dissabte, 10 de gener de 2015

FINESTRA AL MÓN

Reclosa a casa, a causa d'aquest fort vendaval, la manca de sortida al treball quotidià em condiciona a buscar una activitat alternativa satisfactòria.
Mirant el gran desgavell exterior, amb arbres caiguts i teules que volen, cerco caliu, i amb imaginació, com si tingues un gran fanalet xines, il·lumino aquest espai intim connectant-me a la xarxa, i així, amb aquesta comunicació llunyana, em sento protegida de qualsevol por.
Mentre sento el bufec, continuo reunida en aquest món virtual que em dóna l'oportunitat de fer amics, i amb una gran dosi de bon rollo ens fem arribar un regal.
A mitjanit, arraulida vora el bloc, trec el cap, i el vent segueix bufant.

50 comentaris:

  1. Tens raó, els blogs són una finestra al món i sovint també un bon refugi per a la introspecció i la comunicació. M'agrada "arraulida vora el blog", és una imatge molt ben trobada. Bon cap de setmana, bloguers rodaires!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut, bloguers rodaires, viatgers i somiatruites.

      Elimina
  2. Fixat que jo havia llegit arraulida vora el foc i m'ha fet tornar a llegir la Sílvia. Realment els blogs generen un bon caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els blocs generen un bon caliu,
      fumejat de somnis,
      sortint per la finestra.

      Elimina
  3. T'entenc molt bé Montse, a mi el vent em posa molt nerviosa i quan fa aquests estralls em fa una certa basarda...És quan s'està més bé a casa, a la vora del foc o traient el nas pels blocs amics. De vegades estan a l'ordinador el sento bufar el vent i penso que no faci mal...
    Bona nit, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arraulits vora el bloc,
      les pors estan acompanyades,
      dormint els malsons.

      Bona nit.

      Elimina
  4. A mi també m'agrada la teva expressió "arraulida vora el blog". Crec que en un moment o altre, a causa del vent o per altres motius ben diferents, arraulir-nos vora el blog és una experiéncia en comú que tenim... Al menys jo.

    Gràcies, Montse, per col·laborar a mantenir sempre aquest caliu... Gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, gràcies per fer possible aquesta trobada.

      Elimina
  5. Sembla que el vent t'ha llegit, perquè fa molts dies que fa vacances. Ara, amb aquest fred, com el caliu res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig escriure aquest post, era un dia de fortes ventades.

      Bona nit.

      Elimina
  6. Curiosa combinació que interelaciona de forma indirecta la força de la natrura amb una eina tecnològica. Molt ben trobat i narrat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta il·lusió de trobar-nos cada dia ens dóna salut i alegria.

      Elimina
  7. Jo també sóc fan de l'expressió "arraulida vora el blog", i més si fora bufa el vent... molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui fa un fred que pela, i els vostres comentaris em donen calor.

      Elimina
  8. Tens tota la raó, hi ha ocasions en què sentim la calor dels que llegim i alhora la calor dels que ens llegeixen i comenten.
    Expresses de meravella el que en molts moments ens fa sentir aquest món blocaire

    ResponElimina
  9. Salut! llarga vida al món blocaire.

    ResponElimina
  10. Finestres físiques, finestres virtuals però totes ben reals i complementàries, on no arriben les unes ho fan les altres. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finestres d'oportunitat de coneixença.

      Salut!

      Elimina
  11. En aquest món virtual m'hi sento còmode i em dóna caliu. Més enllà d'això, molts cops m'hi he refugiat perquè em calia, i fins i tot diria que algunes persones m'han ajudat a sortir de la foscor quan ha calgut. No el podem subestimar mai. S'ha de viure.

    ResponElimina
  12. Tens tota la raó, són com punts de llum en els dies de foscor.

    Salut!

    ResponElimina
  13. Sóc de terra de vent i no m'agrada gens. Em recconec en el teu escrit. Escrius molt bé, Montse. Salut, sobretot!

