dilluns, 2 de febrer de 2015

Viatge



Imatge manllevada d'aquí.

viatge  m.  'anada que un hom fa per anar a un lloc distant' 

Del llatí VIATICU  'pertanyent al camí'  (derivat de VIA 'camí')



El tren ja és a la posta. 
Nosaltres encara som aquí. 
                                                                        
Jordi DORCA
                                                                 

Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances. 
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.   

Carme ROSANAS


...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta. 
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...

Montserrat GALIONAR


I el sol se'n va suaument, lliscant per les vies, nit enllà, 
mentre llueix els seus matisos de groc.

Roser ALGUÉ


Viatge incert. 
Camí de sol i lluna, 
recer de records. 

Papallona BLAVA


El tren ja és lluny
la teva mà no s'abalteix de fer adéu, 
qui pot mesurar la distància d'un sentiment

Lolita LAGARTO


El tren reposa
a l'estació d'espera, 
viatgen somnis. 

MONTSE



30 comentaris:

  1. Jordi, benvingut... has vingut ple de convidades al teu post...
    M'alegro que siguis aquí. Encara que el tren ja sigui a la posta.

    Moltes gràcies!!!

    Aquestes teves paraules, fan bellugar les neurones i també els sentiments, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Agraïm la teva empenta i la teva vitalitat. I totes les neurones que han vist passar el tren. Gràcies.

      Elimina
  2. El tren reposa
    a l'estació d'espera,
    viatgen somnis.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els millors somnis per a tu, Montse.
      Gràcies, moltes gràcies.

      Elimina
  3. Quina sort que s'hagi allargat uns dies el "Roda el blog".
    Un viatge cap a Lapo Esia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier.
      M'hi voleu?
      Jo també vull anar-hi.

      Elimina
  4. el tren ja és lluny
    i la teva mà no s'abalteix de fer adéu,
    qui pot mesurar la distància d'un sentiment..

    ResponElimina
    Respostes
    1. que bo, Lolita!
      una bella distància,
      en tot cas

      Elimina
  5. Dalt del tren, tots anem-hi dalt del tren...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi cabrem tots, ja veuràs com sí.
      Gràcies, Ignasi, per la companyia.

      Elimina
    2. Ostres Ignasi, no em diguis que compartim passat Kumbaià!

      Elimina
    3. Aquí en teniu una altra amb passat Kumbaià...

      Elimina
    4. Pels seus fets els coneixereu!

      Elimina
  6. Un tren amb una càrrega sensacional i única. Qui pogués versificar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els versos són lleugerets, però desitjo que t'acompanyin, M. Antònia.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Piano piano, per poder veure el paisatge.
      Gràcies, Pons.

      Elimina
  8. Els trens van passant, pujarem al següent i continuarem viatge.

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. Visca!
      Però que no se'n vagi, eh?

      Elimina
    2. L'art com una via de tren paral·lela a la vida,
      d'anada i tornada, com el sol que surt i es pon.

      Elimina
  10. Quina enveja em feu els poetes! m'encanta aquest reguitzell de poesia.
    Els trens, per anar d'un lloc a un altre, sovint tenen un sol camí, nosaltres que en tenim tants per triar, algunes vegada no en veiem cap.

    ResponElimina
  11. Sort que m'ha precedit la Consol. Començava a pensar que, tantes que en tinc a vegades, m'havia quedat sense paraules per correspondre a tanta i tan bella poesia dedicada a la nostra trobada. Com a viatgera d'aquest tren tan especial i engrescador, us dono les gràcies. Un honor viatjar amb vosaltres.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies Jordi per deixar-me forma part d'aquest trenc que camina cap a l'horitzó de la llibertat...
    ..Tots anem'hi, hi ha lloc per tota la gent!.
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Vaig lleugera d'equipatge
    la mirada cap a l'horitzó
    cel i mar, aprenentatge
    de vivències i il·lusió.
    Les onades acaronant l'esguard,
    el capvespre omplint de colors
    muntanyes, valls i camps
    allunyant-nos sense mirar enrere,
    el camí es va fent i, alhora, fem camí.

    Un plaer viatjar per aquest món amb tots vosaltres.
    Aferradetes, Jordi! ☺

    ResponElimina
  14. Espero que sigui un BAVE (Baixa velocitat) o, encara millor, un ARPIT (a ritme pausat i tranquil), que ens permeti observar el paisatge mentre xerrem en calma amb els companys de vagó...

    ResponElimina
  15. És tot tan subjectiu...! El temps encara més: Pensonal i intransferible. I quan un es torna observador, sorgeixen pensaments com el teu, Jordi, tan plens de poesia.

    ResponElimina