dilluns, 26 de gener de 2015

Recomençar


Cap d'any. Gener. La força del cicle que es renova. Com també ho fem per Sant Joan. I els mestres el setembre. Temps de propòsits, temps d'esperança que dipositem, vés a saber per què, en el calendari. Potser perquè així sentim que el canvi extern ens donarà una empenta per acomplir els nostres reptes més personals. I col·lectius. 
A la taula de cap d'any n'escrivírem uns quants per a l'any que comença: felicita, disfruta, il·lusiona't, comparteix, llegeix… I a sobre de cada un d'ells un gra de raïm, el raïm de la sort -diuen. Som fets de rituals i als rituals ens devem. Sagrats o laics, cerimonials o simpàtics, alguna cosa han de tenir que ens lliguen a alguna cosa ancestral, molt antiga i segurament per això molt sàvia. Com quan a les parets humides i fredes de les coves pintàrem figures humanes caçant, com quan en absis romànics convertírem en art la representació del diví amb les nostres pors i les nostres esperances. Com encara ara quan donem cops a un tió conjurant la il·lusió dels més petits entorn nostre.
Propòsit, determini, resolució, designi, intenció, decisió… molts noms per a una mateixa força. La que ens permet sentir-nos partíceps del cicle de la vida, on la mort és sempre un pas cap a la nova naixença.
Em vénen al cap els versos d'un dels poetes més tristos però més sincers alhora: Philip Larkin. Fins i tot per a ell existeix la renaixença. Està escrita a les vetes dels anells dels arbres:

"L'any passat és mort, semblen dir, era un assaig,
i ara cal començar de nou, de nou, de nou."

Philip Larkin, Els arbres. Traducció de Marcel Riera. Labreu edicions.

33 comentaris:

  1. Ho trobo una tradició molt maca això d'escriure un propòsit per cada gra de raïm. Tant de bo s'acompleixin tots!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La idea va ser de la Mònica, la meva dona, que cada cap d'any s'encarrega de guarnir la taula. Jo també ho vaig trobar molt encertat, Si t'hi fixes bé la majoria són coses senzilles que segur que podem acomplir, en un moment o altre d'aquest any… Tant de bo siguem capaços de repetir-los sovint.

      Suprimeix
  2. Escriure en un paper tot allò que cerquem i anhelem. Una taula ben parada per saciar amb bones menges el nostre cos, i a sobre escrites les paraules que ens haurem d'alimentar la nostra ànima. Que cadascú vegi assolits els seus propòsits amb l´única finalitat... SER FELIÇOS!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada aquesta comparació que fas de l'aliment del nostre cos i el de la nostra ànima. De moment són paraules, però les paraules poden arribar a tenir molt de poder. Una bona prova n'és aquesta trobada, plena de mots per ajudar-nos en aquest gran propòsit que és, com bé dius, ser feliços.

      Suprimeix
  3. L'any que ve, a alguna televisió, el desig serà que sonin totes 12 campanades.

    Bromes a banda, un post molt encertat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja… Que ho expliquin a aquella família que va quedar estupefacta davant Canal Sur. I és que amb els rituals no s'hi juga!!

      Suprimeix
  4. Un polsim d'il·lusió,
    per no perdre l'esperança,
    i avançar dia rere dia.

    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegades oblidem que els propòsits són per a tot un any!! I això és molt de temps. Cal dosificar les forces i, com tu dius, tastar la il·lusió a polsims, perquè en tinguem una mica cada dia.

      Suprimeix
  5. M'ha agradat força, la idea d'una paraula per cada gra de raïm. Bonica taula, carregada d'il·lusions i bons desitjos. Que s'acompleixin!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A la taula n'hi havia més d'escrits que vessaven pels costats de les tovalles. A mi em va agradar la idea d'afegir un gotim per a cada mot, però com diu la Carme més avall, la llista de propòsits pot ser tan llarga com són els reptes amb què ens trobem dia a dia. Cadascú sap quins són els seus. I potser, al capdavall, és millor poquets però que puguem acomplir. Un passet avui, l'altre demà… oi?

