diumenge, 17 de maig del 2015

The streets are alive with the sound of music and poetry ...

... com parafrasejant el començament de "The Sound Of Music" (música y lágrimas)

Ja veieu. Aquí hi som (quasi) tots,  jugant a les endevinalles...

Jo us vaig associar a la música que em ve al cap quan us llegeixo. O part d'ella.

Als implicats ja us he fet arribar un mail amb el link.

Però per si un cas, i amb el vostre permís, el penjo aquí, amb la llista del cada què amb cada qui.

Teresa Duch:
- Variacions Goldberg, J.S. Bach Glenn Gould
Consol:
- Kodachrome, Paul Simon
Sa Lluna:
- No voldria res més ara, M. del Mar Bonet
Alfonso Robles
- Nuit sur les Champs Elysees, Miles Davis. – L’ascenseur pour l’échafaud
Elfreelang
- Tot explota pel cap o per la pota, Ovidi Montllor.
Fra Miquel
- The Secret Life Of Plants. Stevie Wonder.
Assumpta
- La Passió segons Sant Mateu. J.S. Bach.
Maria Antonia
- Aquarel.la - Toquinho
Laura T. Marcel
- Imagina, Morelembaum & Ryuichi Sakamoto – Casa -
Rafel Cases
- Les obagues de l’Eixample, Roger Mas – Mística doméstica -
Rits
- Truca’m, Joan Dausa
Jordi Dorca
- Marche pour la Cérémonie des Turcs, Jean-Baptiste Lully
Gemma Sara
- Eine Kleine Nachtmusik, W. A. Mozart
Glòria Bosch
- Bailando sin querer llegar, Marlango – Un dia extraordinario -
Matilde Nuri
- Senza Fine, Gino Paoli
Helena Bonals
- El corazón és agua, Toti Soler – Silvia Perez Cruz. – Raó deViure -
Carme
- Somewhere. West Side Story (versió Tom Waits)
Fanal Blau
- Carta de Amor, Sílvia Comes – Faro-
Xavier Pujol
- Love Song for A Vampire, Annie Lennox


Moltes gràcies a totes i tots per tanta bellesa.

El link:
Dinar blogaire 16/05/2015

Absent














Agraeixo a les persones que ahir éreu a la trobada i us vàreu recordar de la meva convalescència.

La Carme Rosanas ha enviat per wadsapp alguns papers dedicats. Els podeu veure a la fotografia,

Disculpeu si me'n deixo algun.

Acompanyant la postal de Sant Felip Neri, la Carme Rosanas hi ha afegit aquest haikú.

Estora groga
Per la màgia encisada
d'unes paraules. 
                                        (C.R.)

dissabte, 16 de maig del 2015

Trobada 16 de maig de 2015

Avui ha estat el gran dia de la Trobada.  Ens hem vist les cares i totes les cares eren somrients.

A la passejada del matí hem estat 17, que tot voltant pel barri gòtic hem anat començant a llegir el joc dels adjectius, haikus, rodolins o enigmes, que hi ha hagut de tot i ha estat divertit i ens ho hem passat bé. El temps se'ns ha tirat a sobre i hem hagut d'anar tirant cap al restaurant molt abans d'acabar el joc. Al restaurant ens hem trobat amb els que faltaven fins a completar els 20 que hem estat al final de tot. Converses diverses, abraçades múltiples i  riures. A l'hora del cafè hem acabat el nostre joc. de les paraules.

M'han escrit tantes coses boniques, que ara em ve de gust ensenyar-vos-les...

Ah!!! I hem acabat al Zurich prenent un refresc i  ens hem dit de nou:  Quedem al Zurich?
Aquesta serà la propera. La presentació del llibre. Quedem al Zuric?  precisament al Zurich!









El Barbollaire, en lloc de paraules ens ha portat música:

Moltes gràcies a tots.  Ha estat un dia feliç!!!
Gràcies per compartir el vostre temps  i la vostra il·lusió

dijous, 23 d’abril del 2015

Concretem la trobada

  1. El lloc de trobada és les 12 del migdia a la Plaça Catalunya, al començament del Portal de l'Àngel, entre la Telefònica movistar i el Banc d'Espanya.
  2. A les 2 del migdia serem al restaurant L'Antic forn del carrer Pintor Fortuny, nº 28 (per si algú no pot venir tant aviat)
  3. Abans de dinar, en aquesta estona de 12 a 2 farem una activitat que ens servirà de record d'aquesta trobada.
  4. Cadascú haurà de portar escrit  un adjectiu o bé una frase o  bé un rodolí  o bé un haikú, ( ja veieu que ha de ser sempre molt curtet) sobre cadascuna de les altres persones.
  5. Agafarem paperets no gaire grans (com ara un foli o un DinA 4, partit en quatre trossos). Un per a cadascú i escriurem sobre cada persona. Un sol adjectiu és suficient. Si algú s'atreveix amb una frase, perfecte i si algú s'atreveix amb rodolins o haikús serà genial.
  6. Quan hi serem tots, començarem una petita passejada pel barri gòtic i barri vell de Barcelona, mentre anem tirant cap al restaurant, tot fent una volteta. 
    1. Portal de l'Àngel
    2. Esglèsia de Santa Anna
    3. Plaça de la Catedral, 
    4. Plaça del Rei
    5. Plaça de Sant Jaume
    6. Plaça de Sant Felip Neri
    7. Plaça del Pi
    8. Plaça de les Caramelles
    9. Plaça del Macba
    10. Carrer pintor Fortuny

A cada aturada,  3 persones llegiran allò que han escrit per la resta... Sense dir per a qui és. Es dirà al final, per veure si es reconeix la persona.

