dilluns, 19 de gener de 2015

2015



Tots portem un/a nin/a dins (o això diuen) i hem recollit els pupitres, deixant les tasques per després de festes, disposant-nos a gaudir d'aquests dies amb la família i amics. Estem molt contents perquè per fi ha arribat el 2015 i, amb ell, una gran trobada blocaire. 
Quan vaig començar per aquests indrets em semblava la data molt llunyana i no podia dir amb certesa que estaria amb tots vosaltres, però sí, hi he arribat!!
Ha estat un procés molt enriquidor, recordo les pors en els primers posts, el no saber com fer les coses, com seguir altres blogs, com pujar fotos, com fer comentaris ... i tantes més; amb la vostra ajuda ha anat creixent el blog, d'entrades, de noves amistats i la possibilitat d'apropar-nos una miqueta més.
Aquest sentiment de proximitat que compartim tots els que hem format aquesta gran família, un família que va creixent cada dia més, només pot dur-nos al desig (també compartit) d'un futur més clar, més solidari, més empàtic, més enriquidor per a tothom.

Uep!! i ara, nins i nines, vaig a jugar una estoneta amb els blogs dels "compis" que aviat s'acabaran les vacances!! 
    Sigueu bons!! 

Estimats Mags ... 
Necessito una nova pissarra que 
quan acabi gener tindré més amiguetes i més amiguets 
i ja la tinc ben plena!!!

54 comentaris:

  1. Com que sóc mestre sempre sóc més sensible a les metàfores escolars… i aquesta l'he trobada mot encertada! Realment descrius molt bé els dubtes, pors i inseguretats dels inicis (de tot inici). I també em veig molt identificat amb el teu desig "d'un futur més clar, més solidari, més empàtic, més enriquidor per a tothom". En el cas d'aquesta trobada és ja un desig acomplert!

    Aferradetes! (m'encanta aquesta expressió!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fa molt que vaig estar en aquesta aula i vaig poder observar les cares dels infants quan arribava l'hora de sortir. Abans havia pogut comprovar també aquests dubtes en els seus ullets davant les explicacions del seu mestre i l'alegria d'altres sabent-se coneixedors d'allò entès.

      Aferradetes, August! ☺

      Elimina
    2. Tots hem anat creixent plegats, i em meravella encara descobrir nous blogs, nous per mi, però que fa un munt d'anys que corren. Aquesta trobada ens ajudarà en això, i a forjar nous llaços. Ha valgut la pena esperar, i com veus, ha passat més ràpid del que ens pensàvem!

      Elimina
    3. Ui, no sé per què m'ha sortit com a resposta, jo volia posar un comentari a banda...

      Elimina
    4. Doncs jo et segueixo a les respostes, no passa res! ;)

      Si ha valgut la pena esperar (arribar-hi dic jo) i és tot un plaer veure que som molts més per compartir.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  2. Els nens són els crítics més exigents. No filtren. O sí o no, o blanc o negre, o els agrades o no. I t'ho diuen o t'ho demostren. Difícil ignorar-ho i recomençar sense pors... M'ha agradat llegir-te...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això ho tenen més clar que nosaltres, mai posen bona cara si una cosa no els va bé i tampoc es saben reprimir un somriure si els agrada. La pregunta és: què ens ha passat?

      Gràssis Ignasi per ser-hi!
      Aferradetes ☺

      Elimina
  3. Certament com "companys de pupitre", compartim un espai i uns sentiments. El primer pot ser virtual, però no per això deixa de ser tan real com els segons.

    M'ha agradat molt la teva manera d'explicar-ho i m'ha encantat el detall de la pissarra. I espero que els Reis Mags t'hagin escoltat perquè és ben veritat que gràcies a aquesta trobada, hem conegut nous companys de classe. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que aquest espai sense els sentiments no seria res. És curiós com ens anem coneixent i els llaços que fem, sense haver parlat els uns amb els altres en el món "real" (la majoria).

