diumenge, 1 de febrer de 2015

Agraïments, estadístiques i curiositats...


Estimats blocaires,

Sembla que us ho heu passat tots molt i molt bé, però jo tot i amb el son profund  que em donen els meus anys de desconnexió... vull protestar enèrgicament  a la meva mare,  la Carme, que tots feliciteu tant, perquè no s'ha dignat a convidar-me a la trobada.

Un bon dia m'engega adormir i apa! Aquí pau i després glòria!!!

I d'arguments per estar enfadada mira que en tinc, us els poso en un moment en quatre xifres:

Es van convidar a la ratlla de100 persones, a mi no...
Han vingut a escriure 68 autors diferents  i a mi no se'm guardava lloc, ara hi sóc, perquè com els que em recordeu sabeu, jo formo part de la Carme, era com una mena de filla virtual, més jove i més inexperta i m'utilitzava per fer reflexions sobre les relacions blocaires. I després d'haver -me utilitzat tant i tant, ara em deixa de banda... Per sort, puc utilitzar les seves mans i els seus ulls per escriure un post sense que m'hi hagin convidat. I no vindrà d'un, perquè heu de saber que se n’han escrit  97, de posts.

Com que  hi havia 87 autors que havien acceptat la invitació, i 68 que han escrit, això fa un  78% de participants. I només un 22 %  que no han fet acte de presència.  Que són 19 persones. Supera de molt les expectatives de la Carme i això que jo no em conto, que consti!!!
De comentaris més de 3.500, en aquest mes...
I de visites més de 17.000  pàgines llegides!!!!!

Com a curiositat he de dir que hi ha hagut una persona,  que no coneixíem abans ni la Carme no jo que ella mateixa, en va posar en contacte i va demanar si podia participar, la vam convidar, evidentment, va fer el clic, no gaires dies abans de començar i no ha aparegut ni als posts ni als comentaris.

Una altra curiositat són les persones que han canviat d'opinió a l'últim moment, amb tot el dret del món, però jo ho trobo molt curiós. Havien dit que sí, són a la llista d'autors, han acceptat la invitació i després han decidit que no i ho han comunicat i ho han fet saber.

I, els altres, els super-hiper-enfeinats que han assegurat que farien un post, que en tenien ganes, que els hi feia il·lusió, que ens trobaven a faltar, que segur que trobarien el moment... i  ... En canvi, aquest post no  ha arribat. A aquests els agraïm molt la seva actitud engrescadora...  I ho dic de veritat i sense cap ironia, perquè si que han contribuït a afegir il·lusió i bon rotllo encara que no hagi arribat en forma de posts.

I l'última curiositat, que fins i tot una de les dues promotores inicials de la idea, malgrat els mails i els recordatoris que se li han fet arribar no ha respirat.

A tots i totes us dono les gracies, sé que heu fet feliç a la meva mare amb aquesta trobada tan engrescadora i encara que ella es passi molt amb mi, jo m'alegro sempre quan està contenta. Que una mare és una mare!

Una abraçada a tots

Maira

Nota: pels que no coneixíeu la Maira, no és que fos cap doble personalitat, tothom sabia que era jo... o sigui la Carme,  i era només un personatge. Però l'altre dia amb l'embolic de la Mortadel·la casolana, em vàreu donar la idea de ressuscitar la Maira, la blocaire...







57 comentaris:

  1. Moltes gràcies a tots! de zero a deu, un onze.
    Enhorabona bona gent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toni, un plaer tenir-te aquí... Una mi a de vida social-virtual sempre va bé.

      Elimina
  2. Doncs encantat de conèixer-te Maira. Els plats s'assemblen a les olles. Això generalment es diu per dir, d'una manera popular que els fills hereten els defectes dels pares.
    En aquest cas, la filla ha heretat de sa mare la saviesa.
    La xicra de porcellana s'assembla a la tassa tan ben decorada.
    I encara ens doneu les gràcies?? Som els blogaires qui us les hem de donar a tu i als altres i les altres que han ajudat a fer aquesta trobada de blogs.
    Particularment ha estat un honor participar-hi i deixar-hi comentaris. Diria que els he llegit tots. Si no és així ha estat totalment involuntari.
    Si no fa lleig, parafrasejo en Quim Masferrer: gent blocaire, sou molt bona gent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona gent, efectivament, Xavier, aquesta és la millor sensació que m'enduc d'aquí, i la que més m'agrada endur-me'n.