Cadascú tindrà una carpeteta petitona per guardar els seus regals...

I  després...  cap al 
Restaurant... L'Antic Forn A dinar...

 Hi ha un menú de 20 euros tot inclòs: tres plats, postres, begudes i cafè.


Nota: els que només vinguin al cafè, podran participar igual del joc dels adjectius i tindran els seus paperets igualment. A l'hora del cafè farem el final del joc...

MENÚ 1

1r Plat
Amanida tíbia amb formatge de cabra caramel·litzat

o
Escarola amb tonyina i salsa xató
o
Carbassó a la planxa amb formatge parmesà i oli d'alfàbrega 

2n Plat
Paté de foie amb figues caramel·litzades
o
Canelons de la casa gratinats
o
Espinacs naturals amb panses i pinyons

3r Plat
Bistec de vedella graella amb guarnició
o
Botifarra del Pallars Sobirà graella
o
salmó a la graella amb guarnuició
o
Peix del dia a consultar

Postres de la Casa
Crema catalana, Flam d'ou, Gelats, etc.

Pa, vi del Penedès René Barbier, negre,
blanc Aigües, Refrescos i cafès


20€ (iva inclòs)

dimarts, 7 d’abril del 2015

Veure'ns les cares (llista de participants)

Nois, noies, rodaires del món...  Aquest és el post 222...

La comissió organitzadora de la trobada real ha decidit citar-vos el dissabte 16 de maig del 2015 a Barcelona i comprovar quants som els que ens hi apuntem abans de començar amb les qüestions logístiques.

O sigui... Qui s'apunta a dinar i a passar la tarda fins a l'hora que ens vingui de gust amb la colla del Roda el món, el dissabte 16 de maig a Barcelona?

Si algú que no hagi participat al Roda el món, vol venir, també pot apuntar-se, aquí mateix, als comentaris.

Als comentaris, doncs anem fent colla:
  1. Teresa Duch
  2. Fanal Blau
  3. Carme Rosanas
  4. Consol
  5. Sa lluna 
  6. Alfonso Robles
  7. Elfreelang  
  8. Fra Miquel
  9. Assumpta
  10. Josep Lluís
  11. M Antònia
  12. Laura T Marcel
  13. Rafel
  14. Rits (només a fer el cafè)
  15. Barbollaire
  16. Jordi Dorca
  17. Gemma Sara
  18. Glòria Bosch
  19. Matilde Nuri
  20. Helena Bonals

dilluns, 9 de febrer del 2015

SEGONA TROBADA VIRTUAL GENER 2018

Un cop mirats tots els comentaris del post Preparem la trobada 2018, he de dir que per molt poca diferència ha guanyat que es torni a repetir durant el mes de gener.






Per tant convocatòria en ferm:  
  • GENER 2018 - 
  • TOT EL MES 
  • AMB PRÒRROGA,  PELS ESCRITS ARRIBATS FINS EL DIA 31

DESPRÉS D'HAVER RODAT EL MÓN TORNAREM AL BLOC:
El format serà, en principi com aquest, però tenim tres anys per tenir idees que el millorin. Màxim tres posts per persona? O només 2 com proposava l'Assumpta?

Finalment, i com veureu a la barra lateral, s'ha escurçat la llista d'autors. Ara hi som els que hem participat, ja sigui als posts o als comentaris i els que han demostrat algun interès en privat i per mail, i  han donat senyals de vida, encara que el post, finalment,  no hagi arribat.  Més la Guspira, encara que no hagi respirat (digueu-me sentimental, però la idea va ser seva). Ara hi caben una colla d'autors més.

Per tant...

  • Qualsevol persona que vulgui afegir-s'hi està convidada i es pot anar apuntant des d'avui fins l'últim dia. 

dimecres, 4 de febrer del 2015

CONNECTATS - (resum final de la Montse)

1 de Gener, estrenem l'any i agenda amb el oh! benvinguts de la Carme i amb bons propòsits de la Maria, això promet, malgrat la ressaca del cap d'any, ens atrevim a deixar comentaris.

2 de Gener, Amb música, noves flors ens avisa que ja és l'hora de l'esmorzar, mentre l'Anton ens fa arribar el perfum del poema a una Rosa; a mitja tarda rebem la visita inesperada de la Teresa Duch dient-nos estimats bloquers bona trobada.

3 de Gener, Desperteu! que ve el Macbeu i ens vol fer jugar a trobem-nos; a bocafoscant fa estada la Laura i ens entendreix, explicant-nos el dinar de Nadal.

4 de Gener, des de la finestra veig els arbres gebrats, obro l'ordinador i la Helena ens sedueix amb els meus cinc blogs, cap al tard en Ferran assegut a la vora del foc ens explica un conte hi havia una vegada un blocaire, i tothom queda bocabadat.

