Diu en Javier Cercas a "El Impostor" que la ficció salva i la realitat mata. Per això
el protagonista del seu darrer treball, l'Enric Marco, com el
Quixot, va inventar-se una vida diferent de la que tenia,
una vida que, si hagués estat veritat, l'hauria fet més feliç .
Però
les mentires no neixen del no res, sinó que estan barrejades amb
certeses, desitjos, amb d'altres ficcions que hem llegit o ens han
explicat, amb decepcions, amb pors... De fet, continua en Cercas, les
millors mentires són aquelles que estan envoltades de veritats.
En els blogs escrivim reflexions que aparenten ser certes però que són ficció (o com a mínim estan barrejades amb ficció) i també escrivim veritats disfressades de
contes, de poesia, d'imatges... És complicat saber destriar una cosa de l'altra i... sabeu què és el millor de tot? Que no importa. I això ens dóna una llibertat absoluta a l'hora d'escriure.
Posaria
la mà al foc que molts dels que voltem per aquí ens deixem atrapar fàcilment per les ficcions de la literatura (només cal veure les llistes de llibres llegits que elaborem a final d'any) i molts també portem el cuquet de l'escriptura
ben endins.
No tots podem ser novel·listes, potser ni tant sols volem ser-ho, però tots som uns impostors convençuts. Per molts anys puguem continuar sent-ho.
No tots podem ser novel·listes, potser ni tant sols volem ser-ho, però tots som uns impostors convençuts. Per molts anys puguem continuar sent-ho.
