Tanmateix, aquest 2017 va reclamar-me d'alguna manera que retornés al Col·lectiu, un col·lectiu certament limitat, com ho són les societats limitades unipersonals, però amb una clara vocació de presència social. Les contingències i atzars del que s'ha vingut a denominar procés em va fer rellançar aquest blog, que havia nascut bàsicament per fer agitació cultural, centrant-lo en l'estricta actualitat política, que anteriorment havia estat una part dels continguts, però no la fonamental ni la més important.
Ignoro el futur que tindrà l'actual versió del Col·lectiu d'Antiartistes, però en tot cas ha estat un plaer retrobar aquest blog que roda amb el món, i amb tots els bloguers que el fan rodar, alguns tenaços i infatigables en la tasca de mantenir la seva parcel·leta en l'ample i vast terreny de la blogosfera, d'aLtres més esporàdics.
En tot cas, estic bastant d'acord amb el que ha escrit un company que m'ha precedit: els blogs són el futur. O haurien de ser-ho. Potser no són ara el present de la xarxa, dominada per la brevetat i celeritat vertiginosa d'altres formats com Twitter i Facebook, però en definitiva, un espai més tranquil, reposat, més apropiat per la reflexió com és el dels blogs, pot tornar a ressuscitar i, no solament mantenir-se com diu McAbeu, sinó potser -potser- tornar a créixer. Crec que fóra una bona notícia que així passés. El món necessita que els keep calm and..., i tot el paradigma slow, siguin més que uns eslògans i acabin impregnant un estil de vida social que ens faci més pròxims els uns amb els altres, més comunicatius també, més aptes a enraonar que no a xerrar, més dialogants i menys falsament dialèctics (que el zasca deixi de ser paraula de moda i la substitueixen altres com entesos, ben observat, ben mirat, etc).
Crec que el procés que m'ha fet retornar a aquests paratges ha servit, sobretot en els darrers mesos, perquè molts sentíssim, portats per la gran intensitat de la vida política que ha pres els carrers, els nostres carrers, que el contacte amb els que ens envolten és primordial i que una comunitat sana i lliure el necessita. Els blogs, dins d'aquesta idea, poden ser un instrument eficaç, perquè poden recollir molt millor que altres mitjans els matisos, la profunditat fins i tot, que pot adquirir una comunicació directa.
Llarga vida, doncs, als blogs.