5 de Gener, una forta corrent d'aire m'avisa que arriba volant sobre l'escombra els meus blocs i jo de bruixeta; Aquesta nit de Reis, els nens han d'anar a dormir aviat i l'Alyebard els hi explica el conte heus aquí una vegada....

6 de Gener, sortim al balcó i ens trobem una pila de regals embolicats amb paper brillant i una carta de drapaire de mots que ens avisa de coses que potser no canviaran. Després de dinar la Teresa Duch ens sorprèn, ensenyant-nos la seva aquarel·la de dona i gos.

7 de Gener, dia de descans per la canalla; l'ensopegada amb el Pons em transmet bones vibracions, cas típic 2053: Noi li agrada noia, noi li agrada la vostra trobada virtual, en aquest estat febril em ve a visitar l'experta Elfreelang i em recepta blocairades col·lectives, per tal de fer-me suar.

8 de Gener, abans d'anar a l'escola, la Sílvia ens sorprèn amb el seu Regal de Reis embolcallat d'abraçades. De tornada a casa, veig en Joan Gasull i fem petar la xerrada, tot recordant vells temps.

9 de Gener, és l'aniversari d'en Xexu i recordo que he de complir la meva promesa i fer el que no faig mai, submergir-me en una banyera plena de cava. A l'hora de sopar la M.Antònia em crida, mentre em pregunto: Què faig aquí? 

10 de Gener, embriagada pel cava d'ahir la nit, em desperta en Viu i em proposa un altre brindis, després en Màrius Domingo de Pedro em repta a pujar al Coll de la Creu,a Arbolí, això si que és un dia rodo! abans d'anar a dormir, obro la finestra al món i em dic: que bé que s'està a casa.

11 de Gener, Morfeu, descasa, ens xiuxiuege a l'orella la Maijo, i tot seguit el dia és desperta amb pinzellades de colors de la Isabel. abans d'anar a dormir, connecto amb la Glòria Bosch, i m'ensenya la vida amb un blog.

12 de Gener, després d'un bon esmorzar, l'Ignasi em truca, per convidar-me a la presentació del seu llibre Atzar i contingència: el camí cap a la llibertat? allí també ens trobem la Elfreeleng i a la sortida quedem per tornar-nos a veure un dia de febrer, llavors de casualitat apareix la Mireia que ens explica la trobada blocaira, i em pregunta si m'hi he apuntat?

13 de Gener, i ja són les onze, la Pilar ja fa rato que m'espera, per llegir-me temps que s'esfulla l'últim poema seu, just abans d'arribar, veig a l'Alba, que s'apropa tot caminant xino-xano, i tot seguit sento la Assumpta cridant: Hola! jo també em presento.

14 de Gener, al obrir l'ordinador, veig el missatge d'en Pons: Cas típic 2058: noi li agrada noia, noi li agrada la trobada virtual (segona part) i li contesto de seguida, de què avui no em va bé, tinc el dia ple d'activitats, a la tarde he d'anar a 13, rue del percebe, per veure l'exposició de gravats de la Lolita Lagarto. I més tard encara rebo un (...Missatge...) del poeta Barbollaire i no li sé dir que no.

15 de Gener, anem a l'estrena del conte de la M. Roser Les fantasies de la Rita, tot buscant  l'adreça del teatre, la Carme ens diu que som a mig camí, mentre la Zel ens despista, amb la seva cantarella prop i lluny.

16 de Gener, Puigmalet ens porta notícies fresques: Els blocs el 2015, i Drapaire de mots ens deixa una porta oberta on podem veure L'Alfonso Robles Motos amb moltes experiències blocaires

17 de Gener, sant Antoni del porquet I també és l'aniversari de la Gemma Sara que ho confessa a la revista Coses que no us vaig dir mai,  la columna d'en Rafel, avui ens parla d'un personatge al bloc, i a la contraportada en dissortat ens colpeix amb la vivència dels últims instants d'en Gustavo. 

18 de Gener, la Consol ens envia un correu de la lluna canviant d'aquesta matinada la nit del misteri, i l'August Garcia ens fa un power point a tall de presentació. Més tard el dia enfosqueix i el somriure d'en Joan Guasch ens acompanya.

19 de Gener, ens aixequem molt aviat, per viure un matí d'excursió amb la M. Antònia, programada per avui 19 de gener. De tornada ens creuem amb l'Eduard il'Epifania. Quan el sol se'n va, sa lluna surt festejant el jove 2o15.

20 de Gener, esta nevant, em quedo a casa; al obrir el correu arriba el retorn de Bones Festes d'una adreça desconeguda, és massa tard, ja no hi puc fer res. A mitja tarda, la visita sorprenent de Hypatia, passant  de puntetes sense esperar, m'ha deixat bocabadada. Després tot deixant passar les hores, he començat el llibre sóc una impostora que em va regalar en Loreto Giralt Turón.

21 de Gener, fora tot esta gebrat; mirant l'àlbum de la cantireta LAMBERT(entrada luctuosa al 2o15) el record torna, i miro de distreure'm amb El blog expiatori d'en Xavier Pujol i la petita història de framiquel escrita pel acadèmic fra miquel.

22 de Gener, la Dafne envoltada de boira pregunta: Catosfera? Què ès la Catosfera? sento una veu coneguda que crida: I qui sóc? jo, y a què dedico el tiempo llibre? és la Laura T. Marcel. Cansats de tanta pregunta, apareix el dissortat i ens posa en el dilema d'haver de triar un "haiku" un repte antic.

