El meu primer blog, Anticànons, és de l'1 d'agost del 2007 i me'l va obrir un company de feina. Em va agradar tant que l'1 de gener del 2009 vaig començar Una cosa molt gran en una de molt petita, de comentaris de poesia. No recordo com va anar per començar a rebre visites, però el tercer blog, D'allò bell, d'allò sublim va començar amb seguidors incorporats, el 4 de setembre del 2010. Hi projecto la meva passió per la interpretació d'art. Un dia la Carme Rosanas va preguntar-me si pensava obrir un blog de poesia meva i li vaig dir que no. Però poc temps més tard, el 12 de desembre del 2011 vaig obrir En cada vers que has entès, el meu preferit actualment. El títol és una captatio benevolentiae, perquè sembla que actualment és mal vist d'escriure de manera relativament intel·ligible. Alhora, és una exhortació a saber trobar interpretacions a qualsevol poema. Després encara he obert L'eco se sent, per poder-hi penjar ressenyes de llibres que no són anticànons. Per cert, jo em considero a mi mateixa una bona anticànon.
Bon dia gebrador, la descoberta dels cinc blocs em dóna caliu.
ResponEliminaHelena, La teva imaginació omple de somnis el nostre dia,
montse,
Eliminatu em sembla que ja ets seguidora meva, i jo teva. M'alegro que la meva imaginació t'ompli!
Caram Helena, si que estàs activa. Continua així, jo gairebé no tinc temps ni per un blog. Intentaré passar pels blocs descoberts. Una abraçada.
ResponEliminadrapaire de mots,
Eliminasí, tinc molta sort de tenir temps d'escriure tot i treballar. Benvinguda!
Que tinguis un bon any, Helena!
ResponEliminaCinc blocs semblen molts però tu vetlles per tots com si fossin únics. Molts records.
Són els meus fills, Consol!
EliminaHelena endavant amb els cinc blocs , jo també sóc del tot anti canons ( i anticànon)molt bon any!
ResponEliminaElfreelang,
Eliminauna més al club!
Un bon grapat d'experiències. Ara m'hi passaré per conèixe'ls una mica.
ResponEliminaMaria,
Eliminasí, experiències molt gratificants!
Em fa gràcia com n'arribem a ser de diferents -i complementaris- tots els blogaires. Jo també tinc un munt de blogs, però, quan parlo del "MEU" blog només em refereixo a un, que, en un atac de falta d'imaginació, vaig batejar amb el meu nom i avall... Doncs bé, en aquest blog jo parlava -i parlo- de tot barrejat. O sigui, tot el contrari de la teva forma clara i ordenada de bloguejar (poemes, crítiques, obra pròpia, altres llibres...)
ResponEliminaA vegades penso que si tingués un cap més ben sistematitzat ho sabria fer funcionar tot millor :-))
Assumpta,
ResponEliminaara em faig seguidora de totes!
Me'n recordo molt bé, de quan et vaig preguntat si tu escrivies poesies. Era al local de l'Omnium a Barcelona en una presentació de llibre del Vïctor Pàmies.
ResponEliminaRecordo que encara no era seguidora teva, però et vaig reconèixer per la foto del perfil, d'haver-te vist comentant a altres blogs.
Des d'aleshores ens hem vist un unt de cops i ens seguim sempre. El meu blog preferit, ja ho saps, és En cada vers que has entès, que comento sempre. Els altres els llegeixo també.
Abraçades i gràcies per venir!!!
Carme,
Eliminacrec que va ser poc abans que comencés el bloc. I tu te'n recordes més que jo!
Jo no és que no entengui ni un sol vers, és que ni tan sols sé què redimonis vol dir anticànon. Deu ser que jo sóc canònic per tots els cantons, sense saber tampoc què vol dir. Ets una de les blogaires que veig a més distància de la meva manera de fer i entendre les coses, però tot i així, de vegades ens trobem. Ah, i res de tot això m'impedeix reconèixer l'immens mèrit de mantenir cinc blogs i fer-ho amb aquesta constància.
ResponEliminaXeXu,
Eliminajo crec que a banda de l'interès per la poesia no som tan diferents! La paraula "anticànon" és envoltada de misteri, és veritat, ja m'agrada!
Hi ha gent que li agrada diversificar la activitat bloggera en varis llocs, jo soc més d'espai únic, sobre gusts...
ResponEliminaPons007,
Eliminaés que en el primer bloc, Anticànons, no hi podia posar versos, ni art, vaig haver d'especialitzar-los!
Com més de s blogs ala vegada ja no els puc seguir, :) ... Jo em quedo amb En cada vers que has entès, em fa entendre la poesia des del començament.
ResponEliminaRafel,
Eliminadiuen que també tinc el meu punt de misteri...
Hola Helena, et veig en els comentaris dels amics i mai no t'he comentat res. No tinc el do de la poesia, i tu el tens amb escreix, potser per això no he gosat. Ara que ens trobem tots i expliques els teus blogs, crec que és el moment de fer-ho i de passejar-m'hi amb més calma. Començaré pel que diu el Rafel.