      Suprimeix
  6. Quan he començat a llegir he pensat que aquest post s'esqueia més a principi de gener que no pas al final, he pensat que m'hauria d'haver fixat rn rls continguts quan vaig programarvrls posts. Decfet em fixava només en quin seria el procediment per repartir millor uns posts que no sabia quants serien ni quan anirien arribant.

    Però llegint-lo, he pensat, que potser està molt bé que sigui així, perquè eks primers dies estem saturats de felicitacions, bons desitjos i bons propòsits i en canvi ara, me'ls puc mirar amb uns altres ulls... Considera... Accepta... Reposa... Prioritza... Calma... I m'encanten aquestes propostes... Totes 12 , però tu ja n'has citat unes quantes i jo unes altres.

    Ara a final de mes estic en el millor moment per assaborir-les. No havia sentit a parlar mai de P Larkin, fins que no t'he conegut a tu. Em compraré els arbres per començar.

    Cada any acabat és un nou assaig i cada any quan comença va de bo, de bo.

    Gràcies per aquest post

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, prou feina fas com per a sobre plantejar-te si un post cal penjar-lo avui o demà. Jo, quan el vaig escriure, acabava de viure aquesta escena del sopar de Cap d'any i el tenia molt fresc. Després vaig proposar-te un altre post perquè em semblava que m'havia de presentar davant la colla i aquest ha quedat per a finals de gener. Però, com tu, crec que guanya més pes fora del moment en que potser tots ens embafem de propòsits. Ara ens podem plantejar si aquells propòsits que vam dir alegrement es els estem prenent seriosament i mirant de dur a terme dia a dia. En tot cas, el sol surt cada jorn per l'horitzó i ens dóna una nova oportunitat per a fer millor allò que ahir no vam poder.
      Tu ja saps que, Philip Larkin és una de les meves dèries dels darrers temps. Si vols comprar-te el llibre on surt el poema "Els arbres" has de demanar per "Finestrals", editat per Labreu (2010) amb una esplèndida traducció de Marcel Riera. Però no tots els poemes són tan optimistes, eh? O pots -podeu tots, esteu convidats- venir a sentir la poesia d'aquest anglès en un espectacle que vaig fent. Ja us avisaré de la propera cita. Abraçades!

      Suprimeix
    2. Gràcies, em pensava que "el arbres" era el títol del llibre...

      Suprimeix
  7. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  8. Caram August, bona prosa poètica! Són d'aquests posts que et sents a gust llegint-lo perquè passen fàcils, amb una digestió còmoda. Desconec, com apunta la Carme, l'obra de Larkin, però només amb el vers que ens has regalat ja ens podem felicitar de saber que als arbres hi és tot. Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Ignasi! La veritat és que m'agrada escriure encara que -com ja vaig explicar- no em veig amb cor de fer una cosa massa llarga. La mida d'un post és ideal. I si a més agrada a algú, oli en un llum!
      I sobre el poema, tu que precisament treballes en aquest àmbit, ja saps que en temes de gestió ambiental la natura ens ensenya moltes coses. El problema és que no sempre entenem les lliçons… o no les volem entendre. Els arbres són savis. I Larkin també! Té un poema que parla d'això, precisament. Després d'abandonar tantes preocupacions humanes decideix ocupar el seu dietari amb anotacions significatives, com observant:

      "recurrències celestials,
      quin dia arriben les flors
      i quan se’n van els ocells"

      Trobaràs el poema sencer al meu altre blog:

      http://projectelarkin.blogspot.com.es/search/label/Oblida-te%27n
      (ho sento però encara no sé com posar els enllaços directes als comentaris…)

      Una abraçada!

