Reclosa a casa, a causa d'aquest fort vendaval, la manca de sortida
al treball quotidià em condiciona a buscar una activitat alternativa
satisfactòria.
Mirant el gran desgavell exterior, amb arbres
caiguts i teules que volen, cerco caliu, i amb imaginació, com si
tingues un gran fanalet xines, il·lumino aquest espai intim
connectant-me a la xarxa, i així, amb aquesta comunicació llunyana, em
sento protegida de qualsevol por.
Mentre sento el bufec, continuo
reunida en aquest món virtual que em dóna l'oportunitat de fer amics, i
amb una gran dosi de bon rollo ens fem arribar un regal.
A mitjanit, arraulida vora el bloc, trec el cap, i el vent segueix bufant.
Tens raó, els blogs són una finestra al món i sovint també un bon refugi per a la introspecció i la comunicació. M'agrada "arraulida vora el blog", és una imatge molt ben trobada. Bon cap de setmana, bloguers rodaires!
ResponEliminaSalut, bloguers rodaires, viatgers i somiatruites.
EliminaFixat que jo havia llegit arraulida vora el foc i m'ha fet tornar a llegir la Sílvia. Realment els blogs generen un bon caliu.
ResponEliminaels blocs generen un bon caliu,
Eliminafumejat de somnis,
sortint per la finestra.
T'entenc molt bé Montse, a mi el vent em posa molt nerviosa i quan fa aquests estralls em fa una certa basarda...És quan s'està més bé a casa, a la vora del foc o traient el nas pels blocs amics. De vegades estan a l'ordinador el sento bufar el vent i penso que no faci mal...
ResponEliminaBona nit, Montse.
Arraulits vora el bloc,
Eliminales pors estan acompanyades,
dormint els malsons.
Bona nit.
Què maco! :-)
EliminaA mi també m'agrada la teva expressió "arraulida vora el blog". Crec que en un moment o altre, a causa del vent o per altres motius ben diferents, arraulir-nos vora el blog és una experiéncia en comú que tenim... Al menys jo.
ResponEliminaGràcies, Montse, per col·laborar a mantenir sempre aquest caliu... Gràcies per ser-hi.
Carme, gràcies per fer possible aquesta trobada.
EliminaSembla que el vent t'ha llegit, perquè fa molts dies que fa vacances. Ara, amb aquest fred, com el caliu res.
ResponEliminaQuan vaig escriure aquest post, era un dia de fortes ventades.
EliminaBona nit.
Curiosa combinació que interelaciona de forma indirecta la força de la natrura amb una eina tecnològica. Molt ben trobat i narrat!
ResponEliminaAquesta il·lusió de trobar-nos cada dia ens dóna salut i alegria.
EliminaJo també sóc fan de l'expressió "arraulida vora el blog", i més si fora bufa el vent... molt maco!
ResponEliminaAvui fa un fred que pela, i els vostres comentaris em donen calor.
EliminaTens tota la raó, hi ha ocasions en què sentim la calor dels que llegim i alhora la calor dels que ens llegeixen i comenten.
ResponEliminaExpresses de meravella el que en molts moments ens fa sentir aquest món blocaire
Salut! llarga vida al món blocaire.
ResponEliminaFinestres físiques, finestres virtuals però totes ben reals i complementàries, on no arriben les unes ho fan les altres. :-)
ResponEliminaFinestres d'oportunitat de coneixença.
EliminaSalut!
En aquest món virtual m'hi sento còmode i em dóna caliu. Més enllà d'això, molts cops m'hi he refugiat perquè em calia, i fins i tot diria que algunes persones m'han ajudat a sortir de la foscor quan ha calgut. No el podem subestimar mai. S'ha de viure.
ResponEliminaTens tota la raó, són com punts de llum en els dies de foscor.
ResponEliminaSalut!
Sóc de terra de vent i no m'agrada gens. Em recconec en el teu escrit. Escrius molt bé, Montse. Salut, sobretot!
