Catosfera: el món dels blogs
La porta de bat a bat.
De puntetes vaig traspassar el llindar,
tímidament.
La llum de la cambra m' il·luminava.
em seduia i em vaig deixar seduir.
Vaig prendre confiança
i em vaig endinsar a un altre món.
Vivències que no em pertanyien
rescataren sentiments amagats.
Reeixir un jo latent,
furtiu i fugisser.
Ara, camino esquinçant versos,
Recollint paraules al vent.
Traspasso el llindar, una vegada i un altre.
He descobert que els somnis es poden fer realitat!
Ara, camino esquinçant versos,
Recollint paraules al vent.
Traspasso el llindar, una vegada i un altre.
He descobert que els somnis es poden fer realitat!
Montse, disculpa, aquest teu post estava programat per avui al migdia... I ara mateix m'he adonat que estava en esborrany i clar no s'ha publicat... Ara li he donat l'empenteta, però, s'ha ajuntat amb el de l'Alfonso.
ResponEliminaEm sap greu...
M'agrada retrobar el teu dibuix de paint...
I també compartir poemes, somnis i el que calgui. Un poema que xplica molt bè una història...
Gracies per venir. Espero que gaudeixis de la trobada.
Una abraçada
No passa res, Carme. Si et dic la veritat, m'ha sorprès veure'l penjat tant aviat.
EliminaUn plaer participar i gaudir de la trobada.
Gràcies per la iniciativa sou uns cracs.
Que maco, Montse!!
ResponEliminaEts un sol. Em satisfà que t'agradi.
EliminaEn aquesta trobada,
ResponEliminadia rere dia fem camí,
recollint paraules,
escampem somnis.
M'agrada recollir paraules del teu poema.
"Recollir paraules", com m'agrada aquesta expressió.
EliminaVeig que aquesta porta que s'obre i estanca, et causa una especia de canvi de personalitat, perquè trobes un "jo" que se n'havia anat i gairebé no el reconeixes...No serà la porta de la màquina del temps i viatges pels anys els segles i els mil·lenis, he, he...
ResponEliminaMontse, celebro que hagis fet realitat algun somni.
És la porta que et porta al camí del somnis, i hem de mirar que sempre estigui oberta.
EliminaSi faig recompte.... si, puc dir que alguns s' han fet realitat.
Una abraçada Roser.
És veritat això que dius: sovint les paraules d'altres ens fan descobrir alguna cosa nova de nosaltres mateixos. Si tenen aquest poder val la pena mimar-les molt, com fas tu.
ResponEliminaUna abraçada des de l'altre cantó del llindar!
És gust passejar-se per l'altre cantó de la porta i trobar aquest grapat de bona gent!
EliminaParaules encertades, música regalada, ritme acompassat. Gràcies!
ResponEliminaEl ritme el marca la necessitat d'expressar alguna cosa. La música pot ser ballada, pop, rock, clàssica... :-D
EliminaUn poema preciós i totalment cert. Ens agrada que aquesta porta estigui sempre oberta de bat a bat. :-)
ResponEliminaHo ha d'estar Mc. oberta de bat a bat.
EliminaGràcies.
Aquí les portes sempre són obertes, tothom que hi vingui de bona fe és benvingut. Els darrers temps molts han aprofitat la porta per sortir, però sempre la tindran oberta si volen tornar.
ResponEliminaSi sempre es deixa oberta podrem entrar o sortir quan ho necessitem. Però pel que la travessem més d' una vegada és agradable saber que dins sempre hi ha gent genial.
EliminaJo et diria que no deixis de somiar, nina.
ResponEliminaAquesta porta oberta, de bat a bat, ens convida a guaitar-hi com a mínim i, si ho fem, segur que ens hi trobarem molt bé.
Aferradetes ben dolces! ✿
Els somnis ens mantenen vius i ens ajuden a passar el dia a dia, oi?
Elimina:)
Una abraçada.
Descobrir que els somnis es poden fer realitat és un procés que ha de fer cada u. M,alegro del teu descobriment, montse!
ResponEliminaDe fet tot depèn de com ens mirem les coses, i si ens hi fixem bé cada dia es compleix algun somni.
EliminaUna abraçada :-D
Traspassar una porta, desixar-se seduir, caminar, conèixer...
ResponEliminaQuin poema més encomanadís!!
Ho veus, tot això a l'altre banda! ;-)
Eliminacaram quina porta més psicodélica!
ResponEliminaI així ha de ser, psicodélica i plena de grates sorpreses :-P
EliminaLes portes sempre han d'estar obertes, per entrar i sortir, per somiar, sentir, il·lusionar-se i de vegades també per patir.
ResponEliminaÉs un poema molt bonic.
Les sorpreses estan a cada casa que visites, és emocionant quan tens temps.
EliminaUna abraçada.
Hi ha somnis que, és cert, es poden fer realitat. Per sort. Gràcies, drapaire de mots!
ResponEliminaMolt bonic, tota una confessió.
ResponEliminaM'agrada saber que hi ha qui creu en els somnis. Jo també m'hi apunto,
ResponElimina