I vaig començar a clicar d’aquí cap a allà,
a poc a poc vaig descobrir un món que m’alleugia temporalment del meu món
auster d’emocions.
Sentia les vostres paraules, algunes em transportaven molt lluny del
meu petit despatx on jo trobava refugi, i imaginava el per què d’aquells posts:
alguns freds, d’altres d’una tendresa i calidesa extrema. D’aquesta manera anàreu esdevenint els meus amics
virtuals. Al començament llegia i me n’anava. No gosava a comentar, perquè em
sentia aliena a la CATOSFERA. Però un dia, vaig decidir que trencava el meu
silenci, i que podia deixar el meu pensament. I així va ser, amb el Ferran
Porta, amb el Jordi Dorca, amb la Carme Rosanas, amb la Montse Aloy, amb la
Marta Flores, amb sa Lluna, la Sílvia, amb el Porquet ,amb en Xexu, amb l’Elfree, l'Helena, amb la Montse G, amb el Joan Gasull... i amb tants d’altres que potser no me´ls he
sentit tan propers, tot i haver-los descobert en aquest trajecte catosfèric i haver-me enriquit amb llurs escrits.
I un bon dia, ens apuntàrem en un blog que
donaria fruit el 2015 "RODA EL MÓN I TORNA AL BLOG". Que lluny quedava, molts dies havien de veure la posta de
sol ans no arribés aquest nou any; i ja ho veieu, ja hi som. I he pensat que
aquest escrit havia de ser una mostra d’agraïment envers tots vosaltres; als
qui he pogut conèixer desvirtualitzant-los, i als qui encara romaneu sota el
nom d’un blog però us heu fet molt presents al llarg d’aquests tres anys. A
tots us vull fer arribar les gràcies per compartir junts petites estones, per
empatitzar moments durs que he patit i que he reflectit en algun escrit; les
partences m’han fet mal, però he crescut, i sense semblar agoserada puc dir que
sóc com l’au Fènix, he tornat a renéixer i amb la motxilla més lleugera, camino
cap un futur on es fa palès, més que mai, aquest pensament universal, i al qual
vaig lligada de fa molt i molt temps: “QUE L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS”!
Penso que el món ha anat donant voltes i voltes, i jo m'he allunyat d'aquest espai; però amb la trobada, com algú deia en algun comentari, heu aconseguit que torni a seure i gaudeixi de tots vosaltres, novament!
Penso que el món ha anat donant voltes i voltes, i jo m'he allunyat d'aquest espai; però amb la trobada, com algú deia en algun comentari, heu aconseguit que torni a seure i gaudeixi de tots vosaltres, novament!
N'hi ha que continuen amb tanta força com sempre, n'hi ha que continuem encara que a menys gas, n'hi ha que han marxat però no del tot... però tots compartim alguna cosa (o més d'una). És la màgia d'aquest món dels blogs.
ResponEliminaPenso que no marxaré mai, perquè amb el blog van néixer altres aspectes que no pensava, i ara em sé atrapada, bonament en aquest espai de gent fantàstica! Serà màgia?
EliminaGràcies a tu per passar per aquí.
ResponEliminaDe res, PONS! Llàstima que no puc passar-hi més sovint. Però el més important, és tot allò que ens emportem!!!
EliminaAquests retorns doben sentit a la trobada inal bloc.
ResponEliminaMoltes gràcies per ser-hi, el teu post ens confirma que sempre queda alguna cosa prou importsnt d'aquestes relacions virtuals, com per tenir ganes de retrobar-les.
Una abraçada, Dafne!
Gr+àcies a tu, Carme. Per moltes coses que ara no vénen al cas, però que hi són, i hi seran sempre.
EliminaGràcies també per refrescar-me la memòria.
Un petó!
Gràcies per incloure'm en la llista! Jo també tinc bon record de quan ens vam conèixer en persona. Les teves entrades són sempre molt emotives.
ResponEliminaHelena, hi ha coses que romandran per sempre, i tu formes part de la meva primera i darrera trobada blogaire. Gràcies per les teves paraules plenes d'afecte!
EliminaM'ha agradat llegir-te. les teves paraules ens arriben al cor i et fan visible.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies a tu per llegir-me, i per entrar en el meu món de les paraules, que sempre procuro escollir per tal que qui les rebi, senti el meu batec!
EliminaContents ... Alegria continguda que ha de passar pel sedàs de la paraula que et retorna amb nostre comentari. // amic de fer de les paraules, no totes, és evident, fer-ne d'una almenys dos, he trobat en aquesta CAT (catalunya) OS - FERA... hi passo alguna estona i em diverteix. una cosa per agrair-te de fer-me sentir. Anton.
ResponEliminaGràcies Anton! Entre tots ens alimentem l'esperit, i passar una bona estona amb tan grata companyia, és impagable.
EliminaCATOSFERA! Gran paraula, acompanyada de GRANS PERSONES!
Amb el teu permís, agafo un bocí de l'accent tan gràfic que has posat a l'imatge del "Gràcies"
ResponEliminaPots prendre el que més et plagui. Un cop compartit ja és una mica de tots. Aquest gràcies és tot ell un GRAN COR!!
EliminaGràcies a tu, per ser-hi!
Tens raó, l'essencial és invisible als ulls.
ResponEliminaI viure i ser feliç és el que vull! Diu la cançó.
EliminaNomés s'hi sent amb el cor, i amb les paraules que tots plegats compartim!!
