 |
| Imatge manllevada d'aquí. |
viatge m. 'anada que un hom fa per anar a un lloc distant'
Del llatí VIATICU 'pertanyent al camí' (derivat de VIA 'camí')
El tren ja és a la posta.
Nosaltres encara som aquí.
Jordi DORCA
Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances.
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.
Carme ROSANAS
amarats de colors
d'una posta sense recances.
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.
Carme ROSANAS
...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta.
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...
Montserrat GALIONAR
I el sol se'n va suaument, lliscant per les vies, nit enllà,
mentre llueix els seus matisos de groc.
Roser ALGUÉ
mentre llueix els seus matisos de groc.
Roser ALGUÉ
Viatge incert.
Camí de sol i lluna,
recer de records.
Jordi, benvingut... has vingut ple de convidades al teu post...
ResponEliminaM'alegro que siguis aquí. Encara que el tren ja sigui a la posta.
Moltes gràcies!!!
Aquestes teves paraules, fan bellugar les neurones i també els sentiments, com sempre.
Gràcies, Carme. Agraïm la teva empenta i la teva vitalitat. I totes les neurones que han vist passar el tren. Gràcies.
EliminaEl tren reposa
ResponEliminaa l'estació d'espera,
viatgen somnis.
Salut!
Els millors somnis per a tu, Montse.
EliminaGràcies, moltes gràcies.
Quina sort que s'hagi allargat uns dies el "Roda el blog".
ResponEliminaUn viatge cap a Lapo Esia.
Gràcies, Xavier.
EliminaM'hi voleu?
Jo també vull anar-hi.
el tren ja és lluny
ResponEliminai la teva mà no s'abalteix de fer adéu,
qui pot mesurar la distància d'un sentiment..
que bo, Lolita!
Eliminauna bella distància,
en tot cas
Dalt del tren, tots anem-hi dalt del tren...
ResponEliminaHi cabrem tots, ja veuràs com sí.
EliminaGràcies, Ignasi, per la companyia.
Ostres Ignasi, no em diguis que compartim passat Kumbaià!
EliminaIgual sí....
EliminaAquí en teniu una altra amb passat Kumbaià...
EliminaPels seus fets els coneixereu!
EliminaUn tren amb una càrrega sensacional i única. Qui pogués versificar!
ResponEliminaEls versos són lleugerets, però desitjo que t'acompanyin, M. Antònia.
EliminaEsperem que no descarrili
ResponEliminaPiano piano, per poder veure el paisatge.
EliminaGràcies, Pons.
Els trens van passant, pujarem al següent i continuarem viatge.
ResponEliminaI que n'hi hagi molts, gràcies McAbeu!
EliminaEl tren ja és a la trobada de 2018!
ResponEliminaVisca!
EliminaPerò que no se'n vagi, eh?
L'art com una via de tren paral·lela a la vida,
Eliminad'anada i tornada, com el sol que surt i es pon.
No, que no se'n vagi, Jordi.
EliminaQuina enveja em feu els poetes! m'encanta aquest reguitzell de poesia.
ResponEliminaEls trens, per anar d'un lloc a un altre, sovint tenen un sol camí, nosaltres que en tenim tants per triar, algunes vegada no en veiem cap.
Sort que m'ha precedit la Consol. Començava a pensar que, tantes que en tinc a vegades, m'havia quedat sense paraules per correspondre a tanta i tan bella poesia dedicada a la nostra trobada. Com a viatgera d'aquest tren tan especial i engrescador, us dono les gràcies. Un honor viatjar amb vosaltres.
ResponEliminaMoltes gràcies Jordi per deixar-me forma part d'aquest trenc que camina cap a l'horitzó de la llibertat...
ResponElimina..Tots anem'hi, hi ha lloc per tota la gent!.
Petonets.
Vaig lleugera d'equipatge
ResponEliminala mirada cap a l'horitzó
cel i mar, aprenentatge
de vivències i il·lusió.
Les onades acaronant l'esguard,
el capvespre omplint de colors
muntanyes, valls i camps
allunyant-nos sense mirar enrere,
el camí es va fent i, alhora, fem camí.
Un plaer viatjar per aquest món amb tots vosaltres.
Aferradetes, Jordi! ☺
Espero que sigui un BAVE (Baixa velocitat) o, encara millor, un ARPIT (a ritme pausat i tranquil), que ens permeti observar el paisatge mentre xerrem en calma amb els companys de vagó...
ResponEliminaÉs tot tan subjectiu...! El temps encara més: Pensonal i intransferible. I quan un es torna observador, sorgeixen pensaments com el teu, Jordi, tan plens de poesia.
ResponElimina