dimarts, 14 de març de 2017

Anem per la primera!!!!

De les tres convocatòries pendents, que tenim...

MAIG 2017  (presencial)
GENER 2018  (virtual, en aquest blog,  tot el mes)
MAIG 2018  (presencial)


Comencem per la primera...

MAIG 2017  (presencial)

Qui s'apuntaria a una trobada, en principi, a Barcelona?

Quan sapiguem quants som i quins som, podem decidir el lloc que s'acosti més a la majoria...

L'últim cap de setmana de maig.

O dissabte 27 de maig?
o diumenge 28 de maig?

Què preferiu?

Si contesteu als comentaris o al meu correu, anirem fent la llista...
No oblideu que l'excusa és preparar les trobades 2018, a veure si arribem carregats d'idees...

dimecres, 18 de gener de 2017

Propostes diverses recordatoris i Relats conjunts - Soir bleu

Hola, amics de Roda el món i torna al blog,  us en recordeu de la nostra trobada virtual del mes de gener 2015?  Doncs com aquell que res ja fa dos anys.

I us en recordeu de la trobada presencial del mes de maig 2015?
Doncs el dia d'una trobada poètica a Torelló, també amb una bona colla de blocaires, vam parlar de fer una altra sortida, com la del maig 2015.
La farem al 2018? vam dir primer... però seguidament vam decidir fer-ne una el 2017,  amb l'excusa de preparar la del 2018.
O sigui tres convocatòries:

MAIG 2017  (presencial)
GENER 2018  (virtual, en aquest blog,  tot el mes)
MAIG 2018  (presencial)

Aquest post, que havia de ser, tot just, per recordar que ja només falta un any per a la propera trobada virtual del 2018, al mateix temps servirà per participar als relats conjunts.... és que....

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!



Aquesta va ser una trobada blocaire molt especial. 
Era un vespre blau, a la vora del mar i el romanticisme surava el l'aire.
Va ser un maig càlid i agradable i tothom estava content. Ens vam conèixer o reconèixer amb alegria i ganes d'estar junts. Les converses es multiplicaven i les amistats de temps es consolidaven.  I algun amor començava, i algun altre es retrobava. Tothom tenia interès en comunicar-se bé. Tothom?  No, tothom no, sempre hi ha algú que no vol ser reconegut i se les empesca totes per a poder-hi ser, sense prendre cap risc.

Inspirat en el personatge més o menys conegut, del clown silenciós, a vegades provocador, el blocaire desconegut, es va disfressar de clown. I va fer acte de presència tota la nit, sense dir ni paraula. Segur que estava esperant, que algú li preguntés com era que anava vestit així, per donar la seva precisa resposta.  Però els blocaires, respectuosos de mena, no van dir res. Ni tan sols li van insistir preguntant qui era en realitat.  Sabien que no ho diria.  Estaven convençuts que seria algun d'aquells joves que no s'ensenyaven mai en públic... però quin d'ells?

Quan la nit havia acabat, i tothom anava marxant cap a casa seva, amb la mirada plena dels somriures i dels jocs i de les bromes fetes, volien acomiadar-se del noi vestit de clown, amb afecte, encara que no sabessin qui era. El noi va rebutjar qualsevol mostra d'amistat o de carinyo i en veure que ja marxaven, lentament, va anar a seure a la taula del costat amb altres nous desconeguts...