divendres, 16 de gener de 2015

una porta oberta.



                             Catosfera: el món dels blogs



La porta de bat a bat.

De puntetes vaig traspassar el llindar,
tímidament.
La llum de la cambra m' il·luminava.
em seduia i em vaig deixar seduir.

Vaig prendre confiança
i em vaig endinsar a un altre món.

Vivències que no em pertanyien 
rescataren sentiments amagats.
Reeixir  un jo latent, 
furtiu i fugisser.

Ara, camino esquinçant versos,
Recollint paraules al vent.
Traspasso el llindar, una vegada i un altre.
He descobert que els somnis es poden fer realitat!








29 comentaris:

  1. Montse, disculpa, aquest teu post estava programat per avui al migdia... I ara mateix m'he adonat que estava en esborrany i clar no s'ha publicat... Ara li he donat l'empenteta, però, s'ha ajuntat amb el de l'Alfonso.

    Em sap greu...

    M'agrada retrobar el teu dibuix de paint...

    I també compartir poemes, somnis i el que calgui. Un poema que xplica molt bè una història...

    Gracies per venir. Espero que gaudeixis de la trobada.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No passa res, Carme. Si et dic la veritat, m'ha sorprès veure'l penjat tant aviat.
      Un plaer participar i gaudir de la trobada.
      Gràcies per la iniciativa sou uns cracs.

      Elimina
  2. En aquesta trobada,
    dia rere dia fem camí,
    recollint paraules,
    escampem somnis.

    M'agrada recollir paraules del teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Recollir paraules", com m'agrada aquesta expressió.

      Elimina
  3. Veig que aquesta porta que s'obre i estanca, et causa una especia de canvi de personalitat, perquè trobes un "jo" que se n'havia anat i gairebé no el reconeixes...No serà la porta de la màquina del temps i viatges pels anys els segles i els mil·lenis, he, he...
    Montse, celebro que hagis fet realitat algun somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la porta que et porta al camí del somnis, i hem de mirar que sempre estigui oberta.
      Si faig recompte.... si, puc dir que alguns s' han fet realitat.
      Una abraçada Roser.

      Elimina
  4. És veritat això que dius: sovint les paraules d'altres ens fan descobrir alguna cosa nova de nosaltres mateixos. Si tenen aquest poder val la pena mimar-les molt, com fas tu.
    Una abraçada des de l'altre cantó del llindar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És gust passejar-se per l'altre cantó de la porta i trobar aquest grapat de bona gent!

      Elimina
  5. Paraules encertades, música regalada, ritme acompassat. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El ritme el marca la necessitat d'expressar alguna cosa. La música pot ser ballada, pop, rock, clàssica... :-D

      Elimina
  6. Un poema preciós i totalment cert. Ens agrada que aquesta porta estigui sempre oberta de bat a bat. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho ha d'estar Mc. oberta de bat a bat.
      Gràcies.

      Elimina
  7. Aquí les portes sempre són obertes, tothom que hi vingui de bona fe és benvingut. Els darrers temps molts han aprofitat la porta per sortir, però sempre la tindran oberta si volen tornar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sempre es deixa oberta podrem entrar o sortir quan ho necessitem. Però pel que la travessem més d' una vegada és agradable saber que dins sempre hi ha gent genial.

      Elimina
  8. Jo et diria que no deixis de somiar, nina.
    Aquesta porta oberta, de bat a bat, ens convida a guaitar-hi com a mínim i, si ho fem, segur que ens hi trobarem molt bé.

    Aferradetes ben dolces! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis ens mantenen vius i ens ajuden a passar el dia a dia, oi?
      :)
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Descobrir que els somnis es poden fer realitat és un procés que ha de fer cada u. M,alegro del teu descobriment, montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet tot depèn de com ens mirem les coses, i si ens hi fixem bé cada dia es compleix algun somni.
      Una abraçada :-D

      Elimina
  10. Traspassar una porta, desixar-se seduir, caminar, conèixer...
    Quin poema més encomanadís!!

    ResponElimina
  11. caram quina porta més psicodélica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així ha de ser, psicodélica i plena de grates sorpreses :-P

      Elimina
  12. Les portes sempre han d'estar obertes, per entrar i sortir, per somiar, sentir, il·lusionar-se i de vegades també per patir.
    És un poema molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les sorpreses estan a cada casa que visites, és emocionant quan tens temps.
      Una abraçada.

      Elimina
  13. Hi ha somnis que, és cert, es poden fer realitat. Per sort. Gràcies, drapaire de mots!

    ResponElimina
  14. M'agrada saber que hi ha qui creu en els somnis. Jo també m'hi apunto,

    ResponElimina