      Les gràcies sempre, perquè per mokta organització que hi hagi, sense vosaltres no tindria cap sentit.

      I en farem una altra d'aquí tres anys...

      Elimina
  3. Quina sorpresa tornar-te a llegir, MAIRA, qui millor que tu per fer aquest post final. Si hi fos a temps, tornaria a refer la meva sopa de lletres per posar-hi el teu nom. :-DD

    Pel que fa a les xifres, m'ha agradat comprovar "matemàticament" el que ja sabíem de cor. I és que aquesta trobada ha estat un èxit total que ha revifat durant tot un mes (i uns quants dies més pel que llegeixo a dalt del blog) aquesta nostra catosfera. I això malgrat aquestes absències que dius, dels companys que tot haver-s'hi compromès o no han aparegut o han canviat d'opinió a última hora. Segur que cadascú ha tingut les seves raons que com dius hem de respectar però que es fan difícils d'entendre (no t'hi comprometis si no has de complir el compromís, no?). Però, repeteixo, això no ha fet disminuir ni una gota el gran èxit de la trobada. Moltes felicitats a tots els que han participat i moltes gràcies a la CARME per la gran feina que l'ha fet possible. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mc, tenim 4 dies de propina de trobada, ahir a les 10 del vespre arribava l'últim, post, però no va ser l'únic que va arribar ahir...

      La veritat és que no voldria pas que semblés una queixa als que no hsn vingut, he posat curiositats precisament per això.

      Un dels posts que van arribar ahir em deia que se n'havia ben bé oblidat, de la trobada. I em sembla fàcil que passi això. I dels 19 que no han vingut, com a mínim hi ha 15 oblits. I els altres 3 o 4 són els que he explicat que s'han posat en contacte amb mi i m han donst unes raons o les altres, cosa que també m'ha agradat molt i m'ha permès tenir notícies seves.

      I sigui que tot està bé si acaba bé... I em sembla que acabem molt bé, contents i "comunicats".

      Elimina
    2. Acabem la mar de bé, sense cap dubte. :-)

      Elimina
  4. deu ni do la de apunts que s'han fet, jo en volia fer algun altre però quan vaig veure que no es podien encabir i que seguir el ritme de tres cops al dia ja era prou, vaig deixar pas o espai. No cal preocupar-se per la gent que ha dit que si i després no apareix, hi han coses que es fan a sangs calentes i quan arriba l'hora la gent oblida o li resta importància. La és que hi som, continuem endavant i les gràcies som nosaltres qui les hem de donar, sense una bona direcció això no hagués estat possible.
    Ja m'agradarien aquests percentatges en les properes del 27S. Una abraçada de gratitud.......i a la Maira tambeeeeeeee

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia al Mc, ho veig ben bé així, la gent s'oblida d'aquestes coses i no passa res...

      Hi ha molta gent a qui jo he convidat que potser hagin dit que sí, sense massa entusiasme i se n'han oblidat. Em sorprèn sobretot els que han tingut un interès propi...

      Una abraçada ben forta, Joan

      Elimina
    2. Joan, potser ens hi haurem de posar nosaltres per empènyer els percentatges del 27S. Amb la nostra empenta, segur que hi arribem.

      Elimina
  5. Sí!! La feina que heu fet d'organització ha estat increïble.^^
    Felicitats a tots els que ho heu fet possible.
    Mot interessants aquestes estadístiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria... No hi ha com tenir una dèria... Quan una ide m'entusiasma m'hi tiro de cap!!!

      Elimina
  6. Jo crec que s'ha quedat molt bé açò!!! Felicitats als organitzadors i a tots els que han participat. Em queden coses per llegir, però poquet a poquet...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí queda tot, dissortat, per llegir o rellegir al ritme que volguem...