      Ja tinc una nova pissarra!! ;)
      Aferradetes, Mac!! ☺

      Elimina
  4. M'agrada això que em diguis nina, Sa Lluna. El temps no tirarà enrere, però durant un mes tornem a ser a l'escola amb els companys.
    I si em permets, aferradetes per tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una expressió molt meva, Teresa. No importen els anys, al cor seguim sent nins i nines i per molts d'anys més!!

      Aferradetes, i tant!! ☺

      Elimina
  5. Em sembla que tots/es n'hem tingut de problemes quan hem decidit fer un bloc i segurament hem tingut sort si algú ens ha donat la mà, per aprendre a caminar sols per aquestes autopistes virtuals...
    Aquesta foto em porta el record de moltes classes semblants, amb mainada, que aquí estaven de vacances...Espero que aquesta aula hagi estrenat pissarra nova!
    Petonets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan comencem alguna cosa sempre ens sembla una muntanya molt gran, però mica en mica anem pujant i amb l'ajuda dels companys sempre és molt més fàcil.

      Ara ja en tinc una més,per anar fent amics i amigues.
      Bessets, Roser! ☺

      Elimina
  6. Aquest nins somriuen,
    aferradets a sa lluna,
    s'hi troben bé.

    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bonic, Montse!
      És el que m'agrada més d'aquest món, que vos trobeu bé amb mi i jo en tots vosaltres. Gràssis!

      Aferradetes de bona nit! ☺

      Elimina
  7. Tot i els dubtes, quan ens agafen de la mà avancem, llum. Això és el que jo sento, fins i tot avui dia, quan decideixo actualitzar algun dels blogs i veig que malgrat el temps que passa, sempre hi ha algú.
    M'ha agradat molt conèixer-te, i veure't, encara que sigui de tant en tant.

    PETONS!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens sabem Pilar, malgrat tots els entrebancs que ens posa la vida. Ens sentim a prop, tot i la distància, i en aquest sentit, vull tornar a expressar l'admiració que sento per tu.

      Bessets, preciosa! ☺

      Elimina
  8. Recordo que fa uns dies, quan vaig llegir el teu post de TRES ANYS de blog em va semblar que eren pocs... Jo hagués dit que feia molt més temps que corríes per aquí!! :-DD

    Llavors em va venir a la memòria que la teva entrada va ser ràpida, ferma... i que llavors, que encara existien els enyorats Premis C@ts, et vaig votar com a Blog Revelació hehehe... però resulta que n'hi va haver uns que es van fer publicitat, que es van fer votar per gent que no coneixia els C@ts de res... i van fer canviar tots els resultats del que hauria estat lògic si tothom hagués jugat com cal...

    En fi, és igual, això és per dir que, des del primer any, la teva pissarra va ser ben plena "d'amiguets" i que espero que els Reis de l'Orient te n'hagin portat una de nova, ben gran, per poder apuntar tots els nous que aniràs rebent :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tenir bon padrins i bon mestres per entrar en aquest espai que tant m'ha donat, que m'heu donat. Crec que els meus millors somriures, fins i tot rialles, les m'has tret tu.

      Els premis C@ts ... jo també els enyoro, el fet de la meva nominació ja va ser un gran regal per a mi, no en tinguis cap dubte!

      Ja tinc pissarra i espero omplir-la ben aviat. ;)
      Bessets, bonica! ☺

      Elimina
    2. Eeeeeei!! Ostres!!... És molt maco això que m'has dit!!... Autoestima pujaaaaaaaaaaant :-DDD

      Pensa que jo va haver un moment que visitava tants blogs que "agafar-ne" un de nou era gairebé impossible per pura qüestió de temps. Doncs amb el teu no ho vaig dubtar ni un segon ;-))

      Elimina
    3. Un dia, tu i jo, hem de trobar-nos més a prop!! ☺

      Elimina
    4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    5. Mira la barra lateral d'aquest blog... Sembla ser que a la CARME se li ha ficat al caparró una trobada "real"... Si es fes a un lloc de "fàcil" accés per la majoria (per exemple, Barcelona) i es tingués en compte de no anar a un lloc massa car (estic pensant que es faria un dinar amb una llarga sobretaula)... jo ja he votat un SÍ... I si a la CARME se li ha ficat al caparró pots comptar que es farà ;-)))

      Elimina
    6. Ja ho he vist!! I he votat semblant a tu, si es fes a Barcelona, en cap de setmana i s'avisa amb temps (penseu que he de creuar el bassal!), Jo m'hi apunto!! ;)
      Tant de bo es pugui fer i que siguem molts!! ☺

      Elimina
  9. Els amics blocaires no paren de créixer, cada cop som més, m'agrada aquest teu post escolar. Jo també tinc la pissarra molt plena d'amics. I crec que això és molt bo... Si ens fan falta pissarres noves d'una manera o altra les aconseguirem.