23 de Gener, he descansat bé, i m'apunto a l'aventura de Hui sortim amb raquetes de neu, planificada pel guia de muntanya AlfredRussell; ara només cal mirar i veure... ens diu la Sargantana i gaudir d'aquest paisatge nevat. De nit  arribem al refugi, i ens trobem a l'amic Anton en aquell racó, escrivint un trenet Persona.- aquarel·la.

24 de Gener, Seguim caminant, què hi som tots? on és el Cosme? Encara hi sóc! després la Zel ens fa un resum de tot els que ens ha passat, i la Rita ens diu que sempre recordara aquesta trobada 2015.

25 de Gener, a l'escriptori la Carme ens deixa aquesta carta: M'aixeco del llit (text de la mortadel·la casolana), després de llegir-la en veu alta, en Toni em pregunta Per què tens un bloc i s'estableix un intens debat, que la Galionar ho conclou amb una gran frase: I el nostre sol no s'ha apagat.

26 de Gener, rebo una piulada de l'August Garcia amb l'etiqueta #Recomençar.
Té un seguiment llarg com un Preuat cabdell de companyonia, respon Fanal Blau, i la rits li contesta: Que bé, ser aquí.

27 de Gener, tots al replà! crida el veí de dalt, us proposo fer un Conte de Nadal, veïnal, quan tot està aclarit, apareix en Victor Pàmies, filosofant sobre Ahir, avui i demà...i la cantireta ens distreu tot dien: QUAN (allavontes a l'Urgell)

28 de Gener, des del facebook, el Pons ens convida a un  esdevenimente Cas típic 2068: noi li agrada noia, noi li agrada acomiadar-se de la trobada 2015, tothom s'hi apunta menys la Teresa Duch que dubta i a corre-cuita diu: m'he repensat, i en Deric afegeix si surt de dins, és bo.

29 de Gener, sona el mòbil, es un WhatsApp de sa lluna que envia Minis fotos de ses illes i al mirar-les la Cèlia se sent lligada al vostre caliu, mentre l'Alfredrussel li recorda que ja estan ací...

30 de Gener, Aquesta nit màgica, la meva fada ha anat de concert amb l'August Garcia, després ha desaparegut sense deixar rastre, en Xexu la busca a la pàgina de Necrològiques, i també ho fa la Elfreelang i una dues i tres...ge
genuïnes mirades.

31 de Gener, L'Arare puja la cançó Un dia volaré lluny, per celebrar amb nosaltres el gran èxit d'aquesta trobada,  tot seguit, la Maria també hi penja Un rere a un altre. Abans de marxar, la llum de Fanal blau ens deixa veure un món petit i gran acollidor i ple de vida, i des del Far ens dóna amistat en la distancia.

1 de Febrer, seguim el rumb, amb la carta de navegació de la Carme plena d'agraïments, estadístiques i curiositats...i l'Anton treu llapis, tinta xina en cares del nostre mon...I la sogra viu a internet...Final de trajecte....
a última hora apareix jpmerch, mig despistat.

2 de Febrer, la Carme li encanta navegar i fa una crida: Preparem la trobada del 2018, la Joana veient que tot s'acaba, s'hi apunta coberta d'estels d'enyor
i en Jordi Dorca s'emociona pensant en el nou viatge.

3 de Febrer, de bon matí la Carme pregunta: ens hi posem, a buscar un dia?
Som-hi, respon en Joan Guasch emocionat, potser ens amaga llàgrimes en la pluja? 

4 de Febrer, en Martí ens deixa un repunt d'abraçada a la llibreta del bloc i  tanca aquesta esplèndida trobada.

La llibreta


dimarts, 3 de febrer del 2015

llàgrimes en la pluja?


fractal

Aquests dies, llegint les entrades i els comentaris, i opinant quan he pogut, m'he adonat que, en realitat, tot, tots, formem un cosmos atapeït d'estrelles, de galàxies, de nebuloses, de quàsars i púlsars... Una xarxa que s'expandeix sense límits, perquè un post et porta a un blog i un blog a altres blogs i cadascun, alhora, a uns altres i a uns altres i encara a uns altres, en una successió infinita de viatges personals, fascinants, on es projecten esperances, malenconies, idees, llums i ombres des de les finestres de la ciutat infinita, retallats tots en el besllum d'habitacions a penes il·luminades. I recordo llavors el meu replicant preferit, quan recordava la Porta de Tanhausen i els raigs C i deia a un atònit Harrison Ford allò de: tots aquests records es perdran com llàgrimes en la pluja.  Per sort, al nostre cel sempre hi ha estrelles que s'encenen i centellegen entre fars que sempre hi són, per guiar els navegants aleatoris. Un plaer.

Us copio una adreça que recomano visitar. És la nostra galàxia. Si us poseu a sobre i aneu ampliant i ampliant arribareu a l'infinit. Ha estat, és i serà un plaer.

http://www.spitzer.caltech.edu/glimpse360

Ens hi posem, a buscar un dia?

I, finalment, preparem la trobada al món real, aquest món real, tan ple de perills i gent rara, per al pons,  però que a un bon grapat de gent sembla que no ens fa por.

