dijous, 22 de gener de 2015

Un "haiku". Un repte antic.

Marcialitat o erotisme? Què hi penseu?


Sense la baina brilla argentada,
l'espasa dura, humida, que assassina sempre.
Un patge esmola la fulla.



33 comentaris:

  1. Busco ajuda,
    amb la ferida sagnant,
    no respon ningú.

    Tranquil, estic bé, només és un Haiku.

    ResponElimina
  2. Brillant i humida.
    De càlida duresa.
    Desig t'espera...

    Jo prefereixo la versió erótica... I també estic bé... Només es un haikú.

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em quede en la versió eròtica, Carme.

      Elimina
  3. Bé, doncs ja que la marcialitat és força evident, jo em quedo amb l'erotisme.

    ResponElimina
  4. Ai ho trobo una mica bel·licós o marcial, com dius tu, tot plegat... És clar que és el meu humil punt de vista...

    ResponElimina
  5. Jo dec ser molt rara, però l'acció d'esmolar una espasa no m'inspira la menor sensació d'erotisme... justament al contrari.
    Els pensaments que em venen són tots bastant violents.

    ResponElimina
  6. endevinant el combat
    l'arma endureix
    i clava fins al fons

    ResponElimina
  7. Jo també em decanto per la imatgeria eròtica però no perquè una espasa me la suggereixi (la trobo un punt masclista i violenta).
    No voldria fer-me el repel·lent, però en mètrica catalana els haikús tenen l'estructura següent: tres versos femenins (o sigui amb final àton) de 4, 6 i 4 síl·labes respectivament, tenint en compte que en català es compta només fins l'última síl·laba tònica (de fet són 5,7 i 5). Us ho dic perquè si voleu dedicar-vos al delicat art del haikú cal paciència i una sensibilitat especial.
    I com jo no en tinc, us en proposo un de Joana Raspall:

    Quan t'emmiralles
    al llac, els lotus pensen
    que ha tornat l'alba.



    ResponElimina
  8. Ho sento, rellegint-me m'he trobat repel·lent de debò. No m'ho tingueu en compte, venia d'una reunió de veïns…
    Heu fet uns poemes preciosos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, em fa molta gracia llegir la teva informació sobre els haikus i la teva sensació de repel·lent, perquè això exactament el mateix, m'ha passat diversos cops a mi, i per aquesta raó he deixat d'explicar què és un haikú.

      Tu ho expliques molt bé i em sembla genial que m'hagis agafat el relleu "haikuneru" i "repel·lent". He, he, he... Gràcies!

      Elimina
    2. Però no t'hi acostumis…eh? Ho he fet avui perquè nosé… En tot cas ens ho partim. Tot i que se'm fa molt difícil d'imaginar-te repel·lent. Al contrari, et trobo sempre amb el to adequat (ai! que potser això t'ho hauria de dir en un apart i no aprofitar el post de dissortat.. Ho sento un cop més. Avui no tinc el dia!)

      Elimina
    3. Per cert (entre repel·lents), ja he vist que el teu haikú és perfecte...

      Elimina
    4. Home, tot depèn del punt de vista, jo trobo que tens un dia genial, dient-me aquestes coses... :D

      Gracies dobles pels dos comentaris...

      Elimina
  9. Hehehe!!!!!!

    Esteu fent poemes preciosos, com diu el per a res repel·lent August!!!

    Endavant, que encara se'n poden fer més!!!

    ResponElimina
  10. Jo no m'atreveixo a fer un haikú a aquestes hores del matí però contestant la teva pregunta dir-te que em costa trobar-hi l'erotisme al teu (en aquest tema no hi veig acceptable la paraula "assassina"). En canvi, les versions de la CARME i també la d'en JOAN són una altra cosa, cadascuna amb el seu estil és clar.

    ResponElimina
  11. ASSASSINA, NO!!! Malgrat aquesta fulla esdevingui, de vegades, tallant i sagnant i acabi amb tot. Però més val creure en l'erotisme, no?

    ResponElimina
  12. Marcialitat o erotisme? Perquè no les dues coses alhora?

    ResponElimina
  13. (sense haikus)
    Desembaino valent
    i et veig tota sola
    gitada al paller.
    Em ve al pensament:
    "esmola que esmola
    fes dagues daguer"

    ResponElimina
  14. Em costa molt a mi fer haikús o coses similars perquè jo tampoc sabia quina era la mètrica ni que un vers amb final àton fos un vers femení, o sigui que potser si he provat de fer-ne algun ha hagut de fer barbaritats.
    Però per a mi el teu estava prou bé. I si he de respondre a la teva pregunta em decanto també per la barreja de marcialitat i erotisme. De fet no sé quin és l'aroma que em ve primer al nas en llegir-lo, si els dels fluids de l'art de l'amor o els de l'art de la guerra.
    Però ara vaig a ser també una mica repel·lent recordant als qui es passegen per aquí que hi ha una cosa que es diu metàfora i que en poesia, siguin haikús o no, s'han de tenir en compte per a poder fer més lectures de les que a priori sembla que ens diuen les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que no sóc sol. He començat jo però ara ja som tres (repel·lents)… Qui més s'hi anima?

      Elimina
  15. Perdoneu... serà l'hora, però a mi m'ha fet venir gana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser per allò del ganivet de tallar el pa o al carn, oi Xavier?

      Elimina
    2. No és un ganivet de tallar carn o pa, és un "wakizashi".

      Elimina
    3. Ho sento, el meu desconeixement d'aquest tipus d'estris és total! És alguna arma de l'època dels samurais?

      Elimina
  16. Quina habilitat teniu per als haikus i altres rimes... Em feu molta enveja: tots els meus intents acaben semblant-me terribles. Però persevere (no us ho prengueu com una amenaça... o potser si).

    A mi també em costa veure-hi erotisme, la veritat. I ja és estrany, perquè habitualment en veig pràcticament pertot arreu... ;)

    ResponElimina
  17. Jo el trobo molt eròtic! No marcial. I vaja, quantes promeses veig per aquí, de haikus, és clar.
    Salut.

    ResponElimina
  18. prefereixo l'erotisme que no pas la marcialitat ....magnific haiku

    ResponElimina
  19. Tot i que a la primera lectura m'ha quedat una sensació bastant bèl·lica, a la segona se m'ha "despertat" la imaginació i he arribat molt més lluny i en una altra direcció ;)
    I encara que m'agraden, els haikus i jo ens entenem poc ... la maleïda mètrica, que no li agafo el punt!! ;)

    Aferradetes!!

    ResponElimina
  20. Bona entrada i bones respostes. Com jo no en sé de fer poemes, sols em queda llegir-los

    ResponElimina