      Suprimeix
    2. Hi he fet una ullada... encara sortiré d'aquesta trobada amb ganes de llegir poesia! ;-)

      Suprimeix
  9. Està bé la idea de posar un gra de raïm per cada paraula de sobre la taula, però el problema el veig quan vagin sonant les campanades i tothom es llenci a sobre la taula per pescar el raïm, perquè ho feu així a casa vostra, no? Supervivència del més ràpid i fort, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Haha! Ostres això sí que seria començar l'any malament, enfrontant-te als amics per un "punyetero" gra de raïm!! No hi havia pensat. Esclar que, ben mirat, s'acabaria l'etern problema de no tenir temps d'empassar-te tots els raïms, oi? Ho plantejaré de cara al sopar de cap d'any vinent, a veure què diuen… Ja els diré que la idea no era meva, que no em vull penjar medalles, que és d'un tal PONS (ja els donaré l'adreça del teu blog per si volen fer-te algun suggeriment…) Si et sembla bé, eh?

      Suprimeix
    2. Mentre citis el meu blog i tens tot el dret ^^

      Suprimeix
  10. Bona idea, però per a mi em semblen masses propòsits, potser és l'edat. Amb un em conformo i no sé si el podré realitza bé. Queda bonica la foto.

    ResponSuprimeix
  11. Sempre queda el recurs de posar tots els gran de raïm al primer propòsit, com a la ruleta…

    ResponSuprimeix
  12. Pel què veig( o llegeixo), dec ser de les poques persones que no faig propòsits quan comença l'any, actuo, segons venen les coses...
    Per qui ho fa ho trobo una bona idea, fer coincidir cada gra de raïm amb una cosa que ens proposem fer...
    Les vetes dels arbres ens envien missatges, que bonic!, però suposo que els has de saber llegir...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La veritat és que no ha estat una cosa buscada. Volia fer la foto de la taula plena dels propòsits del nou any i vaig pensar que estava bé fer-los coincidir amb els gotims de raïm que no deixen de ser -segons la tradició- dolços desitjos per a l'any que comença.
      I les vetes dels arbres, en tot cas, el que ens diuen és que cada dia, cada any, cada cop que t'ho proposis pot ser una bona excusa per a recomençar el cicle de la vida… amb els anells ja viscuts a l'esquena.

      Suprimeix
  13. Un gran missatge, August, per aquest any i més enllà. I m'agrada la comparació amb les pintures de les coves i les representacions als àbsis romànics: desitjos de cacera i d'apropar Déu a la terra, tan intensos com el de millorar la nostra vida durant un any.

    ResponSuprimeix
  14. Fa temps que no em faig propòsits nous per Cap d'any. Per mi és més significatiu començar un ritme nou després de les vacances d'estiu. En canvi comparteixo que les celebracions com el Nadal, també d'altres, estan carregades d'un significat social molt profund en el temps i en la nostra història.

    ResponSuprimeix
  15. El desig és un -si no el més gran- dels motors de les nostres vides. Desigs de tota mena. Jo em quedo amb els que ens fan pensar que podem ser millors persones. I tot per -ja ho deia la Dafne- amb el propòsit final de ser feliços.

    ResponSuprimeix
  16. A mi m'agrada que cada dia sigui un començament. Un post preciós

    ResponSuprimeix
  17. Per cap d'any sempre hi ha un bon grapat de bons desitjos. Aquesta trobada durant el gener sembla feta per carregar piles.

    ResponSuprimeix
  18. brillant escrit August ! bons desitjos ben escrits descrits bellament , recomencem de nou altre cop

    ResponSuprimeix
  19. La capacitat d'il·lusionar-nos amb nous propòsits, o amb vells incomplerts que tornarem a intentar, és una mostra que encara som vius, que veiem el futur amb esperança. Encara que amb el pas dels dies s'esvaeixi de seguida...
    M'ha agradat descobrir el teu blog, August. Coincidim en tres coses: viure a Vilafranca, estar a la Penedesfera i haver publicat uns quants treballs en els volums dels Premis literaris Penedesencs. Però crec que no ens coneixem.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  20. Tot final porta un principi, és com un cercle que no acaba mai, o així ho penso jo. Crec que s'han de fer propòsits, desitjos que a mi m'agraden més ... el que penso que és el més important és ser millor persona i aportar tot el que està al meu abast per fer feliços als que m'envolten i ser-ho alhora.

    Una taula preciosa, felicita a na Mònica de part meva!!
    Aferradetes ✿

    ResponSuprimeix