LES FANTASIES DE LA RITA

LES FANTASIES DE LA RITA

(conte infantil)

Collage d'Olga Xirinacs

La Rita era una nena bonica i eixerida i, sobretot, molt somniadora. Es passava el dia explicant, a tothom qui la volgués escoltar, històries fantàstiques. La gent somreia i ella estava tant contenta que fins i tot se les creia.

Sempre deia que li agradaria ser molt remenuda per poder observar el món d’una manera diferent, com si fos una petita fada, viure al bosc i enfilar-se als arbres per jugar amb els esquirols, saltant de branca en branca. I tant ho va desitjar que, de sobte,  es va veure envoltada d’arbres gegants i animalons grans, i li havien sortit unes petites ales, perquè s’havia fet realitat el seu somni. Al principi es va endur un petit ensurt i estava una mica espantada, però de seguida es va adonar del que li passava i va estar tan contenta que va començar a jugar amb els animalets més petits, que estaven molt contents de tenir una companya de jocs tan eixerida.

Al cap d’una estona, quan ja estava molt cansada de saltar i córrer, es va enfilar a un d’aquells arbres tan alts, que ara eren els seus amics, i es  va asseure en un tany, la qual cosa li va ser fàcil, només va haver de fer una petita volada, i va pujar tan amunt, que fins i tot veia el mar allà lluny.

Tot baixant de l’arbre, va veure unes sabates molt boniques, de nena. Se les va posar, però li anaven molts números grans,  i  va ensopegar amb una maduixa gegant que gairebé la va fer caure. De fet, era una maduixa normal, però com que ella era petitona

Quan va voler tornar a casa va reunir a tots els seus amiguets del bosc i van fer una festa per acomiadar-se. Van ballar i  es  van cruspir la maduixa.

En  sortir del bosc es va tornar a emprovar les sabates i ja li anaven bé. Tornava a ser una nena d’estatura normal i, fent saltirons, se’n va tornar cap a casa, a buscar algú  disposat a escoltar la seva historia que, ves per on, en aquest cas li havia passat de veritat.

M. Roser Algué Vendrells