Hi hauria un parell o tres de voluntaris per a fer una petita comissió organitzadora?

Una ja la tinc, la Teresa, que va ser promotora de la idea i es va oferir per col·laborar en organitzar-la.

Comencem per triar un mes... Aquesta primavera que ve: abril, maig, juny, per exemple?

I un lloc? Barcelona o s'illa de Mallorca?


dilluns, 2 de febrer del 2015

Viatge



Imatge manllevada d'aquí.

viatge  m.  'anada que un hom fa per anar a un lloc distant' 

Del llatí VIATICU  'pertanyent al camí'  (derivat de VIA 'camí')



El tren ja és a la posta. 
Nosaltres encara som aquí. 
                                                                        
Jordi DORCA
                                                                 

Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances. 
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.   

Carme ROSANAS


...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta. 
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...

Montserrat GALIONAR


I el sol se'n va suaument, lliscant per les vies, nit enllà, 
mentre llueix els seus matisos de groc.

Roser ALGUÉ


Viatge incert. 
Camí de sol i lluna, 
recer de records. 

Papallona BLAVA


El tren ja és lluny
la teva mà no s'abalteix de fer adéu, 
qui pot mesurar la distància d'un sentiment

Lolita LAGARTO


El tren reposa
a l'estació d'espera, 
viatgen somnis. 

MONTSE

ESTELS D'ENYOR

Va sortir a passejar i s'hi va acostar.Fosquejava i l'edifici s'anava il.luminant a mesura que les finestres obrien els llums. Feia temps que no  passejava per allà. I va començar a imaginar-se totes aquelles vides de portes endins que , sabia del cert, en algunes s'hi escribia amb el silenci de la nit.
Ella també ho havia fet. A vegades competia amb la son però sempre podia més tota aquella munió de blogs que havia descobert. Uns blogs virtuals que tenien vida i també reconeix que va voler ser protagonista d'aportar-hi més vida. Aquell flirteig que s'establia només escrivint i penjant-t'ho
al buit. Aquells comentaris que de bon matí entraven a la bústia del correu i de nou el dia començava amb noves espectatives, nous posts per escriure i nous posts per llegir. Era un món virtual que la facinava i que va durar 6 anys...

A l'edifici virtual hi entraven i hi sortien veïns i veïnes, s'hi organitzaven trobades i festes a l'àtic del Veí de dalt. Van ser uns anys ( per ella ) d'efervescència literària ( contes, poesia, relats Conjunts, Històries veïnals amb llibres editats amb paper, premis i concursos...). Vida a la xarxa penjada d'un fil invisible.
S'emociona quan pensa que Blogville forma part de la seva vida real perquè un dia van desaparèixer les pantalles i les paraules es van fondre en un munt d'abraçades .
Li agrada veure Blogville il.luminat tant si la llum surt de dins com si entra per les finestres . Són petits estels d'enyor.
Escriure al " Roda el món i torna al bloc" és un privilegi.
Fins aviat!

Preparem la trobada del 2018

La dissenyem entre tots???

L'enquesta de la barra lateral diu que guanyen per majoria absoluta els que han votat repetir la trobada per d'aquí tres anys.

Això serà al 2018

A través dels comentaris podríem anar posant, les opinions de tots.

1.- Quan ha de durar?  Un mes com aquesta? 
O dos? O 40 dies, com una quarantena?

2.- A quin mes de l'any la fem? El gener té la pega que comença en festes de cap d'any i reis...
Que preferiu: Gener? Febrer? Juny? Octubre?

3.- Creieu que caldria fer "neteja" dels autors que no s'han presentat?  O sigui escurçar la llista d'autors i deixar només els que han estat operatius?  Seguir convidant més gent d'aquí a allà? Algú sap si blogger té límit de quantitat d'autors?

Podeu dir tots els suggeriments que vulgueu... Farem un post amb la convocatòria ben feta i les conclusions finals ben clares.

diumenge, 1 de febrer del 2015

A última hora

He publicat aquest post quan la trobada ja s'està acabant, no us penseu que és per descuit o per mandra, només és la meua forma de fer les coses, sempre a última hora.

En realitat no he rodat el món. Des que vaig començar amb el bloc l'he mantingut actiu, amb més o menys freqüència de publicacions, però actiu. Això va ser una sorpresa per a mi que mai no he sigut capaç d'escriure ni la llista de la compra.

He d'agrair a la Carme la seua empenta a l'activitat blocaire, per altra banda una mica dormida últimament —l'activitat blocaire no la Carme—, i sobretot, felicitar-la —la Carme no l'activitat blocaire— pel seu èxit de convocatòria.

I per acabar, com que aquest escrit m'està quedant massa formal, us deixe una ximpleria de les meues, més en línia amb el meu bloc.

Era un home molt previsor i organitzat, sempre reservava l'última hora de la seua agenda per a fer les coses.

LLAPIS, TINTA XINA EN CARES DEL NOSTRE MON... I LA SOGRA VIU A INTERNET... FINAL TRAJECTE....


                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant
                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
                                                     han volgut canviar el seguir normal 
                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................


Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.


LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un bell blog a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la
Pot jugar damunt llençols.


Agraïments, estadístiques i curiositats...


