Que bé, ser aquí

Uf!!, per fi he arribat! Una mica tard, com sempre, però ja sabeu que la puntualitat, per més que ho intenti, no és el meu punt fort.

Tant de temps esperant aquesta trobada, i ha arribat de cop, i atabalada com sempre, gairebé ni m’he pogut pentinar. Però aquí estic! Amb un somriure i ganes de veure-us!

Qui ho hagués dit. Quan es va muntar, semblava que seria súper-lluny, que tots hauríem canviat, que faríem coses diferents. Però el cert és que per aquí continuem, més o menys estones, amb intensitat o no, i que en som un bon grapat. Tinc tantes ganes de saber dels que ja no es deixen llegir... ais, quins nervis!!!!

Carme, com a gran amfitriona, t’ha quedat tot perfecte. Tot al seu punt, al màxim de detall. He portat un pastís, és petitonet, però crec que tindrem bocinets per a tots.

Espero que tots estigueu bé. Així espero que m'ho expliqueu aquests dies. Jo continuo com sempre, potser deixant-me veure menys, però si deixant les neures, les pors i les alegries d’això que en diem viure. I, encara ara, meravellant-me de tot el que he descobert amb molts de vosaltres. De les trobades, de les aventures i desventures i sobretot dels bons amics que he fet i conegut a la blogosfera.

Cadascuna de les coses que ens van passant a la vida tenen la seva importància, i el fet de tenir blog, que algú podria pensar que és poc important, doncs va errat, la té. Si més no, per mi la té, l’ha tingut i sé que la tindrà.

Ballem?