dimecres, 10 de gener de 2018

Cas típic 2742: noi li agrada noia, noi li agraden les trobades virtuals

Un dia de desembre estava tan tranquil quan de cop vaig rebre un inesperat mail, un altre príncep nigerià que necessita treure la seva fortuna del país vaig pensar, però aquesta vegada no la vaig encertar, era molt pitjor, era un mail de la Carme Rosanas. Segur que a molts de vosaltres us sonarà aquesta sensació d'angoixa que vaig tenir alhora de llegir el remitent perquè els mails de la Carme sempre impliquen feina, no t'enviarà un mail per desitjar-te bones festes i prou, no, no, ella sempre demanarà algun favor o altre, si bé es cert que no són grans favors, es a dir, dubto que arribi el dia que em demani les claus del Ferrari o un tros de medul·la òssia, però són petites feinetes com ara col·laborar en els seus projectes blocaires que s'inventa i que et demana sense cap remordiment. Ara em direu que no estic obligat a res, que ningú no m'està apuntant amb una Desert Eagle .50 AE, i teniu raó, però si que tinc una responsabilitat moral perquè jo sóc en Pons (abans d'arribar aquí ho sabíeu, no?), que en Pons col·labori (visca la gent que parla d'ella mateixa en tercera persona!) en un projecte blocaire es la meitat de la feina, sense en Pons la gent passaria de totes aquestes històries, llavors està sobre les meves espatlles (virtuals) el fracàs o l'èxit d'aquest tipus de projectes.

En aquest projecte en concret la Carme em demana, o ens demana, però la veritat em preocupa més el què em demana a mi que el què us demani a vosaltres, que col·laborem en el Roda al mon i torna bloc, blog que esteu llegint ara mateix sense donar-vos ni compte a no ser que estigueu llegint això a Pons's Blog perquè també s'ha publicat allà (moment de publicitat fet, ara ja podeu parar de llegir si voleu). Resulta que ja fa tres anys de la trobada virtual, no sembla que hagi passat tan de temps, oi? Jo tinc excusa perquè fa temps vaig fer un pacte amb el diable per tenir la immortalitat, però vosaltres mortals hauríeu de ser més conscients del vostre limitat temps en aquesta miserable existència. Doncs sembla que es va acordar que la trobada virtual es repetiria en el 2018, perquè la gent pensava que li faria il·lusió escriure alguna cosa, doncs resulta que no, que realment fa un gran pal escriure un post per aquest blog, i tota la il·lusió que hi havia en el 2015 ha marxat clavegueres avall, fins hi tot la pròpia Carme diu que es un conyàs, paraules textuals, per suposat, ja sabeu com parla ella... En el seu mail recorda que els tres anys de diferència va ser la opció guanyadora en la votació com traient-se de sobre el mort, com donant a entendre que ella va votar una data més llunyana com ara el 2020, el 2025 o possiblement el 3000. Ara es quan arriba la meva part preferida del mail quan diu "En realitat a totes les persones que vareu dir que participaríeu, encara que algunes no ho vareu arribar a fer", per si no enteneu la frase ja us la tradueixo jo "Tu! Miserable persona sense paraula alguna que promets coses que llavors no compleixes! Et repto a que compleixis el que vas dir ara fa més de tres anys a veure si tens ous!" a més a més afegeix "Ratllem la setantena d'autors" (que es mereix un paràgraf a part) ve a dir "Ja veureu com de tanta gent que som la gran majoria no farà ni punyeter cas i acabarem escrivint els quatre desgraciats de sempre..." Sempre he dit que el derrotisme es una qualitat inherent a tot bon català. Al final de la petició es on la Carme es deixar anar i es nota que se li en fot tot, ja que en comptes de concretar la idea amb un sol objectiu per tal que anem tots a una i la cosa quedi harmoniosa, ens insta a fer el que ens roti perquè prou que ha fet ella escrivint el mail com per anar perseguint a la gent com fa tres anys perquè facin cas de les poques normes que hi havia.
Futurama patrocina la trobada virtual de l'any 3000
Si us ha agradat aquest post doneu-li les gràcies a la Carme que mitjançant el seu mail m'ha inspirat a escriure això durant una nit d'insomni (les 7 PM es nit ja, no?), per contra si no us ha agradat llegir això les culpes també són de la Carme, i el post de la hipotètica trobava virtual del 2021 també serà culpa seva, si es que queda algun blogger en el 2021... Fes like si trobes que els finals apocalíptics són lo millor.

