El proper 8 de febrer s'inaugurarà a Reus una exposició sobre Pete Seeger (1919-2014), un cantant folk i activista en molts terrenys del qual he parlat molts cops a Rapsòdia.
Però aquest no és més que el primer acte de tota una pila de propostes que tindran Reus ocupat amb Seeger fins el dia 18. Resulta que, ara fa uns mesos, l'Artur Gaya (també conegut com a Quico el Cèlio) va muntar un grup que anomena Tren Seeger amb la intenció de reivindicar les cançons d'aquest veritable pare del folk, de la cançó protesta en defensa dels drets civils, el medi ambient, el pacifisme... El grup es va estrenar el febrer passat al Tradicionàrius amb l'espectacle Tren Seeger. Les cançons de Pete Seeger en un món sense Pete Seeger?
I què hi pinto jo en tot això? Doncs en Ramon Nadal, un gran estudiós de Seeger es va posar en contacte amb l'Artur -o a l'inrevés, això no sé com va anar- per a encarregar-li l'elaboració d'una exposició que recorregués la vida i l'obra de Seeger i també la seva influència a Catalunya (Raimon, Xesco Boix...). I com que en Ramon Nadal sabia que jo estava en un grup anomenat Els Seegers que des del 2002 -amb molts parèntesis entremig- hem anat fent concerts en la mateixa línia, va contactar amb mi i ja ens teniu preparant un taller-folk que es farà el diumenge 18 de febrer de 10 a 13h al Teatre Bravium de Reus.
 |
| Els Seegers: August Garcia, Rah-mon Roma i Pep Gasol, cantant 'a cappella' una adaptació de "To my old brown earth" |
D'entre tots els actes que aviat estaran penjats a la cartellera del Teatre Bravium el plat fort serà el concert que Tren Seeger farà el dissabte 17 de febrer al mateix teatre. També està previst fer un passi de la pel·lícula documental "PETE SEEGER. The power of song" que ressegueix la vida i l'obra de Seeger. Esperem que sigui tot un èxit i l'inici de molts més concerts i homenatges a Pete Seeger que han de culminar l'any vinent, el 2019, que celebrarem el centenari del naixement d'aquest personatge tan singular i interessant.
Us deixo amb un tast de l'homenatge que vam fer Els Seegers (acompanyats de Santi Arisa, Amadeu Rosell i Lluís Atcher) al Sielu de Manresa el març de 2014.
I aquí la versió original del Pete de la mateixa peça (només àudio, no he trobat una versió en vídeo prou adient).
Ens veurem a Reus, potser?
Una abraçada a tothom!
PS: Acabo de rebre un mail informant-me que aquí podeu aconseguir entrades per al concert de TrenSeeger. per si us interessa.
Interessant aquest teu projecte. No podeu negar que sou uns bells romàntics però tant de bo puguessiu fer ombra als amants de regeton. Com s'enyoren aquests acords! I aquestes lletres! Felicitats i molts èxits!
ResponEliminaSí, ja ho pots ben dir: uns romàntics en tota regla. Però d'on treurem l'energia per a seguir endavant si no és de persones com Pete Seeger?
EliminaUna abraçada, Laura!
August, t'he estat escoltant. Un aplaudiment per la teva veu i el banjo. Ho feu molt bé.
ResponEliminaVisca en Seeger!!
Gràcies, Xavier! La veritat és que és un plaer tocar i cantar al costat dels que m'acompanyen. En aquest cas ni més ni menys que una llegenda com Santi Arisa!
EliminaVisca en Seeger for ever!
És un projecte molt engrescador. Segur que serà tot un èxit. Felicitats per la part que et toca.
ResponEliminaEns convenen projectes com aquest que ens alimentin l'ànima en moments tan durs per al nostre poble.
EliminaGràcies, McAbeu!
Apa! Que xulo! Ho feu molt bé i és una necessitat peremptòria que els romàntics persisteixin creant ambients amb els valors que es perden.
ResponEliminaM'encantaria ser a Reus. A veure si ho podem muntar.
Moltes gràcies per ser al Roda el món i per compartir els teus projectes. I fins i tot gràcies per ser com ets!
Caram, Carme! I gràcies a tu que sempre m'acabes animant a participar! Els romàntics amb almenys un peu a terra com el Pete són els que ens mantenen compromesos amb la realitat de manera engrescadora.
EliminaM'encantarà si ens podem veure a Reus.
Si no pots, compto que es faran més concerts els propers mesos en d'altres llocs de Catalunya.
I gràcies a tu per ser també com ets!!
Una abraçada!
FELICITATS , que tot vagi be... anton.
ResponEliminaGràcies Anton! Segur que anirà bé. Les ganes hi són i una certa experiència també.
EliminaCaram August, quants projectes...Sou un grup d'alta volada, jo em pensava que tocaves la guitarra, però també veig que fas cantar al banjo, a mi m'agrada molt, perquè em recorda lèpoca de xirucaire...Ai, Quins temps! A mi Reus em queda una mica lluny, però espero que tingueu molt d'èxit i que us surtin molts "bolos"...
ResponEliminaPetonets.
Els Seegers hem anat actuant al llarg de més de 12 anys però de manera molt esporàdica. Tots tres tenim prou obligacions i projectes personals però sempre hem mantingut la porta oberta quan surt una oportunitat com ara ha estat.