Estimats blocaires,

Sembla que us ho heu passat tots molt i molt bé, però jo tot i amb el son profund  que em donen els meus anys de desconnexió... vull protestar enèrgicament  a la meva mare,  la Carme, que tots feliciteu tant, perquè no s'ha dignat a convidar-me a la trobada.

Un bon dia m'engega adormir i apa! Aquí pau i després glòria!!!

I d'arguments per estar enfadada mira que en tinc, us els poso en un moment en quatre xifres:

Es van convidar a la ratlla de100 persones, a mi no...
Han vingut a escriure 68 autors diferents  i a mi no se'm guardava lloc, ara hi sóc, perquè com els que em recordeu sabeu, jo formo part de la Carme, era com una mena de filla virtual, més jove i més inexperta i m'utilitzava per fer reflexions sobre les relacions blocaires. I després d'haver -me utilitzat tant i tant, ara em deixa de banda... Per sort, puc utilitzar les seves mans i els seus ulls per escriure un post sense que m'hi hagin convidat. I no vindrà d'un, perquè heu de saber que se n’han escrit  97, de posts.

Com que  hi havia 87 autors que havien acceptat la invitació, i 68 que han escrit, això fa un  78% de participants. I només un 22 %  que no han fet acte de presència.  Que són 19 persones. Supera de molt les expectatives de la Carme i això que jo no em conto, que consti!!!
De comentaris més de 3.500, en aquest mes...
I de visites més de 17.000  pàgines llegides!!!!!

Com a curiositat he de dir que hi ha hagut una persona,  que no coneixíem abans ni la Carme no jo que ella mateixa, en va posar en contacte i va demanar si podia participar, la vam convidar, evidentment, va fer el clic, no gaires dies abans de començar i no ha aparegut ni als posts ni als comentaris.

Una altra curiositat són les persones que han canviat d'opinió a l'últim moment, amb tot el dret del món, però jo ho trobo molt curiós. Havien dit que sí, són a la llista d'autors, han acceptat la invitació i després han decidit que no i ho han comunicat i ho han fet saber.

I, els altres, els super-hiper-enfeinats que han assegurat que farien un post, que en tenien ganes, que els hi feia il·lusió, que ens trobaven a faltar, que segur que trobarien el moment... i  ... En canvi, aquest post no  ha arribat. A aquests els agraïm molt la seva actitud engrescadora...  I ho dic de veritat i sense cap ironia, perquè si que han contribuït a afegir il·lusió i bon rotllo encara que no hagi arribat en forma de posts.

I l'última curiositat, que fins i tot una de les dues promotores inicials de la idea, malgrat els mails i els recordatoris que se li han fet arribar no ha respirat.

A tots i totes us dono les gracies, sé que heu fet feliç a la meva mare amb aquesta trobada tan engrescadora i encara que ella es passi molt amb mi, jo m'alegro sempre quan està contenta. Que una mare és una mare!

Una abraçada a tots

Maira

Nota: pels que no coneixíeu la Maira, no és que fos cap doble personalitat, tothom sabia que era jo... o sigui la Carme,  i era només un personatge. Però l'altre dia amb l'embolic de la Mortadel·la casolana, em vàreu donar la idea de ressuscitar la Maira, la blocaire...







dissabte, 31 de gener del 2015

Amistat en la distància


Deixar constància, mai és tard, de la importància que té en el món virtual aquesta dimensió que és la distància que t'apropa. L'efecte virtual fa que s'estableixi una sort de vincle que, tal vegada, es podria definir com una fília afectiva. L'amistat no abunda i els amics són comptats i pocs. Per això mateix, tinc en especial estima als companys de viatge que a través del Far han compartit, poc o molt, una determinada sensibilitat. No era l'objectiu, però els lligams hi són i, en aquest sentit, la seva fidelitat no deixa de ser una prova d'amor. Escoltar és un art, i el fet de mantenir un blog, al meu entendre, té molt a veure amb aquesta empatia que sovint permet la lectura reposada. Gràcies per ser-hi i, no cal dir, la meva fidelitat és recíproca.

Abraçades, des de El Far.

Un món petit i gran


Un món petit, ric, gentil, que espurneja entusiasme, ens ha convidat aquest gener a participar d'un món més gran, com si d'un ram de mimosa es tractés. Bell pom de moixaines grogues.



Cadascú amb el seu esclat particular, amb la llum agradable i acollidora, hem vingut a compartir el color i el viatge que vam iniciar ja fa una colla d'anys.
Tot just estrenat el periple del 2015 encara ens queda molt per rodar.
Estaria be poder asseure'ns en alguna branca per poder compartir, de nou, la riquesa de tons que ens regalem els uns els altres.
Qui s'anima?



Gràcies, col·leccionista, per fer aquest rodar el món i tornar-hi!

Un rere a un altre



Tindrem dies tristos o alegres.
Amb notícies boníssimes o dolentes.
Dies d' adeú o de noves arribades.
Però un dia anirà rere un altre i els nostres posts restaran en l'infinit...
Llarga vida als blogs!

Un dia volaré lluny...

Ara mateix  (les 14,41 del dia 26 de gener de 2015), he entrat a llegir comentaris, encara no estava preparada per escriure-us, i m'he trobat amb el darrer comentari de la Carme: s'acaba el mes! 

