diumenge, 18 de gener de 2015

La nit del misteri


No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari;
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar 
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

No la cançó perfecta
Joan Vinyoli

34 comentaris:

  1. Una bona manera de començar un diumenge: amb poesia.

    ResponSuprimeix
  2. La perfecció només es troba quan no es busca. Un gran poema.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan no es busca i les paraules surten del cor i són dites amb senzillesa.

      Suprimeix
  3. Com aprenents que som,
    no! a la perfecció,
    sinó a l'ensenyança de vida.

    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre serem eterns aprenents i és per això que, a vegades, avancem.

      Suprimeix
  4. M'agrada aquesta image d'entrar "amb ulls encesos" dins la nit del misteri, no només amb "moure bé les ales". Si no hi ha passió, si només hi ha un anhel de perfecció, no podrem desentrellar la vida. Vinyoli, sempre un poeta molt potent. Gràcies pel poema,Consol.
    He visitat el teu blog Hora Blava i m'ha encantat. Fas unes fotografies molt maques (i plenes de passió també!). I la poesia sovint com a acompanyant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per la visita, August. És un bloc de les meves fotografies però també són un pretext per fer reflexions o per buscar poemes que m'agradin. Vinyoli té poemes exquisits.

      Suprimeix
  5. Fa pocs dies ja vam parlar de Vinyoli, un cop més vull fer meu aquest crit, també els ulls encesos i entrar en l'ànima del misteri...

    Gràcies per ser-hi, Consol...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme. La teva passió és contagiosa.

      Suprimeix
  6. Una boóna elecció, Consol. Gràcies per compartir aquest poema amb nosaltes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Montse. He vist en el teu perfil que tens oberts molts blocs. Quan pugui hi faré una visita.

      Suprimeix
  7. Evidentment, volia dir bona i no boóna!

    ResponSuprimeix
  8. Fer bategar les parpelles com si fossin ales de papallona i l'aire farà entrar els secrets al cor, que en serà un bon guardià...
    Una bona llum per les nits misterioses!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Unes imatges molt espirituals.
      Que no ens falti mai aquesta llum.

      Suprimeix
  9. M'agrada el poema, Consol, i també la imatge.

    ResponSuprimeix
  10. Estic fent un màster accelerat de poesia... un llenguatge tot nou per a mi, però tot un camí d'aprenentatge. Molt xulo aquesta poema...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que la poesia t'ha de commoure d'alguna manera sinó es fa difícil entrar-hi.

      Suprimeix
  11. Em sumo en felicitar-te per la tria del poema i també de la imatge que despren només de veure-la un grat aroma.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Laura. Tot plegat encara guarda l'esperit del Nadal. Aquesta trobada també.

      Suprimeix
  12. Una bonica imatge per un gran poema.

    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per poder celebrar aquesta trobada virtual.
      Aferradetes, sa lluna.

      Suprimeix
  13. Entrar en l'ànima del misteri... n'haurem de formar part i seguir caminat i aprenent tots els designis compresos i impresos...Anton.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El poema té unes imatges que et porten al món místic, d'allò transcendent i intangible. És com un cant espiritual.

      Suprimeix
  14. No hi entenc gaire de poesia... i em sap molt de greu perquè ho sento com una mancança, però, tot i així, les paraules d'aquests versos que has posat m'han agradat moltíssim... i la foto que els acompanya és maquíssima: L'has fet tu? :-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, les fotos sempre les faig jo, i en aquest cas era d'un centre de taula que també vaig fer.
      Tampoc sóc una entesa en poesia, ni està en el meu ànim ser-ho, en llegeixo perquè n'hi ha que m'agraden molt.

      Suprimeix
    2. Doncs tant el centre de taula com la foto són magnífics! :-))
      Deixarem la poesia pels poetes i tu la pots il·lustrar amb imatges tan maques com aquesta...

      Suprimeix
  15. M'agrada molt el centre de taula, és molt fi i càlid. El poema també m'ha encantat, l'obra de Vinyoli sí que la conec una mica (deu ser perquè passava els estius a Santa Coloma de F.)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto. La poesia de Vinyoli és com escoltar música, quan més l'escoltes, més t'agrada i més sentit té fer-ho. Està bé això de relacionar un lloc amb el seu poeta.

      Suprimeix
  16. M'agrada aquest poema i la imatge que l'acompanya. Desxifrar el misteri d'uns ulls ens pot portar a l'interior del cor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són sensacions subtils que ens commouen. Cal la nostra predisposició a viure aquests moments.

      Suprimeix