Durant aquest mes s'han publicat en aquest blog moltíssimes entrades i s'han fet una bona pila de comentaris, així que ho consideraria un èxit, molts hi hem participat amb ganes per demostrar que els blogs no estan morts encara.
Tot això té una altra cara. La majoria de posts han estat fets per blogaires en actiu. També han aparegut blogaires intermitents i hem tingut oportunitat de tornar a llegir alguns de desapareguts del tot. Però en els 8 anys que porto per aquí he vist passar molta gent que m'hauria agradat que apareguessin a saludar i diguessin com els va, i que és altament improbable que apareguin. Alguns perquè ja eren molt lluny quan aquesta trobada va ser fixada, i d'altres perquè no hauran volgut. De totes maneres, vull tenir un record amb tots ells i m'he proposat com a mínim citar-los. Segur que me'n deixaré, així que espero que entre tots m'ajudareu a completar la llista de blogaire que un cop van ser molt actius però que van desaparèixer.
El meu record i afecte per tots.
iruNa, Tirai, Onyx, ^eMMa^, Llum, Perdedor, Candela, Alepsi, PD40, Efe, Anna Tarambana, Zinc Piritione, bluf, Boira, Musa, Clint, Trillina, Tals, Déjà Vie, Txell, Rosa, Yourwinterwish, SHADOW, Striper, Estrip, Esther, ÀnimaAlada, LluNa, NeoPoeta, Núria Aupí, Somiant la lluna, Petita Criatura, Núr, Fada, Sibereee, El tacte de les paraules, Xitus, Menta fresca, Eli, Cèlia, Guspira, Labruixoleta, Manuscrits, Nits, Menxu, Òscar, Myself, -assumpta-, Carina, Kweilan, _NuNs_, Met, Nimue, Sergi M. Rovira, Jordi Casanovas Angelet, Puji, P-CFACSBC2V, Sense caletre, Thera, Sànset i Utnoa, Cris, Ma-Poc, Angle, Luthien, Pluja, Plugim constant, Tu jo i l'Otis, Violette Moulin, Adbega, Filadora, Martulina Divina, Senyoreta Reykjavík, Maria (bestreta), Nona Mirona, Olguen Dalmasas, El Porquet, Leblansky, Ventafocs, Anna (color camaleó), Murga, Yáiza, Lalu, Marienkafer, MBosch, Finestreta, Formiga, Montse Lladó, Helena Arumi i Jordi Dorca.
Un post molt "XEXU" ;-))) Ell que té llistes per tot i que sap quina és la primera vegada que vàrem respirar blogairement, o varem deixar petjada al seu blog, ha fet aquí una tasca investigadora de quadrar dades...
ResponEliminaWell done!!
Suposo que no passarà res si dic que del Jordi de la Banyera tinc notícies i sé que està molt bé :-))
A l'-assumpta- la veig a vegades pel twitter, fent bona feina i també està molt bé ;-))
Si recordo quelcom més ja ho diré :-))
Has anomenat el Gatot? I la Williams? N'hi ha un munt, de desapareguts (esperem que no en combat), petonets!
ResponEliminaLa Cèlia sí que ha vingut, encara que t'ha agafat aquesta dies que no hi ets.
ResponEliminaJo també he tingut notícies, a causa d'aquest blog, de la Joana del Llum de dona (que em sembla que no l’has esmentat) i del porquet, tots dos em van prometre un post. I no sé perquè encara penso que arribaran a última hora, digueu-me innocent ...
També he de dir que està en actiu, encara que molt al ralentí, en Jordi Dorca, però en el seu blog de poemes i no en l'Adverbia..
Sé que la filadora está bé i que continua a la blogosfera i sé que la Yáiza está bé, però que ja se sent molt fora del món dels blogs.
I la formiga, vaig a dir sense cap certesa, que crec que també és a la trobada, amb el seu perfil més habitual.