      Una abraçada

      Elimina
  7. Encantada d'haver-te conegut, Maira. Felicita a la teva mare pel retrat que t'ha fet, magnífic, com sempre.
    Les estadístiques són esplèndides i entenc que són el fruit de la feina ben feta per part dels organitzadors de la trobada.
    Llegint aquest post he anat fent un paral·lelisme sociològic de com funcionem els catalans. Us apunto algunes de les meves reflexions:
    - en general som molt creatius només cal veure la diversitat d'entrades i de temàtiques que han aparegut durant aquest mes.
    - ens agrada molt comentar, dir el nostre parer, com si diguéssim "fer punta al llapis".
    - molts pocs fan molta feina. Si ens fixem en els grans canvis socials veurem que els han provocat molt poca gent que ha treballat intensament i molt bé.
    - si tan sols ens fixem en el resultat de la feina sembla que tots hàgim treballat de forma disciplinada, "com un sol home". No és així, quan sabem més coses (persones convidades, persones que no fan els seus compromisos...) ens adonem que s'ha tingut que compensar les mancances d'algunes persones amb un sobre-esforç i dedicació d'unes altres que han anat resolent les situacions.

    Per tot això, la meva admiració més sincera als organitzadors i especialment a tu, Carme. Ho heu fet molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, si sabessis què fàcil, és fer un retrat que no s'ha d'assemblar a ningú. :) ;)

      M'agrada molt aquesta reflexió i la comparació que fas...

      Sembre és complicat, organitzar coses i més en una xarxa que no té començament ni final.

      Segur que he fet errors i que he oblidat algú, segur, que sí. Estaria bé posar les meves ”curiositats" perquè segur que n'hi ha i jo no les veig. Hi ha algunes persones amb qui no he gosat insistir, pressuposant que ja ho sabien tot de sobresi que si no deien res era perquè no volien.

      Moltes gracies per aquest comentari tan bonic, comprensiu i afalagador. I m'ha agradat molt el teu retorn al blog... Tu saps que m'has inspirat moltes vegades...

      Elimina
    2. Gràcies, Carme. De fet el retorn al meu bloc en part es déu a tu, em vas demanar si volia col·laborar en Roda el món, i al fer-ho, m'ha animat a continuar amb el meu bloc. Ara n'estic contenta.

      Elimina
  8. I el resultat de les enquestes, per quan?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquests 4 dies que tenim de pròrroga es parlarà també d'això, Helena.

      Elimina
  9. Gràcies Maira, per aquest resum tan interessant i ben comentat! Sort que la Carme t'ha deixat sortir de l'anonimat. Almenys per a mi que no et coneixia. Coincideixo en la valoració d'èxit total per als que hi hem participat en més o menys mesura. Els que no, potser s'apuntaran a la propera, vist aquest bon rotllo que s'hi respira! Jo he de dir-vos, a tall personal, que, com a nouvingut en aquests sidrals m'he sentit molt ben acollit. He trobat un esperit comú de respecte i empatia tot i la diversitat evident de la nostra colla. O potser per això, perquè valorem el tarannà de cadascú (sí, Pons, bonica paraula) tots ens hi hem sentit -crec- molt a gust. I jo el que més. Ja sabeu allò que es diu "l'august és meu" (patètica broma que faig als que acabo de conèixer i que prometo no repetir).
    En fi, ara tenim per endavant uns mesos més tranquils on podrem amb calma anar deixant que el pòsit d'aquesta trobada vagi reposant…
    Salut a tothom!
    PD: Estic d'acord amb en Joan Gasull parla del 27S. Tant de bo els resultats s'hi assemblin! i la propera trobada sigui en una Catalunya independent o en vies de ser-ho!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, he anat coneixent algunes persones, entre elles, tu, que m,heu semblat "desaprofitats" blocairement parlant. Una mica aïllats i que els vostres articles o posts es podien conèixer millor i que molta més gent en pogués gaudir. Si en una petita mesura això es fa realitat. Serà un èxit encara més total.

      La del 2018 en una Catalunya independent.!!!

      Elimina
    2. Em referia a si es feia una trobadeta pre o post 27S… La del 2018, ja hi compto!!

      Elimina
    3. Farem una festa, al Blog-via... A veur si recollim idees...