    Jo em vaig quedar molt parada quan vas arribar, perquè em semblava que havies estat aquí des de sempre. Te'n vas sortir molt bé imet vas fer estimar des del primer moment.

    Les teves aferradetes s'han fet famoses pel món mundial...

    Una aferradeta ben dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que els pares del blog van ser la Sargantana i el Follet, desprès necessitava uns padrins i els vaig tenir ben aviat, na Carme i en Gasull, no podia estar més ben acompanyada! Després van anar arribant de mica en mica tota la colla i, ara, amb aquesta trobada, es farà més gran.

      Hi va haver "feeling" només veure't i encara dura. ;)
      Aferradetes dolcetes, nina! ☺

      Elimina
  10. hem de fer sempre cas als nens, i hauriem d'aprendre a no deixar de ser-ho mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que ja no ho ets??
      Uiiiii, uiiii, uiiii Sr Gasull, això s'ho ha de fer mirar!! ;)

      Gràssis per tots aquest anys, Joan!
      Aferradetes, guapo! ☺

      Elimina
  11. És un plaer seguir-te en el teu bloc, saps crear un clima proper i afectuós i aquest petit relat n'és una mostra, ens situes a tots com si fóssim uns companys de classe. Com bé diu la Carme, et fas estimar de seguida.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'és molt fàcil, Consol. Sóc una persona molt afectuosa amb les persones que m'aporten serenitat, bellesa i afecte. I tots teniu aquestes qualitats que em fan estimar i sentir-me estimada.

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  12. Recordo que en les meves primeres recerques en el món dels blocs em vaig trobar el teu. Em va cridar l'atenció el nom, vaig pensar que un títol tan bonic havia de contenir belles paraules. Així va ser, des d'un principi em va captivar la dolçor del mallorquí, de les teves paraules i les fotografies que les acompanyaven. Així fins ara que et considero una gran amiga, llunyana això sí, encara que espero que molt aviat ens vegem en alguna trobada.
    Ha estat molt bonic com has descrit aquest esdeveniment, i no vagis amb compte igual, l'experiència m'ho diu, a l'altre costat de l'aula hi ha una altra pissarra per omplir-la de nous amics.
    I gràcies per animar-me a entrar al món d'aquests blocs en català i ajudar-me a salvar les primeres pors davant de l'idioma.
    Bessets escolars Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan van aparèixer els teus comentaris vaig cercar el teu blog i estaves presentant un llibre que em va interessar i així t'ho vaig fer saber. Al poc temps ho tenia a casa i a partir d'aquell moment va anar creixent la nostra amistat, fins que vaig descobrir que seguies conservant la llengua que vas aprendre al teu pas per Catalunya; em va sorprendre moltíssim i no vaig parar fins que vas publicar el teu primer post en català ... i ara n'estic molt contenta!

      Siii? Dons ara tinc tres pissarres, iuuuuupi!! ;)
      Bessets, nin! ☺

      Elimina
  13. Semblava que no hi havia d'arribar mai i ja hi som. El blog és una manera d'obrir-te les portes a d'altres ments. Un plaer llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Maria, s'ha fet més curt del que ens pensàvem i tenim noves oportunitats per conèixer altres pensaments, altres sentiments i compartir-ho.

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  14. Sempre em de fer cas al nen que portem dintre i tindríem que deixar-lo sortir molt més sovint
    Petons, preciosa!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és bruixeta i crec que tu no tens cap problema en fer-ho, oi? ;)

      Bessets, nina!! ☺

      Elimina
  15. Et deixo un comentari a l'últim raconet lliure de la pissarra. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai què bé, encara t'hi ha cabut!!
      Però ara ja en tinc una altra, així que pots tornar quan vulguis que saps que ets ben rebut.

