elimina
  15. Xavier penso que hi pot haver tants motius , com blocaires que escriuen...I és possible que si ho anéssim preguntant, alguns ens en donarien alguna raó, però d'altres potser ens contestarien que no ho saben, ho fan i prou...Una mica com quan la mainada fa una malifeta, que si els preguntes per què ho han fet, et diuen que no ho saben i segurament tenen raó!!!

    ResponElimina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta no l'havia pensada M. Roser. Som com infants fent malifetes. Així sí que ens ho passem bé.

      Elimina
  16. Treure el cap per la finestra i compartir móns personals amb d'altres que han fet el mateix, com una conversa en el celobert d'un bloc de pisos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona manera d'enfocar-ho Joan. Quan treus el cap pel celobert, de passada sens l'olor del que cuinen els altres.

      Elimina
  17. Bé, no et podràs queixar, Xavier. Has fet unes quantes preguntes i totes han estat contestades. En podies haver fet vint més i segur que també. Jo, com que aprenc un munt llegint aquests comentaris m'adhereixo a totes les respostes, encara que n'hi hagi de contradictòries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja m'adhereixo al que tu dius Teresa. No em queixo, estic agraït.

      Elimina
  18. Ho resumiré una mica. M'agrada escriure, m'agrada llegir, m'agrada aprendre i, sobretot, compartir ... amb el blog veig realitzat tot això i m'ho passo molt bé amb tots vosaltres.

    Xin-xin per a tothom!!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada la llum de sa lluna. I les seves aferradetes.

      Elimina
  19. I què hem de fer?
    Mirar el gran hermano vip?
    O el futbol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màrius, el Gran hermano mai.
      I els amants del fumbol, poden llegir o escriure als blogs mentre escolten en Puyal.

      Elimina
    2. Bé, com sempre m'he volgut escapolir de l'escomesa amb un comentari irònic, però la veritat és que no sé la resposta.
      Com quasi totes les coses que faig per afició les faig símplement perquè m'agrada, no em trenco el cap pensant el per què.
      Com va dir un insigne muntanyenc quan li van preguntar perquè pujava a les muntanyes, jo també hi pujo perquè hi són.

      Elimina
    3. Jo ho he fet això!! Ahir mateix, mentre escoltava el Barça-Atlético voltava per algun blog hehehe
      Ara, Gran Hermano no, eh?... No l'he seguit mai de la vida, mai. Cap edició. N'estic tan orgullosa que sempre que puc en presumeixo :-DD

      Elimina
    4. Si, si, ara ve allò de que ningú veu Gran Hermano i ja van per la 15ena edició! D'altra banda tampoc crec que s'hagi d'estar orgullós ni de veure'l ni de no veure'l. Pa gustos, los colores!

      Elimina
    5. Veus, jo en canvi no puc compaginar futbol i blogs: em concentre massa amb el Puyal i no puc atendre a res més ;)

      Elimina
  20. m'agrada el teu post! potser perquè no em canso (o potser sí) de fer-me preguntes com aquestes.. i la resposta com diuen està en el vent..

    pensant-ho bé però, les preguntes sempre hi són arreu perquè quan no sóc als blocs també em demano el sentit de tantes coses..

    el que distingeix les preguntes relatives al bloc, des del meu punt de vista, és que són preguntes sobre un mitjà de relacionar-nos nou, un mitjà on no hi ha compromís de continuitat i on no cal conèixer els aspectes de l'altre que no s'inclouen al bloc i aquest fet és el que ens fa qüestionar-nos moltes coses.
    Es pot dir que també quan llegeixes o mires una peli o mires un quadre no coneixes l'autor, és clar ni cal, però la relació que s'estableix aquí és d'una proximitat molt gran i a la vegada d'una distància infinita.. potser això és el que em fa qüestionar més tot plegat..
    sé que a tothom poc a poc els deixa d'importar aquest fet, a mi em costa encara ara entendre aquestes relacions potser perquè no s'ha d'entendre res..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lolita, a mi m'agrada el teu comentari.

      Elimina
  21. Jo, com molts, crec, vaig començar pel plaer d'escriure i de fixar records, i al cap d'un temps vaig descobrir el plaer de compartir, de comentar i recomentar, de tafanejar, de mostrar, d'establir certs lligams afectius inclús.... vaja, de trobar personetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sara, en tots aquests aspectes que describeixes hi coincidim.

      Elimina
  22. Jo no em pregunto per què escric blocs, sinó per què no tothom no n'escriu cinc com jo. I no és cap hipèrbole.

    ResponElimina
    Respostes
    1. 5 blocs!! En cadascun deu haver-hi part de la resposta.