      Elimina
  10. Quina alegria que la Maira s'hagi escapat d'on estava amagada per venir també a compartir aquesta trobada amb tots nosaltres! Mairaaaa, petonets d'una seguidora que acostumava a deixar-te uns comentaris-rollasso impressionants! :)
    Al marge dels convidats que no han aparegut, aquesta trobada crec que ha estat un èxit sense precedents. I espero poder modificar els comentaris a l'alça, perquè gairebé no n'he pogut deixar cap i tinc pendent de fer-ho aquest febrer. I és que com diem a Vilanova, hi ha més dies que llonganisses...
    Una forta abraçada, Carme-Maira!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, i tant que me'n recordo, els teus comentaris, prou que ho saps m'agraden molt en tots els blogs perquè hi poses una profunditat amb la qual connecto molt bé. La Maira va aprendre molt de tu...

      Torna sempre que vulguis!!!

      Elimina
  11. Jo no coneixia la Maira ni molts dels blocaires que han anat desfilant, però ara us asseguro que us he anat llegint a tots, almenys des que em vaig incorporar una mica improvisadament i d'esquitllentes, gràcies al sentit exquisit de l'hospitalitat de la Carme. Ha estat un enorme plaer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran plaer per a mi, eixamplar lligams, Eduard. El primer entre tu i jo que tot i que et coneixia fa temps, era una mica a distància... Un plaer haver-te trobar de més a prop.

      Elimina
  12. benvinguda Maira , benvolguda alter ego o filla virtual de la Carme, jo crec que malgrat les "espantades" ( crec que en argot taurí es deia així) dels qui per algun motiu han insistit a dir que si i que volien ser-hi i després no hi han estat ....ves que hi farem hi ha gent per tot ....el que sobta és el que dius Carme Maira d'un o una que no coneixes i que va ser convidat i va fer el clic i després ni ha escrit ni comentat dona jo que sóc una mica malfiada em pregunto per les seves veritables intencions.... volia espiar-nos? era un agent infiltrat? bromes apart jo celebro aquesta trobada ha estat genial i una gran idea i n'estic molt agraïda a tu i al pons i als qui han fet possible aquesta roda que gira tant cofoia i alegre i que encara durarà uns dies més Visca la trobada blocaire !!!!

    ResponElimina
  13. dispenseu l'emoció m'ha fet obviar punts i comes, espero que ningú s'ennuegui,hip hip hurra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res més que curiositats, cap mes importància que aquesta... Jo m'ho he passat molt bé i m'ha alegrat moltíssim. El teu entusiasme, Elfree. Alegrat i agraït!!!

      Hip hip hurra!!!!

      Elimina
    2. Parlant de punts... A mi me'n sobren...

      M,ha alegrat molt el teu entusiasme.

      Elimina
  14. Carme i Maira, Maira i Carme, ha estat tot un plaer haver-vos conegut (tot i que a la Maira al darrer moment) i crec que heu d'estar més que orgulloses -i això ho faig extensiu a tots els altres organitzadors, dinamitzadors, ideòlegs i administradors- del resultat obtingut. Tot i que sóc de ciències no sóc gens amant de les xifres en el sentit que valoro molt més l'aspecte qualitatiu que el quantitatiu de les coses, però sigui com sigui fa goig veure l'acceptació i la participació d'aquesta trobada. Jo mateix vaig assumir el compromís d'escriure un comentari a tots els posts publicats, malgrat desconèixer-ne qui hi ha al darrera, i sentint-me voyeur de les històries que altres han viscut i de les que jo em sento totalment aliè sigui per temàtica o per cronologia... No sé si he arribat al 100% dels posts -algun dia ho repassaré amb calma- però us asseguro que ho he intentat. I això no només té a veure amb el meu compromís sinó, i especialment, pel bon rotllo que heu anat deixat traspuar dia a dia (i dies abans de la trobada) a través dels vostres propis comentaris i posts introduïts. Tot plegat per dir-vos, -per dir-te, Carme- que m'he sentit molt còmode entre vosaltres i molt agraït per haver-me deixat l'oportunitat d'introduir-me en aquest món que m'era estrany, carregat de pensadors, poetes i artistes. No sé si d'aquí sortirà alguna amistat, però només el bon ambient que s'hi respira ja m'és més que satisfactori i compleix en escreix qualsevol expectativa prèvia que tingués sobre la trobada. Així que només tinc paraules d'agraïment i dir-te -i dir-vos a tots els participants- que seguiré a tranques i a barranques al peu del canó del meu bloc, lluitant a contratorrent, per anar traient el nas per les vostres cases i anar fent visites aquí i allà, encara que, si us plau, no em demaneu molta fidelitat. Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt la teva participació entusiasta, Ignasi, sense mirar-ho ni comprovar-ho, gairebé juraria que sí, que has comentat tots els posts...

