Pels que no em coneixeu i pels que coneixen una mica l' esperit d'aquesta "drapaire" faré un balanç del que ha passat en aquests 2 anys des de l'inici d'aquella eixelabrada proposta. (Vaig escriure al blog, tot el que volia deixar enrere abans de posar el 5 al davant de les espelmes en el pastís d'aniversari) .
Malgrat les esperances de canviar alguns aspectes de la meva vida i els esforços (ni ha que no depenen només de mi... pobre innocent! ...)
- Ssssht.....
Si, si, ja ser que alguns em dirien que TOT depèn de mi. Però quan la situació familiar és tant entremada no és fàcil modificar- la.
En fi, que continuo sent "fujitsu" , temperamental (metereologicament parlant, o sia que si el dia es lleva gris, els meus ànims els trobareu sota les pedres) i el "Pepito Grillo" contínua recordant- me el que hauria de deixar enrere, treure el geni i no ser tant p.c. (políticament correcte) .
Els meus trapezis, les meves cervicals s 'han convertit en els millors amics de les mans de la fisioterapeuta. Són com les piles "duracel" no es cansen mai (de fer la guitza ). Els "teleles" han estat substituïts per una opressió al pit des de que he allunyat el gluten de la meva vida. I diria que molts dels posts que vaig penjar estarien de rabiosa actualitat ara que estic a punt de posar el 2 darrera el 5 (ei, que no és broma, el 27 ja és oficial ).
Coses que no canviaran, o potser si, quan em posi seriosament a practicar el meu admirat Qi Gong o recuperi el ioga.
- Ai, "Pepito" que vols callar una estoneta?
P.D. No cal que busqueu els posts. Quan en vaig fer 50 els vaig eliminar, per començar la nova dècada sense cap llast, he,he....
A la propera una entrada més seriosa...
