dissabte, 31 de gener de 2015

Amistat en la distància


Deixar constància, mai és tard, de la importància que té en el món virtual aquesta dimensió que és la distància que t'apropa. L'efecte virtual fa que s'estableixi una sort de vincle que, tal vegada, es podria definir com una fília afectiva. L'amistat no abunda i els amics són comptats i pocs. Per això mateix, tinc en especial estima als companys de viatge que a través del Far han compartit, poc o molt, una determinada sensibilitat. No era l'objectiu, però els lligams hi són i, en aquest sentit, la seva fidelitat no deixa de ser una prova d'amor. Escoltar és un art, i el fet de mantenir un blog, al meu entendre, té molt a veure amb aquesta empatia que sovint permet la lectura reposada. Gràcies per ser-hi i, no cal dir, la meva fidelitat és recíproca.

Abraçades, des de El Far.

17 comentaris:

  1. M'agrada com ho expliques, i crec que mai d'entrada no és l'objectiu del blog crear lligams, perquè d'entrada em sembla que ningú s'ho espera. Però hi són, empatia, afecte, fidelitat. Escoltar és un art, sentir empatia un altre i dialogar potser el més difícil de tots.

    Ens acompanyem i ens seguirem acompanyant.

    Gràcies per venir, Jordi!

    ResponSuprimeix
  2. Un món virtual que acaba sent ben real, amb aquests lligams que expliques.

    ResponSuprimeix
  3. Jordi, som molts a qui ens agrada la llum, i també la poesia, del teu far.

    ResponSuprimeix
  4. Aquest espai de trobada ha estat com un gran far, que d'una manera clara i puntual ens enviava missatges de comunicació i tots nosaltres com bons navegants, els descobríem i donàvem resposta i seguir el rumb...

    Salut! Endavant!

    ResponSuprimeix
  5. Com és que el meu mar no havia descobert el teu far? Hem de posar fi a aquesta situació!!! Una abraçada per començar!

    ResponSuprimeix
  6. Lectura reposada és el que espero poder fer a partir d'aquest febrer que tot just treu el nas. Molts blogs, moltes persones, moltes sensibilitats per seguir, escoltar, empatitzar i, com diu la Carme, al final dialogar.
    Una abraçada.
    PD: Que el teu far segueixi il·luminant.

    ResponSuprimeix
  7. m'agrada llegir-te també aquí Jordi , crec que sí que malgrat la virtualitat s'estableix una mena diguem-ne filia , amistat o fidelitat o tot plegat alhora
    abraçades!

    ResponSuprimeix
  8. He visitat el teu far i m'han agradat les vistes que s'hi veuen. Un plaer haver-te conegut.

    ResponSuprimeix
  9. La primera vegada que vaig navegar amb un veler durant uns dies vaig descobrir que cada far emet un senyal diferent que està registrat en els mapes i, així, el navegant sap situar el far que està veient. M'agraden les teves senyals perquè, entre altres coses, sempre et fan pensar alguna cosa interessant.
    Una abraçada, Jordi.

    ResponSuprimeix
  10. Al començament, jo de lligams, res de res , però com que jo hi gaudia, vaig anar insistint...De mica en mica van arribar alguns visitants i ara, a les meves petiteses, hi ha tot un ramell d'amics i jo, contenta!
    Sento la remor de les ones que reboten amb el vent, al peu del teu Far.

    ResponSuprimeix
  11. No hi ha res millor que tenir sempre una llum per a no perdre's.
    El teu Far n'és una, on es pot llegir i sentir, escoltar i parlar, i fins i tot ser-hi en silenci.

    Una aferradeta, Jordi! ☺

    ResponSuprimeix
  12. Ho expliques molt bé i amb poques paraules. Visitaré el teu far.

    ResponSuprimeix
  13. Et trobava a faltar en aquesta trobada Jordi. Per sort el teu far també s'encén aquí amb la llum d'unes quantes veritats, cap de supèrflua.
    Abraçades.

    ResponSuprimeix
  14. Qui ho diria que jo em faria entranyable, i guaitam ara, estimat per tota la catosfera, oi? no...?

    ResponSuprimeix
  15. És cert que aquesta vida és un viatge, unes vacances... Al teu bloc en fas constància. Llegint el post em feia falta una imatge que l'il·lustrés, acostumats com ens tens als seguidors del teu bloc, però he acabat entenent que aquest pensament tan entranyable que ens regales avui, té llum pròpia, és un missatge d'amor.

    ResponSuprimeix
  16. És cert que aquesta vida és un viatge, unes vacances... Al teu bloc en fas constància. Llegint el post em feia falta una imatge que l'il·lustrés, acostumats com ens tens als seguidors del teu bloc, però he acabat entenent que aquest pensament tan entranyable que ens regales avui, té llum pròpia, és un missatge d'amor.

    ResponSuprimeix