divendres, 30 de gener del 2015

La meva fada

Vicky de Clascà, "Bikimel". Foto: Sergi Palau

Vaig descobrir Bikimel, com la majoria de coses, per un seguit de casualitats (segur?) que em repetien el seu nom: ara una ressenya d'una revista, ara un programa de ràdio… Segurament jo ja estava especialment receptiu a una persona com ella, a la seva proposta artística. Em va acabar de decidir el fet de saber que havia tret un disc després d'una estada a Farrera, un petit llogarret de la Vall Ferrera que molts anys enrere ja havia visitat amb els pares. Llavors ja s'havia convertit en un poblet de "hippies neorurals", segons la gent de la contrada. Tenia una màgia especial, enlairat sobre uns vessants rocosos tallats damunt la vall.
En fi, que no m'ho vaig pensar dos cops i vaig comprar-me el cd: "Farrera. Can·Sons DO"
I vaig quedar meravellat per aquella veu tan especial, dolça i timbrada a voltes, més trencada d'altres, que, de tant en tant, s'enfilava en uns falsets delicadíssims. I aquelles músiques properes al pop més "indie", molt suggerents, gens previsibles. I unes lletres plenes de poesia, una poesia que jugava amb el cor i els sentiments, però també amarada de la contemplació del paisatge i dels sons d'aquelles muntanyes. Aquí teniu un petit tast: el video clip de la primera cançó que dóna també nom al disc: Farrera. Senzillament genial. No em digueu que -si només escolteu la música- no veieu el sol fonent-se rere les carenes, o que no trepitgeu les pedres vora el riu…



El disc està ple dels sons de la vall: el dels ocells, el repicar de les campanes, el so d'una tempesta o el de la pluja sobre les teulades, l'aigua del riu escolant-se, una mosca vironera… Són talls enmig de les cançons pròpiament dites, una mena de pausa on la veu de la Vicky recita mots i juga amb el seu so mentre descabdella pensaments, sensacions… Es pot sentir el disc saltant-se aquestes parts si voleu, però jo trobo que creen una atmosfera molt especial que li dóna un sentit complet. Trobareu cançons sobre un nen perdut, El nen del bosc, sobre el poder del riu, Llaurant la llera del Riu Vermell, sobre les llegendes ancestrals, Minairons. I també hi sentireu la complicitat dels habitants en una versió de taverna de l'Adéu clavell morenet. Fins i tot hi ha el meu estimat Roger Mas. En fi, un disc molt, molt especial.

Vaig quedar tan captivat que vaig buscar què més havia fet. Tenia un disc anterior: Stat Jònic (2010) . Deien que a Farrera…  havia optat per una modulació de la veu menys rockera i és veritat. A Stat Jònic apareix una Bikimel més dura, més contundent, de veu més estripada, que també m'agrada. Però ja hi ha l'embrió de Farrera en cançons com aquesta: L'espantaocells. Amb ella us deixo, esperant que us hagi captivat tant com a mi.

38 comentaris:

  1. Quan t’emportes de comissió per cada disc venut?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic en tractes amb la Vicky, però encara no hem arribat a un acord. Li he posat com a termini avui al migdia, si no deixaré de promocionar-la i començaré a fer-li anti-propaganda...

      Elimina
    2. Ha, ha, ha... Doncs que s'espavili, la Vicky, perquè ho fas molt bé!!!

      Elimina
    3. Ja m'ho diuen ja… També em diuen que no em sé vendre, que no en trec profit… He enviat un tuit a la Bikimel, a veure si s'enrotlla i em fa president del seu club de fans, com a mínim...

      Elimina
  2. Encara que em sona d'haver-la sentit a algun altre lloc, podria dir que me l'has descobert amb aquest post. Gràcies per haver-ho fet, realment no sona gens malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? Té una vessant més rockera que tampoc em desagrada gens. En tot cas, una proposta singular, diferent...

      Elimina
  3. El poble de Farrera és un planter d'artistes.
    Poètica la caputxeta vermella que es passeja pels paisatges del Pallars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a Farrera hi ha un centre obert a moltes disciplines. Un lloc excel·lent per a fer un recés i investigar una proposta molt personal, per a crear. El disc està ple d'aquesta sinèrgia.

      Elimina
  4. Haurem d'anar a Farrera, a veure-ho de primera mà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc molt especial, ja veuràs… Com molts del Pirineu, vaja...

      Elimina
  5. Jo, no l'havia sentit mai ni a ella ni al seu nom, abans de veure-la al teu blog, fa poquets dies. M'agraden les dues cançons, però tinc una preferència especial per la del vídeo.

    Un gran plaer tenir-vos aquí, a tots dos...

    ResponElimina
  6. Gràcies, Carme. Ella hi està sense saber-ho. Jo amb molt de gust (l'august és meu, com se sol dir)… La cançó Farrera és molt maca, a mi em va impactar de seguida, la millor del disc. Però n'hi ha d'altres que et van entrant a poc a poc...

    ResponElimina
  7. És cert, les coses no passen per atzar, són coses que ens han vingut, com tantes d'altres, i en aquestes hi hem parat esment perquè ja hi estàvem predisposats a trobar-les.
    M'agrada aquesta veu i les seves cançons. Gràcies per mostrar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Consol. Jo encantat de compartir amb vosaltres aquesta descoberta. A veure si -com diu en Pons- cobro alguna comissioneta...

