dimecres, 21 de gener de 2015

PETITA HISTÒRIA DE FRAMIQUEL

Com passa el temps...!!! 
Sembla que fa segles que vaig obrir el LLIBRE PRIMER
Nom inspirat pel que es considera el primer tractat d'agricultura escrit en català: Llibre dels Secrets d'Agricultura Casa Rústica i Pastoril
Ò

I posats a inspirar-se també vaig adoptar el nom del frare que el va escriure, per allà el 1617.
Però no sóc cap frare, malgrat el que algú podria pensar per la  imatge que vaig penjar en el perfil
I és que en un moment donat de la meva carrera em vaig disfressar de Fra Miquel Agustí per fer un parlament a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Però això és una altra història...
No sé si aquesta "identitat" va fer que algunes persones m'agafessin molta, però molta confiança explicant-me intimitats o si vaig ser jo que també em sincerava i m'agafaven confiança.
Més tard, i gràcies a una petita participació (3 segons) en una sèrie de TV3 (als últims minuts del capítol) vaig adoptar la imatge de Ben Karson. On estic més recognoscible :D 
Però això no va canviar les coses. Seguia rebent la visita de persones fantàstiques. La veritat és que, arrel d'aquesta entrada en el món bloguer he fet moltes i molt bones amistats.
 Ara no les anomenaré totes...
 (per por a deixar-me algú, és clar! Tinc mala memòria :P) 
L'objectiu inicial del LLibre Primer, però, era fer un recull d'imatges dels jardins que visitava 
i també de les plantes que tenia a l'abast i utilitzo, o eren susceptibles de ser utilitzades en la meva feina.



Llavors va passar que vaig començar a tenir seguidors que em comentaven i em demanaven consells de jardineria...
Aquest va ser un nou motiu per seguir amb el blog.
Per poder afegir noves plantes anava jo amb la càmera compacta a la butxaca per fotografiar allò que pensava postejar, però em trobava amb altres imatges que cridaven el meu interès i que volia compartir. És així com vaig decidir obrir el
Ara mateix és el blog que mantinc més actiu.
 El Llibre Primer ha quedat en "descans" esperant un temps en que m'hi pugui tornar a dedicar.
La veritat, és que l'aparició del facebook ha fet que la meva activitat s'hagi desplaçat més cap aquesta xarxa. Molts dels meus contactes bloguers s'hi havien abonat i m'hi vaig afegir per continuar seguint-los. També a la xarxa G+ encara que no tant.
I el temps que un disposa per aquestes coses és limitat.

Podríem dir que així és la vida.. un seguit d'etapes que vas sobreposant i que van formant la teva persona.
 De tant en tant torno als blogs. Miro i llegeixo els posts dels que encara esteu plenament actius. Poques vegades comento. Cert.
Però no descarto tornar a l'activitat bloguera. Potser lo del FB acaba cansant-me. Encara que també pot ser que sorgeixin altres focus d'interès... 
Qui lo sa! 
De tota manera els meus blogs estan oberts per que els consulteu si és que us plau i, encara que de vegades tard, procuro  respondre els comentaris

Tingueu un molt bon any 2015 



36 comentaris:

  1. Petita història de Framiquel, però gran història de bloguer pel que veig, amb capacitat d'enganxar ara uns, ara els altres.

    ResponElimina
  2. No ens diu a quina ordre monàstica... ens diu que és una disfressa... que no set posi el diable per en mig i et robi i ens robi els blogs... a seguir la ruta que aquest mes es de celebració... fins que ens tornem a veure. // Et sabia però no et coneixia tant com ara...Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ANTON, L'ordre a la que pertanyia fra Miquel Agustíi era la dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. I va ser Prior d'aquesta ordre a Perpinyà.
      Si en vols saber més al principi d'aquest post trobaràs un enllaç a l'entrada on ho explico
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Jo et vaig seguint, quan hi ets, als teus dos blocs...
    El Facebook no està fet per a mi... Que hi farem!!

    He après moltes coses del teu llibre primer i m'agrada molt quan hi tornes.

    Els teus bancs amb vistes o sense també m'han inspirat alguns cops. Ja ho saps.

    Molt benvingut a la trobada, sempre és un plaer llegir-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé CARME. Gràcies a tu per estar per aquí organitzant trobades ;)
      Petonets

      Elimina
  4. Sort de les fotos, he, he, sinó els canvis de lletra em feien rodar el cap...Bé, si fossis un frare, tampoc passaria res. Veus, jo prefereixo el bloc, perquè el Facebook, va a tota pastilla i jo no el puc seguir. Molt de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! M.ROSER! No sé per què m'han sortit aquests canvis de lletra, A l'editor no em sortia pas així! :P
      Tot i el temps que porto amb els blogs encara no acabo de dominar la tècnica hehehe
      Lo del FB teniu raó. Jo ja començo a cansar-me.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Oh, quant de temps. Contenta de retrobar-te perquè jo no participe al facebook. Al començament no sabia si eres un frare o no, he,he. Del teu Llibre Primer sempre m'ha agradat el títol, i també les teues plantes i les teues fotos. De fet, en tinc una al meu blog, a la columna de la dreta, una foto de la lluna que em vas dir que em regalaves. Contenta de retrobar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si NOVESFLORS. Si que fa temps però no m'oblido dels bloguers, ja veus que estic aquí ;)
      I ja ho saps; foto que t'agradi m'ho dius i jo te l'envio.
      B7s

      Elimina
  6. Quina excursió més llarga, m'ha agradat el contrast de colors i l'aire fresc que s'hi respira. Ara vaig a fer-me una bona dutxa, et promet que hi passaré de nou i també el recomanaré a les meves amistats.