EliminaSegur que farem d'altres concerts més a prop de casa teva. Ja us n'informaré!
Una abraçada!
Pete Seeger ens va acompanyar durant els anys d'esplai que cantàvem i versionàvem cançons seves. I de Woody Guthrie, Peter, Paul & Mary, Bob Dylan, Crosby, Stills, Nash & Young... Una de les meves cançons de capçalera és la versió que va fer Bruce Springsteen de l'espiritual negre "Oh Mary, Don't You Weep"
ResponEliminaEm penso, Víctor, que compartim moltes veus d'aquestes que anomenes. Va ser una època de gran il·lusions i les veus del folk americà ens van donar una empenta per a tirar endavant els nostres projectes. Ara les continuem necessitant.
EliminaEl disc de Springsteen dedicat a Pete Seeger va ser una emoció molt gran per a mi: reunir en un sol lloc dos dels meus cantants més estimats. I tens raó, la versió de "Oh Mary, don't you weep" és una meravella.
Una abraçada!
Un gusto descubrir tu espacio!
ResponEliminaAmo la musica...que seria la vida sin ella.
Saludos desde Argentina.
Estoy contigo: no concibo la vida sin música. I más todavía si nos empuja a transformar la realidad y hacerla un poco mejor.
EliminaSaludos des de Catalunya, Adriana!!
Quantes bones notícies des que no sabíem (jo almenys) de tu! M'alegre que tingues tants projectes interessants, més encara quan vivim una època que desmoralitza una mica. Molta sort en els teus projectes i contenta de saludar-te.
ResponEliminaLa il·lusió que poses en els teus projectes, siguin quins siguin, ens dóna una força imprescindible per a tirar endavant. I més -com dius- en els temps que corren. Per això ens hem de conjurar a combatre l'odi amb alegria i positivisme. Al banjo de Pete Seeger ell hi va fer escriure: "Aquesta maquina encercla l'odi i l'obliga a rendir-se" . Tota una proclama!!
EliminaUna abraçada, Novesflors, encantat de retrobar-te!!
Bufa! Acabo de fer un bot un munt d'anys enrere! Cap els temps on l'esperança de canviar el món era una cosa il·lusionant. Ara torna a tocar canviar-les gairebé com una obligació, però si és cantant molt millor.
ResponEliminaHa ha, ja m'ho imagino ja... és que jo encara visc connectat a l'energia d'aquells anys on com dius hi havia una esperança molt gran. Ens fem grans i potser un pèl més escèptics però no queda altra via que continuar lluitant. I sí, tens raó, la cançó hi pot ajudar i molt més del que ens pensem.
EliminaUna abraçada, Joan!
Deu n'hi do August! No sabia que dominaves el banjo de 4 i 1/2! Me n'alegro d'aquest post carregat d'alegria i força. I genial Pete Seger, tot i que jo només vaig captar una part de les seves cançons! Ben retrobat, August.
ResponEliminaHola Ignasi! Bé, dominar dominar... diguem que el remeno el banjo. Ja m'agradaria ja tocar-lo amb una mica de la gràcia que tenia el Pete, que per cert es va inventar un sistema propi. Seeger és sempre un bon referent quan es tracta de transformar la realitat. I amb il·lusió, que deia aquell...
EliminaUna abraçada!
Endavant! que el vostre ressò arribi ben lluny.
ResponEliminaGràcies, Montse! Procurarem escampar-lo per tot arreu on puguem!
EliminaUna abraçada.
Molta salut per aquest projecte tan interessant i que tot surti com desitgeu.
ResponEliminaGràcies, Lluneta! El projecte en si és tan engrescador que segur que surti com surti en treurem bon profit!
EliminaAferradetes!
Quins records,August! Que n'érem de joves! I tota una descoberta sentir-te cantar i tocar el banjo. Espero que els bolos us potin una altra vegada cap a les comarques de l'interior. Molta sort a vosaltres Els Seegers i llarga vida a Pete Seeger!
ResponEliminaSí, Teresa, records de joventut, d'aquella joventut que maldem per no perdre en els embats d'aquest temps que ens ha tocat viure. Com deia Pete Seeger: "Pren-t'ho amb calma, però pren-t'ho!"
EliminaEsperem poder escampar Seeger arreu de Catalunya.
Una abraçada.
No pensava que haguessin passat tants anys de la seva mort.
ResponEliminaM'agradaria anar, ja que vaig algunes vegades a Reus, però tan tard, no sé si trobaré algú que m'acompanyi. Ho preguntaré, si per Tarragona hi ha alguna persona interessada.
Sí, noia, a mi també em sembla que faci quatre dies quan ens va deixar... En fi, seguim dempeus escampant el seu testimoni en forma de cançó!
EliminaA veure si ens trobem per Reus!
I si no, no pateixis, que hi haurà d'altres oportunitats, segur! Ja us mantindré informats.
Una abraçada M Antònia!
Un projecte molt engrescador, August, i ho feu d'allò més bé! Molta sort amb tot i encantada de retrobar-te per aquí!
ResponEliminaGràcies, Montserrat! Jo també encantat de "sentir-te". Estic una mica desaparegut del blog per motius de feina i personals, però m'ha encantat retrobar-vos i reviure aquella trobada del 2015.
EliminaUna abraçada!