L'Anton de rebaixes ha dit...
- Crec que s'oblida que és un instant.
- No sabem el que passarà i ens passarà demà... Congruència.
- No, no ho sabem, però això no sé si això ens ha d'aturar de fer petits projectes...
- Sembla que hi ha coses en el temps que s'han de mirar no per el desig si no per la fatalitat.
- Anton, la fatalitat ja ve prou sola, no cal deixar-nos-hi anar més del compte.
- Avui sou joves, qui porta més del temps del que des d'ara proposeu per la cita?
- Jo els que conec que porten més temps fa uns 5 o 6 anys, jo tot just 3 i mig.
- Sou tant adictes que res us farà plegar, enlentir o continuar ...
- No, no, hi ha molta gent que ha polegat, he vist plegar molta gent.... molta Anton.
- Maneu sobre vosaltres mateixos en el que sou...
- Ningú mana del tot, mai
- Sabeu d'aquí un instant els canvis que se us poden produir, impensadament, sense resposta...?
- tens raó, no, no ho sabem.
- Us diré que jo continuo amb esforç aquí,sense ganes...Avui, és per necessitat...
- Si et serveix d'alguna cosa, Anton, benvingut sigui aquest esforç.
- Tenim un confesonari en la xarxa on hi portem, ensenyem moltes cabòries que potser en altre lloc no fariem paradeta.
- És cert, és un espai força lliure i ens expressem d'una manera espontània i natural.
- I ens ho permetem tot, fins abraçar-nos...
- Sí, tens raó.
- No depén tant com pot creure's el ser aquí o allà en un moment determinat i a tant llarg plaç, així jo ho considero.
- És que tens tota la raó, Anton, però tot i no saber si hi seré, puc fer projectes, per si hi sóc...
- Als 85 anys com tindré la capisola si encara no he fet el viatge ... a Itaca ?
- Ningú no ho sap, però per com la tens ara, juraria que bé, en plena forma. :)
- Quan tenim benestar, salut, anys per viure ens sembla que som...
- Sembla que som... però no som res... é s cert també.
- I ja us dic: EN UN INSTANT POT CANVIAR NOSTRE DESTÍ.
- Un cop més t'he de donar la raó. En un instant pot canviar tot i a més a més de molt diverses maneres.
..................
- Ara, a pesar del que dic aquí damunt,qui no té ganes de ser en un lloc on ha trobat...ESTIMA ? i SALUDAR ALS COMPANYS DE FATIGUES ?
- Com a mínim nosaltres tenim ganes d'intentar-ho. Si ho aconseguim o no, la vida ho dirà. A tots ens poden passar coses Anton, a grans i joves. Esperem no perdre'ns d'aquí a allà, però pels que es perdin, proposem una retrobada. T'hi esperem, Anton!