Ai, al PORQUET també el veig alguuuuna vegada, molt poc, al twitter... sembla que està bé :-)
EliminaSi m'havia deixat la Joana, va ser una gran cagada, certament. Era una de les grans. Jo crec que encara apareix de tant en tant. I sobre els altres comentaris que fas, Carme, si tens alguna informació que pugui ser del meu interès, ja saps. Això de 'perfils més habituals', continua a la blogosfera però... aiiiii!!
EliminaLa Rita de L'Illa Roja? La Joana de Llum de dona?
ResponEliminaQuina nostàlgia... !Buf...Hi ha tants...
Veí, la Rita de l,illa roja, ha vingut a la trobada!!!
EliminaCom t'ha passat per alt? Ah! Ja recordo la teva descripció de la festa... Vas quedar fora de joc.
Jo tinc menys bagatge per aquests mons, tot i així també he tingut baixes que enyoro. El follet que malauradament ja no podrà publicar més però que estic segura que és molt a prop. Gabriel de Interioritats que va desaparèixer i fins avui no en sé res. Na Francesca que ha obert un altre blog. En Pep d'Intercanvi que sí treu el cap per a saludar de tant en tant, però que ha deixat de publicar. Jan Porta que va morir en un tràgic accident. Na Mª del Mar que el seu treball li impedeix dedicar temps al blog ...
ResponEliminaNi ha que ja no poden ser-hi i dels que si, segurament tots tenen els seus motius per no fer-ho. Com hem comentat altres vegades, no sempre tenim temps o ganes, no sempre podem estar al 100% en tot.
Aferradetes ... per a ell(e)s també!
Ui, ja puc vigilar que últimament estic una mica despareguda jo també. Per sort no surto a la necrològica... Quins criteris de defunció has seguit? El Jordi Dorca encara és viu, té el blog nou "I encara els versos", i de tant en tant apareix per altres blogs.
ResponEliminaNo vaig arribar a conèixer a molts dels que esmentes, però hi ha alguns que m'atreviria a qualificar com a referents. I alguns altres --em ve al cap el Porquet o la Senyoreta Reykavik, sense anar més lluny-- als que trobe moltíssim a faltar...
ResponEliminaEl primer blog que vaig seguir --i gosaria dir que el culpable, si més no en part, de que començara el meu-- l'escrivia la Comtessa d'Angeville. Després, tot i que amb altres noms, ha seguit publicant en alguns altres blogs, tot i que de forma més o menys ocasional; però almenys, a ella, si que li tinc localitzada fora del món virtual: som de pobles veïns ;)
Tot i descomptar els que sembla que has "enterrat" abans d'hora, encara queda una llista prou llarga de "blogaires desapareguts". Suposo que tots han tingut els seus motius per deixar el blog i m'has fet pensar que potser en un futur, més o menys llunyà, potser també nosaltres serem candidats a sortir en una llista així. De moment, però, no m'ho plantejo. Mentre en tinguem ganes, continuarem.
ResponEliminaAixò és llei de vida, mentre uns desapareixen, altres construeixen ....
ResponEliminaSalut!
És una entrada que m'ha fet pensar: clar! això passa en totes les trobades, sempre hi ha un moment que es mencionen les persones que no hi han assistit. Els absents també tenen el seu lloc.
ResponEliminaBé, no sé què dir. No és ben bé una mort, però fa pena. Quan parleu de tants blogs, i ara dels que ja no hi són, sempre penso: que devia estar fent jo que no sabia que existia aquest món?
ResponEliminaTot i no haver-los conegut, tot el meu respecte pel vostre record.
Em fa molta peneta llegir que ja no hi són...
ResponEliminaEstà molt bé, Xexu, tenir unes paraules cap als que -per una raó o altra- no han vingut a la trobada però que segur han estat blogaires convençuts i han entusiasmat amb els seus posts, han compartit les seves penes i alegries, com ho fem ara nosaltres. Ves a saber on serem d'aquí un any, sis mesos, dues setmanes… La vida fa molts tombs. Hi ha un text de la Bíblia que sempre m'ha fet pensar i que el meu estimat Pete Seeger va cantar així: "Tenim un temps breu, breu, breu, i un camí molt llarg, llarg, llarg. Cada cosa té el seu temps i passa de llarg."
