Jo dec ser molt rara, però l'acció d'esmolar una espasa no m'inspira la menor sensació d'erotisme... justament al contrari. Els pensaments que em venen són tots bastant violents.
Jo també em decanto per la imatgeria eròtica però no perquè una espasa me la suggereixi (la trobo un punt masclista i violenta). No voldria fer-me el repel·lent, però en mètrica catalana els haikús tenen l'estructura següent: tres versos femenins (o sigui amb final àton) de 4, 6 i 4 síl·labes respectivament, tenint en compte que en català es compta només fins l'última síl·laba tònica (de fet són 5,7 i 5). Us ho dic perquè si voleu dedicar-vos al delicat art del haikú cal paciència i una sensibilitat especial. I com jo no en tinc, us en proposo un de Joana Raspall:
Quan t'emmiralles al llac, els lotus pensen que ha tornat l'alba.
He, he, he, em fa molta gracia llegir la teva informació sobre els haikus i la teva sensació de repel·lent, perquè això exactament el mateix, m'ha passat diversos cops a mi, i per aquesta raó he deixat d'explicar què és un haikú.
Tu ho expliques molt bé i em sembla genial que m'hagis agafat el relleu "haikuneru" i "repel·lent". He, he, he... Gràcies!
Però no t'hi acostumis…eh? Ho he fet avui perquè nosé… En tot cas ens ho partim. Tot i que se'm fa molt difícil d'imaginar-te repel·lent. Al contrari, et trobo sempre amb el to adequat (ai! que potser això t'ho hauria de dir en un apart i no aprofitar el post de dissortat.. Ho sento un cop més. Avui no tinc el dia!)
Jo no m'atreveixo a fer un haikú a aquestes hores del matí però contestant la teva pregunta dir-te que em costa trobar-hi l'erotisme al teu (en aquest tema no hi veig acceptable la paraula "assassina"). En canvi, les versions de la CARME i també la d'en JOAN són una altra cosa, cadascuna amb el seu estil és clar.
Em costa molt a mi fer haikús o coses similars perquè jo tampoc sabia quina era la mètrica ni que un vers amb final àton fos un vers femení, o sigui que potser si he provat de fer-ne algun ha hagut de fer barbaritats. Però per a mi el teu estava prou bé. I si he de respondre a la teva pregunta em decanto també per la barreja de marcialitat i erotisme. De fet no sé quin és l'aroma que em ve primer al nas en llegir-lo, si els dels fluids de l'art de l'amor o els de l'art de la guerra. Però ara vaig a ser també una mica repel·lent recordant als qui es passegen per aquí que hi ha una cosa que es diu metàfora i que en poesia, siguin haikús o no, s'han de tenir en compte per a poder fer més lectures de les que a priori sembla que ens diuen les paraules.
Quina habilitat teniu per als haikus i altres rimes... Em feu molta enveja: tots els meus intents acaben semblant-me terribles. Però persevere (no us ho prengueu com una amenaça... o potser si).
A mi també em costa veure-hi erotisme, la veritat. I ja és estrany, perquè habitualment en veig pràcticament pertot arreu... ;)
Tot i que a la primera lectura m'ha quedat una sensació bastant bèl·lica, a la segona se m'ha "despertat" la imaginació i he arribat molt més lluny i en una altra direcció ;) I encara que m'agraden, els haikus i jo ens entenem poc ... la maleïda mètrica, que no li agafo el punt!! ;)
Busco ajuda,
ResponEliminaamb la ferida sagnant,
no respon ningú.
Tranquil, estic bé, només és un Haiku.
Només un Haiku, estimada amiga.
EliminaBrillant i humida.
ResponEliminaDe càlida duresa.
Desig t'espera...
Jo prefereixo la versió erótica... I també estic bé... Només es un haikú.
:D
Jo també em quede en la versió eròtica, Carme.
EliminaBé, doncs ja que la marcialitat és força evident, jo em quedo amb l'erotisme.
ResponEliminaAi ho trobo una mica bel·licós o marcial, com dius tu, tot plegat... És clar que és el meu humil punt de vista...
ResponEliminaJo dec ser molt rara, però l'acció d'esmolar una espasa no m'inspira la menor sensació d'erotisme... justament al contrari.
ResponEliminaEls pensaments que em venen són tots bastant violents.
endevinant el combat
ResponEliminal'arma endureix
i clava fins al fons
Amb molta força, Joan...
EliminaJo també em decanto per la imatgeria eròtica però no perquè una espasa me la suggereixi (la trobo un punt masclista i violenta).
ResponEliminaNo voldria fer-me el repel·lent, però en mètrica catalana els haikús tenen l'estructura següent: tres versos femenins (o sigui amb final àton) de 4, 6 i 4 síl·labes respectivament, tenint en compte que en català es compta només fins l'última síl·laba tònica (de fet són 5,7 i 5). Us ho dic perquè si voleu dedicar-vos al delicat art del haikú cal paciència i una sensibilitat especial.
