Mentre les velles gavines, les de pit prominent i plomes esgrogueïdes van passejant tot picotejant per la platja com si estiguessin de volta de tot, les joves entremaliades sobrevolen una i altra vegada les onades buscant un nosequé
Un núvol juga a cuit i amagar amb el sol i li deixa passar petits raigs de llum que donen una mica de color al paisatge que sembla gris... i més gris.
L'alta palmera dansa al ritme que les ràfegues de vent li marquen, fins i tot el tronc sembla dibuixar una genuflexió mística al paisatge que se m'ofereix darrere d'un vidre...
...és així com veiem la vida de vegades: com si alguna cosa imperceptible ens en separés
S'em fa estrany fer un post !!
Tot i que es com anar en bicicleta i que crec que mai s'oblida,
mostrar i compartir sentiments (que es una mica la veritable essencia blogaire) en aquest moment que visc les coses tant íntimament, és un sacseig agradable
i compartir amb tots vosaltres l'experiència d'aquesta trobada, potser serà l'espurna que doni pas a noves coses
em fa molta il·lusió ésser aquí !!
Una gavina sargantanera.
ResponEliminaO una sargantana gavinera.
Benvinguda, sargantana!
ResponEliminaEstic molt contenta que siguis aquí. Amb aquesta preciosa foto dels grisos infinits sobre el mar i les teves paraules, que com sempre et sirten del cor.
Et trobo a faltar, bonica!!!
Gràcies per venir i fer-nos aquesa descripció poètica del teu paisatge.
Penso que som molts com tu, ens fa il·lusió ser aquí!!!
ResponEliminaM'agrada com descrius aquest paisatge que veus darrere d'un vidre....d'un cotxe, una finestra, un ordinador....tots ensenyen un traç de vida.
ResponEliminaSalut!
I tant que no s'oblida! Com nosaltres no t'oblidem a tu, estic content que t'hagis deixat veure, per això era aquesta trobada, tant si hi érem com si no, treure el cap ni que sigui a saludar. Que bé que hagis aparegut, espero que tot et vagi molt bé en el món real!
ResponEliminaMolt bonica la imatge que m'has fet arribar i de la manera en què ho has fet. M'agraden les gavines (encara que tinguin les plomes esgrogueïdes...)
ResponEliminaEn aquest cas, sí que alguna cosa et separa del paisatge, Sargantana. Travessa, travessa el mur i que l'espurna s'encengui per continuar compartint.
ResponEliminaEl text que escrius descriu molt bé el que la imatge ens proposa. Encantat de sentir-te. Espero, com la Teresa, que t'animis a trencar el vidre i deixar-te amarar de l'escuma i l'aire ple de salabror.
ResponEliminaM'ha agradat el teu post, es nota que no n'has perdut la pràctica ;-), i m'ha fet pensar que malgrat que a aquest món dels blogs hi accedim a través d'un vidre (el de la pantalla de l'ordinador) justament no serveix per aïllar-nos sinó tot el contrari i ajuda a que aquesta altre vidre, del que parles al teu apunt, no es faci massa gruixut i, fins i tot, desaparegui.
ResponEliminaMolt ben trobat, és com anar en bicicleta!!!!! què bé que hagis vingut i si, compartir sentiments no és fàcil i en canvi, aquí ho fem i ens sentim ben propers, com em torno a sentir propera al que expliques.
ResponEliminaPerò per damunt dels vidres, desborda la vida...
ResponEliminaMolt bonic, content de veure't per ací, sargantana
Hi ha coses que s'obliden, preciós post
ResponEliminaAixò de les gavines trobo que pot ser una metàfora perfecte del personal...
ResponEliminaM'agradaria jugar a cuit i amagar amb el sol i els núvols i ballar amb la palmera al ritme del vent...
I a nosaltres ens fa il·lusió que hi siguis!
Doncs efectivament, que sigui l'espurna.
ResponEliminai a nosaltres també ens fa il.lusió que hi siguis!
ResponEliminaAmb els primers raigs de sol les sargantanes surten de sota les pedres. El temps passa molt de pressa i la primavera de seguida serà aquí amb més hores càlides. Aprofita el moment si tens ganes de tornar!
ResponEliminaÉs una bona passa aquesta, pot servir per a trencar el vidre, jo crec que...síii.
ResponEliminaM'agrada com dius i com mires, m'agrada com m'arriba!!
Bessets ben dolcets, ninona meva!! ☺
De vegades separem la vida de nosaltres amb una fina pel·lícula. I si la deixéssim entrar, obrint de bat a bat? T'ho diu una que encara no ha obert, però... Gràcies per ser aquí!
ResponEliminaara que ja has vist que al tornar a escriure un post no has sofert cap patacada ciclista ara ja pots continuar amb el teu, no? ;)
ResponEliminaQuin escrit més bonic! Qué bé que estiguis aquí
ResponElimina