    ResponElimina
  14. A mi tampoc m'agrada el vent, em fa venir mal de cap.

    Salut! ens veiem al bloc.

    ResponElimina
  15. això d'estar arraulida al bloc com si fos un arbre generós que ens acull és molt maco montse salut i endavant i que el vent no ens despentini!

    ResponElimina
  16. Endavant, que la imaginació no s'aturi i ens guii pel camí dels somnis.

    ResponElimina
  17. Benvingut sia el vent si ens fa -de tant en tant- mirar endins. Molt necessari per a poder després sortir enfora ple de serenor i saviesa. I la poesia que destil·len els teus escrits, Montse!
    Una abraçada.
    PD: "Arraulit vora el blog" tota una troballa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrere els bloc hi ha gent com tu, que ens agrada llegir, escriure i compartir emocions.

      Salut!

      Elimina
  18. Una bona manera de veure aquest món particular dels blogs, i amb molta bellesa.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut dissortat, la nostra coneixença es produí enllaçant blocs, des de aleshores que et tinc un estima de parentiu, i m'agrada veure't aquí.

      Elimina
  19. Doncs aquí em tens a mi, també cercant aquest caliu que sempre trobem els uns amb els altres.
    Molt bella la teva manera de viure-ho.
    Aferradetes, nina ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. De matinada rodant pel món la lluna ens acompanya.

      Salut!

      Elimina
  20. Segons com, el vent m'agrada, sembla que et porta novetats, que et fa respirar millor, però si és molt fort o fa fred, és una altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, però és millor escoltar-lo al recer de casa.

      Salut!

      Elimina
  21. seguirem bufant perquè això no s'aturi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant, la nostra bufera farà història.

      Elimina
  22. La veritat és que és un món ben estrany , aquest dels blogs... sembla mentida que sense arribar mai a conèixer algunes persones es sentin tant properes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord, i això és emocionant.

      Salut! llarga vida als blocaires.

      Elimina
  23. Diuen que la informàtica i els ordinadors ens fan individualistes i ens aïllen, però també poden ser una finestra oberta al món, sens dubte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una finestra oberta on és respira vida i tu decideixes quan vols tancar-la.

      Salut!

      Elimina
  24. No ho digueu a ningú, però jo, quan em llevo, al matí, el primer que faig és fer una ullada a la catosfera, amb un cafè a la mà... Arraulits vora el blog, ens retrobem. Si, m'agrada, la imatge! m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta trobada serveix per visualitzar-nos i fer-nos més propers.

      Salut!

      Elimina
  25. Montse, el blog és un bon refugi quan bufa el vent, ja sigui al carrer o dins nostres. Hi tens les paraules i en aquest hi tens amics, ja gairebé íntims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt acollidor, avui em ve de gust, fer nit en aquest refugi.

      Salut!

      Elimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. A mi no m'agrada gens ni mica el vent molt fort... per aquí on jo visc el Mestral a vegades es fa l'amo...
    No havia pensat mai en buscar refugi al blog... M'has donat la idea. Al proper vendaval, ho provaré!! :-)

    ResponElimina
  28. Hahaha! i mentre bufi, estarem resguardats en aquest espai de trobada.

    Bon dia.

    ResponElimina
  29. Es lo bo dels blocs, que son transparents a les inclemències del temps. Ja pot fer vent, ploure, nevar o calamarçar que en els blocs si està agust. Bé, si el vent s’emporta el servidor ja es una altra cosa.

    ResponElimina
  30. I tant, cal estar alerta i amb les antenes posades, mai se sap que pot passar.

    Salut!

    ResponElimina
  31. Amb el bloc tenim una de les finestres amb les vistes més atractives. Res millor que arraulir-nos vora el bloc les nits fredes o ventades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada veure't viatjar sobre l'escombra, fent volar somnis.

      Elimina