dimecres, 17 de gener de 2018

Aplec efímer


Aplegats
en ínfim espai de temps.

Cadascú
amb el seu gest espontani.

Volem
ales obertes pel ciberespai.

Reposem
en un fràgil fil que ens uneix.

Les paraules
expressió de records i esperances.

Fidelitat 
al no res o a nosaltres mateixos.

Encara hi som.
Contents de trobar-nos.







35 comentaris:

  1. Hi ha tantes coses efímeres que el que cal és atrapar-les al vol perquè no s'escapin.
    M'encanta el dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al vol, com tu dius, no deixar escapar res de res...

      Elimina
  2. "en un fràgil fil que ens uneix"
    Un fil que també ens enforteix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que sembli contradictori, tens raó, el fil és molt fràgil però ens ajuda aser més forts.

      Elimina
  3. Quina imatge més bonica. Estem units per un fil virtual que, tot i ser fràgil, és també prou fort per "aguantar-nos" a tots per diferents que siguem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou fort per aguantar-nos a tots i per aguantar temps, proximitats i distàncies.

      Elimina
  4. Una molt bona metàfora del que estem fent aquest gener aquí, bona lectura per part teva, que n'ets l'artífex!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu. Finalment, jo diria que hem omplert!

      Elimina
    2. O estem a punt, a punt... queden 2 dies sense cap post...

      Elimina
  5. Que bonic! un refugi en precari equilibri acollidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, potser la qualitat d'acollidor és el més important de tot.

      Elimina
  6. "Reposem
    en un fràgil fil que ens uneix".
    A mi també m'ha agradat aquesta imatge poètica...Segurament aquesta fragilitat fa que s'apropin més tots plegats per tal d'equilibrar forces!

    ResponElimina
  7. Ens hi trobem bé i també contents de trobar-nos.

    Crec que tant una com l'altra fan que el fil no es trenqui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cuidarem, aquest fil, que no es trenqui.

      Feliç de retrobar-te, estimada lluneta!!

      Elimina
  8. Molt maco, Carme. Pot ser efímer, com un estol d'estornells, però segueix sent art. Art efímer, com aquesta trobada. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que tot és prou efímer, ens cal aprofitar el que ens passi per davant i no desdir-nos mai d'aquests efimeritat (existeix la paraula o me l'acabo d'inventar?) estem fets d'ella...

      Una abraçada.

      Elimina
  9. M'encanten, les imatges; la imatge del dibuix i la imatge de les paraules. I el crit final: encara hi som! Que val per la blogosfera, però val també per a tantes altres coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per eixamplar aquest crit final. Era ben bé la meva intenció, encara hi som, serveix per a moltes coses. I no les hem d'oblidar.

      Una abraçada.

      Elimina
  10. És el nostre aplec, Carme. I aquests pingüins ens ben representen. Quines aus, tant sofertes i persistents! O, a més a més, retrates alguna que d'altra realitat viscuda al nostre país?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que vaig començar volent retratar només aquesta trobada, però en anar escrivint, sobretot en aquest "encara hi som" final, hi volia enquibir més coses.

      El nostre aplec, com ocells que ens ajuntem i tornem a volar...

      Elimina
    2. Ai, Carme!No he desplegat el teu dibuix hi he vist pingüins en comptes d'ocells i, gel i mar en comptes de cel.I el fil tampoc. Ara, l'aplec le vist i llegit.

      Elimina
    3. ha, ha, ha... em vas fer riure quan vaig llegir pingüins, però sempre penso que totes les interpretacions són vàlides.

      L'única pega és que el fil és important!!! he, he, he...

      Elimina
  11. Molt bonic, el dibuix i el poema. Un lloc on trobar-nos i aplegar-nos, per narrar històries, cadascú les seves, i després, quan ens plagui, batre les ales i fer el nostre camí. I retornar-hi cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Consol, aplegats i lliures d'anar i venir...

      Elimina
  12. collits de cap i mans al digital... seguin l'estela de la barqueta... aniré fent mentre pugui..Gràcies a tot pel que doneu hi heu donat...anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton és una alegria que siguis aquí.

      Aquí tots donem i tots rebem... és un intercanvi prou equilibrat! Gràcies per venir!

      Elimina
  13. Aquest deu ser de la Carme, m'he dit. I si. Enfillal d'ocells mirant cap un futur, junts com en aquest Blog. I un poema ple d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has encertat, doncs, M Antònia!!! Gràcies!

      Elimina
  14. La teva il·lustració és ben reveladora, Carme, de l'esperit d'aquesta trobada, i els teus versos ens ho acaben de deixar molt clar! Sí, encara hi som; contents de trobar-nos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que puguem trobar-nos de nou moltes vegades, en tants d'altres punts de trobada que tenim i que utilitzem, Montse!

      Contents de trobar-nos!

      Elimina
  15. Un fil invisible que ens lliga i ens permet gaudir de la vida, i compartir històries que, encara que diferents, sempre tenen quelcom ens toca personalment.
    Una abraçada Carme, ets de les primeres persones que vas entrar al meu mon blogaire!!! Feliç de la teva perseverança, per això torno al blog i segueixo rodant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne, benvinguda al Blog, mentre ens puguem aplegar i reconèixer, vol dir que encara hi som!!!

      Moltes gràcies per ser-hi!

      Elimina
  16. Un dibuix preciós, Carme! I un poema igual de suggerent. Avui, molts dies després de no haver-ho pogut fer, he retornat a visitar el blog i remenant i tirant enrere he arribat fins el teu post que, de seguida, sense saber que era el teu, m'ha captivat.
    Em sembla que la metàfora és molt real i descriu això que som els bloguers, gent que va i ve i, de tant en tant, ens retrobem dalt d'un fil per a compartir les nostres il·lusions, dubtes, alguna pena i moltes alegries. Em sento una oreneta més d'aquest estol, tot i que a voltes emprenc el vol lluny...
    Abraçades per tu i a tota la colla!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com orenetes que enlloc de ser sobre un fil som sobre un blog... he, he, he... m'alegro que t'hagi agradat.

      Abraçades, August!

      Elimina