      M'alegro molt que t'hi hagis trobat còmode i si t'endús algun blog nou que t,agradi viditar i algun visitant nou pel teu blog, ja serà fantàstic!

      No et demanarem res de res i cadascú al seu ritme, que no ens hen d crear obligacions.

      Espero que et quedis a la pròrroga de 4 dies...

      Elimina
    2. No em perdria aquesta pròrroga per res! Després d'haver arribat fins aquí...

      Elimina
  15. Caram, no no coneixia a la Maira i una mica de raó si que la té, mira que utilitzar-la i després deixar-la en un raconet, he, he...Però veig que pel seu compte ha fet molta feina, ho sigui que no és gens rancorosa...Déu ni do , l'èxit de la trobada, molt bé oi?
    Una bona feinada també anar segunt tots els posts, jo he estat tot el gener sense penjar-ne cap al meu blog, per poder-los comentar tots...Com que estava una mica enfadat ahir ja en vaig penjar un ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu blog, com la Maira, una mica molest... Hagués jurat que l,havies de conéixer. Em dec confondre de temporades i èpoques.

      Ara hi podrem tornar tots amb la calma ...

      Elimina
  16. Mira tu per on he conegut aquesta noieta, encantada Maira!!
    Sobre les xifres que ens dones em semblen estupendes, sí que ha estat una gran trobada! Al principi creia que seria un merder, però la Carme ens té acostumats a la seva forma de fer les coses, sempre perfectes, i en aquesta ocasió ha estat així també.

    M'ho he passat bomba ... menteixo ... m'ho estic passant bomba perquè sóc de les que encara no ha passat per totes les vostres aportacions i penso fer-ho. I potser vos preguntareu el per què? He estat una setmaneta fora i se m'ha acumulat treball que finiquitaré d'aquí un parell de dies o més. Paraula de sa lluna!! ;)

    Enhorabona a tu, Carme i a tots els que ho hem fet possible!!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara ens queda la pròrroga del partit, sa lluna...

      Ahir mateix encara van arribar 4 o 5 posts d'última hora. Ens allargarem fins el dia 4.

      Aferradetes dolces per a tu,bonica.

      Elimina
  17. Ja, ja Carme tens recursos per tot. Ho has fet de manera excel·lent. Els que no han dit ni piu, pot ser un altre dia ho podran fer. Pots estar ben satisfeta d'aquesta trobada, Bona escriptora i ara fas la competència a l'Anton i a mi mateixa amb les teves pintures. Deus tenir un bon bloc ple. Quina il·lusió deu fer mirar-les! I sense obrir l'ordinador... Una abraçada, i a veure si un dia ens podem conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que un dia ens podrem conèixer.

      Em feia gràcia posar 4 números, però no volia pas que fos avorrit... com que estava segura que alguns encara se'n recordarien de la Maira, em va venir al cap, aquest post. ;) Una abraçada.

      I no marxis, necessitem la teva opinió, també aquests dos dies propers...

      Elimina
  18. Simplement, bravo! Per la feinada, per l'èxit, per la quantitat de comunicació generada i per la qualitat, i per aconseguir treure'ns la pols als que anem apareixent i desapareixent, com els estels fugaços. Ens continuarem veient de tant en tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estarem atents a la barra lateral, per veure quan teeus el cap!