      Elimina
  23. Jo crec qu és un poc de tot això a la vegada.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fer-me les preguntes, inconscientment ja hi anava una resposta amagada.

      Elimina
  24. Personalment, penso com dissortat que hi ha una mica de tot, però en el meu cas crec que predomina l'interès per clarificar i posar en net els productes del meu rumiar, que és bastant caòtic i dens i tendeix a fugir d'estudi. En el segon pla, és clar, està la il·lusió que algú entri, s'hi estigui una estoneta, i el trobi acollidor. Per això mateix ara intento no divagar tant i fer els apunts més concisos i llegidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé el que dius Eduard. Rumiar i posar en net el resultat.
      I si agrada a altri, millor.

      Elimina
  25. La Carme ja fa una bona repassada a tot el què dius. Penso que cadascú té els seus motius. Donar i rebre i quasi sempre es reb més que es don.

    ResponElimina
  26. Antònia, la Carme hi ha dedicat una bona estona i ha clarificat moltes preguntes.
    L'intercanvi que proposes entre el donar i rebre és esperançador, i més si, com dius, es rep més del que s'ofereix.

    ResponElimina
  27. De totes les opcions de xarxes socials i "coses" per actuar en aquest ciber món, no hi ha res millor que els blogs... Un blog és TEU, tu hi manes, hi poses el que vols i el fas com et ve de gust, el dissenyes, tries la mida de la lletra, els colors... i, quan ja el tens tot bonic, llavors l'omples amb les teves paraules i/o imatges i ho fas al teu estil, com a tu t'agrada :-))

    A més, la gent hi pot dir la seva... no amb un absurd "me gusta" tipus feisbuc, que no saps mai si l'has de posar o no...
    I, quan la gent diu la seva, ho diu comentant el que tu has posat... o sigui, el tema que tu has triat: i et poden donar la raó o no... es pot establir un diàleg i t'acostumes als comentaristes que sempre venen i els agafes carinyo...
    Res a veure amb trobar-te al TEU feisbuc on a tu t'agrada bàsicament parlar de música, que els teus seguidors t'ho omplen de missatges polítics, fotos de LES SEVES vacances, les companyes et posen la roba que A ELLES els agrada, un altre explica els problemes amb la feina (i tothom posa "me gusta" encara que parli de problemes, perquè volen dir que es solidaritzen amb ella)

    En definitiva, el Blog és el més proper a "el meu món" a la xarxa... Jo tinc "el meu" i visito el món dels altres, que és seu... i allí respecto els temes que ells parlen, i comento les seves fotos, responc les qüestions que ells plantegen...

    Ai, m'estic explicant fatal. No sé si s'entén res :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'has explicat perfectament Assumpta. No tinc feisbuc per fer comparacions, però és evident que el món dels blocs m'agrada.

      Elimina
  28. Els blogs de vegades esdeven aquell espai on pots dir el que penses, o compartir el que sents; pots amagar-te en una identitat fictícia o ser qui realment ets. Jo hi vaig arribar fugint, i ara que sé que ja no he d'amagar-me de res, sento com me n'allunyo, malgrat sentir una estima al meu blog. A tu Xavier, ens va connectar una pèrdua, i així aniríem afegint a tants i tants blogaires, cadascú per la seva particular manera de ser, i de compartir.
    Cadascú amb tot allò que desprèn i que acabes sentint una mica teu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne, sempre hi ha motius per connectar amb altres blogs, Percepcions que esdevenen coincidències i que compartim

      Elimina
  29. El que té arribar l'últim a una entrada com aquesta és que ja t'ha passat per davant tothom i ja queda poc per afegir. La veritat és que quan només t'havia llegit a tu m'ha vingut al cap la resposta de: Una mica de tot. Que també t'ho han dit ja. Com que no tenia gaire a aportar nou aquí, he replicat a alguna resposta d'algú. I en realitat hauria replicat a moltes respostes dient que jo també hi estava d'acord, perquè realment la gent és imaginativa i creativa a l'hora de buscar alternatives a les respostes ja donades. Molt bona, per exemple, la metàfora del celobert! Rumiar i posar en net el resultat, també s'adiu al que jo faig. I també col.leccionar moments... Fins i tot fer-ho sense saber per què...
    Et serveix la meva resposta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que em serveix la resposta Laura, encara hi has afegit alguna idea, tant en els comentaris d'altres comentaristes, com en aquest darrer. Gràcies per les paraules.

      Elimina
  30. arribo tard perquè durant la setmana vaig atrafegada però hi sóc ,que et puc dir que no t'hagin dit abans? aleshores et dic salut i segueix com fins ara , gràcies Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara arribo més tard Elfree. Emborratxem-nos de salut!

      Elimina