      Elimina
  8. Visc a muntanya i a la vora del riu, per tant tinc la sort de poder escoltar cada dia en directe, tots els matisos d'aquest sons diversos.
    Conec el projecte de Farrera i també escolto la bikimel.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així no cal que t'explique des més. Quina sort poder gaudir diàriament d'aquest contacte directe amb la natura. Jo tampoc em puc queixar, en dues gambades sóc entre vinyes…
      Una abraçada!

      Elimina
  9. No la coneixia... m'ha encantat! Gràcies per fer-me-la conèixer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Montse. M'agrada compartir allò que m'emociona. Ja avisaré a la discogràfica que preparin una comanda extra…
      Salut!

      Elimina
  10. Sempre he pensat que jo no trio llibres, ells m'escullen a mi, i amb les cançons també em passa, així que no trobo gens estrany la teva trobada amb aquesta noia que canta tan bé.
    No la coneixia i m'ha agradat, gràcies per compartir els teus gustos musicals!

    Aferradetes, August!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si jo també tinc aquesta sensació: les coses que m'agraden m'acaben trobant i em sedueixen com dient-me: ei, que sóc aquí! que no ho veus que això està fet a mida per tu?
      Un dels propòsits del meu blog sempre ha estat el de poder compartir amb els que em llegeixen aquelles propostes que em sedueixen. Sempre et mires millor una cosa si saps que ha agradat a algú altre, no?

      Una abraçadeta, lluna!

      Elimina
  11. M'agrada molt, Bikimel. Fa un temps va participar en un clip del Miquel Gil que es va rodar a Otos, molt a prop de casa, i m'haguera encantat poder anar-hi (era a casa d'un amic i demanaven "extres"); malauradament, no va poder ser... Però tot i que supose que el coneixes, te l'enllace: https://www.youtube.com/watch?v=3l4CMBtH8Ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Alfred, quina trobada! Havia vist -mentre buscava fotos d'ella i videos- que havia fet alguna cosa amb el Miquel Gil (un altre cantant excepcional) però encara no l'havia visionat. És una passada!! I aquesta veu de la Bikimel trencada quan vol, lliga molt bé amb la del Miquel. Gràcies!!!
      PD: Jo de tu, hagués intentat fer el paper de l'estudiant, no?

      Elimina
    2. Em tem que el paper d'estudiant ja estava agafat, August ;) Però amb estar una estoneta per allí --i ballar un poc en l'escena final, que era per al que demanaven voluntaris/es-- ja m'haguera conformat de sobres... Gràcies a tu!

      Elimina
  12. No la coneixia jo, August, però m'ha encantat i me la guardo.
    Sí, molt ben feta la promo, però després de llegir tots els teus comentaris aquests dies, segur que és desinteressada.
    El que jo dic. Aquesta trobada serà antològica per tot el que en traurem. Gràcies per aquesta aportació, August.

    ResponElimina
  13. Sí, Teresa, jo penso el mateix: que tots n'hem tret un munt de coses noves, un munt de blogs -almenys jo, que no havia sortit del forat, diguem- i, sobretot, un munt de camins per resseguir amb calma amb nous companys després d'aquest gener tan explosiu.
    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. Vaig sentir, fa un temps la cançó Ferrera i em va agradar molt, perquè jo, també estimo les muntanyes, però no sé perquè, no en vaig fer el seguiment..
    Tens raó aquesta noia té una veu preciosa , plena de matisos i t'asseguro que he pogut sentir tots aquests sons amb què, si sabem escoltar, ens regala la muntanya...La segona cançó , encara que d'un estil una mica diferent, també l'he trobada molt bonica. Miraré de compra-me aquest primer disc...
    M'ha portat una mica a l'època " hypy"...

    ResponElimina

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer disc té un punt més rocker, crec que ja ho he dit. La veu està modulada amb un punt més de duresa. Però fins i tot així transmet una passió brutal! Ja em diràs el què.

      Elimina
  16. Gràcies per compartir aquesta veu tan acariciadora, dolça. Buscaré el seu disc. Felicitats a la Bikimel. Ara ja la conec.

    ResponElimina
  17. He estat mirant i ara que ho he vist, la vaig sentir al Piromusical i vaig pensar que, qui era aquella noia que tenia la veu tan dolça!. Vaja casualitat, com no em vaig anotar el nom...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és veritat, va aparèixer al muntatge àudiovisual del Piromusical de la Mercè… Allò de les coincidències: quan t'interesses per una cosa t'adones que apareix per tot arreu… El destí et reservava per a retrobar-la en aquesta trobada virtual. Qui t'ho havia de dir!

      Elimina
  18. No sé si estic receptiu, però aquesta cançó és una canya! tot un regal!!
    i quin bon gust els de la Catalunya central :o)))

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, a mi em va entrar… ufff com una ventada d'aire fresc sobtat! I sí que els de la Catalunya Central (altrament dit Cor de Catalunya) tenim bon gust!!
      Salut!

      Elimina
  19. Ostres! N'havia sentit a parlar, però ara veig que és tot un descobriment.
    Una meravella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, n'havies sentit a parlar però necessitaves sentir-la cantar…
      Un plaer compartir aquesta meravella amb tu!

      Elimina
  20. Per qüestions laborals, familiars i senzillament per plaer, conec el poble de Farrera i l'ambient de totes aquelles valls. Encara no fa un mes hi era. Realment veient el vídeo i escoltant lletres i cançons m'he sentit transportat de nou. I amb tots aquests anys, però, no havia conegut la Vicky, la seva veu, la seva melodia i la seva poesia... ara me l'has portat i em sento content i afortunat. Gràcies, August!

    ResponElimina