I, de cop, així, sense pensar-ho gaire, he sentit la necessitat d'escriure. Perquè s'acaba el mes i perquè avui és...

Vint-i-sis de gener, un dia emblemàtic per mi, ja que el meu nét gran, en Martí, el primer nét, ha fet set anys.

El set és un número màgic. O potser tots els números són màgics?

Set anys és el que diuen alguns psicòlegs que dura una relació amorosa: al cap de set anys - diuen- comencen a assecar-se les relacions; l'un ja coneix l'altra (o l'altre), gairebé de manera "total". Perquè també he sentit a dir, o he llegit, o m'han explicat (i no sé si m'ho he acabat de creure) al cap de set anys, ja ens han canviat totes les nostres cèl·lules. Ja som diferents, ja no conservem res del que vam ser ara fa set anys. És científic, aquest postulat? O només és l'excusa que necessitem per dir-nos a nosaltres mateixos que hem canviat?

Jo canvio, tu canvies, tots canviem! Canviem maneres de fer, maneres de pensar, fins i tot maneres de sentir, el que - diu la Psicologia- no canvia mai, és la nostra estructura de personalitat. És veritat? És mentida? És una excusa per continuar vivint i justificant el que fem (o el que no fem?)

M'alegra moltíssim poder participar en aquest blog comunitari, perquè em proporciona la possibilitat de tornar a comunicar, de tornar a veure, de tornar a llegir, de tornar a sentir, tantes i tantes emocions, tants i tants sentiments, tant i tant plaer com havia anat acumulant en els primers anys de "blogger", de blogaire, de blocaire!

Per això, Des Del Meu Mar  us dic: Benvinguts de nou, tots plegats, a la meva vida. Aquí estic. El meu blog, actualment, és una casa mig buida (o mig plena), la qual cosa no vol dir que no hi vagi de tant en tant, per endreçar, per treure la pols, per obrir les finestres i deixar-hi entrar una mica d'aire pur...

Em vaig "comprar" una altra caseta, en un indret que és diferent; que no és ni millor ni pitjor, però que no em resta tant de temps (d'aquest poc temps lliure que tinc- o que no tinc- per fer allò que m'agrada). No és que no faci el que m'agrada, sempre ho procuro, però molts cops, sense saber per què, acabo fent una obligació d'allò que, en un principi, pensava que havia de ser una devoció. No us passa? I llavors, el que em ve de gust, és deixar d'estar subjecte a tot: necessito espai, necessito volar, necessito aire. El nou vell indret es diu facebook. Pel que us dic: no em pren tant de temps, d'aquest temps que necessito cada vegada més, com l'aire que respiro. Temps per deslliurar-me de lligams, de compromisos, de tot...

Vull ser lliure!

En tots els sentits.

Malgrat tot el que dic, les meves relacions personals, hagin o no canviat les meves cèl·lules, són aquí, amb mi, al meu costat, per poder-vos dir a tots plegats que us desitjo que s'acompleixin els vostres desitjos, col·lectius o individuals. I per enviar-vos, virtualment, ja que entenc que personalment és molt difícil, una forta abraçada, i petons de tots els colors!

I una cançó que sempre m'ha agradat, que és un resum del que vull: volar lluny!


divendres, 30 de gener del 2015

I una dues i tres ....ge

Doncs sí hi torno .....fa tanta il·lusió ser a la roda del món que fa tornar al bloc que escric el meu tercer i últim post de planxar mots , ja que ens han dit que mínim un i màxim tres  .....i heus aquí el número tres .....

Au Elfreelang tant fer la xula i ara , de sobte, te n'adones que no saps què vols escriure.....d`enyors i nostàlgies de blocaires que no hi són perquè van eliminar el seu bloc .....ja no perquè ja ho he fet, de blocairades col·lectives tampoc .....i posar-se ara a enunciar i anunciar que el proper dia 2 de febrer el teu bloc farà sis anys .....no tampoc .....que això és una trobada virtual imponent i magnifica i ara no toca .......

Bé, faré servir la lletra ge de gener ......gruaré gabiejar gàbies , generant girs , gags, gafets, gafetes gaudint generant gener , gaubances generals , gaudis gaiament, gaiato gairebé gruixut gripau gras, gírgola i gàrgola, garjola  galàctica gens galana, geranis , gerds, galania gebrada, gotims, gotellada , galàpet gris, gec garrotada, girola giravolt gorg gorja gola, gegantina girafa , gelabror gelada, glaç, gel, gelat gelatina, gelós gelosa gelosia gemada, gemec gemegant gorgs, gúbies, grumolls gomosos, guals glamurs,  guants guanyadors , generals glacials galtes galtones gruant glatint guerrers guenyos ......guepards guerxos, garibaldina gavardina gràcil, graciosament grimpo grades, graderies , graelles graduades, gràfics grafismes  ....gralls, grallers , gramalla gramàtica.....gramòfon gramola   ...granada grana greal grec greala grega greda groguera gregoriana, groga grufant gruix guix gaig goig gall goll gruny , garbí gener gruta greu grau, gobelet godall godalla golafre, gojo gojant goges , gener generació ......ho sento m'he embalat , text sense sentit un pel dadà .....el gaudi ha estat especial i per quan la segona gran trobada ?

