dijous, 22 de gener de 2015

CATOSFERA? QUÈ ÉS LA CATOSFERA?



I vaig començar a clicar d’aquí cap a allà, a poc a poc vaig descobrir un món que m’alleugia temporalment del meu món auster d’emocions. 
Sentia  les vostres paraules, algunes em transportaven molt lluny del meu petit despatx on jo trobava refugi, i imaginava el per què d’aquells posts: alguns freds, d’altres d’una tendresa i calidesa extrema. D’aquesta manera  anàreu esdevenint els meus amics virtuals. Al començament llegia i me n’anava. No gosava a comentar, perquè em sentia aliena a la CATOSFERA. Però un dia, vaig decidir que trencava el meu silenci, i que podia deixar el meu pensament. I així va ser, amb el Ferran Porta, amb el Jordi Dorca, amb la Carme Rosanas, amb la Montse Aloy, amb la Marta Flores, amb sa Lluna, la Sílvia, amb el Porquet ,amb en Xexu, amb l’Elfree, l'Helena, amb la Montse G, amb el Joan Gasull... i amb tants d’altres que potser no me´ls he sentit tan propers, tot i haver-los descobert en aquest trajecte catosfèric i haver-me enriquit amb llurs escrits.
I un bon dia, ens apuntàrem en un blog que donaria fruit el 2015 "RODA EL MÓN I TORNA AL BLOG". Que lluny quedava, molts dies havien de veure la posta de sol ans no arribés aquest nou any; i ja ho veieu, ja hi som. I he pensat que aquest escrit havia de ser una mostra d’agraïment envers tots vosaltres; als qui he pogut conèixer desvirtualitzant-los, i als qui encara romaneu sota el nom d’un blog però us heu fet molt presents al llarg d’aquests tres anys. A tots us vull fer arribar les gràcies per compartir junts petites estones, per empatitzar moments durs que he patit i que he reflectit en algun escrit; les partences m’han fet mal, però he crescut, i sense semblar agoserada puc dir que sóc com l’au Fènix, he tornat a renéixer i amb la motxilla més lleugera, camino cap un futur on es fa palès, més que mai, aquest pensament universal, i al qual vaig lligada de fa molt i molt temps: “QUE L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS”!

Penso que el món ha anat donant voltes i voltes, i jo m'he allunyat d'aquest espai; però amb la trobada, com algú deia en algun comentari, heu aconseguit que torni a seure i gaudeixi de tots vosaltres, novament!


41 comentaris:

  1. N'hi ha que continuen amb tanta força com sempre, n'hi ha que continuem encara que a menys gas, n'hi ha que han marxat però no del tot... però tots compartim alguna cosa (o més d'una). És la màgia d'aquest món dels blogs.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Penso que no marxaré mai, perquè amb el blog van néixer altres aspectes que no pensava, i ara em sé atrapada, bonament en aquest espai de gent fantàstica! Serà màgia?

      Suprimeix
  2. Gràcies a tu per passar per aquí.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De res, PONS! Llàstima que no puc passar-hi més sovint. Però el més important, és tot allò que ens emportem!!!

      Suprimeix
  3. Aquests retorns doben sentit a la trobada inal bloc.

    Moltes gràcies per ser-hi, el teu post ens confirma que sempre queda alguna cosa prou importsnt d'aquestes relacions virtuals, com per tenir ganes de retrobar-les.

    Una abraçada, Dafne!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gr+àcies a tu, Carme. Per moltes coses que ara no vénen al cas, però que hi són, i hi seran sempre.
      Gràcies també per refrescar-me la memòria.
      Un petó!

      Suprimeix
  4. Gràcies per incloure'm en la llista! Jo també tinc bon record de quan ens vam conèixer en persona. Les teves entrades són sempre molt emotives.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena, hi ha coses que romandran per sempre, i tu formes part de la meva primera i darrera trobada blogaire. Gràcies per les teves paraules plenes d'afecte!

      Suprimeix
  5. M'ha agradat llegir-te. les teves paraules ens arriben al cor i et fan visible.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-me, i per entrar en el meu món de les paraules, que sempre procuro escollir per tal que qui les rebi, senti el meu batec!

      Suprimeix
  6. Contents ... Alegria continguda que ha de passar pel sedàs de la paraula que et retorna amb nostre comentari. // amic de fer de les paraules, no totes, és evident, fer-ne d'una almenys dos, he trobat en aquesta CAT (catalunya) OS - FERA... hi passo alguna estona i em diverteix. una cosa per agrair-te de fer-me sentir. Anton.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Anton! Entre tots ens alimentem l'esperit, i passar una bona estona amb tan grata companyia, és impagable.
      CATOSFERA! Gran paraula, acompanyada de GRANS PERSONES!

      Suprimeix
  7. Amb el teu permís, agafo un bocí de l'accent tan gràfic que has posat a l'imatge del "Gràcies"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pots prendre el que més et plagui. Un cop compartit ja és una mica de tots. Aquest gràcies és tot ell un GRAN COR!!
      Gràcies a tu, per ser-hi!

      Suprimeix
  8. Tens raó, l'essencial és invisible als ulls.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I viure i ser feliç és el que vull! Diu la cançó.
      Només s'hi sent amb el cor, i amb les paraules que tots plegats compartim!!