      Elimina
  19. Carme, els embolics són terreny abonat per a noves idees i la Mortadel·la ens ha donat l'oportunitat de conèixer la Maira. És com una espècie d'Ahse del Pons?
    Molt curiós tot el que expliques sobre els que no hi han pogut o no hi han volgut ser. Els macronúmeros per un blog de trenta un dies, impressionants. Tots ho hem gaudit a tutti pleni, però tu has d'estar molt satisfeta per l'èxit de la convocatòria i per tots els descobriments impensables, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt hàbil, Teresa. Un bon intent per descobrir el sexe dels àngels, o sigui, de la robòtica AhSe... ;-)

      Elimina
    2. No, no. no, la Maira tenia un blog propi que es deia així: Maira la blocaire. Com qie estava fet amb el meu perfil de Blogger, tothom sabia que era jo, però la majoria de comentaris jugaven el joc i es dirigirn a la Maira. Un bon dia algú va dir que jo era la seva mare i així va quedar. Era un blog per reflexionar i discutir d'assumptes blocaires. Va estar molt bé mentre va durar. Però res no dura per sempre.

      La vaig dibuixar amb uns ulls grossos i blaus, i quan vaig plegar el blog, la vaig posar a dormir... Per srmpre, a ella i al blog. Em vaig plantejar si el deixava mort flotant per internet o si l esborrava. Finalment el vaig esborrar.

      Estic contenta, Teresa, i tant que sí!!! M'ho he passat molt bé!!!

      Elimina
    3. Encara que no us ho cregueu (de fet hi ha dies que jo mateix dubto xD), l'ahse es realment una persona individual e independent de mi. Ella té la seva vida i jo tinc la meva.

      Elimina
  20. Molt de gust de conèixe't, Maira! Gràcies per tot, Carme.NO, no marxo, encara no! I menys ara que "m'heu" fet tornar... ara no puc marxar, de cap manera! Molts petons (podries incloure el nombre de petons i abraçades, el nom d'aferrades, el nombre de bons desitjos... però no cal, no els reduïm a una simple estadística, perquè essent virtuals, són ben reals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que no havies vingut mai al blog de la Maira, Montse?

      Gairebé em costa de creure, però si tu dius que no la coneixies, m'ho crec, només faltaria...

      Els petons ben reals, més que comptar-los, els gaudirem, oi?

      Elimina
  21. És veritat!!!!! la Maira no podia faltar!!! que bé que hagis vingut!!! i que ens hagis explicat totes aquestes coses. Realment, els blogs continuen sent un bon lloc per compartir la vida!!!!

    ResponElimina
  22. Maira, quant temps! És veritat que no podies faltar, és clar que no. Quantes bones estones ens vas fer passar donant voltes sobre nosaltres mateixos i les nostres relacions. Ja ho vaig dir un cop, si el blog de la Maira no existís, algú l'hauria d'inventar. I ara afegiré que, tenint la Carme, no cal inventar res perquè ella ja ho inventa per tots. Quina gran pensada la Maira, un dels grans invents d'aquests anys, i em sap greu que hagi caigut en l'oblit d'aquesta manera, però m'encanta que ara la recuperis per la trobada. Ja no sé a qui em dirigeixo, vaig canviant la persona tota l'estona, però és igual. Genial el post, genial les estadístiques, i genial la Maira. Tant de bo ens vingui a veure de tant en tant, encara que només li cedeixis el Col·lecció de tant en tant, com jo faig amb el Blog...

    ResponElimina
  23. Vaja, impressionant, m'has recordat un còmic de l'Astèrix que vaig llegir fa anys, quan els devorava tots, on es feia relació dels llapis gastats, els folis, la tinta, etc.
    Però en aquest cas són xifres reals i que fan notar la gran feinada que has fet i la que has fet fer, de bon grant, és clar.
    Ha estat un plaer i, per descomptat que hi serem a la reedició de 2018 si enacara som vius i si, com espero, som independents.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  24. 19 persones dius? D'acord, necessitaré 19 bidons, una pala, sosa càustica,... Quina feinada se m'ha girat de cop i volta!

    ResponElimina
  25. Benvinguda Maira, no t'efadis amb la mama que ha estat molt enfeinada. No sé pas com s'ho fa! Gràcies.

    ResponElimina
  26. Benvinguda Maira, no t'efadis amb la mama que ha estat molt enfeinada. No sé pas com s'ho fa! Gràcies.

    ResponElimina