ResponEliminaTeresa Duch,
Eliminal'important és que el que fas t'agradi, penso. Gràcies pels afalacs!
Bona feinada blocaire!
ResponEliminaIgnasi,
Eliminafeinada deguda a tots vosaltres!
Ets una enèrgica dels posts i els blogs! :) Ptons Helena!
ResponEliminaAlba,
Eliminam'agrada d'aprofitar el temps com si m'hagués de morir ja.
cor i coratge i sapiència i voluntat i constància...en fi, quina florida... et saludo amb el reconeixement de que mereixes molt que no podem donar-te... però si una abraçada dels trenets i pinturetes de l'Anton que també te un grapat de blocs i per no deixar-los perdre hi escriu el mateix... Em faig pena, aixì em trec les pors que tots els humans tenim... Una abraçada de l'Anton.
ResponEliminaAnton, que bell això de "mereixes molt que no podem donar-te"!
ResponEliminaUff! Admiro l'energia que teniu els constants! Jo amb prou feines alimento el meu blog, últimament i n'hi ha que en teniu... buf! D'altra banda, m'interessa el concepte anticànon. Vol dir en contra del cànon que se suposa que hauria de seguir la poesia?
ResponEliminaJoan Guasch,
Eliminano sé què vol dir això del "cànon que se suposa que hauria de seguir la poesia", anticànon es refereix a anar contracorrent amb el que se suposa que és el cànon de llibres clàssics que s'han de llegir. Es tracta generalment de llibres boníssims completament oblidats. Fins i tot Shakespeare en algunt moment ha estat anticànon, ja que tot puja i baixa.
Les bibliotecàries ho teniu força fàcil eh! Jo m'hi perdria amb tants blogs...
ResponEliminaSi dius que avui dia sembla que està mal vist escriure de manera "relativament intel·ligible", pobre de mi, ho tinc ben fumut i no estic de moda, perquè sóc clara com l'aigua...
M. Roser,
Eliminaés com la pintura, actualment l'abstracció ho acapara tot, i quedem molt pocs que escrivim de manera planera.
No coneixia la teva darrera criatura. Vaig a donar-li un cop d'ull!
ResponEliminaLoreto,
Eliminaés que no m'atreveixo a denominar anticànon a les novetats, necessitava aquest blog.
Jo et vaig descobrir a "ca l'Olga Xirinacs"... el que no sabia és que fossis tan activa! jo, com la M.Roser, sóc de les que els agrada escriure de manera intel·ligibe del tot, així que estic totalment demodée! Una abraçada!
ResponEliminaMontse,
Eliminaet dic el mateix que a la M. Roser.
Jo pas per gairebé tots, no sempre et deixo comentari, però si puc dir-te que m'encanta la teva visió de les fotografies al bloc "D'allò bell, d'allò sublim".
ResponEliminaTreball i constància, a part de plaer, es necessita per poder portar tants blogs, felicitats per tots!!
sa lluna,
Eliminaja sé que ets una bona seguidora de "D'allò bell"!
I n'hi ha que diuen que els blogs van de baixa... és nota que no coneixen als blogaires. ;-)
ResponEliminaMcAbeu,
Eliminaés difícil, però, de mantenir el número de visites. Normalment el darrer blog és el que té més èxit.
Em fa enveja quan veig tanta activitat blocaire, publicar, comentar ... m'agradaria tenir aquesta facilitat i dedicació. Felicitats per tots ells Helena
ResponEliminaAlfonso,
Eliminatu també hi dediques temps i esforços.
Recordo quan preparavem lo del blog via ..estava maravellada...sortien tants blogs teus!!
ResponEliminaben mirat, jo tambe en tinc molts de fet...sols que ara estan estan tots inactius..
qui sap? ....potser un dia revifen, perque aquest es un mon molt especial
bona feina !!
sargantana,
Eliminam'agrada de fer el que em fa feliç, encara que la felicitat no ho és tot a la vida.
Bon any Helena,
ResponEliminaEt vaig descobrir tombant, anant d'una banda a l'altra. Em va costar comentar perquè de vegades no sabia ben bé què dir, pensant, erròniament que potser no seria el que tu volies transmetre. Després vaig adonar-me que tu ens desvetllaves quelcom més del que allí s'hi veia.
Ens vàrem conèixer, i recordo molt aquella trobada, amb gent magnífica que he tingut molt al costat!!!
Una abraçada!
Jo també me'n recordo, de la trobada, Dafne. M'agrada el que dius en aquest comentari de mi!
EliminaUna bona trajectòria.
ResponEliminaXavier,
Eliminaels meus blogs són els meus fills!
L'Helena és de les més constants. Una delícia caure dins un dels teus blogs.
ResponEliminaAlyebard,
Eliminauna delícia llegir el que dius dels meus blogs!
Un bon "curriculum" de blogs. Per això em sento una mica "fora de test" amb tots vosaltres. Entro poc a internet ja que m'agafa massa temps.
ResponEliminaM. Antònia,
Eliminaa mi també em costa tenir-los tots al dia. Però com ha dit algun blogger, és una obligació molt gratificant.