      Suprimeix
  9. Tu no has acabat de marxar mai perquè de tant en tant et deixes veure pel Carpe Diem, i definitivament no fa tant temps que has baixat el ritme com altres, però està molt bé que deixis petja en aquesta trobada, que siguem tants com sigui possible perquè així entendrem la magnitud del món dels blogs, que per alguns de nosaltres és molta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet XeXu no he marxat, però sí que m'he allunyat força.I sé que el blog no són paraules, sinó una part molt nostra, que compartim. Difícil per comprendre per a molts que desconeixen la magnitud que pot arribar tenir un blog.
      Gràcies!

      Suprimeix
  10. Dafne, no et conec però m'agrada molt el que transmets. Sóc un dels nouvinguts a aquesta Catosfera però ja m'hi sento com a casa. És la complicitat que es teixeix dia a dia des de l'altre costat de la pantalla. I si tanco els ulls encara ho veig més clar perquè, com tu dius, l'essencial és invisible als ulls.
    He rellegit el teu post sobre el musical del Petit Príncep i m'han vingut moltes ganes d'anar-lo a veure. Sempre ha estat un dels meus llibres més estimats. Aquest any també el vull compartir amb els meus alumnes. No poden créixer sense haver tastat la seva màgia!
    Gràcies per ser-hi i compartir-ho amb nosaltres.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. "L'alegria més bonica és alegrar-te amb l'altre".
      Gràcies per passar. Saps els meus orígens són manresans!! Ara ja tenim més coses en comú.
      I no deixis de compartir una lectura guiada amb els teus alumnes, tot el que sentireu i viureu és increïble, saps per què??? Perquè només s'hi veu amb el cor"!!!
      Apropa´ls el Petit Príncep, i sempre aniràs amb ells!!!

      Suprimeix
  11. A veure si aquesta gran trobada et far retornar al teu "llogaret".

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

      Suprimeix
    2. Gràcies M. Antònia, tant de bo pogués romandre-hi més estones. Ara només és de tant en tant; però la vida és això un anar i venir. I ara estic tornant de moltes coses!!!

      Suprimeix
  12. M'agrada el nom del teu bloc, això de gaudir del moment present, sempre és engrescador...
    Pensa que a molts per diferents raons, el pa pels blocs ens ha ajudat potser en moments d'aquells que tot ho veus una mica negre, però també hem alegrat de les alegries dels amics virtuals...
    Aquesta frase que poses al final és una gran veritat, perquè penso que el més important a la vida són els sentiments i aquests no es veuen, es viuen!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, volia dir el"pas" pels blocs...i "ens" hem alegrat...Quin desastre!!!

      Suprimeix
    2. Gràcies a tu, Dafne, per aquesta entrada tan emotiva.

      Suprimeix
    3. A mi personalment m'ha ajudat molt el blog, i sempre estaré agraïda
      a tots els blogaires que em vam donar amb les seves paraules una empenta, en diverses situacions complexes. També hem rigut i ens hem endut molts bons moments. Això és el que compta.
      Gràcies a tots/es!!!

      Suprimeix
  13. Cada vegada que algú que diu que s'ha allunyat una mica del món dels blogs apareix per aquí i deixa la seva petjada, es presenta a la cita d'aquesta meravellosa trobada, tinc una alegria molt gran!!

    Nosaltres no vàrem interaccionar massa però sí que recordo haver-te llegit moltíssims comentaris a cal XEXU, per exemple ;-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És cert Assumpta!
      Ens hem trobat a casa de molts blogaires, i de fet estem molt a prop una de l'altra; el més bonic és tot el que ens emportem sigui de qui sigui. Una gran família, la que ha sorgit en el món dels nostres blogs.
      La teva religiositat i el teu tarannà, queden i els transmets molt bé.

      Suprimeix
  14. Suposo que, de la mateixa manera que diuen que és català qui viu i treballa a Catalunya, forma part de la catosfera tot aquell blog escrit en català. O sigui que, a banda de sentiments i pertinences, només pel fet d'escriure un blog en català ja surts en tots els recomptes i reculls catosfèrics. I que creixi!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'honora ser-hi, i compartir amb modèstia els meus escrits!!!
      Catalana i catosfèrica, m'encanta!!!!

      Suprimeix
  15. No t'he llegit gaire a part dels comentaris que fas en alguns blogs del que som les dues seguidores però t'animo a anar alimentant de tant en tant el foc del teu blog, mantenint enceses les brases.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Laura!
      Ja m'agradaria ser-hi més!!! Ja veurem si aquest 2015 m'hi reenganxo!!!

      Suprimeix
  16. M'ha agradat això del "meu món auster d'emocions"... m'he sentit molt identificat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegades connectem sense adonar-nos-en.
      Gràcies!!

      Suprimeix
  17. Gràcies a tu per treure el cap per aquí!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies compartides per a tots. Som una gran família, i tots els seus membres són indispensables!!!

      Suprimeix
  18. dafne i jo et dono gràcies a tu per voler estar en aquesta gran trobada ! abraçades!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elfre!
      Ets de les persones que vas calar fons, quan vaig decidir entrar als blogs i deixar la meva.
      Un petonàs!!!

      Suprimeix
  19. Gràssis pels teus moments dolços i per tots aquells que no ho han estat gaire, també. Tots tenim coses per explicar, tots tenim coses per aprendre i aquest espai és molt càlid i acollidor.

    Gràssis per ser-hi, nina ... aferradetes!! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hem plorat i hem rigut juntes. Ens hem aixecat i hem seguit, malgrat les adversitats. I avui, novament ens retrobem.
      Són moments de joia.
      Una abraçada.
      I saps? M'agrada tant la paraula, "nina"!!!!

      Suprimeix