      Aferradetes, Xavier!! ☺

      Elimina
  16. vols dir que creix la família? si faig balanç entre els que deixen d'escriure i els nous que van sortint no se jo si sotiria positiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que estem una mica refredats, però no desapareguts.
      En aquesta trobada, a més de tots els que ja hi eren, n'he trobats de nous per a mi. Per tant, el meu balanç és molt positiu!!
      Tu hi ets i jo també!! ;)

      Aferradetes, Pons! ☺

      Elimina
  17. Lluneta, començo per l'aferradeta jo! Veig que la meva impressió amb tu i el teu blog és general. Saps transmetre dolçor a cada entrada i molts sentiments i això ens agrada a tots. Es ben veritat que sembla que hi siguis de sempre. Hi ha blogs que encara que tinguis poc temps sempre trobes un moment per a llegir-los com a mínim per sobre, encara que no comentis, i el teu n'és un. Està bé que els nins i nines es facin grans però sobretot que no deixin de ser nins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí cadascú pot començar com vulgui, el que fa que ja senti la teva aferradeta;)

      Pel que fa al temps. gran dilema, tots tenim diferents circumstàncies que ens impedeixen gaudir més o menys d'aquest raconet. Però a un moment o altre, traiem el caparró per dir que seguim pensant i comptant amb tothom, i sempre som ben rebuts.

      No ens hem d'oblidar de ser infants, no poden perdreel que això suposa, il·lusió, imaginació, tendresa, certa innocència i ganes de viure.

      Aferradetes ben dolces, nina! ☺

      Elimina
  18. Com a mestre que sóc, encara que només he exercit tres mesos, m'ha encantat el teu apunt.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enhorabona per aquest treball que has triat!
      Sempre he pensat que s'ha de ser molt especial per ensenyar, no sols has de repetir els teus coneixements, sinó que a més els infants s'ho han de passar bé aprenent.

      Gràssis a tu, Màrius ... aferradetes!! ☺

      Elimina
  19. un bell i poètic retorn a l'escola i a la infantesa .....compi! aferradetes mil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que el viatge hagi estat plaent i curt, això vol dir que no estem molt lluny de la nostra infantesa. ;)

      Mil somriures i uns bessets, bonica!! ☺

      Elimina
  20. Una xarxa que no para de créixer. Els blogs són com criatures que alimentem.
    Aferrades blogaires.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, com a mare, estic molt orgullosa del meu petitó. ;)

      Aferradetes ben fortes, Rafel! ☺

      Elimina
  21. Aquesta trobada ha sigut com quan els infants tornen a escola després de festa: contents de retrobar-se amb els companys! Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ho va proposar na Carme vaig pensar que seria un merder amb tanta gent, però -com ens té acostumats- està sent divertit, entranyable i en perfecte ordre. ;)

      Aferradetes, Loreto!! ☺

      Elimina
  22. I quantes coses compartides!!! El que tu pensaves sobre aquesta data, també ho pensava jo, i malgrat no ser-hi tant, perquè la veritat és que ara, la vida ha agafat un regust dolç que em permet viure més a fora que a dins de casa... Doncs mira, som aquí!!! Desitjo que et trobis molt millor, i que siguis feliç!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que aquesta dolçor et permeti gaudir de la vida, no sempre han de ser moments agres, oi?

      Va i, quan va, ja va bé!
      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  23. No et conec. Em moc en un altre món i no puc estar en tants i tants amics blogaires com sou vosaltres, però també jugo amb molts i és molt divertit, com estar ara aquí, m'ho estic passant molt bé, encara que tinc abandonats els altres. Ja hi retornaré després de saludar-vos. Tens raó, està molt ben organitzat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenim tant de temps per fer tantes coses i tots ho entenem, nina. Però, com tu, em sento molt bé participant en aquestes coses tant divertides i que, a més, ens permeten conèixer nous blocaires.

      Moltes gràssis per ser-hi ... aferradetes!! ☺

      Elimina