dimecres, 14 de gener de 2015

(...missatge...)

Souvenir [DCXXV]

Retrobar-nos còmplices i propers,
com si el rostres fossin miralls nus
d'un origen més enllà dels capvespres.

Allunyant-nos de les fondàries fosques,
de les paraules amargues,
del neguit desordenat
que provoca la caiguda
dels pètals de les flors marcides.

O bé...

Asseguts enmig del brogit
d'un temps que fem lentíssim.
Construït, indestructible,
amb el record de vells somriures
que vam creure, aleshores, fràgils.

Parlar-nos, si.
De bell nou
i dibuixant els mots amb llavis
fets de la remor del vent entre l'herba.

Cercant el dolç accent,
estrany i immortal,
de la bellesa.

43 comentaris:

  1. En Barbo és un d'aquells ancestres de la catos que de tant en tant encara treu el cap, per aquells que no el conegueu. Una institució, vaja. Un dels poetes que recordo haver llegit abans per aquí, ja era el poeta oficial quan jo vaig arribar, després en van venir més. Gran Barbollaire. Després vaig saber que també era un crack de la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, molt bé, XeXu...
      M'acabes de dir... relíquia?
      Hahahahahahahaha! Com sou la canalla!

      Una abraçada

      Elimina
  2. Les seves fotografies, sovint també són poesia pura ;)
    Gran Barbollaire, si
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Miquel!
      Procuro aprendre de qui en sap més que jo. Tu per exemple?

      Abraçada

      Elimina
  3. M'ha agradat molt el teu poema, Barbo, especialment aquesta manera de crear imatges suggerents per a explicar el desig de la comunicació "dibuixant els mots amb llavis / fets de la remor del vent entre l'herba". Segurament ens costa parlar així, d'una manera natural, ancestral, alliberada de tants i tantes perversions del llenguatge.
    Encantat d'haver-te llegit i conegut.

    ResponElimina
  4. En un banc, sota un fanal, en qualsevol cantonada..., sempre és plaent trobar-te, Barbollaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar!
      Tu sempre tant generosa
      ;)*

      Elimina
  5. M'ha agradat aquest poema doble inspirat per una gran fotografia. Aplaudiments!

    ResponElimina
  6. Això sona bé,vull seure en aquest banc i deixar passar el temps, amb el xiuxiueig de les teves paraules.

    Salut! poeta blocaire.

    ResponElimina
  7. Hi estic d'acord: sona molt bé. Gràcies, poeta!

    ResponElimina
  8. En aquest post s'hi troba el que cerca l'última estrofa: la bellesa.

    ResponElimina
  9. És un poema, missatge i proposta que sembla prou engrescadora... Paraules precioses que arribenr dins

    Seure en aquest banc i retrobar complicitats i paraules que puguin apropar-nos de nou a les persones que estimem. És bonic, poeta, molt bonic.

    Cercar la bellesa, si pot ser en companyia és un dels milors objectius que podem tenir...

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'he donat les gràcies per venir fins aquí a deixar-nos la teva poesia imla bellesa dels teus mots... Gràcies!

      Elimina
    2. Carme, les gràcies te les he donar jo (nosaltres).
      Per cuidar-nos com ens cuides.
      Per oferir-nos llocs. Per obrir-nos finestres per respirar i viure.

      Moltes, moltes gràcies a tu.
      Un petonet dolç, nineta! ;)*

      Elimina
  10. M'agrada molt el positvisme d'aquest poema...
    Aquells somriures que semblaven fràgils, han reeixit i el vent dibuixa paraules de colors...I sempre , sempre hem de cercar la bellesa en les coses, per amagada que sigui sempre l'acabarem trobant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, M. Roser.

      Elimina
  11. Respostes
    1. buf! Vols dir? No ho facis! que fa fred! XD
      Moltes gràcies, de debó.

      Elimina
  12. És tan bonic, que el llegeixi tres cops. Ni un, ni dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. aiiix!! Que em feu pujar els colors!
      Petonet ;)*

      Elimina
  13. I no me'n dieu res de la música amb la que sempre acompanya els seus posts (i aquest també)... Preciosa elecció!!

    Jo, com de poesia no hi entenc, ho llegeixo... penso que és molt bonic... però no ho sé comentar :-)

    Als de la foto se'ls ha fet de nit tan contents com estan de la seva trobada ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No intentis entendre la poesia.
      Fes-la teva. Viu-la.

      Moltes gràcies Asumpta

      Elimina
  14. Gràcies a tots! En quan tingui una connexió en condicions us respondre un a un.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. preciós.......
    tan dolç com els teus cabassets de petons de caramel ;*)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, apa, apa...!!!
      I jo com un perdigot!

      Petonets dolços i agraïts, nineta! ;)*******

      Elimina
  16. La imatge és guapa, però el poema ho és més!

    ResponElimina
  17. Uff, quantes coses diu aquest poema i que maques les diu!!! Ets un mestre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em conformaria amb ser un deixeble avançat, Laura.

      Moltes gràcies!

      Elimina
  18. Sempre que em passeig pel teu bloc em quedo una bona estona embadalida amb les teves imatges, després segueixo amb els teus bellíssims poemes mentre escolto la cançó que ens ofereixes i trigo ... trigo moltíssim a sortir d'aquest estat.

    Gràcies mestre! ✰

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta dolça!
      ara m'has deixat sense paraules
      moltes gràcies, de tot cor

      una bosseta de petons dolços ;)**
      i una aferradeta

      Elimina
  19. Els vius colors de la fotografia acompanyen els vius colors de les paraules del poema.
    Fotografia i poema m'encanten alhora

    ResponElimina
  20. sempre ho dius tot tant bé barbo......
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree...
      gràcies, gràcies, gràcies...
      Una abraçada!

      Elimina
  21. Barbollaire, un poema deliciós, com tots els teus poemes deliciosos :) UNa forta abraçada, Corto Maltés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolcíssima Mariana!
      Tu, la primera. La que sempre hi ets.
      Gràcies, Perla de Labuán!
      Una bosseta de petonets multisabors :)**

      Elimina