ResponEliminaHas fet un petit homenatge als que, per algun motiu, no han fet acte de presencia en aquest bloc...
ResponEliminaPerò jo et podria fer una altra llista de blocaires en actiu que tampoc han tret el nas per aquí, però no la faré, suposo que els seus motius hauran tingut i sempre cal respectar la llibertat dels altres a fer i desfer com millor els sembli...Un amable record per a tots! ( els del teu llistat i els del meu , que no he fet).
Caram! Jo sé qe el Xexu està en tot, quan estava més en contacte amb aquest gran grup, gràcies a ells (Carme i altres) es fan moltes activitats amb els blogs que contacten habitualment.
ResponEliminaEspero que tots els que ara no hi són, ho sigui perquè tenen mota feina professional, familiar opot ser no tenen bona cobertura a la red, i que sigui per millor.
Déu n'hi dó quants blogs han passat a millor vida.
ResponEliminaPerò cal dir que la trobada de virtual de blogs, tan ben preparada i tan ben organitzada ha estat un exitàs.
Penso que encara és millor vida veure'ls actius.
A parts d'alguns dels que ja has dit, per casa meva passaven aquests blocaires que ja estan morts i enterrats.
ResponEliminaDumdrak, anomenatinutil, Salamandreta, Tomàs, Henry, zillahh, Miki, Kuka, Lu, Reflexionem-hi, perplexa1, Carol, Critic de cine, El fem fatal, Barcelona m'enamora, joan comellas, Anna Celma, jarderiusllargues, doommaster, aficionatsalssenders, Marion
Sort que encara no m'has matat! ;)
ResponEliminaClar que si segueixo a aquest ritme de cargol, l'any vinent RIP!
Una abraçada per a tu i els que ara estan de vacances.
gran llista de records a tants i tants blocaires de pro ....alguns , força, dels que anomenes em sonen i altres els conec ....jo mantinc l'esperança que de tant en tant ressusciten ,XeXu , jo em resisteixo a donar.los per morts...
ResponEliminaJo també t'estim
ResponEliminaJo també recorde una dona que es feia dir VIDA, en segona opció perquè abans tenia un altre blog amb un altre nom, FRANNIA. No sé si la recordeu. Era de les Illes.
ResponEliminaEm sembla que la tens just a sobre del comentari...
EliminaDoncs brindem també per ells! Perquè segur que en el seu moment van representar el mateix que els que estem vius representem ara... "Old man, look at my life, I'm a lot like you were..." cantava Neil Young http://acontratorrent.blogspot.com.es/2014/03/old-man-neil-young.html
ResponEliminaMenys mal que no m'he llegit a la llista del XeXu!!
ResponEliminaBé jo de 'bloggers' perduts en tinc ben pocs que tampoc havia compartit tant com fins ara, amb aquesta canya que esteu donant a la trobada de Gener, si durés més dies em sembla que em foten fora de casa! ;-D
De ben segur que sempre hi ha un motiu per no ser-hi, per no seguir o per canviar el rumb.
Salut!
Moltes gràcies a tots els que vau comentar aquest post, lamento no haver estat present per pode anar fent llista o comentar la jugada. Veig que em vaig deixar alguns blogaires reconeguts, però també em temo que a alguns els he perdut la pista i han canviat de nom o de forma. Reconeixeré que això em fot una mica, estar parlant amb les mateixes persones, però que tenen noms diferents, i que no m'ho diguin, sempre m'ha semblat una manera de prendre'm el pèl. Però bé, tothom és lliure de fer el que vulgui. En tot cas, un record per aquells i aquelles que estiguin desapareguts de veritat, i que tant de bo els puguem retrobar algun dia.
ResponEliminaOstres, quants records en alguns d'ells. Saps qui m'ha vingut al cap? La finestreta.
ResponElimina