Primera trobada virtual Gener 2015 // Primera trobada presencial Maig 2015 // Segona Trobada virtual Gener 2018
dimecres, 14 de gener de 2015
(...missatge...)
Retrobar-nos còmplices i propers,
com si el rostres fossin miralls nus
d'un origen més enllà dels capvespres.
Allunyant-nos de les fondàries fosques,
de les paraules amargues,
del neguit desordenat
que provoca la caiguda
dels pètals de les flors marcides.
O bé...
Asseguts enmig del brogit
d'un temps que fem lentíssim.
Construït, indestructible,
amb el record de vells somriures
que vam creure, aleshores, fràgils.
Parlar-nos, si.
De bell nou
i dibuixant els mots amb llavis
fets de la remor del vent entre l'herba.
Cercant el dolç accent,
estrany i immortal,
de la bellesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En Barbo és un d'aquells ancestres de la catos que de tant en tant encara treu el cap, per aquells que no el conegueu. Una institució, vaja. Un dels poetes que recordo haver llegit abans per aquí, ja era el poeta oficial quan jo vaig arribar, després en van venir més. Gran Barbollaire. Després vaig saber que també era un crack de la fotografia.
ResponSuprimeixMolt bé, molt bé, XeXu...
SuprimeixM'acabes de dir... relíquia?
Hahahahahahahaha! Com sou la canalla!
Una abraçada
Les seves fotografies, sovint també són poesia pura ;)
ResponSuprimeixGran Barbollaire, si
Abraçada
Moltes gràcies Miquel!
SuprimeixProcuro aprendre de qui en sap més que jo. Tu per exemple?
Abraçada
M'ha agradat molt el teu poema, Barbo, especialment aquesta manera de crear imatges suggerents per a explicar el desig de la comunicació "dibuixant els mots amb llavis / fets de la remor del vent entre l'herba". Segurament ens costa parlar així, d'una manera natural, ancestral, alliberada de tants i tantes perversions del llenguatge.
ResponSuprimeixEncantat d'haver-te llegit i conegut.
Moltes gràcies August.
SuprimeixEn un banc, sota un fanal, en qualsevol cantonada..., sempre és plaent trobar-te, Barbollaire.
ResponSuprimeixGràcies, Pilar!
SuprimeixTu sempre tant generosa
;)*
M'ha agradat aquest poema doble inspirat per una gran fotografia. Aplaudiments!
ResponSuprimeixMoltes gràcies Mc!
SuprimeixAixò sona bé,vull seure en aquest banc i deixar passar el temps, amb el xiuxiueig de les teves paraules.
ResponSuprimeixSalut! poeta blocaire.
Salut, Montse!
SuprimeixHi estic d'acord: sona molt bé. Gràcies, poeta!
ResponSuprimeixA tu, Ignasi, per venir i llegir-me!
SuprimeixEn aquest post s'hi troba el que cerca l'última estrofa: la bellesa.
ResponSuprimeixBuf! Gràcies Xavier
SuprimeixÉs un poema, missatge i proposta que sembla prou engrescadora... Paraules precioses que arribenr dins
ResponSuprimeixSeure en aquest banc i retrobar complicitats i paraules que puguin apropar-nos de nou a les persones que estimem. És bonic, poeta, molt bonic.
Cercar la bellesa, si pot ser en companyia és un dels milors objectius que podem tenir...
Una abraçada
No t'he donat les gràcies per venir fins aquí a deixar-nos la teva poesia imla bellesa dels teus mots... Gràcies!
SuprimeixCarme, les gràcies te les he donar jo (nosaltres).
SuprimeixPer cuidar-nos com ens cuides.
Per oferir-nos llocs. Per obrir-nos finestres per respirar i viure.
Moltes, moltes gràcies a tu.
Un petonet dolç, nineta! ;)*
M'agrada molt el positvisme d'aquest poema...
ResponSuprimeixAquells somriures que semblaven fràgils, han reeixit i el vent dibuixa paraules de colors...I sempre , sempre hem de cercar la bellesa en les coses, per amagada que sigui sempre l'acabarem trobant...
Moltes gràcies per les teves paraules, M. Roser.
SuprimeixPer treure's el barret!
ResponSuprimeixbuf! Vols dir? No ho facis! que fa fred! XD
SuprimeixMoltes gràcies, de debó.
És tan bonic, que el llegeixi tres cops. Ni un, ni dos.
ResponSuprimeixaiiix!! Que em feu pujar els colors!
SuprimeixPetonet ;)*
I no me'n dieu res de la música amb la que sempre acompanya els seus posts (i aquest també)... Preciosa elecció!!
ResponSuprimeixJo, com de poesia no hi entenc, ho llegeixo... penso que és molt bonic... però no ho sé comentar :-)
Als de la foto se'ls ha fet de nit tan contents com estan de la seva trobada ;-)
No intentis entendre la poesia.
SuprimeixFes-la teva. Viu-la.
Moltes gràcies Asumpta
Gràcies a tots! En quan tingui una connexió en condicions us respondre un a un.
ResponSuprimeixUna abraçada.
"Vale" :-)))
Suprimeixpreciós.......
ResponSuprimeixtan dolç com els teus cabassets de petons de caramel ;*)
Apa, apa, apa...!!!
SuprimeixI jo com un perdigot!
Petonets dolços i agraïts, nineta! ;)*******
La imatge és guapa, però el poema ho és més!
ResponSuprimeixMoltes gràcies Teresa!
SuprimeixUff, quantes coses diu aquest poema i que maques les diu!!! Ets un mestre!
ResponSuprimeixEm conformaria amb ser un deixeble avançat, Laura.
SuprimeixMoltes gràcies!
Sempre que em passeig pel teu bloc em quedo una bona estona embadalida amb les teves imatges, després segueixo amb els teus bellíssims poemes mentre escolto la cançó que ens ofereixes i trigo ... trigo moltíssim a sortir d'aquest estat.
ResponSuprimeixGràcies mestre! ✰
Lluneta dolça!
Suprimeixara m'has deixat sense paraules
moltes gràcies, de tot cor
una bosseta de petons dolços ;)**
i una aferradeta
Els vius colors de la fotografia acompanyen els vius colors de les paraules del poema.
ResponSuprimeixFotografia i poema m'encanten alhora
Moltes gràcies Alfonso
Suprimeixsempre ho dius tot tant bé barbo......
ResponSuprimeixabraçades
Elfree...
Suprimeixgràcies, gràcies, gràcies...
Una abraçada!
Barbollaire, un poema deliciós, com tots els teus poemes deliciosos :) UNa forta abraçada, Corto Maltés!
ResponSuprimeixDolcíssima Mariana!
SuprimeixTu, la primera. La que sempre hi ets.
Gràcies, Perla de Labuán!
Una bosseta de petonets multisabors :)**