diumenge, 28 de gener de 2018

PENSANT EN LA TORNADA

Tornar al blog malgrat no haver marxat mai del tot; compartir els anhels, les il·lusions, les decepcions, les alegries, els amors, les cançons, les absències, la solidaritat, la llibertat, la por, l'entusiasme.... i tantes i tantes històries que hem abocat en aquest món blogaire, on sense saber com, vaig anar trobant amics amb les seves particularitats, amb els seus recels, amb el seu anonimat, amb les ironies, amb els dibuixos, els poemes, els haikus...
Un món s'obria darrera la meva pantalla i a poc a poc, alguns de vosaltres vàreu ser part del meu dia a dia amb mots d'esperança, amb paraules plenes de llum que vam permetre omplir un buit emocional.

Em meravella tombar pel món blogaire i veure que alguns sou fidels al blog, i em sembla admirable; a mi m'agrada escriure, però en els darrers anys, el blog ha quedat força desemparat. De tant en tant hi escric, però moooolt de tant en tant.
Aprofito aquesta tornada per felicitar tots els que us manteniu actius; d'altres que seguia també han abandonat, i també n'he descobert de nous, és la vida que gira i ens porta per camins ben diferents.

Avui, diumenge 28 a Valls celebrem la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, els carrers esdevindran riuades de gent; les flaires del calçot s'escamparan i trobarem una ciutat que festeja una menja hivernal, però mentre seguirem amb el cor encongit, veient un estat desafiant que vol trepitjar la voluntat d'un poble; per tant, la festa impera, però en el cor resideix l'amargor d'un despotisme que per molt que vulgui colpejar, no podrà perquè la força cada cop és més gran!

Així, que pensant en la tornada, també penso en el retorn del nostre govern, en el retorn dels nostres presos i exiliats; anhelo la unitat de tots i totes per esdevenir el que som: un poble lliure que batega amb intensitat per assolir la llibertat.
VISCA LA TERRA, ELS BLOGS I LA GENT DE BONA VOLUNTAT!!!!


20 comentaris:

  1. Ho expliques molt bé. La vida ha de continuar i, per força, hem de seguir endavant però això no vol dir que acceptem com una cosa normal, les imposicions antidemocràtiques i injustes (per molt que les dicti un jutge) amb que intenten fer-nos claudicar. No se'n sortiran!!

    Per cert, m'ha agradat molt aquesta definició dels blogs com "un món obert darrere la pantalla". N'estic completament d'acord. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrere la pantalla s'amaga el món, només cal voler-lo sentir!!!!
      Tot segueix, però ens fereix a tants i tants!!!
      DONEC PERFICIAM!!!

      Elimina
  2. És cert el que dius Dafne. Seguim fent les nostres activitats com si tot fos normal, però sempre hi ha un cuquet que per dins ens alerta de les injustícies que vivim.
    Acabes dient: VISCA LA TERRA, ELS BLOGS I LA GENT DE BONA VOLUNTAT!
    Visca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai m'hauria imaginat sentir en molts moments la tristesa que m'ha generat l'odi envers els catalans!!!
      SOM I SEREM, XAVIER!!!

      Elimina
  3. No pots tornar si mai has marxat....el que pots fer és fer-ho més sovint que ens alegraria la vista, ja saps que sempre ha estat un plaer llegir-te.
    Ens dius que teniu calçotada, demà toca explicar com ha anat, doncs quan vaig estar a Valls fa dos mesos el noi de la botiga de vermuts ens va comentar que no era massa bona idea assistir a la festa de la calçotada per la quantitat de gent que rebeu....en tot cas ens ho expliques....
    L'altre tema, el polític, és d'una impotència gegant. Saber el que volem, saber que tenim raó, saber que som majoria i enfrontar-nos a la injustícia de la dictadura és molt dur. Però perseverem, aguantem i vencerem.
    Algun dia escriurem posts republicans com a bons republicans que serem i serem aquí per llegir-nos les nostres opinions.
    Una forta abraçada i bona calçotada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et refereixes a la vermuteria de la plaça de l'Oli, l'eleborador del Monseta, vas anar a parar a un temple de sabiduria.