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada el vent, em fa venir mal de cap.
ResponEliminaSalut! ens veiem al bloc.
això d'estar arraulida al bloc com si fos un arbre generós que ens acull és molt maco montse salut i endavant i que el vent no ens despentini!
ResponEliminaEndavant, que la imaginació no s'aturi i ens guii pel camí dels somnis.
ResponEliminaBenvingut sia el vent si ens fa -de tant en tant- mirar endins. Molt necessari per a poder després sortir enfora ple de serenor i saviesa. I la poesia que destil·len els teus escrits, Montse!
ResponEliminaUna abraçada.
PD: "Arraulit vora el blog" tota una troballa!
Darrere els bloc hi ha gent com tu, que ens agrada llegir, escriure i compartir emocions.
EliminaSalut!
Una bona manera de veure aquest món particular dels blogs, i amb molta bellesa.
ResponEliminaSalut!
Benvolgut dissortat, la nostra coneixença es produí enllaçant blocs, des de aleshores que et tinc un estima de parentiu, i m'agrada veure't aquí.
EliminaDoncs aquí em tens a mi, també cercant aquest caliu que sempre trobem els uns amb els altres.
ResponEliminaMolt bella la teva manera de viure-ho.
Aferradetes, nina ☺
De matinada rodant pel món la lluna ens acompanya.
EliminaSalut!
Segons com, el vent m'agrada, sembla que et porta novetats, que et fa respirar millor, però si és molt fort o fa fred, és una altra cosa.
ResponEliminaSi, però és millor escoltar-lo al recer de casa.
EliminaSalut!
seguirem bufant perquè això no s'aturi
ResponEliminaEndavant, la nostra bufera farà història.
EliminaLa veritat és que és un món ben estrany , aquest dels blogs... sembla mentida que sense arribar mai a conèixer algunes persones es sentin tant properes
ResponEliminaEstic totalment d'acord, i això és emocionant.
EliminaSalut! llarga vida als blocaires.
Diuen que la informàtica i els ordinadors ens fan individualistes i ens aïllen, però també poden ser una finestra oberta al món, sens dubte!
ResponEliminaUna finestra oberta on és respira vida i tu decideixes quan vols tancar-la.
EliminaSalut!
No ho digueu a ningú, però jo, quan em llevo, al matí, el primer que faig és fer una ullada a la catosfera, amb un cafè a la mà... Arraulits vora el blog, ens retrobem. Si, m'agrada, la imatge! m'agrada molt!
ResponEliminaAquesta trobada serveix per visualitzar-nos i fer-nos més propers.
EliminaSalut!
Montse, el blog és un bon refugi quan bufa el vent, ja sigui al carrer o dins nostres. Hi tens les paraules i en aquest hi tens amics, ja gairebé íntims.
ResponEliminaMolt acollidor, avui em ve de gust, fer nit en aquest refugi.
EliminaSalut!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi no m'agrada gens ni mica el vent molt fort... per aquí on jo visc el Mestral a vegades es fa l'amo...
ResponEliminaNo havia pensat mai en buscar refugi al blog... M'has donat la idea. Al proper vendaval, ho provaré!! :-)
Hahaha! i mentre bufi, estarem resguardats en aquest espai de trobada.
ResponEliminaBon dia.
Es lo bo dels blocs, que son transparents a les inclemències del temps. Ja pot fer vent, ploure, nevar o calamarçar que en els blocs si està agust. Bé, si el vent s’emporta el servidor ja es una altra cosa.
ResponEliminaI tant, cal estar alerta i amb les antenes posades, mai se sap que pot passar.
ResponEliminaSalut!
Amb el bloc tenim una de les finestres amb les vistes més atractives. Res millor que arraulir-nos vora el bloc les nits fredes o ventades ;)
ResponEliminaM'agrada veure't viatjar sobre l'escombra, fent volar somnis.
Elimina