Dinar de Nadal

El dia de Nadal manteníem la tradició de reunir la curta família al voltant de la taula. Al principi érem els de casa i alguns amics sense cap altre llar on passar aquest dia i la mare els convidava perquè no estesin sols. Eren tots grans i van anar morint.  Però la família anava creixent per una altra banda: jo em vaig casar i el meu germà també i de moment s’hi van afegir els marits i més tard els fills que van anar arribant.

Aquest dia sempre s’havia celebrat a casa de la mare però quan es va anar fent gran la vam jubilar d’aquesta feinada i vaig agafar-li el relleu. La família anava creixent i ara ja feia anys que érem els mateixos: el pares, el meu germà Josep i la seva família, els consogres del Josep, la cunyada i el company, nosaltres quatre i el Manel, un cosí germà de la meva mare, més sol que la una, que havíem recuperat feia uns anys i que sempre el fèiem venir a dinar.

El quadre era el mateix cada any. Després d’explicar-nos les quatre novetats que encara no coneixíem arribava el brindis i la Teresa, que feia anys que tenia a l’home delicat, sempre deia: "Ai, aquest any encara hi som tots, l’any que ve, Déu dirà”.

El Nadal passat, després del brindis, va caure una copa i es va trencar. Algú va dir: “Un que no brindarà l’any que ve”. I tots vam riure amb aquell to incrèdul que dona la distància en un tema.

Aquest Nadal d’entrada han faltat les ganes de brindar, perquè realment n’ha faltat un. Ha faltat el pare que va morir fa dos mesos. Els cors lluiten encara per a guanyar el dolor de la seva absència però la vida segueix i vam decidir no aturar la tradició i encara que no es pogués dir que ens reuníem per a celebrar res, ho volíem fer per estar junts.

Efectivament la vida segueix, i potser hi ha tres o quatre peces més sobre el taulell a punt de ser menjades per la dama negra. Llei de vida, diuen. La Teresa ja no va dir res en el brindis, el seu delicat marit encara hi era però. El més preocupant és que es va trencar una altra copa després del brindis. Tampoc es va fer cap comentari al respecte. Es va fer un silenci sepulcral. Sort de la canalla que van trencar innocentment el gel amb una tonteria. El relleu generacional.