      Elimina
    2. Em va aconsellar molt bé, avui és un dia de moltes calçotades, jo la faig en una masia amb tota la colla, però ni he sortit pel poble, m'esgarrifa com es colapsa tot!!!!
      I vas venir a Valls, i no m'ho vas dir????? Hauria vingut a fer-te una abraçada!!!!!!

      Elimina
  4. Sí sí, alguns encara estem per aquí, i seguim donant guerra, a veure quant ens durarà. Els dies no tenen més hores per ocupar, i tard o d'hora les prioritats canvien. Mentre ens hi seguim trobant còmodes, anirem fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva vida girar tant, que gairebé surto disparada de l'esfera!!!! El blog és un molt bon company, el que passa és que el temps, aquest temps que s'esmuny amb rapidesa....
      Felicitats XeXu per mantenir-te!!!! Et vaig llegint, encara que no deixo rastre!!!

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. El blog també serveix per fer amics i sentir-los a prop...Jo sóc de les que des que vaig començar li sóc fidel!
    Sòm molts els que pensem en aquest retorn, tot i que no ho veiem massa clar; així que jo també afegeixo al teu, un VISCA molt gran.

    ResponElimina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament Roser!!! Hi ha molt bones persones en aquesta catosfera!!!! És bonic saber i poder anar explicant en aquesta pantalla tot allò que ens amoïna o complau!!!
      VISCA la terra més ufana!!!!

      Elimina
  7. Jo que em pensava que la festa de la calçotada la feiem per als forasters! He, he! I, quant al país, tot i que ens estem fent un fart de patir, ens en sortirem segur perquè és un procés natural de desaparició dels estats-nació i l'aparició d'altres formes d'organització social. Fàcil? Gens ni mica.

    ResponElimina
  8. Joan, jo ni surto al carrer!!!! La fem amb la colla de tota la vida, i entre moltes, que tu ja saps que en dos mesos se n'acaben fent una bona colla, doncs avui, normalment, fem la primera.
    La veritat és que hi ha hagut alguns dies que m'he sentit com malalta, tot provocat pels esdeveniment, que em generen un malestar que acaba reflentint-se en la quotidianitat; que gairebé ja ni és quotidiana.
    Ens en sortirem!!!!!

    ResponElimina
  9. Moltíssimes gràcies per venir, Dafne, sempre és una alegria retrobar-te, aquí o al teu blog.

    Jo també soc dels que segueixo. M'agraden els blogs i encara hi ha unes quantes persones, amb les quals les complicitats es van mantenint dia a dia.

    I és ben cert que tanta i justícia fa patir, a tots, per descomptat. Però no podem defallir ja que aquesta és la intenció d'aquest estat: eliminar-nos com sigui. Ens n'hem de sortir. És una qüestió de supervivència.

    ResponElimina
  10. Doncs encara que sigui amb el cor un xic encongit espero que la calçotada hagi sigut un èxit. Salut!

    ResponElimina
  11. Salut, República i bona calçotada.

    ResponElimina
  12. Fer calçotades o altres festes serveix per respirar una mica i prendre més força per les coses que ens fan sentir vius i per les que paga la pena lluitar.
    Espero que ho hagis gaudit.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  13. M'alegro de retrobar-te per aquí, bonica! És cert que anem molt enfeinats i que les prioritats sovint passen pel davant dels blogs, però sempre guardarem un record entranyable dels qui vam conèixer a través d'aquest mitjà.

    ResponElimina
  14. Espero que t'ho hagis passat bé amb la calçotada inicial. Encara queden molts dies per gaudir-ne, igual que dels blogs

    ResponElimina