divendres, 16 de gener del 2015

Experiències blocaires

Res millor per a participar en aquesta trobada que estrenar un meravellós quadern que m'han regalat, sortit de la factoria de l'Assumpta. 
Moltes gràcies!


Corria l'any 2010 quan vaig començar el meu camí de blocaire amb el blog: "Topares siempre". Al principi amb la intenció de donar a conèixer, a topareños i amics, la història de la cultura i la vida del poble. Observava com persones que havien estat molt importants en el diari del llogaret ens anaven deixant. Cada vegada eren menys els que ens podien explicar com s'havia desenvolupat la vida al poble en la primera meitat del segle XX.


Una carta dels nens de l'escola a homònims d'una altra escola de Màlaga, datada el 1932, en la qual els expliquen com és el poble, les seves activitats econòmiques, la seva geografia i curiositats del mateix, em serveix d'excusa per iniciar aquest recorregut al que s'uneix la necessitat que sento de donar a conèixer allò que escrivia per a mi.

Els esdeveniments que van succeir després marcarien l'evolució del bloc. La pèrdua de la meva dona al 2011 em crea la necessitat de mostrar els sentiments i emocions que m'embolcallaven en aquells moments. Alhora aquesta sortida a l'exterior em permet conèixer altres blocs, així gaudeixo amb la meva escriptura i amb la lectura del que els altres publiquen.

La meva volta a Catalunya, després de trenta anys, marca un altre moment important: Tornar a utilitzar el català, escriure, visitar la majoria dels blocs aquí trobats ... van portant a tenir en compte altres possibilitats. Aquesta possibilitat es concreta en el moment que  -encoratjat per persones properes i especialment una- m'atreveixo a posar en marxa aquest bloc: "Topares i les lletres", on em puc expressar en català i participar d'aquesta trobada.

El meu trànsit per aquest món de l'escriptura em regala una altra oportunitat, el presentar els meus passos amb la narrativa: Relats conjunts, Jocs Literaris, Jocs de lletres ... brinden l'oportunitat de participar en els seus blocs, la qual cosa cada vegada m'agrada més, així com llegir les aportacions dels altres.

També he de demanar disculpes per no deixar-me veure més en els comentaris. Les meves pròpies circumstàncies limiten moltes vegades el temps, encara que sempre que puc us segueixo.

El apropar-me a aquest món m'ha permès conèixer a moltes persones a través de les seves paraules i fotografies. Persones que tenen alguna cosa que comunicar als altres, que ho fan utilitzant belles paraules i que fan sentir-me partícip d'aquest bonic món blocaire.

També, i ara per a mi el més important, és començar una nova vida plena d'il·lusions i esperances, al costat de la persona meravellosa i estimada.

Que per a tots sigui un any fantàstic !!

38 comentaris:

  1. Alfonso, tot i que com que jo fa dies que et segueixo els teus blocs ja sabia una mica la teva història, és un plaer i una alegria que hagis volgut venir fins aquí a compartir-la i a compartir també la resta de la colla de blocaires que ens apleguem aquí.

    Moltes gràcies per voler ser-hi, i desitjo de tot cor que gaudeixis de la trobada.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme ha estat una sort que em animessin a participar d'aquesta trobada. M'està resultant molt enriquidor, cada dia trobem noves paraules boniques, testimonis que ennobleixen. sentiments de compartir. Després hi ha els comentaris, que de vegades, complementen i encara milloren el mateix post.
      Tot m'està resultant meravellós

      Elimina
  2. El teu cas ja em va sorprendre quan el vaig conèixer, però no el sabia tot sencer, m'ha agradat molt conèixer la teva història! Endavant Alfonso, escrius molt bé en català i m'agrada tenir-te per aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu, la veritat és que em trobo molt a gust entre aquest petit veïnat blocaire. Quan m'acomiadava de la meva etapa de mestre a Catalunya deia en una carta de comiat que m'agradaria quan tornés poder expressar-me en aquesta meravellosa llengua, i ara ho estic fent realitat.

      Elimina
  3. M'ha agradat llegir-te i descobrir el què fas.

    Endavant amb il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, segur que tots junts podrem seguir caminant

      Elimina
  4. Un post ple de sentiment Alfonso, veig que a tu el bloc t'ha servit una mica per deixar enrere una pena gràcies a l'acollida sincera de companys blocaires i també ens has mostrat la teva sensibilitat...
    M'ha fet gràcia aquesta carta, perquè jo, anys enrere també havíem fet intercanvi de correspondència amb altres escoles i cadascú explicava coses del seu entorn, fins i tot un parell de vegades vam anar a fer una trobada a l'escola i els nens i nenes es van poder conèixer...
    Espero que aquest nova vida que ara vius en tan bona companyia, t'omple de la felicitat que et mereixes. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Aquesta carta és tota una joia, entre els alumnes hi havia el meu pare, sovint em parlava del que feien i sempre m'ha donat la impressió que a la república es va fer una escola que després no s'ha superat, i ara encara pitjor.
      El blog, en molts moments, m'ha servit per alliberar sentiments que no em deixaven caminar, ajudant-me a superar moments molt difícils.