I com jo no en tinc, us en proposo un de Joana Raspall:
Quan t'emmiralles
al llac, els lotus pensen
que ha tornat l'alba.
Ho sento, rellegint-me m'he trobat repel·lent de debò. No m'ho tingueu en compte, venia d'una reunió de veïns…
ResponEliminaHeu fet uns poemes preciosos!!
He, he, he, em fa molta gracia llegir la teva informació sobre els haikus i la teva sensació de repel·lent, perquè això exactament el mateix, m'ha passat diversos cops a mi, i per aquesta raó he deixat d'explicar què és un haikú.
EliminaTu ho expliques molt bé i em sembla genial que m'hagis agafat el relleu "haikuneru" i "repel·lent". He, he, he... Gràcies!
Però no t'hi acostumis…eh? Ho he fet avui perquè nosé… En tot cas ens ho partim. Tot i que se'm fa molt difícil d'imaginar-te repel·lent. Al contrari, et trobo sempre amb el to adequat (ai! que potser això t'ho hauria de dir en un apart i no aprofitar el post de dissortat.. Ho sento un cop més. Avui no tinc el dia!)
EliminaPer cert (entre repel·lents), ja he vist que el teu haikú és perfecte...
EliminaHome, tot depèn del punt de vista, jo trobo que tens un dia genial, dient-me aquestes coses... :D
EliminaGracies dobles pels dos comentaris...
Hehehe!!!!!!
ResponEliminaEsteu fent poemes preciosos, com diu el per a res repel·lent August!!!
Endavant, que encara se'n poden fer més!!!
Jo no m'atreveixo a fer un haikú a aquestes hores del matí però contestant la teva pregunta dir-te que em costa trobar-hi l'erotisme al teu (en aquest tema no hi veig acceptable la paraula "assassina"). En canvi, les versions de la CARME i també la d'en JOAN són una altra cosa, cadascuna amb el seu estil és clar.
ResponEliminaASSASSINA, NO!!! Malgrat aquesta fulla esdevingui, de vegades, tallant i sagnant i acabi amb tot. Però més val creure en l'erotisme, no?
ResponEliminaMarcialitat o erotisme? Perquè no les dues coses alhora?
ResponElimina(sense haikus)
ResponEliminaDesembaino valent
i et veig tota sola
gitada al paller.
Em ve al pensament:
"esmola que esmola
fes dagues daguer"
Em costa molt a mi fer haikús o coses similars perquè jo tampoc sabia quina era la mètrica ni que un vers amb final àton fos un vers femení, o sigui que potser si he provat de fer-ne algun ha hagut de fer barbaritats.
ResponEliminaPerò per a mi el teu estava prou bé. I si he de respondre a la teva pregunta em decanto també per la barreja de marcialitat i erotisme. De fet no sé quin és l'aroma que em ve primer al nas en llegir-lo, si els dels fluids de l'art de l'amor o els de l'art de la guerra.
Però ara vaig a ser també una mica repel·lent recordant als qui es passegen per aquí que hi ha una cosa que es diu metàfora i que en poesia, siguin haikús o no, s'han de tenir en compte per a poder fer més lectures de les que a priori sembla que ens diuen les paraules.
Veig que no sóc sol. He començat jo però ara ja som tres (repel·lents)… Qui més s'hi anima?
EliminaPerdoneu... serà l'hora, però a mi m'ha fet venir gana!
ResponEliminaDeu ser per allò del ganivet de tallar el pa o al carn, oi Xavier?
EliminaNo és un ganivet de tallar carn o pa, és un "wakizashi".
EliminaHo sento, el meu desconeixement d'aquest tipus d'estris és total! És alguna arma de l'època dels samurais?
EliminaHo és...
EliminaQuina habilitat teniu per als haikus i altres rimes... Em feu molta enveja: tots els meus intents acaben semblant-me terribles. Però persevere (no us ho prengueu com una amenaça... o potser si).
ResponEliminaA mi també em costa veure-hi erotisme, la veritat. I ja és estrany, perquè habitualment en veig pràcticament pertot arreu... ;)
Jo el trobo molt eròtic! No marcial. I vaja, quantes promeses veig per aquí, de haikus, és clar.
ResponEliminaSalut.
Ets "malote" hehehe
Eliminaprefereixo l'erotisme que no pas la marcialitat ....magnific haiku
ResponEliminaTot i que a la primera lectura m'ha quedat una sensació bastant bèl·lica, a la segona se m'ha "despertat" la imaginació i he arribat molt més lluny i en una altra direcció ;)
ResponEliminaI encara que m'agraden, els haikus i jo ens entenem poc ... la maleïda mètrica, que no li agafo el punt!! ;)
Aferradetes!!
Bona entrada i bones respostes. Com jo no en sé de fer poemes, sols em queda llegir-los
ResponElimina