PS: Ara es quan arriba algú i m'esborra el post planificat i tot se'n va a norris, es lo típic que passa en aquest blog, 70 autors i la majoria uns pocatraces, per suposat la culpa es de blogger que permet als inútils trastejar amb els blogs, com a mínim wordpress té la complexitat justa per tal que s'apliqui un filtre d'inutilitat que evita que qualsevol negat faci servir wordpress.

27 comentaris:

  1. És increible veure que es pot dir tant amb tant poca cosa. Felicitats Pons, comences l'any complint els teus compromisos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol, em pregunto què fa una persona de bé com tu comentant blogs abans de les 7 del matí.

      Elimina
    2. El Pons brilla com el Sirius en la foscor!

      Elimina
  2. Jo encara diria més (i a l'inrevés): com es pot dir tan poca cosa amb tant se rollo??? My God! Aquest és el Pons de tota la vida! Benvingut a la trobada, Pons, ni que sigui per donar-te publicitat sempre ens fas riure! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es queixa de rotllo el tio fa els posts més llargs de la catosfera? Això si, per compensar està mesos desaparegut ves a saber on.

      Elimina
  3. Oh! Admirat pons, he de dir que has captat i traduit amb eficàcia totes les meves intencions, de les més explícites a les més ocultes!

    Ja veus que ningú t'ha esborrat el post, per tant tot plegat està essent un gran èxit.

    Potser t'hauria de donar les gràcies com faig habitualment, però crec que no cal. Tu has fet el que havies de fer, segons la teva responsabilitat i el,teu deure i has fet la teva publicitat de sempre i ja n'has tret el teu profit. O sigui que estem en paus.

    La propera trobada virtual, serà, al 3.000, aquesta vegada no preguntaré, he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte! Ens veiem en la trobada del 3000!

      PS: Encara hi ha temps que algú m'esborri el post sense voler tot i haver-se publicat ja, encara que sigui el Xexu expressament per la ràbia d'haver deixat visible només 8 hores (a sobre hores nocturnes) el seu post.

      PS2: Any 3000. Als anys no se'ls hi posa punts, o es que potser escrius any 2.018?

      Elimina
  4. A mi m'ha agradat el post, és just que el m'esperava de tu PONS i per això no me'n puc estar de donar-li les gràcies a la CARME. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només puc fer que donar les gràcies a la CARME pel comentari d'en MCABEU

      Elimina
    2. Estàs donant les gràcies a la persona equivocada.

      Elimina
  5. Pons tens un cor molt gran i encara que no ens ho digues, segueixes enamorat i enamorant-nos;cas típic...

    Potxons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cardiòleg diu que el meu cor es normal, ni gros ni petit, i fa lo seu, bum bum.

      Elimina
  6. Com que ja l'he llegit al pons blog, m'estalvio de tornar-ho a fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una diferència amb el post de Pons’s Blog però no et diré quina

      Elimina
  7. Doncs ara me'n vaig al Pons's Blog, a veure si la trobo!

    ResponElimina
  8. Un post ben divertit, però senyor Pons, al mateix temps tot una declaració d'egocentrisme, però que no havia de ser un post de bons propòsits? no anem pas bé no!!! Ep, jo vaig ser la primera o la seguna, sempre tan complidora, ejem, ejem!!!
    El 3000 farem una trobada dels nostres esperits...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El bloc del Pons és _personal_, no voldries que parli e tu??

      Elimina
    2. Bons propòsits? D'on ha sortit aquesta idea? A mi ningú em va informar sobre la temàtica!

      En serio vas ser la primera? Quan jo vaig programar el post no n'hi havia cap de programat, i el vaig escriure el 18/12/2017 a les 19:11

      Elimina
    3. La primera no ,però si de les primeres, jo el vaig programar pel dia 3...Potser aquest ull hauria d'utilitzar una lupa, he, he!
      Això dels bons propòsits és perquè gairebé ho fa tothom ( jo no)quan comença un nou any!!!

      Elimina
  9. Però l'apunt on és? Perquè açò eren els quarts, no?

    ResponElimina
  10. Jo també estimo FUTURAMA (quan vaig serè també). Si, jo sóc dels maldestres que es fan un embolic manejant els controls de Blogger, però he aconseguit no esborrar cap post (dels altres), em penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, bé, en aquest mon falta més gent que estimi, o com a mínim li agradi, Futurama

      Elimina
  11. Ja veig que segueixes bé de salut, fantàstic!!

    ResponElimina
  12. Carme, gràcies, de part del Pons, per aquest post tan divertit en què ha col·laborat en aquesta trobada!
    Què passa, ens has dit que ho féssim així, oi Sr. Pons? :)

    ResponElimina