      Elimina
  5. D'entrada deixa'm felicitar-te per aquest amor que es veu que traspues per tots els porus… No ha de ser fàcil després d'una pèrdua com la que expliques.
    Encantat de veure que tens aquestes ganes d'explicar i explicar-te. I felicitats pel teu català!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Adonar-me que quan volies expressar un sentiment ja no podies em creo la necessitat de comunicar el que sento en el moment i crec que ens aniria millor si no fóssim, de vegades, tan reservats a dir paraules d'afecte i amor.
      Gràcies

      Elimina
  6. Les experiències blogaires poden passar en món virtual però sempre són ben reals. Gràcies per compartir-les amb nosaltres. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mc. Sempre el que escrivim porta una mica de real si no tot

      Elimina
  7. Ostres, quin post tan maco... es nota que està escrit des del cor!

    Aquesta trobada, a la que reconec que em va acostar molt apuntar-me, està resultant un èxit total... per retrobar persones que feia temps que no llegíem i per conèixer més persones tan agradables i sensibles com tu! :-)

    (Espero que el folre de sac aguanti!! Se'm va ficar al cap posar-lo i no hi havia cola al món capaç d'enganxar-lo! hahahaha)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara aguanta i molt bé, encara hi ha cola per tot arreu. És un treball molt bonic i em va agradar molt que m'ho regalessin, doncs he d'escriure, sempre, primer amb pluma.
      Gràcies Assumpta.

      Elimina
    2. Gràcies a tu! Em fa molt feliç quan algú que rep una cosa feta per mi la troba bonica :-)
      A mi sempre m'ha agradat molt escriure a mà... tant, que quan estudiava, sort en tenia que gaudia passant els apunts a net, procurant que quedés una lletra bonica, perquè això em servia "d'estudi"... mentre la gent llegia i rellegia els llibres, jo gaudia escrivint títols, subtítols ;-))

      Elimina
  8. No et coneixia ni a tu ni la teva historia personal ni els teus blocs i estic contenta d'haver-te conegut en el context d'aquesta trobada .....i et llegiré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi està sent una experiència bonica i encara que, pràcticament, havia llegit a gairebé tots, aquesta trobada m'està permetent participar molt més de tots els esplèndids blogs que hi participen.
      gràcies Elfreelang

      Elimina
  9. be potser havia entrat al teu bloc amb els relats conjunts ...gràcies per ser -hi

    ResponElimina
  10. Jo tampoc no et coneixia, però m'ha agradat saber de tu i d'aquesta capacitat de tornar a començar. És un dels reptes més fascinants que hi trobo a la vida. D'aquí que entre els llibres que més m'atrauen hi hagi "Las uvas de la ira" (John Steinbeck) i entre les meves pel·lícules "Another woman" (Woody Allen) o "Le goût des autres" (Agnès Jaoui). En tots ells surt aquesta idea de reinventar-se, de tornar a començar, d'aixecar-se i avançar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un temps que et sembla que mai més tornaràs a viure i a sentir, després el record agradable, el mateix que has viscut, sembla que et llança a reinventar-te. A "La vella màquina" de Relats Conjunts, expressava aquesta necessitat.
      Gracies Ignasi

      Elimina
  11. No et coneixia, però m'alegro que hi siguis!

    ResponElimina
  12. Estic molt contenta cada vegada que veig que publiques, sé que moltes vegades les circumstàncies que t'envolten et deixen poc temps, però ja saps que m'encanta llegir-te, sentir-te i saber-te a prop.
    Molta felicidat per a tu i els teus blogs ☺

    Aferradetes, nin!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que tens molt a veure en aquesta aventura del blog en català i estic encantat que em llegeixis i sentir-te a prop i amiga.
      Bessets i aferradetes que no faltin Paula

      Elimina
  13. Un bon lloc per a saber coses noves. M'agrada haver-te conegut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Xavier, a mi també m'ha agradat conèixer a la gent. A més per un comentari anterior penso que ens portem dies.

      Elimina
  14. Gracies per compartir aquests retalls de la teva vida, Alfonso. N,hi ha de bons i de dolents, tal com es sempre la vida, però compartir.ho permet que els bons es gaudeixin mes i ajuda a fer mes suportables els dolents. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades som més donats a expressar els sofriments, sembla que dóna més pudor expressar els d'afecte, amor o simplement els que es consideren bons i cada vegada em convenço, amb els anys, més de la importància que és per als altres que també expressem el que sentim de bonítol.
      Gracies Teresa

      Elimina
  15. Darrera de cada blocaire un historia única. Benvingut Alfonso!

    ResponElimina
  16. Jo tampoc et coneixia Alfonso. És bonic llegir a gent nova i conèixer noves històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dels grans al·licients dels blogs, conèixer gent nova, gaudir amb el que fan, compartir i de vegades sentir-te identificat amb el que expressen
      Gracies Drapaire de mots

      Elimina
  17. Em sap greu conèixer gent com tu, que encara no havia descobert. Em sap greu el fet de no haver-vos descobert abans, eh? no pas el fet de conèixer-vos Benvingut i gràcies per compartir sentiments. Et desitjo moltíssima sort en aquest nou capítol de la teva vida que dius que comences, ple d'amor! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si aquesta trobada ens permet conèixer a altres persones que gaudeixen fent el mateix que nosaltres, que no és altra cosa que escriure, ja val la pena. Si a més ens permet compartir sentiments i inquietuds, hem de considerar-la meravellosa.
      Gràcies Montse.

      Elimina
  18. Doncs jo no et coneixia, Alfons. Espero poder-te anar seguint!

    ResponElimina
  19. Fa poquet que et conec i aquest post m'ha servit per conèixer una mica més.
    Un plaer, Alfons :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta. Tampoc fa molt que participo en aquesta mena de tertúlia oberta, que és el món blocaire.

      Elimina