Necrològiques

Durant aquest mes s'han publicat en aquest blog moltíssimes entrades i s'han fet una bona pila de comentaris, així que ho consideraria un èxit, molts hi hem participat amb ganes per demostrar que els blogs no estan morts encara.

Tot això té una altra cara. La majoria de posts han estat fets per blogaires en actiu. També han aparegut blogaires intermitents i hem tingut oportunitat de tornar a llegir alguns de desapareguts del tot. Però en els 8 anys que porto per aquí he vist passar molta gent que m'hauria agradat que apareguessin a saludar i diguessin com els va, i que és altament improbable que apareguin. Alguns perquè ja eren molt lluny quan aquesta trobada va ser fixada, i d'altres perquè no hauran volgut. De totes maneres, vull tenir un record amb tots ells i m'he proposat com a mínim citar-los. Segur que me'n deixaré, així que espero que entre tots m'ajudareu a completar la llista de blogaire que un cop van ser molt actius però que van desaparèixer.

El meu record i afecte per tots.

iruNa, Tirai, Onyx, ^eMMa^, Llum, Perdedor, Candela, Alepsi, PD40, Efe, Anna Tarambana, Zinc Piritione, bluf, Boira, Musa, Clint, Trillina, Tals, Déjà Vie, Txell, Rosa, Yourwinterwish, SHADOW, Striper, Estrip, Esther, ÀnimaAlada, LluNa, NeoPoeta, Núria Aupí, Somiant la lluna, Petita Criatura, Núr, Fada, Sibereee, El tacte de les paraules, Xitus, Menta fresca, Eli, Cèlia, Guspira, Labruixoleta, Manuscrits, Nits, Menxu, Òscar, Myself, -assumpta-, Carina, Kweilan, _NuNs_, Met, Nimue, Sergi M. Rovira, Jordi Casanovas Angelet, Puji, P-CFACSBC2V, Sense caletre, Thera, Sànset i Utnoa, Cris, Ma-Poc, Angle, Luthien, Pluja, Plugim constant, Tu jo i l'Otis, Violette Moulin, Adbega, Filadora, Martulina Divina, Senyoreta Reykjavík, Maria (bestreta), Nona Mirona, Olguen Dalmasas, El Porquet, Leblansky, Ventafocs, Anna (color camaleó), Murga, Yáiza, Lalu, Marienkafer, MBosch, Finestreta, Formiga, Montse Lladó, Helena Arumi i Jordi Dorca.

La meva fada

Vicky de Clascà, "Bikimel". Foto: Sergi Palau

Vaig descobrir Bikimel, com la majoria de coses, per un seguit de casualitats (segur?) que em repetien el seu nom: ara una ressenya d'una revista, ara un programa de ràdio… Segurament jo ja estava especialment receptiu a una persona com ella, a la seva proposta artística. Em va acabar de decidir el fet de saber que havia tret un disc després d'una estada a Farrera, un petit llogarret de la Vall Ferrera que molts anys enrere ja havia visitat amb els pares. Llavors ja s'havia convertit en un poblet de "hippies neorurals", segons la gent de la contrada. Tenia una màgia especial, enlairat sobre uns vessants rocosos tallats damunt la vall.
En fi, que no m'ho vaig pensar dos cops i vaig comprar-me el cd: "Farrera. Can·Sons DO"
I vaig quedar meravellat per aquella veu tan especial, dolça i timbrada a voltes, més trencada d'altres, que, de tant en tant, s'enfilava en uns falsets delicadíssims. I aquelles músiques properes al pop més "indie", molt suggerents, gens previsibles. I unes lletres plenes de poesia, una poesia que jugava amb el cor i els sentiments, però també amarada de la contemplació del paisatge i dels sons d'aquelles muntanyes. Aquí teniu un petit tast: el video clip de la primera cançó que dóna també nom al disc: Farrera. Senzillament genial. No em digueu que -si només escolteu la música- no veieu el sol fonent-se rere les carenes, o que no trepitgeu les pedres vora el riu…



El disc està ple dels sons de la vall: el dels ocells, el repicar de les campanes, el so d'una tempesta o el de la pluja sobre les teulades, l'aigua del riu escolant-se, una mosca vironera… Són talls enmig de les cançons pròpiament dites, una mena de pausa on la veu de la Vicky recita mots i juga amb el seu so mentre descabdella pensaments, sensacions… Es pot sentir el disc saltant-se aquestes parts si voleu, però jo trobo que creen una atmosfera molt especial que li dóna un sentit complet. Trobareu cançons sobre un nen perdut, El nen del bosc, sobre el poder del riu, Llaurant la llera del Riu Vermell, sobre les llegendes ancestrals, Minairons. I també hi sentireu la complicitat dels habitants en una versió de taverna de l'Adéu clavell morenet. Fins i tot hi ha el meu estimat Roger Mas. En fi, un disc molt, molt especial.

Vaig quedar tan captivat que vaig buscar què més havia fet. Tenia un disc anterior: Stat Jònic (2010) . Deien que a Farrera…  havia optat per una modulació de la veu menys rockera i és veritat. A Stat Jònic apareix una Bikimel més dura, més contundent, de veu més estripada, que també m'agrada. Però ja hi ha l'embrió de Farrera en cançons com aquesta: L'espantaocells. Amb ella us deixo, esperant que us hagi captivat tant com a mi.