Tu no has acabat de marxar mai perquè de tant en tant et deixes veure pel Carpe Diem, i definitivament no fa tant temps que has baixat el ritme com altres, però està molt bé que deixis petja en aquesta trobada, que siguem tants com sigui possible perquè així entendrem la magnitud del món dels blogs, que per alguns de nosaltres és molta.
ResponEliminaDe fet XeXu no he marxat, però sí que m'he allunyat força.I sé que el blog no són paraules, sinó una part molt nostra, que compartim. Difícil per comprendre per a molts que desconeixen la magnitud que pot arribar tenir un blog.
EliminaGràcies!
Dafne, no et conec però m'agrada molt el que transmets. Sóc un dels nouvinguts a aquesta Catosfera però ja m'hi sento com a casa. És la complicitat que es teixeix dia a dia des de l'altre costat de la pantalla. I si tanco els ulls encara ho veig més clar perquè, com tu dius, l'essencial és invisible als ulls.
ResponEliminaHe rellegit el teu post sobre el musical del Petit Príncep i m'han vingut moltes ganes d'anar-lo a veure. Sempre ha estat un dels meus llibres més estimats. Aquest any també el vull compartir amb els meus alumnes. No poden créixer sense haver tastat la seva màgia!
Gràcies per ser-hi i compartir-ho amb nosaltres.
Una abraçada.
"L'alegria més bonica és alegrar-te amb l'altre".
EliminaGràcies per passar. Saps els meus orígens són manresans!! Ara ja tenim més coses en comú.
I no deixis de compartir una lectura guiada amb els teus alumnes, tot el que sentireu i viureu és increïble, saps per què??? Perquè només s'hi veu amb el cor"!!!
Apropa´ls el Petit Príncep, i sempre aniràs amb ells!!!
A veure si aquesta gran trobada et far retornar al teu "llogaret".
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGràcies M. Antònia, tant de bo pogués romandre-hi més estones. Ara només és de tant en tant; però la vida és això un anar i venir. I ara estic tornant de moltes coses!!!
EliminaM'agrada el nom del teu bloc, això de gaudir del moment present, sempre és engrescador...
ResponEliminaPensa que a molts per diferents raons, el pa pels blocs ens ha ajudat potser en moments d'aquells que tot ho veus una mica negre, però també hem alegrat de les alegries dels amics virtuals...
Aquesta frase que poses al final és una gran veritat, perquè penso que el més important a la vida són els sentiments i aquests no es veuen, es viuen!!!
Ostres, volia dir el"pas" pels blocs...i "ens" hem alegrat...Quin desastre!!!
EliminaGràcies a tu, Dafne, per aquesta entrada tan emotiva.
EliminaA mi personalment m'ha ajudat molt el blog, i sempre estaré agraïda
Eliminaa tots els blogaires que em vam donar amb les seves paraules una empenta, en diverses situacions complexes. També hem rigut i ens hem endut molts bons moments. Això és el que compta.
Gràcies a tots/es!!!
Cada vegada que algú que diu que s'ha allunyat una mica del món dels blogs apareix per aquí i deixa la seva petjada, es presenta a la cita d'aquesta meravellosa trobada, tinc una alegria molt gran!!
ResponEliminaNosaltres no vàrem interaccionar massa però sí que recordo haver-te llegit moltíssims comentaris a cal XEXU, per exemple ;-))
És cert Assumpta!
EliminaEns hem trobat a casa de molts blogaires, i de fet estem molt a prop una de l'altra; el més bonic és tot el que ens emportem sigui de qui sigui. Una gran família, la que ha sorgit en el món dels nostres blogs.
La teva religiositat i el teu tarannà, queden i els transmets molt bé.
Suposo que, de la mateixa manera que diuen que és català qui viu i treballa a Catalunya, forma part de la catosfera tot aquell blog escrit en català. O sigui que, a banda de sentiments i pertinences, només pel fet d'escriure un blog en català ja surts en tots els recomptes i reculls catosfèrics. I que creixi!
ResponEliminaM'honora ser-hi, i compartir amb modèstia els meus escrits!!!
EliminaCatalana i catosfèrica, m'encanta!!!!
No t'he llegit gaire a part dels comentaris que fas en alguns blogs del que som les dues seguidores però t'animo a anar alimentant de tant en tant el foc del teu blog, mantenint enceses les brases.
ResponEliminaGràcies Laura!
EliminaJa m'agradaria ser-hi més!!! Ja veurem si aquest 2015 m'hi reenganxo!!!
M'ha agradat això del "meu món auster d'emocions"... m'he sentit molt identificat...
ResponEliminaDe vegades connectem sense adonar-nos-en.
EliminaGràcies!!
Gràcies a tu per treure el cap per aquí!
ResponEliminaGràcies compartides per a tots. Som una gran família, i tots els seus membres són indispensables!!!
Eliminadafne i jo et dono gràcies a tu per voler estar en aquesta gran trobada ! abraçades!
ResponEliminaGràcies a tu Elfre!
EliminaEts de les persones que vas calar fons, quan vaig decidir entrar als blogs i deixar la meva.
Un petonàs!!!
Gràssis pels teus moments dolços i per tots aquells que no ho han estat gaire, també. Tots tenim coses per explicar, tots tenim coses per aprendre i aquest espai és molt càlid i acollidor.
ResponEliminaGràssis per ser-hi, nina ... aferradetes!! ;)
Hem plorat i hem rigut juntes. Ens hem aixecat i hem seguit, malgrat les adversitats. I avui, novament ens retrobem.
EliminaSón moments de joia.
Una abraçada.
I saps? M'agrada tant la paraula, "nina"!!!!