    Salut i Bona lletra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies MONTSE. Sóc més de imatges que de lletra jo hehehe
      Petons

      Elimina
  7. "així és la vida.. un seguit d'etapes que vas sobreposant i que van formant la teva persona". No en puc estar més d'acord, anem fent, anem canviant i sobretot anem avançant que és el que importa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament McABEU Tot i les dificultats que ens proporcionen els nostres dirigents i la vida en general, anem avançant. Que com bé dius és el que importa.
      Abraçada

      Elimina
  8. Veig que t'agrada disfressar-te. I lo de frare segur que res? No es un somni frustrat que tens? O es una fantasia...?

    PD: Hi ha un lloc especial en l'infern pels blocaires que han deixat mig abandona la blocosfera en deteniment del facebook :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de res PONS hahaha. Si a més sóc molt irreverent, No paro d'anomenar els déus de l'Olimp! ;)
      Abraçada

      Elimina
  9. Pel que comprovo, no has acabat de penjar els hàbits.
    Si de cas, tal com diu l'acudit, si convé de tant en tant te'ls aixeques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha XAVIER PUJOL Mmmmm potser si que tinc alguna cosa de frare... ;)
      Abraçada

      Elimina
  10. Un món, aquest de la tecnologia, que es va obrint amb ingredients nous a cada dia que passa. Avui aquí, demà allà... com dius tu "Qui lo sa!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. I provar-ho tot per aprendre i anar avançant IGNASI. Si la tecnologia ens obre nous mons dels qui aprendre.. doncs endavant!
      Abraçada

      Elimina
  11. Espero que retornis com ara has fet,. Encara que crec no conec els teus blogs. Ets aquí i ja n'hi ha prou. A reveure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica ja vaig tornant M.ANTÒNIA Gràcies pel comentari
      Abraçada

      Elimina
  12. Records veïnals des de les golfes (no em refereixo a veïnes, en concret) del terrat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una salutació des del monestir VEÍ!
      abraçada

      Elimina
  13. Recordo haver-te vist un munt de vegades comentant a blogs que jo visitava, però -ho confesso- això de Fra Miquel em feia pensar que no fossis un blogaire una mica "burleta" en temes religiosos i tal i, per tant, mai vaig gosar anar a visitar el (o els) teu (s) blog (s)... I ara resulta que anava de jardins, plantes, flors...!

    Aquest és un clar exemple de com de ximple pot arribar a ser una persona (jo mateixa, en aquest cas!) :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens de ximple ASSUMPTA Fes una passejada pel Llibre primer... T'agradarà :)
      Petons

      Elimina
  14. Jo recordo haver-te descobert en un banc; la teva etapa de frare no la coneixia, tot i que em preguntava d'on venia aquest nom. Ara ja sé la història, i de fet no t'hi veia pas del món monacal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estàs de sort DAFNE, Al BANC encara vaig penjant fotos de tant en tant ;)
      B7s

      Elimina
  15. Jol, m'has fet pensar en un banc amb no vistes que tinc per a comentar que no té desperdici. No te'l perdis!
    Salut.

    ResponElimina
  16. Molt bé LAURA T. MARCEL! I on està aquest banc amb "no vistes" per no perdre-me'l? ;o)
    Justament un banc amb "no vistes" (encara que si que en te... de cara a un garrofer) és el que em va inspirar a posar-li nom al blog. El meu està al mirador del Virolai/Turó del Carmel- Just a sobre del parc Güell a Barcelona.
    B7s

    ResponElimina
  17. un post fantàstic fra miquel ! espero que et vagin bé les coses, les fotografies ....la vida en general.....gràcies pel teu post i els teus blocs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfreelang, De moment les coses no em van malament, que ja és! ;o)
      Estic recuperant l'afició a la fotografia analògica en blanc i negre.. Això és més difícil de compartir a internet, però farem el que podrem :o)
      Abraçada

      Elimina
  18. Ens hem creuat a un blog d'una amiga comuna i no sé per què també havia pensat si eres frare ;)
    La fotografia m'apassiona, així que els teu "banc amb vistes" és un lloc molt interessant.

    Una aferradeta i encantada de que hi siguis!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et tinc present SA LLUNA, ...Un blog d'una amiga comuna que fa temps que no visito..Com tants d'altres... Aish! M'hauré d'imposar una penitència ;o)
      Jo sempre dic que de gran vull ser fotògraf, així que ja et pots imaginar si m'agrada la fotografia :o)
      Miro de no abandonar el Banc amb Vistes. I tinc algunes idees per despertar el Llibre Primer. Però aquest costa més, Necessito un temps que ara no sé d'on treure'l :P
      Aferradeta i B7s

      Elimina
  19. Sí, señor, Miquel. Espero que sigan ahí, para poder refugarse en ellos de vez en cuando.
    La falta de tiempo en ocasiones manda, pero estoy segura de quien siempre, aunque entornados, seguirán abiertos para los que te apreciamos y queremos.
    Una abraçada i un petó ben forts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias FREIA,
      Los blogs seguirán allí, y poco o mucho los iré actualizando
      Besos

      Elimina